Regularitzar per dignitat i justícia social

A Mallorca, com a la resta d’Espanya, moltes persones migrants formen part de la nostra vida quotidiana. Treballen, cuiden persones majors, participen en la comunitat i tenen infants a les escoles. Però una part important d’elles no disposen d’autorització administrativa per residir i treballar al país.

Davant aquesta realitat, Càritas dona suport a la proposta d’una regularització extraordinària de persones migrants; un instrument que ja s’ha utilitzat en diverses ocasions a Espanya i a altres països europeus per a donar resposta a situacions socials consolidades que el sistema ordinari no ha pogut resoldre.

Per això, aquest mes de març hem posat en marxa un conjunt de xerrades informatives per informar als nostres participants i població en general en què consistirà el procés de regularització i com hi contribuirem des de Càritas Mallorca.

Segons estimacions recents, unes 550.000 persones podrien trobar-se en situació administrativa irregular a Espanya. La realitat també es reflecteix en l’acompanyament que realitza Càritas:  Un total de 4.310 persones (el 56’06% de les persones ateses el 2024) no tenien la seva situació regularitzada. Moltes d’elles viuen des de fa anys al país, però no poden accedir a una autorització de residència per obstacles burocràtics, manca de documentació o situacions de vulnerabilitat.

Viure sense papers implica molt més que una qüestió administrativa. La irregularitat limita greument l’accés a drets bàsics i situa les persones en una posició de gran fragilitat. Sense autorització de residència i treball, moltes queden excloses del mercat laboral normalitzat i es veuen obligades a acceptar ocupacions precàries o sense garanties. També troben dificultats per accedir a l’habitatge o realitzar tràmits quotidians, com obrir un compte bancari: situacions que alimenten el cercle d’invisibilitat i exclusió social.

Per això, des de Càritas es considera que una regularització extraordinària pot representar un canvi profund en la vida de moltes persones. Disposar d’una autorització administrativa permet accedir a una feina digna, cotitzar, contribuir al sosteniment dels serveis públics i planificar un projecte de vida amb estabilitat. També facilita l’accés a serveis essencials com la sanitat, l’educació o l’habitatge i redueix el risc d’explotació laboral o discriminació.

El suport a aquesta mesura per part de Càritas respon també a una qüestió pastoral. Les principals institucions d’Església—entre elles la Conferència Episcopal, Càritas, CONFER i el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal— han expressat conjuntament el seu suport al procés de regularització. Aquesta posició s’inspira en la Doctrina Social de l’Església i en la crida evangèlica a acollir, protegir i dignificar les persones migrants.

Per això, Càritas ha donat suport a la Iniciativa Legislativa Popular per a la regularització extraordinària de persones migrants, que va aconseguir més de 600.000 signatures i el suport de més de 900 organitzacions. Reconèixer la realitat de les persones que ja formen part de la nostra societat és un pas necessari per avançar cap a comunitats més justes, inclusives i cohesionades.

Davant la desinformació: cinc idees clau

1. La regularització no dona dret a vot: Per poder votar cal tenir la nacionalitat espanyola, un procés que exigeix almenys deu anys de residència legal continuada i superar diferents requisits administratius. Per tant, les persones regularitzades no podran votar en les pròximes eleccions.
2. No és una amnistia per a delinqüents: La normativa estableix clarament que les persones amb antecedents penals, tant a Espanya com al seu país d’origen, no poden acollir-se a aquest procés de regularització.
3. No provocarà un “efecte crida”: La mesura està limitada a persones que ja residien a Espanya abans d’una data concreta. No és una porta oberta a noves arribades, sinó una resposta a una realitat social que ja existeix.
4. No col·lapsarà els serveis públics: Al contrari: la regularització permetrà que moltes persones que ja treballen puguin cotitzar, pagar impostos i contribuir al sosteniment dels serveis públics.
5. No llevarà feina a la població local: Moltes persones migrants ja treballen en sectors amb manca de mà d’obra. Regularitzar la seva situació no crea nova competència, sinó que permet que aquestes feines es desenvolupin amb drets i en condicions legals.