Entitats socials de l’Església alerten que persones treballadores amb un sou estan en situació sense llar per la crisi residencial a Mallorca
Unes 815 persones en situació sense llar han estat ateses pels serveis d’acollida d’església al 2023. Sojorn, La Sapiència i Càritas Mallorca no poden atendre la demanda diària de noves persones que reclamen un sostre.
S’incrementa de forma alarmant la vulnerabilitat de les persones i famílies que no poden accedir al dret d’un habitatge digne i adequat, i que els obliga a afrontar a diari obstacles com la falta d’intimitat, de seguretat, d’una alimentació adequada, de problemes de salut física i emocional, moltes dificultats amb els tràmits amb l’administració pública com l’empadronament , o no poder accedir a una feina. És la denuncia que fan les entitats socials d’església que treballen amb el col·lectiu sense llar, La Sapiència, Sojorn i Càritas Mallorca, i que alerten que s’incorporen nous perfils a aquest col·lectiu, són les persones treballadores que a pesar de tenir un sou no poden accedir a un habitatge digne.
Aquestes entitats han atès a lo llarg de l’any 2023 a unes 815 persones a través de diferents serveis com Casa de Família, Sojorn , o els serveis de Càritas del centre de dia i Domus programes que han arribat al seu límit d’atenció . No poden atendre a més persones perquè les persones que estan al centre d’acollida no poden marxar perquè no disposen d’estalvis suficients per assumir un lloguer nou.
Teresa Riera, responsable del projecte Sense Llar de Càritas Mallorca ha parlat de l’increment de la vulneració de drets de moltes persones soles o famílies que estan en situació sense llar .”No hi ha una xifra de quantes persones estan en situació de carrer , el que sabem es que cada dia s’apropen als serveis d’acollida persones noves a les que els hi hem de dir que no tenim lloc, els serveis estan col·lapsats”. Ha reclamat a la societat en general a adoptar una mirada de dignitat i de drets humans entorn a la realitat d’aquestes persones i qüestionar el model socioeconòmic actual que genera expulsions i descarts.
Toni Moyà, de la Fundació Social la Sapiència has parlat dels diferents perfils de persones sense llar :Persones o famílies que tenen un contracte de feina i que no poden pagar un lloguer , no els arriba a pesar dels ingressos que tenen; persones majors amb baixes pensions que no poden accedir a una plaça d’una residència i tampoc a un lloguer; persona amb una malaltia psíquica i que viu tot sol , és també un nou exclòs i per últim una persona immigrant que arriba i espera regularitzar la seva situació ,i que durant aquest temps, malviu. Ha parlat que les persones abans marxaven d’una casa d’acollida al poc de trobar feina, però ara no poden marxar perquè els ingressos d’un treball no els arriba per l’entrada i el lloguer del pis.
Jaume Alemany, del projecte d’acollida Sojorn ha fet una radiologia de les famílies que atenen . Són famílies que viuen una situació límit , i que a través d’aquests serveis d’acollida, poden estalviar doblers durant un temps i després es junten amb altres famílies i lloguen el pis conjuntament.
Els tres responsables d’entitats d’acollida d’església han demanat més sensibilitat a la població entorn a aquesta emergència d’habitatge. Les solucions no només passen per l’administració també és necessari, han comentat, la implicació dels propietaris , perquè facin una cessió d’habitatges i poder destinar-les a lloguer social. Han parlat també de posar topes de preus dels lloguers.
Caminam Junts
Són reclamacions que han fet els responsables de les 3 entitats a la roda de premsa amb motiu, el pròxim 27 d’octubre , de la jornada del dia de les persones sense sostre i on també s’ha presentat la campanya “Caminam junts” per a sensibilitzar a través del relat de les persones que viuen una situació de carrer, la realitat diària i els obstacles als que s’enfronten aquestes persones.
Precisament per a donar visibilitat i sensibilitzar a la població sobre aquestes realitats les entitats socials han preparat una sèrie d’actes pels pròxims dies :
El mateix diumenge 27 d’octubre dia de les persones sense llar es farà lectura del manifest a favor dels drets de les persones sense sostre tant a la missa de les 11h a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat del Rafal a Palma i a les 19h a la missa de la parròquia de Sant Domingo d’Inca , i on assistiran participants dels serveis de les 3 entitats.
Posteriorment el dia 30 d’octubre està previst una acció de carrer a la plaça major de Palma a les 11h on hi haurà presència de diferents persones que estan participant en aquests serveis , i on es llegirà el manifest i també es farà un acció de sensibilització .
Per últim el dia 9 de novembre es celebrarà una marxa des de Lloseta a Binissalem , una activitat oberta a tothom i on també es voldrà recordar la vulneració de drets que viuen les persones que estan en situació de falta d’habitatge. Serà a partir de les 10.30h des de la Parròquia de Lloseta.
El ‘sensellarisme’ és un problema social que no sols aglutina a les persones en situació de carrer. El nombre de persones afectades per aquesta realitat varia en funció del grau d’exclusió residencial que es tingui en compte. D’acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: en situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegur o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d’allotjament en allotjament són la cara més coneguda d’aquest fenomen. Les persones que viuen en barraques, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del ‘sensellarisme’.
En el context estatal i segons recull l’INE (2022), hi ha 28.552 persones en situació de sense llar a tota Espanya, representant un augment del 24,5% des de l’última xifra publicada l’any 2012. A les Baleares la taxa es situa en 60 casos per cada 100.000 habitants, xifra molt semblant a la de 2012.
Més serveis per a col·lectius específics
Des de les entitats socials de l’Església reclamen que es imprescindible continuar posant el focus al dia a dia de les persones sense llar, dels seus drets, de la protecció que necessiten i de la importància de posar recursos per a millorar l’atenció que necessiten i retallar les exigències administratives per a poder acollir a persones que estan al carrer.
