Cáritas impulsa, juntament amb persones en situació d’exclusió, 11 propostes polítiques davant les eleccions generals.

Amb motiu de les pròximes eleccions generals del 29 de novembre, i en línia amb la feina feta en convocatòries electorals anteriors, Càritas ha presentat als partits polítics un conjunt de propostes perquè siguin incorporades als seus programes, amb l’objectiu de revertir la situació de vulnerabilitat i exclusió que afecta una de cada quatre persones al nostre país.

Sota el títol «Propostes de Càritas davant les eleccions generals 2026», el document recull onze mesures concretes que ja s’estan traslladant a les diferents formacions polítiques. «Volem contribuir a aconseguir un marc legislatiu que garanteixi els drets humans per al conjunt de la societat, prestant una atenció especial a les persones que tenen més dificultats per accedir-hi a causa de situacions de pobresa i exclusió, de l’origen, del gènere o del lloc on resideixen», explica Ana Abril, coordinadora d’Incidència Política de Càritas Espanyola.

Les onze propostes que Càritas presenta davant les pròximes eleccions neixen de l’experiència i de la veu de les persones que viuen en primera persona situacions de pobresa i exclusió. Des del gener de 2026, prop de 940 persones acompanyades per l’organització han participat en 84 grups de reflexió promoguts per les Càritas Diocesanes, en els quals han identificat els obstacles que els impedeixen exercir plenament els seus drets i desenvolupar un projecte de vida digne.

Aquest procés d’escolta s’ha enriquit amb el coneixement acumulat per l’Observatori de la Realitat de Càritas i amb les anàlisis de la Fundació FOESSA, fet que ha permès transformar les experiències i necessitats detectades en propostes concretes orientades a enfortir la cohesió social i garantir l’accés efectiu als drets per a totes les persones.

«Una de les fractures més profundes de la nostra societat és el creixement de la polarització en el debat públic i l’expansió de discursos que alimenten la confrontació i que, amb això, debiliten els vincles socials necessaris per sostenir una convivència democràtica orientada al bé comú. Davant aquesta situació, Càritas fa una crida a cercar respostes compartides als grans desafiaments socials», subratlla Ana Abril.

«Els reptes que tenim com a societat —afegeix— requereixen grans acords polítics. Només així serà possible avançar cap a una convivència que reconegui la dignitat de cada persona, valori la diversitat, garanteixi els drets i faci de la pau una pràctica quotidiana que transformi les relacions socials i polítiques».

Aquestes són, en síntesi, les onze propostes que Càritas presenta davant la convocatòria electoral del pròxim 29N:

1. Garantir l’efectivitat dels drets humans.

Càritas suggereix la modificació de la Llei de tractats i altres acords internacionals i la inclusió de funcions de seguiment i execució de les resolucions dels òrgans internacionals de drets humans. El seu objectiu és que totes les persones a Espanya tenguin garantits de manera efectiva els drets continguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (ratificat pel nostre Parlament l’abril de 1973), així com en la Carta Social Europea Revisada (ratificada el juny de 2021).

Els tractats europeus i internacionals de drets humans estableixen que tota persona necessita tenir garantit un nivell de vida adequat per poder viure amb dignitat, que li asseguri la salut i el benestar mitjançant una alimentació adequada i sostenible; l’accés a l’habitatge, a l’energia, a l’aigua, a internet, al vestit, a l’assistència mèdica i als serveis socials. A més, la persona ha de poder comptar amb una protecció en casos d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en situacions de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies alienes a la seva voluntat.

«La interpretació dels drets continguts en la nostra legislació d’acord amb els tractats internacionals de drets humans és una obligació que vincula tant el legislador com els tribunals», explica Sonia Olea, referent de polítiques de drets humans, cooperació internacional i ecologia integral de Càritas Espanyola.

2. Garantir que totes les polítiques de transició ecològica vagin acompanyades de la protecció de les persones vulnerables.

Càritas proposa que les polítiques públiques estableixin mesures actives per protegir les famílies davant les vulnerabilitats hídrica i energètica, assegurant que la transició cap a un model més net i sostenible sigui justa per a les comunitats i els col·lectius afectats, tant dins com fora de les nostres fronteres.

També proposa que es garanteixi el dret a la mobilitat sostenible mitjançant un sistema de transport públic just, inclusiu i assequible, eliminant les barreres per a les persones amb mobilitat reduïda, amb ingressos baixos o que viuen en zones rurals, a través d’infraestructures accessibles, finançament equitatiu i serveis eficients.

«La vulnerabilitat social i l’emergència ecològica són dues cares de la mateixa moneda que s’han d’abordar de manera integral. És fonamental protegir les persones en situació de vulnerabilitat, garantir-ne l’accés als recursos bàsics i als seus drets, i millorar-ne les condicions de vida. Per fer-ho, també és fonamental adoptar mesures per protegir el medi ambient i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle», assenyala Sonia Olea.

3. Protecció integral davant les dificultats d’accés a l’habitatge i la pèrdua d’aquest.

Una de cada quatre llars del nostre país té algun problema amb el seu habitatge, ja sigui perquè la seva tinença és precària, perquè és inadequat o perquè no pot fer front a les despeses del seu manteniment.

Davant aquesta realitat, Càritas demana la modificació de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) per garantir a totes les persones que resideixen en habitacions les mateixes garanties que emparen la resta de contractes de lloguer d’habitatge.

També sol·licita la modificació de la Llei d’enjudiciament civil (LEC) per assegurar que les persones afectades per desnonaments tenguin accés a una compensació o a l’opció d’un habitatge alternatiu adequat, sense que es produeixi el desallotjament de la seva llar mentre no es garanteixin aquestes condicions mínimes.

Finalment, proposa disposar d’un parc d’habitatge social i, dins aquest, d’habitatges d’emergència, per poder afrontar des de les administracions públiques les situacions de major vulnerabilitat i exclusió que pateixen les persones i les famílies a l’hora d’accedir a un habitatge adequat.

«L’habitatge s’ha convertit en el nou vector de la desigualtat i en un factor clau en les dinàmiques d’exclusió social. Garantir una llar a totes les persones que viuen al carrer, en habitatges d’acollida, en infrahabitatges o en habitatges insegurs s’ha convertit en un objectiu essencial i prioritari per al disseny i l’execució de polítiques públiques basades en el dret humà a un habitatge adequat», explica Virginia Pastrana, referent de polítiques d’habitatge i salut de Càritas Espanyola.

4. Ampliar la cobertura pública en matèria de salut bucodental, oftalmològica i auditiva per a les persones en situació d’exclusió.

La normativa estatal configura la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut de manera que l’atenció bucodental, oftalmològica i auditiva queda reduïda, en la pràctica, a un conjunt mínim de prestacions i a un nombre limitat de col·lectius beneficiaris. Aquesta insuficiència de la cartera comuna genera, a més, una desigualtat territorial, ja que no es garanteix un contingut mínim homogeni a tot l’Estat.

Davant aquesta situació, Càritas sol·licita que es garanteixi el reconeixement de les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat com a col·lectiu prioritari en el conjunt de prestacions bucodentals, visuals i auditives del Sistema Nacional de Salut.

«No poder veure-hi bé, tenir dificultats per escoltar o haver de renunciar a un tractament bucodental per manca de recursos no hauria de ser una barrera per a ningú. Les persones que han participat en aquest procés ens recorden que hi ha una part fonamental de la salut que continua fora de l’abast de les persones que més la necessiten i que requereix una resposta decidida per part de les administracions», assenyala Virginia Pastrana.

5. Avançar cap a un sistema de cures basat en els drets, tant de les persones beneficiàries com de les persones que proporcionen aquestes cures.

Càritas suggereix que l’aplicació de la Llei de dependència, recentment aprovada, sigui igual a tot el territori de l’Estat i per a totes les persones que necessiten rebre cures adequades al llarg de la seva vida, amb una atenció especial a les que disposen de menys recursos.

Així mateix, demana que es reconeguin i s’equiparin els drets de les persones treballadores del sector amb els de la resta de persones treballadores.

Per això, Càritas sol·licita que les persones cuidadores professionals tenguin garantides l’equiparació salarial i unes condicions laborals i de seguretat social adequades, així com la prevenció de riscos laborals i l’accés a la negociació col·lectiva, d’acord amb l’Estatut dels treballadors, la normativa de prevenció de riscos i els estàndards europeus de treball digne.

En l’àmbit de l’ocupació de la llar, s’ha de consolidar la plena equiparació de drets. Per aquest motiu, Càritas considera necessari reforçar el control sobre aquestes contractacions i demana que se n’exigeixi el registre al SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal), tal com passa amb la resta d’activitats productives per compte d’altri.

Així mateix, atès que la contractació d’aquestes persones treballadores és assumida per persones físiques, s’hauria de plantejar una estratègia de foment de la contractació que consolidi, des de la realitat de les cotitzacions, el sector de les cures com un sector d’activitat professional en desenvolupament.

«Una societat justa es mesura per la seva capacitat d’acompanyar les persones que necessiten més suport i de valorar les que sostenen aquesta tasca cada dia», assenyala María Segurado, referent de polítiques d’ocupació de Càritas Espanyola.

6. Reduir la precarietat laboral de les persones treballadores amb més dificultats per accedir a l’ocupació.

La precarietat laboral constitueix un element estructural del mercat de treball a Espanya, caracteritzat per tres dimensions: la inseguretat en l’ocupació, la insuficiència d’ingressos i la manca de drets de protecció social.

Càritas proposa modificar l’Estatut dels treballadors perquè la formalització d’un contracte a temps parcial s’hagi de justificar mitjançant una causa justa.

També suggereix reforçar el dret a ampliar la jornada davant les vacants disponibles i que es reconegui i reguli la formació pràctica d’accés a l’ocupació per als col·lectius d’atenció prioritària amb els quals treballam les entitats socials.

«Es tracta d’una formació per a l’ocupació amb un valor afegit que també necessita la incorporació a les empreses: la connexió directa, al mateix centre de treball, amb els aprenentatges teòrics, que actualment no tenen un encaix prou visible», explica María Segurado.

7. Impulsar el desenvolupament reglamentari de la llei integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació.

Càritas identifica, en el seu acompanyament diari a les persones, que quan l’Administració incompleix la seva obligació d’implementar polítiques públiques de prevenció i eliminació de totes les formes de discriminació, les conseqüències afecten de manera especialment intensa les persones que es troben en una situació de major vulnerabilitat.

«La complexitat d’alguns procediments administratius, els retards injustificats i altres obstacles dificulten l’accés efectiu als drets i l’exercici efectiu de la ciutadania. De vegades, aquesta realitat acaba provocant situacions de discriminació o exclusió social», explica Diego Fernández-Maldonado, referent de polítiques migratòries de Càritas Espanyola.

La llei vigent ofereix un marc normatiu clar per garantir i promoure la igualtat de tracte i la no-discriminació. No obstant això, Càritas considera que la plena implementació d’aquesta norma mitjançant un desenvolupament reglamentari és essencial per assegurar una protecció real de les persones en situació de major vulnerabilitat davant totes les formes de discriminació, eliminant les barreres d’accés als drets i reforçant els mecanismes de prevenció, protecció i reparació.

8. Millorar l’ingrés mínim vital.

Aconseguir un sistema adequat de garantia d’ingressos mínims, adaptat a les situacions de pobresa i exclusió, continua sent una tasca pendent. Per això, Càritas considera imprescindible reformar l’ingrés mínim vital (IMV) perquè arribi de manera efectiva a les persones que es troben en situació de pobresa i exclusió severa.

Amb aquesta finalitat, suggereix reduir la unitat de convivència, centrant-se en la unitat familiar nuclear; modificar el règim de requisits d’accés, especialment els vinculats a la residència administrativa; facilitar-ne la compatibilitat amb l’ocupació —valorant fórmules de reactivació automàtica de l’IMV quan finalitzi una feina temporal, sense haver de reiniciar el procediment ni generar períodes sense ingressos—; i revisar la definició i la valoració del patrimoni, analitzant els tipus d’actius que s’hi inclouen i l’impacte real que tenen en la vulnerabilitat econòmica de les llars.

Càritas suggereix, a més, garantir l’accés a la justícia gratuïta en la via administrativa prèvia, per evitar la indefensió de les persones en situació d’extrema vulnerabilitat.

«L’IMV és una política imprescindible per garantir uns ingressos mínims a les persones i famílies en situació de pobresa, però s’ha de millorar perquè arribi a totes les persones que ho necessitin, d’una manera molt més ràpida i automàtica, seguint les propostes que ha fet l’AIReF i generant seguretat i certesa en les persones», assenyala Ana Abril.

9. Revisar les condicions d’accés regular al territori, així com les d’obtenció d’una autorització de residència que contempli altres requisits no vinculats a disposar d’un contracte de feina.

Càritas acompanya les persones en diferents moments del seu procés migratori: a l’origen, durant el trànsit i en la destinació. I identifica que els projectes de migració legal i segura es veuen obstaculitzats per la manca de vies de migració regular, especialment les que no estan vinculades al mercat laboral.

«La manca de vies legals per migrar té com a conseqüència, en moltes ocasions, que persones que podrien migrar al nostre país tramitant el visat corresponent es vegin abocades a emprendre trajectes perillosos que posen en risc la seva vida i la seva integritat física», assenyala Diego Fernández-Maldonado.

Alhora, Càritas reivindica que totes les administracions eliminin els obstacles perquè totes les persones residents a Espanya tenguin accés a les prestacions socials bàsiques, incloses les persones en situació administrativa irregular.

10. Aprovació d’una llei integral contra el tràfic de persones.

El tràfic de persones a Espanya ha experimentat un increment del 28,6 % el 2024 fins al 45,9 % el 2025, tot i que les dades no reflecteixen la dimensió real del problema, ja que no totes les persones que pateixen aquesta greu vulneració de drets denuncien els fets ni són detectades.

Des de la Xarxa Espanyola contra el Tràfic de Persones (RECTP), de la qual Càritas forma part, es demana, entre altres qüestions, que la nova norma garanteixi un enfocament integral que englobi tots els tipus de tràfic, sigui quina sigui la finalitat de l’explotació, tant si és tràfic nacional com internacional, i amb independència del sexe, l’edat, la nacionalitat o la situació administrativa de les víctimes. També es reclama que disposi d’una dotació pressupostària suficient per a la seva implementació.

«És urgent i necessari disposar d’un marc normatiu integral i ampli que asseguri la protecció de les víctimes, incloent-hi el disseny d’un nou Pla estratègic nacional contra el tràfic d’éssers humans i la millora de l’actual sistema d’acreditació administrativa de les víctimes, entre altres qüestions», explica Raquel Benito, referent de polítiques d’igualtat de gènere de Càritas Espanyola.

11. Garantir el compliment del compromís del 0,7 % del PIB en ajuda oficial al desenvolupament (AOD).

En un context global marcat per múltiples crisis —climàtica, de drets humans, alimentària, humanitària i de deute—, és imprescindible reforçar l’AOD i assegurar-ne el creixement progressiu fins al 0,7 %. Es tracta d’una responsabilitat que l’Estat espanyol va reforçar en la IV Conferència de Finançament de les Nacions Unides, celebrada a Sevilla el passat mes de juliol de 2025.

«És necessari garantir que la cooperació espanyola continuï sent una política pública de solidaritat internacional, orientada als drets i a la justícia global. Només així la cooperació podrà respondre de manera coherent als compromisos assumits per Espanya i a les necessitats reals de les poblacions més vulnerables», va apuntar Sonia Olea.

Davant les pròximes eleccions generals, Càritas reivindica el seu paper com a agent de transformació social, tant en l’àmbit local com en el global. Aquesta missió compta amb el suport d’una sòlida base social, integrada per 67.966 persones voluntàries, i de l’acompanyament a 2,13 milions de persones en situació de vulnerabilitat i exclusió. A això s’hi afegeix una àmplia presència territorial, articulada a través de 70 Càritas Diocesanes i més de 4.923 Càritas Parroquials.

Amb aquestes propostes, Càritas fa una crida als partits polítics perquè situïn la dignitat humana i la garantia dels drets humans al centre de l’acció pública, prestant una atenció especial a les persones que es troben en situació de major vulnerabilitat.

Des del seu compromís amb la caritat política i el bé comú, Càritas vol contribuir a aquest horitzó i a la construcció d’una societat més justa, inclusiva i fraterna.