Entitats d’Església celebren l’inici d’un procés per a la regularització extraordinària de persones migrants

La Red de Entidades para el Desarrollo Solidario (REDES), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Cáritas i el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola celebren l’anunci d’un procés que porti a la regularització extraordinària de persones migrants que viuen al nostre país. Consideren aquesta mesura com un acte de justícia social i reconeixement a tantes persones migrants que amb el seu treball fa temps que contribueixen al desenvolupament del nostre país encara a costa de mantenir-los en situació irregular.

Aquest Grup Eclesial de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) considera que la regularització extraordinària és un complement imprescindible al Reglament d’Estrangeria, en oferir resposta als que no es poden acollir a les vies ordinàries.

El reglament d’estrangeria ha suposat un avenç en algunes qüestions, però està patint ajustaments freqüents i pateix algunes llacunes que n’ameritarien la reforma per consolidar-los. Per això, aquest grup eclesial ha sol·licitat reiterades ocasions que incorpori, com s’ha fet amb anterioritat, una disposició transitòria que permeti una regularització extraordinària.

El Reglament d’Estrangeria (RD 1155/2024), en vigor des del maig del 2025, constitueix un pas positiu i necessari per garantir els drets i la dignitat de les persones migrants. Tot i això, deixa fora nombrosos col·lectius vulnerables que les nostres entitats acompanyen quotidianament i que han estat objecte reiterat de les demandes que com a entitats eclesials han fet en aquests anys de treball per la ILP regularització:

• Persones sense possibilitat d’acreditar els dos anys de permanència exigits, sovint per pèrdua de documents en situacions de precarietat o emergència.
• Persones indocumentades, que no poden accedir a la cèdula d’inscripció a causa de tràmits excessivament rígids.
• Persones amb difícil empleabilitat per edat, discapacitat, sensellarisme o malaltia crònica.
• Treballadores i treballadors que, tot i que poden treballar, no aconsegueixen presentar un contracte formal previ a causa de la lentitud de l’administració.
• Sol·licitants de protecció internacional denegada, que queden atrapats en llargs períodes d’irregularitat.
• Famílies amb infants en situació irregular que, tot i complir requisits, no podran ser regularitzades.

Les entitats eclesials han treballat en un procés participatiu que va arribar a concitar més de 900 organitzacions de tota mena i va rebre més de 600.000 signatures per a la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Des de l’any 2023, les quatre entitats han participat en multitud de reunions amb actors polítics i socials exposant la preocupació compartida i constatada en el dia a dia de la tasca d’acompanyament que realitzen entitats eclesials per la innegable relació entre irregularitat administrativa i exclusió social.

Segons el IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, gairebé nou milions de persones migrants viuen al nostre país. La situació administrativa irregular en què estan moltes provoca que el 68% es trobi en exclusió social. Segons les últimes dades publicades per Càritas, el 47% de les persones acompanyades per la institució el 2024 no tenia regularitzada la seva situació, cosa que equival aproximadament a unes 550.000 persones. Una xifra que no para de créixer des del 2019.

Aquest dia les entitats eclesials posen l’èmfasi en la tasca de diàleg immensa que s’ha dut a terme i en l’àmplia aprovació que va tenir la presa en consideració de la iniciativa el 9 d’abril de 2024 al Congrés dels Diputats. Aquesta regularització extraordinària ha estat demanada per amplis sectors de la societat per ser una mesura de responsabilitat política, ètica i social. Ha arribat l’hora de fer un pas decidit cap a una societat més justa i inclusiva, on ningú no quedi relegat a la invisibilitat i l’exclusió.