Les entitats socials alerten del col·lapse del sistema de recollida de roba usada a les Illes Balears
L’augment del tèxtil de baixa qualitat, la saturació dels mercats de segona mà i la manca de recursos amenacen la viabilitat de les iniciatives d’inserció sociolaboral vinculades a la reutilització tèxtil
Les entitats socials de les Illes Balears dedicades a la recollida, classificació i reutilització de roba usada denuncien que el sistema es troba en una situació de col·lapse sense precedents. L’augment continuat del volum de tèxtil recollit, la baixa qualitat creixent de les peces i la manca de recursos per gestionar-ne el tractament estan posant en risc tant la sostenibilitat econòmica del sector com els llocs de feina d’inserció laboral que genera.
Davant aquesta situació, la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) ha impulsat la campanya «Els contenidors de roba tenen un impacte social. Fer-los servir bé suma molt», amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de fer un ús responsable dels contenidors de roba i de promoure un model de consum tèxtil més sostenible.
Segons explica la presidenta de REAS Balears, Maria Jaume, les entitats socials estan assumint cada vegada més els costos derivats d’un model de consum basat en la compra compulsiva i la producció de roba de baixa qualitat. «Estam desenvolupant una doble funció, ambiental i social. Evitam que tones de tèxtil acabin convertides en residus, però també generam itineraris d’inserció sociolaboral per a persones en situació d’exclusió social», afirma.
Cada vegada arriba més roba, però es pot aprofitar menys
La problemàtica té una dimensió global. Segons la Fundació Ellen MacArthur, la producció mundial de roba s’ha duplicat des de l’any 2000 i supera actualment els 100.000 milions de peces anuals. Paral·lelament, l’Agència Europea del Medi Ambient preveu que el consum tèxtil continuï creixent durant els pròxims anys.
Aquest increment no s’ha traduït en una major qualitat dels productes. Al contrari, les entitats socials denuncien que cada vegada reben més peces en mal estat o amb una vida útil molt curta. A les Illes Balears es recullen aproximadament 3.500 tones anuals de roba usada, però una part cada vegada més gran no es pot reutilitzar ni reciclar en condicions.
En risc els llocs de feina d’inserció
El sector del reaprofitament tèxtil dona feina a unes quaranta persones en situació d’exclusió social a les Illes Balears. Les seves tasques inclouen la recollida, l’obertura de bosses, la classificació de les peces i la preparació per a la seva reutilització o comercialització.
Les entitats alerten que l’arribada massiva de roba bruta, trencada o inservible està dificultant aquesta feina i reduint les possibilitats de reaprofitament. Això incrementa els costos operatius i posa en qüestió la viabilitat de projectes que combinen la gestió ambiental dels residus amb la inclusió social.
A aquesta situació s’hi afegeix l’entrada en vigor de l’obligació que tenen els municipis de recollir selectivament el residu tèxtil. Tot i que les entitats comparteixen l’objectiu de millorar la recollida, denuncien que l’increment del volum gestionat no ha anat acompanyat dels recursos necessaris.
«Compartim la necessitat de recollir selectivament el residu tèxtil, però aquesta obligació no es pot traslladar íntegrament a les entitats socials sense recursos addicionals. Les administracions han de garantir un finançament adequat per gestionar aquest increment de volum», reclama Jaume.
Consum responsable i suport institucional
Des de REAS Balears insisteixen que sense una resposta coordinada entre administracions, ciutadania i sector tèxtil, aquest model podria veure compromesa la seva continuïtat. Per això, en aquesta campanya fan una crida a la ciutadania perquè utilitzi correctament els contenidors de roba, dipositant-hi les peces netes i seques dins una bossa tancada, així com calçat fermat per parelles, roba de la llar i complements.
