Càritas va invertir en 2021 més de 403 milions d’euros per a acompanyar a 2,6 milions de persones durant el segon any de la pandèmia

Les greus conseqüències socials de la Covid-19 van marcar la labor de Càritas durant el segon any de la pandèmia, segons les dades recollides en la Memòria anual 2021, que s’ha presentat aquest matí a Madrid. Monsenyor Jesús Fernández González, bisbe responsable de Cáritas Espñola; Manuel Bretón, president, i Natalia Peiro, secretària general, han estat els encarregats de presentar aquesta rendició de comptes durant una roda de premsa celebrada a la seu de la institució.

Durant 2021, Cáritas va invertir la xifra rècord de 403 milions d’euros, 16,4 milions d’euros (4,07%) més que l’any anterior, en els seus diferents recursos i projectes dins d’Espanya i en accions de cooperació internacional en tercers països.

Dins del nostre país, els programes d’Economia Solidària van concentrar més del 79% de l’increment general dels fons invertits durant l’any passat.

Amb una dotació total de 98,7 milions d’euros, l’esforç financer realitzat sobre els itineraris d’inserció sociolaboral i les empreses d’inserció van superar als programes d’Acolliment i Assistència (94,9 milions d’euros). Tots dos projectes van concentrar gairebé la meitat del total (48,1%) dels recursos invertits per Càritas l’any passat.

“L’informe FOESSA que presentem a inicis d’any revelava que la falta d’ocupació és la principal causa d’exclusió social en una societat com la nostra en la qual la principal font d’ingressos de les llars espanyoles són les rendes del treball. Les xifres de la Memòria reflecteixen l’aposta de Càritas en els últims anys per buscar oportunitats a les persones que pitjor perfil d’ocupabilitat tenen sense abandonar la resposta a les situacions d’emergència social”, va explicar la secretària general, Natalia Peiro durant la presentació del balanç d’activitats.

Gràcies a aquests recursos disponibles, Càritas va aconseguir secundar durant el segon any de la pandèmia a 2.621.102 milions de persones dins i fora de les nostres fronteres (2,85 milions en 2020). D’elles, 1.612.972 dins d’Espanya i 1.008.130 en Cooperació Internacional.

Més persones ateses que en 2019

Les dades de la Memòria reflecteixen que la millora de la crisi sanitària i la reobertura progressiva de l’economia al llarg de 2021 va ajudar a alleujar les situacions puntuals d’emergència d’algunes llars espanyoles. En l’últim any, en el programa d’Acolliment i Assistència es van atendre 1.287.382 persones (1.425.991 en 2020;). La xifra és un 20% superior a la registrada abans de l’inici de la propagació del SARS CoV-2 (1.020.176 en 2019).

“2020 va ser l’any del gran impacte de la Covid-19, quan es van disparar les ajudes puntuals d’emergència, mentre que el 2021 va ser l’any de la inflexió per l’inici de la normalització. Ara anem tornant a la tendència d’un acompanyament més a llarg termini perquè les persones necessiten ajuda durant més mesos, però continuem tenint a més persones en la nostra xarxa d’acolliment que abans de la pandèmia”, subratlla Natalia Peiro. El programa d’Acolliment i Assistència concentra el 79,8% de totes les persones ateses a Espanya.

Majors i persones sense llar

Els altres apartats que han exigit un major esforç financer durant 2021 estan estretament relacionats amb els focus d’emergència social on la nostra Confederació ha hagut de seguir les prioritats marcades per la pandèmia. Es tracta dels programes de Majors (34,5 milions), Persones en situació de sense llar (35,9 milions) i Família, infància i joventut (27 milions), per citar els més rellevants.

Destaca també el programa d’Habitatge, el segon factor que més exclusió provoca entre la població vulnerable després de la falta d’ocupació. Càritas va invertir en aquest àmbit 12,6 milions d’euros dels quals es van beneficiar 10.368 persones (7.358 en 2020).

Esment especial mereix també l’apartat dels projectes i estratègies en Cooperació Internacional, a les quals en 2021 es van destinar més de 19,7 milions d’euros, un 3,21% més.

Aquest important esforç econòmic (uns 16,4 milions més que en 2020) ha estat possible gràcies al generós suport de milers de socis, donants i col·laboradors privats, que han aportat més de 279 milions. Al costat d’això, destaca també l’esforç de les diferents Administracions Públiques, que van aportar als programes de Càritas un total de 123,5 milions d’euros.

Aquesta procedència dels recursos econòmics de Càritas manté la mateixa tendència dels anys precedents, dins d’una forqueta que es manté entre un 69-71 per cent de fons privats i un 29-31 per cent de subvencions públiques.

Màxima austeritat
Tot i que en els dos últims anys la Confederació ha posat en joc un important increment de recursos econòmics a causa de l’impacte social generat per la pandèmia, ha estat possible mantenir l’objectiu d’austeritat en l’apartat de Gestió i Administració en les mateixes xifres d’anys anteriors: un 6,2%. És a dir, de cada 100 euros invertits en accions de lluita contra la pobresa, únicament només s’han destinat a despeses de gestió 6,2 euros. “Portem 20 anys en aquest percentatge de despeses de gestió”, va subratllar la secretària general de Cáritas Española.

La Memòria recull també les dades de les persones que estan darrere de tota aquesta activitat confederal, sostinguda gràcies a 73.661 persones voluntàries i a 5.408 treballadors contractats.

Efectes de la inflació
Mentre que la pandèmia encara no ha acabat, ha tornat a ploure sobre mullat. Les repercussions de la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna i l’encariment dels costos de vida estan augmentant de nou fortament els nivells de precarietat de les famílies.

“La dada d’inflació de maig 2022 torna a ser un gerro d’aigua freda per a les previsions econòmiques i socials d’Espanya. Per a les persones i famílies més vulnerables ja no es tracta només d’un contratemps, sinó d’una situació de desbordi que requereix d’una resposta valenta a l’altura de les necessitats socials”, va indicar Natalia Peiro.

Per a una família de 2 adults i 2 fills que estiguin ingressant 800 euros mensuals, una pujada general de l’IPC del 9%, suposa 72 euros més de despesa mensual per a aquesta família, cosa que significa agreujar els problemes per a cobrir les despeses essencials de lloguer, de pagament d’electricitat, de gas i d’omplir la nevera. “Es tracta d’una situació inassumible per a moltes llars”, va apuntar la secretària general.

75 aniversari

A la roda de premsa, Manuel Bretón va anunciar els actes que s’han organitzat per a celebrar el 75 Aniversari de Càritas, coincidint amb la presència a Madrid dels responsables de les 70 Càritas Diocesanes que participen en l’Assemblea General, que té lloc demà i demà passat a El Escorial.

Aquesta mateixa tarda, a les 7, a l’Auditori Casa del Lector, d’Escorxador de Madrid, tindrà lloc un esdeveniment que pretén retre homenatge a totes les persones que han fet possible aquests 75 anys d’història. L’acte, que es podrà seguir per streaming, estarà conduït per Javi Nieves i Mar Amate, de Cadena 100, i comptarà amb la música en directe del grup Els Secrets. I divendres que ve, 1 de juliol, a les 6 i mitja de la tarda, se celebrarà una eucaristia d’acció de gràcies a la catedral de l’Almudena de Madrid, presidida pel cardenal Carlos Osoro i concelebrada per altres bisbes espanyols.
“Complir 75 anys ens motiva a continuar treballant per a ajudar als altres i per a oferir a totes les persones el millor de nosaltres. I sabem que amb vosaltres ho fem possible”, va afirmar el president de Càritas, qui va expressar la seva gratitud “perquè, malgrat les dificultats, continuem donant el millor de cadascun i enfortint-nos com a societat i comunitat cristiana per a donar oportunitats als qui el papa Francesc defineix com descartats”.

El bisbe acompanyant de Càritas va posar el focus en la vinculació del treball de Càritas en aquests 75 anys a la Doctrina Social de l’Església. “Com a servei organitzat de la caritat en el si de l’Església, aquest recorregut per la senda de construcció de la justícia ha anat parell al que podríem definir com una edat d’or de la Doctrina Social de l’Església (DSI), sostinguda per la successió de grans encícliques socials iniciada per sant Joan XXIII amb Pacem in Terris i que anirà enriquint-se en les dècades següents amb el magisteri de Pau VI, Joan Pau II, Benet XVI i Francisco”.

“La història d’amor i servei de Càritas des de 1947 –va afegir monsenyor Fernández—s’ha anat cenyint com un guant a l’alè inspirador i lluminós de la DSI, a través del compromís gratuït de diverses generacions de persones que han aportat el millor de les seves vides a donar testimoniatge d’aquesta Església samaritana sempre present en els marges del camí on habiten tots els oblidats”.