Càritas va invertir 457,2 milions d’euros el 2022 per a acompanyar a 2,8 milions de persones dins i fora d’Espanya
Va augmentar un 26% el nombre de persones ateses en projectes de cooperació a causa de la crisi provocada per la guerra a Ucraïna.
La crisi humanitària provocada per la guerra a Ucraïna i les dificultats de les famílies per a mantenir-se a flotació per l’impacte de la pujada del cost de la vida van marcar la labor de Càritas durant l’any passat. Així ho reflexa la memòria anual 2022, que s’ha presentat aquest dimecres a Madrid. El president de Càritas, Manuel Bretón, i la secretària general, Natalia Peiro, han estat els encarregats de fer aquesta rendició de comptes durant una roda de premsa celebrada en la seu de la institució.
Durant 2022, Càritas va invertir la xifra rècord de 457,2 milions d’euros, 54 milions d’euros (13,4%) més que l’any anterior, en els seus diferents recursos i projectes dins d’Espanya i en accions de cooperació internacional en tercers països.
Gràcies a aquests recursos disponibles, Càritas va aconseguir fer costat a 2.830.156 persones dins i fora de les nostres fronteres (2,6 milions a 2021). D’elles, 1.559.882 dins d’Espanya i 1.270.274 a Cooperació Internacional.
“Vivim temps de crisis acumulades. Després de la pandèmia provocada per la COVID-19, va venir la guerra d’Ucraïna, l’augment de la mobilitat humana, l’evolució del cost energètic i la inflació… Aquesta situació, tant en l’àmbit local com mundial, ha fet créixer la pobresa i la desigualtat”, ha assegurat Natalia Peiro, durant la presentació del balanç d’activitats.
L’habitatge, un pou sense fons
Les dades de la Memòria reflecteixen les greus dificultats que ha suposat la crisi inflacionària per a moltes llars. En el programa d’Acollida i Assistència es van atendre el darrer any a 1.191.853 persones. La xifra és un 16,8% superior a la registrada abans de l’inici de la pandèmia (1.020.176 a 2019).
La majoria de les persones ateses en els programes d’Acollida i Assistència van rebre ajudes per a l’accés a consum d’aliments seleccionats, adquirits i gestionats directament per ells mateixos (385.000), per al pagament del lloguer dels seus habitatges (120.000) o per al dels rebuts dels subministraments (100.000).
Només en ajudes per a habitatge, Càritas va invertir 54 milions d’euros (46 milions, en lloguers i 8 milions en rebuts de subministraments) i altres 46 milions en aliments. “A conseqüència de l’augment del cost de vida, les famílies dediquen una major part del seu pressupost a pagar l’habitatge i altres despeses essencials. L’habitatge s’ha convertit en un pou sense fons per als ingressos de les famílies. Dedicar més recursos dels recomanats a l’habitatge genera no poder cobrir altres necessitats bàsiques, com garantir uns mínims de confort tèrmic o la generació de deutes per impagaments”, ha apuntat Natalia Peiro.
Les xifres de la Memòria demostren que l’atenció de l’emergència social ha estat una prioritat per a la Confederació l’any passat, però no l’única. Per això, en un any en què la inflació i les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna van començar a afeblir el creixement de l’ocupació, la xarxa de Càritas va aconseguir augmentar una vegada més més els fons invertits en programes d’Economia Solidària.
Amb una dotació total de 117,5 milions d’euros, l’esforç financer realitzat sobre els itineraris d’inserció sociolaboral i les empreses d’inserció van tornar a superar als programes d’Acollida i Assistència (112,2 milions d’euros). Amb aquests recursos es va aconseguir atendre un 11,7% més de persones a la recerca d’ocupació que a 2021.
“La Confederació està fent una aposta clara per augmentar els projectes d’economia solidària per a ajudar a les persones en situació d’exclusió a que recorrin un camí digne cap a la seva autonomia. És cert que aquestes iniciatives vinculades a l’ocupació i a l’economia social requereixen més inversió econòmica, però són més efectives a llarg termini i tenen un efecte més recuperador de la persona”, ha assenyalat Natalia Peiro.
Emergència humanitària a Ucraïna
Els altres projectes i estratègies que han exigit un major esforç financer i de persones ateses han estat els de Cooperació Internacional. Al 2022, es van destinar més de 23,6 milions d’euros i es van atendre 1.270.274 persones, un 26% més que l’any anterior. Bona part d’aquest increment va estar motivat per l’emergència humanitària causada per la guerra a Ucraïna i que ha provocat el desplaçament forçós d’un terç de la seva població.
Cáritas Española va fer costat a 48.084 persones a Ucraïna i a 7.883 als països limítrofs. A Espanya, l’acció de la Confederació per a acollir i acompanyar a les persones i famílies procedents d’aquest país europeu també ha estat una part substancial de la resposta a l’emergència. Al llarg de 2022, la xarxa de Càritas diocesanes van atendre 5.378 persones ucraïneses.
“Sens dubte, donar resposta a les necessitats humanitàries de milions de persones afectades per la terrible guerra ha estat la nostra principal tasca a 2022. A la vegada hem seguit amb la nostra labor en altres 40 països d’Amèrica, Àsia, Mitjà Orient, Nord d’Àfrica i Àfrica subsahariana d’una manera estable i consolidada, teixint un fratern compromís de cooperació i col·laboració per a fer possible una missió que ens és comuna: arribar a les persones en situació de major vulnerabilitat i pobresa, allí on es trobin”, ha subratllat la secretària general.
Els altres programes que més recursos van utilitzar al llarg de l’any passat van ser els de persones en situació de sense llar (38,8 milions), persones majors (35 milions) i els de família, infància i joventut (29,6 milions), per citar els més rellevants.
Aquest important esforç econòmic (uns 54 milions més que en 2021) ha estat possible gràcies al generós suport de milers de socis, donants i col·laboradors privats, que han aportat més de 304,2 milions. Al costat d’això, destaca també l’esforç de les diferents Administracions Públiques, que van aportar als programes de Càritas un total de 152,9 milions d’euros. Un 24,2% més que l’any anterior.
El nostre balanç global d’ingressos s’ha situat enguany amb un 66% d’origen privat i un 33% provinent de les administracions públiques.
Màxima austeritat
Tot i que en els dos últims anys la Confederació ha posat en joc un important increment de recursos econòmics a causa de l’impacte de la crisi inflacionària, ha estat possible mantenir l’objectiu d’austeritat en l’apartat de Gestió i Administració. Fins i tot ha descendit al 5,9%. És a dir, de cada 100 euros invertits en accions de lluita contra la pobresa, només s’han destinat a despeses de gestió 5,9 euros. “Portem 20 anys en aquest percentatge de despeses de gestió”, va subratllar la secretària general de Càritas Espanyola.
La Memòria recull també les dades de les persones que estan darrera de tota aquesta activitat confederal, sostinguda gràcies a 72.447 persones voluntàries i a 5.531 treballadors contractats.
Propostes polítiques
De cara a las properes eleccions generals, la secretària general de Càritas va repassar les vuit propostes polítiques que la institució ha presentat als partits de tot l’arc parlamentari perquè siguin incorporades als seus programes electorals.
Aquesta bateria d’iniciatives -que s’han vingut presentant a les darreres convocatòries amb un resultat positiu, ja que s’han vist reflectides d’alguna manera a la normativa aprovada durant la legislatura- són el resultat d’un procés de consulta que es va iniciar al febrer de 2022 i en el qual han participat prop de 1.000 persones acompanyades a tot el territori.
En aquestes propostes Càritas reivindica des de mesures per a prevenir l’exclusió residencial, el dret a una bona administració, un pla integral de cures, o polítiques d’ocupació inclusives, entre altres coses.
També proposa una política migratòria que contempli oportunitats més enllà del mercat laboral, garantir una protecció efectiva de les víctimes de violència masclista i una política de cooperació internacional que ajudi a enfortir la societat civil.
“Compromís compartit”
Durant la presentació, el president de Cáritas Española va recordar que les xifres de la Memòria “representen un compromís compartit que ens uneix i que ens empeny a no mirar cap a un altre costat davant al sofriment dels altres. El que ens motiva a acompanyar-los en el seu camí cap a una situació millor”.
Manuel Bretón també va aprofitar la seva intervenció per a agrair “el gran suport” que presten empreses, institucions, socis, donants particulars, voluntaris i Administracions de l’Estat. “A tots ells, gràcies. Perquè la seva ajuda ens permet poder donar visibilitat a situacions de vulnerabilitat i reaccionar de manera efectiva davant els reptes que ens plantegen”.
