Les entitats socials insisteixen que el Reglament d’Estrangeria té marge de millora

L’aliança d’entitats formades per Andalusia Acull, Càritas, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Xarxa Acull i Servei Jesuïta a Migrants, valoren que la reforma del Reglament d’Estrangeria que ha entrat en vigor té marge de millora. Les cinc entitats van fer arribar propostes concretes durant el procés de reforma del Reglament d’Estrangeria. Encara que algunes van ser recollides, van quedar fora demandes clau com facilitar la reagrupació familiar o permetre l’accés a una cèdula a persones sense passaport.

Entre els aspectes positius destaquen la flexibilització de determinats requisits que permetran la regularització d’algunes persones estrangeres que estiguin en situació administrativa irregular en territori espanyol. Per exemple, en el cas de l’arrelament social es redueix en un any el temps de residència exigit per a poder sol·licitar-lo i l’arrelament socioformatiu permet treballar fins a 30 hores mentre es realitza la formació i una vegada finalitzada es podrà canviar el permís de residència per un de treball presentant una oferta o contracte laboral. No obstant això, es manté que per a un número molt important de persones sigui necessari viure almenys dos anys de manera irregular – amb l’impacte que això té en les seves condicions de vida – per a poder accedir a una autorització de residència i treball.

Malgrat els avanços, les cinc entitats consideren que hi ha aspectes rellevants que no s’han tingut en compte i que suposen un impacte negatiu en els drets de les persones migrants. En aquest sentit, alerten especialment sobre les greus conseqüències que tindrà l’aplicació del Reglament per a milers de sol·licitants d’asil les sol·licituds del qual siguin rebutjades o que han desistit de les seves sol·licituds per temor a les conseqüències de la nova regulació d’estrangeria. Aquestes persones, durant el període de tramitació de la sol·licitud, que sol estar entre un i dos anys, compten amb una autorització per a romandre i treballar en l’Estat Espanyol. Amb la reforma del Reglament, la denegació de la sol·licitud d’asil suposarà per a desenes de milers de persones no sols la pèrdua d’aquesta autorització, sinó que, hauran d’esperar dos anys més per a poder sol·licitar una autorització per arrelament, perquè no se’ls reconeixerà el temps de permanència previ.

Pèrdua de drets

D’aquesta manera, el nou Reglament d’Estrangeria genera que persones i famílies que es troben treballant formalment, cotitzant i desenvolupant els seus projectes de vida amb reconeixement de drets a Espanya, siguin penalitzades deixant-les en situació administrativa irregular, perdent els drets reconeguts.

Durant els primers mesos de 2025, la vida de milers de persones migrants i sol·licitants d’asil s’ha vist paralitzada davant la necessitat de prendre decisions que afectaran el seu futur i el de les seves famílies sense tenir claredat sobre la interpretació de preceptes claus del nou Reglament. En aquest context, el passat 13 de maig, el Ministeri d’Inclusió va publicar dues instruccions amb la vocació d’aportar aquests aclariments. Una d’elles relativa a les autoritzacions per arrelament, i l’altra al nou estatut de familiar d’espanyol. Ambdues demostren una voluntat de millora del reglament, no obstant això, les entitats consideren que les instruccions internes arriben tard i no són la via adequada per a introduir algunes mesures de gran importància que recullen, a causa de la poca seguretat jurídica que generen.

Finalment, les entitats socials assenyalen que, a més de crear noves situacions d’irregularitat administrativa, aquest Reglament no resoldrà de manera immediata la situació d’irregularitat en la qual es troben milers de persones i per això destaquen la necessitat d’aprovar en paral·lel la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de regularització extraordinària com a via per a garantir drets a milers de persones que viuen i treballen al nostre país, la reactivació del qual s’ha conegut avui a través dels mitjans de comunicació.