Iñaki Mercero i Cáritas reinterpreten l’icònic curtmetratge “La Cabina” per denunciar l’exclusió social a Espanya
"Atrapats" és el títol d'aquest curtmetratge presentat a l'Acadèmia de Cinema, amb motiu del IX Informe FOESSA
I si l’exclusió social no fos només una dada, sinó una experiència angoixant que ningú no vol veure? Aquesta és la pregunta que planteja Atrapados, el nou curtmetratge dirigit per Iñaki Mercero en col·laboració amb Cáritas, amb motiu de la presentació del IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya.
Inspirat en l’icònic curt La Cabina (1972) d’Antonio Mercero, Atrapados reinterpreta des d’una mirada actual la metàfora de la incomunicació i la indiferència i la transforma en una crida d’atenció sobre una de les grans ferides del nostre temps: l’exclusió que pateixen milions de persones a Espanya.
Segons el IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya, un de cada cinc espanyols viu en situació d’exclusió social, mentre que el 80% restant conviu amb aquesta realitat gairebé sense ser-ne conscient. Atrapados converteix aquesta estadística en un relat visual directe, incòmode, però profundament humà.
El projecte neix amb l’objectiu clar de sacsejar consciències. En un moment en què la narrativa audiovisual pot ser una eina de transformació social, aquest curtmetratge cerca portar el debat més enllà dels titulars, apel·lant a l’empatia i la reflexió col·lectiva.
La peça cinematogràfica ha estat presentada aquest divendres a l’Acadèmia de Cinema pel seu director Iñaki Mercero; Jorge Martínez, productor; el president de Cáritas Espanyola, Manuel Bretón i el secretari tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores.
“Volíem explicar una història que ens obligui a mirar de front la realitat que gairebé sempre solem ignorar. Com va fer el meu pare fa més de 50 anys amb ‘La Cabina’, però avui amb l’exclusió social com a teló de fons”, va explicar Iñaki Mercero, director d’Atrapados i fill del cineasta Antonio Mercero.
Amb una trajectòria consolidada a la televisió —amb títols com Entrevias, El Príncipe o El Tiempo entre Costuras—, Mercero fa un pas endavant en aquest curt, portant el llenguatge cinematogràfic a un terreny més íntim i compromès, sense perdre la tensió narrativa i simbòlica que va caracteritzar l’obra original.
Des dels seus primers plans, Atrapados submergeix l’espectador en una atmosfera asfixiant i carregada de simbolisme. Mostra un home atrapat dins una cabina de vidre en plena via pública. La seva desesperació es manifesta en crits i cops, però la indiferència de la gent, que passen sense mirar-ho ni tan sols, genera cada cop més angoixa. La tensió es construeix a través del silenci social que envolta el protagonista, i es manté fins al final quan una grua recull la cabina i la trasllada a un descampat on hi ha moltes altres cabines, amb més persones atrapades a dins. La imatge desoladora es tanca amb una veu en off que torna l’espectador a la realitat: l’exclusió social existeix, però continua sent invisible per a la majoria.
“No posa el focus a la pobresa material sinó a l’aïllament”
“El gran mèrit d’aquest curt és que no posa el focus en la pobresa material, sinó en aquesta sensació d’aïllament i invisibilitat que provoca l’exclusió, recordant-nos que, al final, el que marca la diferència entre caure i no caure és comptar amb algú que et sostingui”, va apuntar Raúl Flores.
El secretari tècnic i coordinador de l’IX Informe FOESSA va confiar que “l’enorme sensibilitat i contundència de Mercero en aquest curt porti les persones a preguntar-se quina societat estem construint i obriu el diàleg a tots els actors socials”.
Atrapados es presenta com una peça d’impacte que convida a la reflexió, on fusiona el llegat cinematogràfic amb la urgència social, mobilitzant els mitjans, les institucions i els ciutadans a trencar el silenci i mirar on fins ara hem preferit no mirar. La peça és molt més que un homenatge cinematogràfic: és una crida d’atenció col·lectiva. En temps on la informació abunda, però l’empatia escasseja, aquest curt cerca connectar amb la consciència social des del llenguatge emocional del cinema.
Una societat atrapada
El IX informe FOESSA revela una radiografia inquietant de l’exclusió social. Al llarg de més de 700 pàgines d’anàlisi, l’estudi adverteix sobre un procés inèdit de fragmentació social a Espanya en què la classe mitjana es contrau desplaçant moltes famílies cap a estrats inferiors.
Després de dues dècades de crisis encadenades, les fases de recuperació no han tancat la bretxa i han portat Espanya a tenir una de les taxes de desigualtat més altes d’Europa. La integració social s’erosiona i l’exclusió greu es manté molt per sobre dels nivells del 2007.
El 2024, l’exclusió severa se situa un 52% per sobre del 2007, cosa que dóna un saldo de 4,3 milions de persones.
Els principals motors de l’exclusió social són l’habitatge i la feina. L’habitatge és el factor que està reconfigurant activament l’estructura social, expulsant una de quatre llars d’una vida digna, i triturant el difícil equilibri de les classes mitjanes.
Les dades són clares. El 45% de la població que viu en règim de lloguer està atrapada en situacions de pobresa i exclusió social, la xifra més alta de la UE. El lloguer ha esdevingut un parany de pobresa.
Tot i que la feina millora macroeconòmicament, ha perdut gran part de la seva capacitat protectora i integradora. La precarietat laboral s’ha convertit en la nova normalitat i ha afectat gairebé la meitat (47,5%) de la població activa. Són 11,5 milions de persones atrapades en diverses formes d’inseguretat laboral. De fet, treballa més d’un terç de la població exclosa.
Però si hi ha un factor que l’Informe assenyala com la ferida més profunda és la fractura de la xarxa de relacions. Una xarxa desigual, afeblida i, per a molts, trencada, que empeny les persones més vulnerables cap a l’aïllament. On els enllaços es teixeixen, l’exclusió es torna reversible; on es trenquen, la dependència s’accelera.
Aquestes dades evidencien que l’exclusió no sols persisteix, sinó que s’intensifica i es fa estructural. Aquesta cronificació de la desigualtat posa en qüestió la cohesió social i exigeix un canvi de paradigma civilitzatori basat en la cura mutu, la justícia i la responsabilitat compartida.
Fundació FOESSA: compromís amb la realitat
El IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya ha estat realitzat per un equip de 140 investigadors procedents de 51 universitats, centres de recerca, fundacions i entitats del Tercer Sector. La font principal d’aquesta investigació ha estat la sisena Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials (EINSFOESSA), realitzada el primer semestre del 2024 a 12.289 llars a tot el territori. L’EINSFOESSA és la major enquesta sobre integració i necessitats socials que realitza una entitatat privada al nostre país.
La Fundació FOESSA (Foment d´Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) és una institució privada sense ànim de lucre fundada el 1965, amb l’impuls de Càritas Espanyola, per conèixer de forma objectiva la situació social d’Espanya.
A través dels informes, FOESSA ha estat pionera a afinar mètodes de recerca empírica que permeten comprendre millor els processos estructurals que provoquen l’exclusió social. La seva feina és possible gràcies a la col·laboració de mig centenar d’universitats, centres de recerca, organitzacions socials i experts independents, amb un objectiu clar: fer visible allò invisible i promoure un canvi social just i sostenible.
Carmela Produce, productora especialitzada en branded content i que compta amb Antonio Resines com a soci, ha portat la comunicació social a un nou nivell amb la creació i producció del curtmetratge que posa el focus en l’exclusió social. En un sector com el cinema, on també hi viu la precarietat laboral, la productora ha volgut unir forces per demostrar que l’entreteniment pot ser una poderosa eina de canvi i conscienciació.
A la imatge d’esquerra a dreta, Manuel Bretón (president de Càritas), Raúl Flores (secretari tècnic de la Fundació FOESSA), Iñaki Mercero (director) i Jorge Martínez (productor).
