Una de cada tres persones acompanyades per Càritas al 2022 es trobava en situació administrativa irregular
El nombre de migrants atesos sense permís de treball o residència va augmentar un 43% respecte a 2019
La majoria de la població d’origen immigrant continua estant fortament concentrada i segregada en la part baixa de l’estructura social espanyola. De fet, les persones estrangeres en situació irregular sofreixen majors vulneracions de drets, la qual cosa provoca que l’exclusió social els afecti tres vegades més que a la població espanyola.
Mentre que en la població espanyola la incidència de l’exclusió social és del 26%, per a les persones d’origen extracomunitari s’eleva al 68%, i fins i tot fins al 81% per a les persones en situació administrativa irregular, és a dir, una incidència tres vegades major. La irregularitat és la causa determinant de la major incidència de la pobresa i l’exclusió.
Així ho reflecteix el document FOCUS titulat “Vulneració de Drets. Les persones en situació administrativa irregular”, publicat aquest dimecres per la Fundació FOESSA i l’objectiu de la qual és analitzar les conseqüències que té sobre les seves vides l’extrema precarietat econòmica i el no poder accedir a ajudes d’habitatge, atenció sanitària o a l’ocupació.
Per a arribar a aquesta conclusió i davant la falta de xifres oficials, l’informe realitza una estimació del nombre de persones en situació administrativa irregular a partir de les dades que aporten els programes d’acció social de Càritas que acullen a aquestes persones.
Un 43% més que en 2019
D’acord amb aquestes xifres, el 32% de les persones acompanyades per Càritas a través dels seus programes i recursos en 2022 es trobaven en situació administrativa irregular. En números absoluts es tracta de 500.000 persones, un 43% més que al llarg de 2019. El període mitjà d’acompanyament que necessiten aquestes persones oscil·la entre 1 i 2 anys.
“Encara que les dades són insuficients per a poder aproximar-nos al nombre real de persones en situació administrativa irregular a Espanya, són suficients per a generar una aproximació realista i representativa sobre la seva situació”, explica Thomas Ubrich de la Fundació FOESSA i membre de l’equip d’Estudis de Càritas Española.
L’estudi assenyala que existeix una relació directa entre la falta de reconeixement i accés al dret a la salut, a l’accés a l’ocupació i a les ajudes d’habitatge i la major incidència de trets d’exclusió social en aquest grup de persones.
De fet, el 28% de les persones en situació administrativa irregular viu en llars amb totes les persones actives desocupades. En el cas de ser les sustentadores principals de la llar, el 23% té una ocupació sense contracte legal i sense cotitzar a la Seguretat Social.
“No comptar amb una autorització de residència o treball dificulta i molt la inclusió laboral malgrat que es tracta al seu torn de la condició sine quo non per a aconseguir gairebé qualsevol autorització per raons excepcionals”, indica Thomas Ubrich.
Per a María Segurado, de l’equip d’Incidència Política de Cáritas Española, “l’obstacle primordial sorgeix de la lògica intrínseca del règim general d’estrangeria i de la pràctica inexistència de vies legals i segures d’entrada a Espanya, així com l’exigència majoritària d’un treball per a accedir a una autorització excepcional quan les persones estrangeres ja són les nostres veïnes”.
Tres de cada deu (31%) persones en situació administrativa irregular atesa per Càritas reconeixen a més haver sofert un tracte discriminatori per raó de la seva nacionalitat o origen ètnic enfront del 22% de les persones extracomunitàries i el 5% de les espanyoles.
L’accés a l’habitatge, el corol·lari de l’exclusió
L’accés a l’habitatge sol ser el corol·lari del conjunt de situacions d’exclusió que viuen aquestes persones. Set de cada 10 han d’assumir despeses excessives de l’habitatge que els dificulta molt poder cobrir altres despeses essencials.
La falta d’ingressos estables i suficients els obliga moltes vegades a viure en cases amb importants mancances d’habitabilitat (el 17% amb situacions d’insalubritat) o en amuntegament greu (el 35%). Altres persones, el 24%, viuen en llars amb tinença de l’habitatge en precari (l’11% de persones amb origen extracomunitari o el 5% amb nacionalitat espanyola).
Malgrat la modificació operada en la normativa d’accés a l’atenció sanitària amb el Reial decret 7/2018 que derogava el Reial decret 16/2012, les persones en situació administrativa irregular, segons els territoris, també tenen moltes dificultats per a veure reconegut el seu dret a l’atenció sanitària que, després de la reforma ha quedat a l’arbitri de la normativa autonòmica.
De fet, el 17% viuen en llars amb greus de problemes nutrició: amb algú que ha passat fam en els 10 últims anys amb freqüència o l’estan passat ara, mentre que més de la meitat (57%) viuen en llars amb problemes econòmics que els obliga a renunciar a la compra d’uns certs medicaments, dietes o tractaments mèdics.
“Per a garantir els drets humans de les persones migrades és fonamental poder avançar cap a una posada en pràctica real de les vies legals d’entrada que en l’actualitat han tingut un desenvolupament normatiu escàs, però a més hem d’avançar en una solució jurídica que garanteixi tots els seus drets i que no deixi als llimbs de la irregularitat a persones que porten anys aportant a la nostra societat ”, assenyala María Segurado. Aquest suggeriment forma part de les vuit propostes polítiques que Càritas Espanyola va presentar a tot l’arc parlamentari el mes de juny passat amb motiu de les eleccions generals.
