Càritas presenta l’IX Informe FOESSA sobre exclusió social a Espanya al president del Govern
Proposa un sistema integrat de polítiques públiques, ampliació del parc social d'habitatge en lloguer, protecció de la infància i la joventut i una regularització extraordinària de persones migrants
En el marc de la presentació de l‘IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya, el president de Càritas Espanyola, Manuel Bretón, ha mantingut aquest dijous una trobada amb el president de Govern, Pedro Sánchez, amb l’objectiu de traslladar-li les principals conclusions d’aquesta recerca realitzada per un equip de 140 investigadors procedents de 51 universitats, centres de recerca i fundacions.
L’IX Informe FOESSA afirma que Espanya travessa un moment decisiu. Després de dècades de canvis accelerats que han reconfigurat el seu mapa social, econòmic i territorial, el país s’enfronta a una cruïlla que marcarà el seu present i les oportunitats de les pròximes dècades.
En els últims anys, els indicadors macroeconòmics apunten a recuperació i creixement. La reforma laboral ha contribuït a reduir la temporalitat i part de la precarietat, i han millorat les taxes de desocupació, inclòs el de llarga durada. Al seu torn, el “escut social” ha ampliat prestacions i ha mitigat l’impacte de la COVID-19 i de la posterior crisi inflacionària sobre els col·lectius més vulnerables, destacant l’Ingrés Mínim Vital com un avanç significatiu en la garantia d’ingressos, si bé encara amb marge de millora en termes de cobertura i intensitat protectora.
Durant la trobada, celebrat en el Palau de la Moncloa, el president de Càritas ha plantejat al cap de l’Executiu quatre propostes que puguin ajudar a atallar les principals causes de l’exclusió social a Espanya, que afecta 9,4 milions de persones, especialment a la infància i la joventut.
En un context de crisi demogràfica i fecunditat frustrada, l’IX Informe FOESSA assenyala que la infància i la joventut són les baules més febles de l’actual model socioeconòmic. El 29% de la infantesa a Espanya es troba en exclusió, mentre que 2,5 milions de joves viuen atrapats en la precarietat estructural, amb temporalitat, parcialitat i salaris baixos que dupliquen la mitjana de la població.
L’habitatge s’ha convertit a més en l’epicentre de la desigualtat al nostre país. Les dades són inequívoques. Un de cada quatre llars està sent expulsat de l’accés residencial digne, mentre que el 45% de les persones en lloguer està en risc de pobresa i exclusió.
Sistema integrat de polítiques públiques
Enfront d’aquesta realitat, Bretó ha subratllat la necessitat de posar en marxa sistemes integrats de polítiques públiques, no pegats sectorials; una reforma estructural de l’habitatge amb una ampliació del parc social en lloguer; la protecció econòmica a la infància i a la joventut per a frenar la transmissió intergeneracional de la desigualtat i una integració migratòria basada en drets i en convivència.
“Això requereix un consens polític. Habitatge, relleu generacional, desigualtat climàtica, sostenibilitat fiscal, integració migratòria: són polítiques de país, no de legislatura. I demanda un “nosaltres” inclusiu. Perquè l’exclusió és evitable. L’evidència demostra que quan hi ha polítiques sostingudes, hi ha resultats. El desafiament ara és estendre aquests resultats als qui continuen esperant. Aquest és el sentit del canvi social que proposem per a Espanya i els seus territoris”, va assegurar.
Regularització extraordinària
Sobre les persones migrants, Bretó va recordar que gairebé nou milions viuen al nostre país. La situació administrativa irregular en la qual estan moltes d’elles provoca que el 68% es trobi en exclusió social. Segons les últimes dades publicades per Càritas, el 47% de les persones acompanyades per la institució en 2024 no tenia regularitzada la seva situació, la qual cosa equival aproximadament a unes 550.000 persones. Una xifra que no para de créixer des de 2019.
El reglament d’estrangeria ha suposat un avanç en algunes qüestions, però està sofrint ajustos freqüents i pateix d’algunes llacunes que ameritarían la seva reforma per a consolidar-los. Bretó ha sol·licitat al president del Govern que incorpori, com s’ha fet amb anterioritat, una disposició transitòria que permeti una regularització extraordinària. “La regularització és la condició d’accés a drets, ocupació i cotització”, va recordar el president de Càritas Espanyola durant la trobada.
Les entitats eclesials i Càritas porten anys treballant per la regularització extraordinària de persones migrants en situació administrativa irregular. Aquesta regularització ha estat demandada per amplis sectors de la societat, amb el suport de més de 600.00 signatures.
Administracions i partits polítics
L’IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya va ser presentat davant l’opinió pública al novembre de 2025. Des de llavors les seves conclusions han estat traslladades a les diferents administracions públiques, partits polítics, i diferents àmbits acadèmics i socials. L’estudi està basat en fonts oficials i en una enquesta pròpia, la EINSFOESSA, la major operació privada sobre condicions de vida, realitzada a gairebé 12.300 llars de les 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autonòmiques.
Des de 2007, la Fundació FOESSA -creada per Càritas en 1965- analitza el desenvolupament i l’exclusió social, i des de 2014 ho fa també a escala autonòmica amb 22 informes territorials. El seu objectiu és mirar la realitat i buscar solucions per a transformar el país.
