Cáritas urgeix mesures concretes per a garantir la identificació i protecció de les víctimes de tràfic
Una de cada deu dones acompanyades l'any passat presentava indicis de tràfic amb finalitats d'explotació sexual
El nombre de víctimes de tràfic d’éssers humans és elevat. Segons l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), en 2018 es van detectar i van denunciar unes 50.000 víctimes de tràfic a nivell mundial. El 50% d’aquests delictes es van cometre amb finalitats d’explotació sexual, mentre que el 38% van tenir com a finalitat el treball forçós. En els casos d’explotació sexual, nou de cada deu víctimes (92%) són dones i nenes.
Avui 18 d’octubre es celebra el Dia Europeu contra el Tràfic de Persones, una jornada que suposa una nova oportunitat per a seguir denunciant la situació de vulneració de Drets Humans en la qual es troben les víctimes d’aquest delicte.
L’any passat Càritas va acompanyar a 3.312 dones a través de diversos programes en els quals es proporciona atenció especialitzada en contextos de prostitució, explotació sexual i de tràfic amb finalitats d’explotació sexual. D’aquest total, 1.762 dones van ser contactades a través de visites als llocs d’exercici de la prostitució, mentre que 1.550 van rebre atenció en algun dels nostres centres d’atenció especialitzats.
El nombre de dones en les quals es va detectar una situació d’explotació sexual van ser 529. “La xifra és menor que l’any anterior. Creiem que no sols ha influït el menor nombre de visites als llocs on les dones exerceixen la prostitució, sinó les dificultats per a la detecció d’indicis d’explotació sexual”, explica Noelia de Pablo, responsable dels programes de dona, prostitució i tracta de Cáritas Española.
D’acord amb les dades recollides per la nostra entitat, 301 dones presentaven indicis de tràfic amb finalitats d’explotació sexual (9% de les dones acompanyades), de les quals 74 dones (2,2%) van ser identificades formalment per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. “Les dades ens indiquen un any més la necessitat de posar en marxa un nou mecanisme d’identificació que permeti una millor detecció i identificació, i per tant protecció a les víctimes”, subratlla De Pablo.
Grans dificultats
La llarga trajectòria de treball de Càritas en aquest àmbit d’exclusió social ens permet ser testimonis de les dificultats que viuen les dones per a sortir de la situació en la qual es troben. Entre elles destaquem:
L’alt percentatge de dones d’origen estranger. La realitat dels fluxos migratoris demostra com les dones sofreixen diferents tipus de violències al país d’origen. “A això se suma la falta d’oportunitats aquí i allí, a més dels enganys i promeses que no es corresponen amb la realitat del que es troben quan arriben al nostre país”, assenyala De Pablo.
Gairebé la totalitat d’aquestes dones tenen càrregues familiars. En la majoria dels casos el motiu principal del procés migratori que viuen aquestes dones és la recerca d’oportunitats per a elles i per als seus fills. En alguns casos els menors que tenen a càrrec estan a Espanya i, en uns altres, han de fer-se càrrec d’ells al seu país d’origen.
L’estigma propi del context de prostitució. Aquesta realitat condiciona a les dones per les possibilitats de rebuig de la seva família i de la seva comunitat. “Això comporta un fort impacte psicològic i físic que es fa evident en l’aïllament, inseguretat, pors i fòbies, culpa, dependència emocional, destrucció de la pròpia identitat i processos d’indefensió apresa. En un alt percentatge d’elles això es tradueix en trastorn d’estrès posttraumàtic”, indica De Pablo.
Augment de l’exercici de la prostitució en pisos. Igual que en anys anteriors, el tancament dels clubs ha incrementat el desplaçament de les dones als pisos. “Això provoca que sigui una realitat cada vegada menys accessible a les entitats socials, la qual cosa dificulta el nostre treball”, apunta De Pablo.
Totes aquestes situacions, sumades a la situació administrativa irregular en la qual es troben moltes dones, comporta una greu vulneració de drets, com, per exemple, l’accés a ajudes, a l’ocupació, a la salut o a l’habitatge, entre altres.
A aquestes dificultats hi ha afegir també l’ús i abús de les noves tecnologies. En els últims anys, les xarxes de tràfic de persones s’han adaptat a les noves dinàmiques i utilitzen les noves tecnologies com a formes de captació, a més de ser més habitual l’explotació sexual a través de la Xarxa (videollamadas, sessions en directe, etc).
Enfront d’aquesta realitat és cada vegada més urgent l’aprovació d’una Llei Integral contra el Tràfic, com ve demandant des de fa anys la Xarxa Espanyola Contra el Tràfic de Persones (RECTP), de la qual Càritas és col·laboradora.
Aquesta Llei, amb dotació pressupostària adequada, hauria d’incorporar qüestions com:
- Abordar totes les formes de tràfic per a les diferents formes d’explotació (sexual, laboral, mendicitat forçada, criminalitat forçada, matrimoni forçat, etc.) des d’un enfocament de drets humans i una perspectiva de gènere i infància. Ha de comptar a més amb una assignació de pressupost clara i compromesa.
- Tenir rang de Llei orgànica, consolidant els avanços que s’han produït en aquest àmbit en els últims anys i proporcionant un marc d’obligacions estable, dotant de coherència a l’ordenament jurídic actual.
- Creació d’un organisme coordinador de caràcter estatal amb una comissió permanent i un equip tècnic multidisciplinari que s’encarregui entre altres qüestions del procés d’identificació de les víctimes. S’establirien dos tipus d’identificació: la identificació provisional i la identificació formal.
- Atenció i protecció de les víctimes des d’una dimensió integral.
Càritas, en línia amb el missatge del Papa Francesc, amb motiu de la passada Jornada Mundial d’Oració i Reflexió contra el Tràfic de Persones, recorda que “el tràfic de persones és violència” i anima a tota la societat a combatre “totes les formes d’explotació”.
