Cáritas Española demana al Govern Central que inclogui als més vulnerables en el seu pla contra els efectes socials de la guerra a Ucraïna

Les repercussions de la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna no han trigat a notar-se en les llars espanyoles. L’encariment dels costos de vida està augmentant els nivells de precarietat de les famílies. Davant aquesta situació, Cáritas Española ha lliurat al Govern Central una sèrie de propostes de cara a la reunió del Consell de Ministres en el qual s’aprovarà el Pla de Resposta davant els efectes socioeconòmics derivats del conflicte a Ucraïna.

“El Pla de Resposta i les mesures que s’adoptin haurien de tenir presents a les persones més vulnerables, que venien d’una situació ja molt dura”, explica Ana Abril, coordinadora d’Incidència Política de Càritas Espanyola. Segons l’informe Foessa “Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya”, presentat a mitjans de gener, la població en exclusió social severa ha passat del 8,6% en 2018 al 12,7% en 2021 i arriba a més de sis milions de persones. “Aquesta realitat marca una prioritat clara en les polítiques que han de desenvolupar-se”, recorda Abril.

En les seves propostes, Càritas Española considera “imprescindible el desenvolupament de l’agenda legislativa prevista, que contemplava normativa en temes essencials, com l’habitatge o l’Ingrés Mínim Vital”. “La normativa prevista en diferents àmbits tendent a la garantia de drets i a l’enfortiment de l’Estat de benestar és el que permetrà afrontar amb bases estructurals sòlides aquesta situació i les futures, generant una xarxa sòlida que protegeixi efectivament a totes les persones i, especialment a les més vulnerables”, assenyala Càritas Española en el document lliurat al Govern.

Entre les nou propostes de Càritas Española es troben:

1. Ingrés Mínim Vital. Ampliar la cobertura de l’ingrés mínim vital per a arribar a totes les persones en situació de pobresa severa que, per l’extensió de la unitat de convivència, per estar alguns dels seus membres en situació irregular o per ser menors de 23 anys, entre altres motius, es veuen excloses d’aquesta prestació.

2. Migracions. Adaptar el reglament d’estrangeria a la reforma laboral, modificant les autoritzacions de residència per a dotar de la mateixa estabilitat documental que es pretén amb el foment de la contractació indefinida, evitant l’impacte negatiu de la irregularitat sobrevinguda.

3. Habitatge. Mantenir les mesures adoptades en el context de pandèmia a través de l’escut social (manteniment de la prohibició del tall de subministraments més enllà del 30 de juny; suspensió de desnonaments més enllà del 30 de setembre i recuperar la pròrroga dels contractes de lloguer).

4. Administració electrònica. Habilitar els mitjans públics necessaris perquè les persones puguin accedir de manera accessible a l’Administració Pública i a les mesures que s’estableixin en el pla de resposta. Segons dades de l’informe Foessa, 800.000 famílies han perdut drets a causa de la bretxa digital sent la pèrdua d’oportunitats cinc vegades major en les persones en situació d’exclusió.

5. Prestacions i subsidis per desocupació. Incrementar el percentatge de la prestació per desocupació a partir del dia 181 de percepció o anul·lar la reducció del 70% de la base reguladora al 50%; modificar el percentatge de la quantia màxima de la prestació per desocupació per als aturats que tinguin fills a càrrec o familiars dependents; deslligar els percentatges de les quanties a percebre del IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) i lligar-les al SMI (Salari Mínim Interprofessional); afegir complements per a persones beneficiàries del subsidi per desocupació amb menors a càrrec, entre altres mesures.

6. Subsidi per naixement no contributiu. Modificar i reduir perquè sigui menor el col·lectiu de dones que percebin el subsidi especial per naixement (no contributiu) i puguin accedir al contributiu. En el cas del subsidi especial per naixement, augmentar la durada de la prestació, augmentar la quantia i ampliar-ho a tota dona que estigui inscrita com a demandant d’ocupació.

7. Subsidi per incapacitat temporal a treballadors a temps parcial. Incrementar la quantia de la prestació a percebre i establir el cobrament de la mateixa des de l’inici del reconeixement.

8. Prestacions per desocupació de persones treballadores de la llar. Posada en marxa de la prestació o cobertura per desocupació, en igualtat de condicions que la resta de les persones treballadores, en línia amb la sentència del Tribunal de Justícia de la UE.

9. Pensions no contributives. Augmentar el límit de manca de rendes o ingressos del pensionista i augment de l’import d’ajuda per al pensionista que acrediti manca d’habitatge en propietat i tenir, com a residència habitual, un habitatge llogat. Establir un altre complement de caràcter energètic/subministrament.DESCARGAR NOTA