Cáritas va atendre l’any passat 37.207 persones sense llar en situació de carrer a través de 420 centres i recursos propis
Llança la campanya “Fora de cobertura” per a conscienciar a la societat sobre la desprotecció social que sofreixen aquestes persones.
L’any passat Càritas va atendre 37.207 persones sense llar en situació de carrer en els 420 centres i recursos amb els quals compta la Confederació per a pal·liar les greus conseqüències de la vulneració del dret a un habitatge digne i adequat.
La meitat de les persones acompanyades van ser acollides en pisos d’estada temporal (15%); centres d’acolliment amb assistència integral les 24 hores (13,1%); alberges i residències d’urgència (10,8%), apartaments d’inclusió social d’estada indefinida (9,5%) o cases per a dones soles o amb fills (5,7%). La resta van rebre atenció en una altra mena de programes i acostament de carrer. En total, la Confederació va gestionar 3.985 places, de les quals cinc de cada 10 van ser de tipus residencial i gairebé 4 de cada deu van correspondre a centres de dia.
En els recursos residencials les persones ateses van rebre acompanyament, informació i orientació, alimentació, atenció administrativa (tràmits), servei d’higiene, rober, bugaderia, orientació laboral, activitats culturals, accés a internet, etc.
Les dades oficials de l’INE de 2012 i l’extrapolació dels principals recomptes nocturns duts a terme en les grans ciutats apunten al fet que 33.275 persones viuen al carrer o en allotjaments temporals per falta d’habitatge. No obstant això, d’acord amb les dades internes recollides per la nostra intervenció i acompanyament, la xarxa de Càritas va atendre en 2021 a 37.207 persones en aquesta situació.
Propostes polítiques
A més d’acompanyar a les persones que sofreixen el sensellarisme, Càritas porta temps treballant perquè no es discrimini les persones més vulnerables en el seu dret a comptar amb un habitatge digne. En les seves propostes polítiques per a la II Estratègia Nacional Integral per a persones sense llar 2022-30, la nostra organització insisteix en la necessitat d’abordar “al més aviat possible -per part de l’Administració, també l’Estatal- la inexistència d’un parc públic d’habitatge social/d’emergència per a persones i famílies en situació de sense sostre i sense habitatge en l’Estat espanyol”.
El ‘sinhogarismo’ és problema social que no sols aglutina a les persones en situació de carrer. Per això, el nombre de persones afectades per aquesta realitat varia en funció del grau d’exclusió residencial que es tingui en compte. D’acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: en situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegur o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d’allotjament en allotjament són la cara més coneguda d’aquest fenomen. No obstant això, les persones que viuen en barraques, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del ‘sinhogarismo’.
Segons el “VIII Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya”, presentat a inicis d’any, un de cada cinc famílies al nostre país sofreix exclusió residencial, és a dir, que tenen greus dificultats en relació a l’accés i al manteniment de l’habitatge. En el cas de les llars en pobresa severa, aquest percentatge augmenta fins al 69%.
“Apostem perquè, en un futur pròxim, les persones i famílies sense llar acompanyades per Càritas (en situació de carrer, en assentaments urbans i rurals, en barris vulnerables i infrahabitatges, en barraques de plàstic i palets de fusta, a punt de ser desnonades de les seves llars, o acolliments en recursos residencials) puguin tenir accés, gaudir i veure garantit el seu dret humà a un habitatge adequat”, assenyala María Santos, responsable del programa de Persones Sense Llar de Càritas Espanyola.
Amb motiu del Dia de les Persones sense Llar, que es celebrarà el 30 d’octubre, Càritas ha llançat una nova campanya, que enguany compleix el seu 30è aniversari. Sota el lema “Fora de cobertura”, la iniciativa denúncia la falta d’accés a drets, i especialment, la desprotecció social que sofreixen aquestes persones. “La nostra obstinació és fer visible la realitat de vulnerabilitat extrema que viuen les persones que van quedant al marge de les relacions socials, de l’espai públic normalitzat, de l’accés al seu dret d’habitatge, ocupació i protecció social”, explica Santos.
“En 2022 -afegeix- els efectes no superats de la pandèmia se sumen a l’agreujament de la crisi que provoca la guerra d’Ucraïna i que sens dubte aprofundirà en la vulnerabilitat i l’exclusió. Volem que la nostra campanya, un any més, serveixi per a fer visible que milers de persones i famílies sofreixen la vulneració dels seus drets sense que existeixi una aposta rotunda per part de la societat i de les polítiques públiques per modificar aquestes situacions, però també des de l’esperança i la convicció que és imprescindible continuar treballant perquè totes les persones puguin accedir als seus drets i siguin incloses en la vida social i comunitària”.
