Càritas destina 1,2 milions d’euros a l’acompanyament i integració de persones migrants en situació administrativa irregular
El seu objectiu és reforçar les iniciatives d'acolliment comunitari, a més del suport jurídic i psicològic, i la formació sociolaboral
Cáritas Española destinarà un fons dotat amb 1,2 milions d’euros per a fer costat a les Càritas diocesanes en l’atenció, acompanyament i integració de les persones migrants. La decisió va ser presa durant la reunió ordinària del Consell, celebrada a Zamora els dies 13 i 14 de març, com a resposta a l’elevat nombre de persones en situació administrativa irregular que arriben per diferents vies a les nostres Càritas Diocesanes.
Aquesta dotació -el període d’execució de la qual serà de 18 mesos- servirà per a reforçar les iniciatives d’acolliment comunitari de les persones migrants, a més dels recursos i serveis associats al seu acompanyament, suport jurídic i psicològic i formació sociolaboral. Es tracta de posar en valor el model d’acolliment a les persones migrants que defensa Càritas i que està centrat en la persona, en la protecció dels seus drets i de la seva dignitat a través de l’acompanyament comunitari a mitjà i llarg termini.
“Amb aquests fons volem apostar i donar un impuls a la creació d’espais comunitaris que transformin el teixit social (territori, parròquia, barri, etc.) a través del desenvolupament de processos d’integració i d’espais de convivència intercultural que ajudin a revertir la percepció negativa de la migració”, explica Félix Miguel Sánchez Delgado, director d’Acció Social de Cáritas.
Reactivació de la ruta migratòria
La posada marxa d’aquest fons es produeix després de la reactivació al juliol de 2023 de la ruta migratòria de l’Àfrica Occidental amb destinació a les Illes Canàries. L’absència de vies legals i segures per a migrar a Europa aboca a cada vegada més persones a arriscar la seva vida a través d’aquesta ruta atlàntica. El nombre de persones que està arribant des de llavors a les Illes suposa el volum més gran des que es té coneixement.
En el que va d’any Canàries ha registrat ja per via marítima l’arribada de més de 16.586 migrants en situació irregular. Això suposa un 375% més que en el mateix període de l’any anterior, segons dades del Ministeri de l’Interior. Només a El Hierro, en els últims mesos la crisi migratòria ha provocat l’arribada de 8.000 persones a una població que a penes compta amb 11.000 habitants.
La major part d’aquestes persones procedeixen de diferents països de l’Àfrica subsahariana, com el Senegal, Mali, Guinea Conakry, Bissau, Gàmbia, Níger o Ghana, encara que trobem fins a una dotzena més de nacionalitats. La majoria d’aquests països arrosseguen situacions de crisi social i política i diverses d’aquestes nacionalitats tenen una alta taxa de reconeixement com a persones refugiades per part de l’Oficina d’Asil i Refugi.
Per a Juan Rognoni, director de Càritas Diocesana de Tenerife, “és imprescindible prioritzar polítiques de desenvolupament just als països d’origen, així com evitar que moltes persones continuïn sent víctimes d’organitzacions delictives que s’aprofiten de la desesperació i la falta d’oportunitats als països empobrits”.
L’atenció de persones migrants arribades a Espanya per diferents vies correspon al programa d’Acolliment Humanitari, que porten endavant diverses entitats del tercer sector i entre les quals no es troba Càritas. Aquest sistema contempla únicament actuacions en l’òrbita de l’emergència, amb estades en dispositius d’allotjament, fins a un màxim de 3 mesos.
“Amb el marc jurídic actual, les persones migrants que arriben al nostre país a través de la ruta canària – o fins i tot a través dels nostres aeroports – ha de fer front a un període d’anys en situació irregular, amb les conseqüències que això té en les seves condicions de vida i gaudi de drets”, explica Diego Fernández-Maldonado, membre de l’equip d’Incidència Política de Càritas Espanyola.
Per això, des de fa anys, Càritas s’ha constituït en una de les poques entitats que transcorregut aquest període mínim d’acolliment (entre 1 i 3 mesos) rep a aquestes persones. La gran majoria d’elles venen derivades directament des de les entitats del sistema d’acolliment d’emergència.
“Els nostres recursos i dispositius a nivell confederal són claus quan finalitza l’acompanyament de tres mesos que ofereixen les entitats d’acolliment d’emergència en les costes. És el moment en el qual les persones passen a ser invisibles per al sistema atès que es veuen obligades a deixar els recursos i es converteixen en persones en situació administrativa irregular i passen a existir i ser visibles per a Càritas”, assenyala Félix Miguel Sánchez Delgado.
El document FOCUS titulat “Vulneració de Drets. Les persones en situació administrativa irregular”, publicat per la Fundació FOESSA al setembre de 2023, assenyala que una de cada tres persones acompanyades per Càritas en 2022 es trobava en situació administrativa irregular. El nombre de migrants atesos sense permís de treball o residència va augmentar un 43% respecte a 2019.
Per a reivindicar que les administracions públiques competents donin una resposta estructural al creixent nombre de persones en situació administrativa irregular, Càritas està participant en dos processos d’incidència en xarxa, que busquen marcs normatius que facilitin l’accés a la regularitat.
D’una banda, participa en una xarxa d’entitats eclesials que dona seguiment a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de regularització extraordinària de persones migrants, actualment en tràmit parlamentari en el Congrés dels Diputats. Per un altre, participa juntament amb un grup d’ONG especialitzades en l’acompanyament a les persones migrants i refugiades per a flexibilitzar els mecanismes que recull el Reglament d’Estrangeria per a regularitzar a persones que conviuen amb nosaltres.
Drets bàsics i serveis d’integració
L’acció social de Càritas amb les persones migrants i refugiades va des de l’acolliment, l’accés a drets bàsics, recursos i serveis fins al treball orientat a la integració. Es tracta de processos a mitjà i llarg termini. “La situació dels nostres centres, pisos o albergs d’acolliment és ara d’una ocupació del 100%. En aquest sentit, el període mitjà d’acompanyament que estem brindant a moltes d’aquestes persones que ens deriven les entitats oscil·la passats els primers mesos d’acolliment, entre 1 i 2 anys”, indica Félix Miguel Sánchez Delgado.
Per a això, Càritas no rep cap mena d’ajuda, ni subvenció pública estatal, i és molt escassa el finançament autonòmic que es brinda per a treballar amb aquestes persones que es queden en situació administrativa d’irregularitat. Així, Càritas assumeix amb fons propis tota la intervenció i l’acompanyament que aquestes persones necessiten.
