Dos de cada tres persones voluntàries de Càritas són dones i la meitat té entre 45 i 65 anys
Càritas agraeix a les persones voluntàries el temps i la vida que lliuren diàriament per a acompanyar als que més el necessiten
El voluntariat és la gran riquesa de Càritas, però també de tota la població espanyola. El seu lliurament gratuït i generosa sorgeix d’una societat, que continua considerant l’acolliment i l’obertura als altres com un valor que orienta les nostres vides.
Conscients d’aquest ben compartit, Càritas Española s’uneix a la celebració del Dia Internacional dels Voluntaris, el 5 de desembre, i agraeix a tots els seus col·laboradors el seu paper callat i poc visible que fa possible mantenir encesa la fràgil flama de l’esperança en moltes llars ferides per l’exclusió social o la pobresa.
Càritas compta en l’actualitat amb 72.447 persones voluntàries. D’aquest total, dos de cada tres són dones i la meitat tenen entre 45 i 64 anys. La forta opció evangèlica de la majoria de les persones voluntàries explica la seva llarga trajectòria dins de la nostra organització, ja que un de cada dos porta més de sis anys.
“Estar voltar, acompanyar, cuidar, són senyals d’identitat del nostre voluntariat. No es tracta només de fer, sinó també d’estar, d’escoltar. El propi del voluntariat és la ´proximitat, el vincle que es va forjant en l’escolta, en l’acompanyament en trams del camí en els quals les persones en situació d’exclusió precisen d’aquesta companyia”, explica José Luis Graus, responsable del Voluntariat en Càritas Española.
Les persones voluntàries són sens dubte el cor de Càritas. “Representen a aquests corredors de fons -puntualitza- que segueixen al costat de les persones quan superen la primera emergència i ja no són necessaris els suports específics i especialitzats”.
La raó de ser del voluntariat de Càritas és “el servei”. Així ho viuen diàriament “aquests veïns de la porta del costat” que, com assegura el Papa Francesc, dediquen el seu temps a atendre els que més el necessiten. “Ser voluntària en Càritas és el que m’ajuda a harmonitzar la manera d’estar, de treballar amb el que soc i amb el que vull arribar a ser”. “A vegades penso que he nascut així, com a voluntària”, assenyala Marce, voluntària de Càritas Valladolid.
Per a Marce, aquesta labor gratuïta i desinteressada suposa un “gran creixement personal”. “Hi ha gent molt solidària, hi ha projectes meravellosos, però a mi m’importa no sols el que faig, sinó com ho faig. I Càritas té una forma diferent de fer, que és coherent amb el que jo sento, amb el que soc i amb el que busco. Per això vaig decidir treballar a l’entorn de Càritas”, apunta.
Un valor present en els joves
Voler ajudar als altres és una motivació que segueix present en el cor de molts joves. En Càritas som testimonis privilegiats d’aquest anhel de bé, que nia en la vida de les noves generacions. “Vaig al voluntariat a la meva parròquia cada dissabte al matí. Cada vegada que surto i arribo i a la meva casa em dic: `vinc amb el cor content’. Torno amb una gran energia perquè el que jo crec que dono, ho rebo pel triple”. Així ho viu Rosa. Per a aquesta jove voluntària de Càritas Madrid, el voluntariat és “un estil de vida, tot per a bé”.
Enmig d’una realitat complexa i difícil que exigeix el millor de nosaltres mateixos, el voluntariat ens ensenya a mirar la realitat sufriente i a comprometre’ns amb les persones més febles. Perquè no es tracta de “donar” -donar temps lliure o diners- sinó de “donar-se”, com recorda el Papa en el seu missatge amb motiu de la VII Jornada Mundial dels Pobres.
Units al Sant Pare, Càritas agraeix a les seves persones voluntàries el temps i la vida que lliuren per a acompanyar als que més el necessiten i anima a tots i a cadascun a ser voluntari perquè a través d’aquest ben compartit construïm una societat millor, més justa i més fraterna.
