Una de cada deu persones no pot accedir als aliments que desitgen o es veuen obligades a modificar la seva dieta per falta de recursos
Càritas denuncia que la precarietat laboral i el cost de l'habitatge releguen l'alimentació a un segon pla en les llars amb menys ingressos
Una de cada deu persones -uns 4,7 milions de persones- sofreix inseguretat alimentària lleu o moderada al nostre país. Això significa que moltes famílies no poden accedir als aliments que desitgen o es veuen obligades a modificar la seva dieta per falta de recursos.
L’augment dels preus en la cistella bàsica, la precarietat laboral i el cost de l’habitatge han relegat l’alimentació a un segon pla en les llars amb menys ingressos. “Sabem l’impacte que té l’alimentació sobre la salut física i emocional. Una dieta insuficient, desequilibrada o basada en productes ultraprocessats compromet el benestar, especialment de la infància”, assenyala María Martínez, responsable del programa pel dret a una alimentació saludable, sostenible i inclusiva de Càritas Espanyola.
Més enllà de les dades, Càritas posa el focus en la vivència de les persones. “Ens preocupa com es produeix l’ajuda alimentària. Com afecta quan algú ha de fer una cua per a rebre una bossa de menjar, quan no han pogut triar els seus aliments, quan sembla que més que un dret és un privilegi o un regal”, subratlla Martínez.
Per això, Càritas promou un model basat en drets, que substitueix el lliurament d’aliments en espècie per ajudes econòmiques personalitzades, permetent a les famílies gestionar el seu pressupost i triar els productes més adequats a la seva salut, cultura i costums. Aquest enfocament, a més de fomentar l’autonomia i l’autoestima, contribueix a cura del planeta en reduir el desaprofitament alimentari i prioritzar el consum local i sostenible.
En comunitats rurals en 14 països
A nivell internacional, Càritas Espanyola treballa pel Dret a l’Alimentació en comunitats rurals de 14 països, amb una inversió de 4 milions d’euros en 2024. La seva labor se centra en impulsar una agricultura sostenible, millorar coneixements agropecuaris i promoure hàbits d’alimentació saludable, tant en contextos de desenvolupament com en situacions de guerra, desplaçament o emergència. Aquests projectes afavoreixen la sobirania alimentària, enforteixen les capacitats locals i garanteixen la sostenibilitat de les accions amb la participació activa de les comunitats i autoritats locals.
Les dades globals continuen sent alarmants: més de 670 milions de persones sofreixen fam en el món, i a Àfrica la xifra aconsegueix al 20,2% de la població, amb una projecció del 60% de les persones *subalimentadas en 2030. La inflació dels preus dels aliments des de 2020 ha agreujat la situació, elevant el cost d’una dieta saludable i fent que els productes ultraprocessats siguin més accessibles que els nutritius.
“Necessitem visibilitzar la situació d’inseguretat alimentària i avançar cap a una protecció social garantista que asseguri una alimentació sana, suficient, diversa i no discriminatòria”, reclama la responsable del programa de dret a l’alimentació.
Enfront d’aquesta realitat, Càritas demana a les administracions públiques que adoptin models *capacitantes, inclusius i sostenibles, que reconeguin la capacitat de les persones per a gestionar els seus recursos i assegurin el seu dret efectiu a una alimentació digna. “Que les administracions es comprometin i garanteixin aquests models, perquè les persones que es veuen en una situació de precarietat socioeconòmica, amb una ajuda econòmica, puguin gestionar i administrar la seva compra”, va indicar.
