Càritas se suma a la Coordinadora de ONGD en la lluita per una Llei de Cooperació realment transformadora

Per primera vegada en 20 anys, la cooperació viu una reforma. L’avantprojecte de Llei, que arriba al Consell de Ministres i d’aquí passarà a les Cambres, suposa una oportunitat d’aconseguir una norma realment transformadora. Cáritas Española celebra la reforma del sistema de cooperació i, com a membre participant en les accions d’incidència dutes a terme per la Coordinadora de ONGD, dona suport a les propostes presentades per aquesta plataforma perquè la nova norma “pugui respondre als desafiaments globals actuals”.

“Aquest text és el resultat d’un ampli procés de debat en el qual, des de Cáritas Española, elogiem algunes de les mesures contemplades que suposen un avanç i una actualització necessària de l’actual Llei de Cooperació que data de 1998. No obstant això, en el següent procés parlamentari que previsiblement començarà en les pròximes setmanes, encoratgem als diferents grups polítics al fet que assegurin un text legal que acabi dotant a la cooperació espanyola d’una visió estratègica amb mitjans i recursos suficients per a promoure la justícia global i els drets humans”, assenyala Pedro Carceller Icardo, de l’equip d’Incidència Política de Cáritas Española.

La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament, de la qual Cáritas Española forma part, ha realitzat una sèrie de propostes per a garantir que la nova Llei de Cooperació garanteixi la coherència de polítiques; una cooperació que fomenti la democràcia i la participació ciutadana i es comprometi amb el 0,7%.

D’acord amb l’anàlisi realitzada per la Coordinadora -en consens amb altres actors socials-, l’avantprojecte estableix les bases per a promoure la coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible en l’acció exterior de l’Estat, així com la seva integració en els mecanismes d’implementació de l’Agenda 2030. Tanmateix, és impossible portar això a la pràctica sense una anàlisi de l’impacte de les polítiques públiques a nivell global. És necessari que l’Oficina d’Avaluació de la Cooperació Espanyola compti amb un mandat concret sobre aquest tema i recursos suficients per a donar compte de tal tasca.

 El compromís del 0,7%

La Llei contempla l’objectiu d’aconseguir l’històric 0,7% de la Renda Nacional Bruta per a cooperació, i el 10% d’aquests fons a acció humanitària. Després de dècades sense que aquest compromís s’hagi complert, està bé que sigui reconegut per llei, encara que sense un full de ruta que ho faci realitat pot quedar-se en una altra mera declaració d’intencions.

També és necessari destinar el 3% dels recursos d’Ajuda Oficial per al Desenvolupament a l’educació per a la ciutadania global. La implicació de la societat civil com a part rellevant de la cooperació és fonamental per a garantir una proposta realment transformadora, assenyala la Coordinadora.

El rol destacat de les ONG de Desenvolupament

En aquest àmbit, el paper de les ONG de Desenvolupament és determinant, tal com reconeixia recentment el CAD (Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE). La Llei reconeix aquest rol, però ha d’anar més enllà i fomentar entorns que el promoguin; és una oportunitat per a definir clarament quina és l’aportació específica de les ONGD i de la societat civil. També és necessari que obri la porta a incentivar les donacions privades a la cooperació internacional.

En tot aquest puzle hi ha una peça que és senyal d’identitat del nostre país: la cooperació descentralitzada. És important que sigui reconeguda i no es perdi l’oportunitat de construir un model que passi d’un enfocament de coordinació a un de corresponsabilitat, afegeix en la seva anàlisi i del qual Càritas Espanyola s’ha fet eco.

L’avantprojecte de Llei suposa un important avanç en comparació amb la Llei de 1998, ja que inclou la promoció dels drets de la infància, adolescència i joventut com un objectiu ple i un eix d’actuació transversal de la Cooperació Espanyola.

La Coordinadora proposa que en la fase de tramitació parlamentària es puguin detallar conceptes, de manera que s’aposti per sectors clau per a la infància, com l’educació, la salut, la protecció i la reducció de la pobresa. També podrà reforçar-se l’enfocament de gènere de manera que es reconegui a nens, nenes i joves com a actors fonamentals en la defensa dels drets humans, el medi ambient, la igualtat i la justícia global.

Qüestions pendents i oportunitats

Entre les seves propostes la Coordinadora també apunta que existeixen algunes qüestions que han de ser abordades per a garantir una cooperació del S.XXI. La reforma de l’estatut de la AECID, la cooperació financera, l’estatut de les persones cooperants o la normativa de subvencions, són alguns assumptes que es pretenen desenvolupar en reglaments específics. La participació de la societat civil ha de ser assegurada tant en el diàleg previ als respectius reglaments, com en els diferents òrgans (AECID, Consell Superior) i instruments (cooperació financera).

És vital simplificar la burocràcia i alleugerir processos. Tots els actors del sistema, i, per tant, la política de cooperació en el seu conjunt, millorarien el seu impacte. La Llei General de Subvencions ha de ser reformada per a garantir la major efectivitat possible en els processos.

En relació a la cooperació financera (aquella que fomenta el desenvolupament a través d’inversions o transferències), ha de ser integrada en el conjunt del sistema de cooperació en els seus objectius, estàndard i maneres d’operar. Això ha de ser assegurat de manera especial pel que fa a la garantia dels drets humans, la protecció del medi ambient i la transparència, apunta la Coordinadora.

El moment per a realitzar aquestes modificacions és ara. La proposta que arribi al Congrés ha d’incloure qüestions que són fonamentals per a garantir una cooperació que respongui les múltiples crisis que afecten milions de persones a tot el món, conclou la Coordinadora