Càritas a Ucrania ha atès a més de 4,8 milions de persones des que va començar la invasió del país fa tres anys
Càritas Espanyola mobilitzarà 8,3 milions d'euros els pròxims tres anys per a parar esment psicosocial i millorar les condicions de vida de la població més vulnerable
Tres anys després de l’inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, 12,7 milions de persones (36% de la població) continua necessitant ajuda humanitària, sobretot a l’est i sud del pais. A més, 6,8 milions de refugiats continuen vivint fora d’Ucraïna, mentre que altres 4,2 milions de persones són desplaçats interns.
Al costat de la destrucció d’habitatges i infraestructures, el conflicte prolongat ha deteriorat la salut mental de milions de persones, desplaçades o no, que viuen amb estrès posttraumàtic. Els menors són el sector més afectat amb depressions i pors.
D’altra banda, es calcula que més d’un milió de famílies (uns 5,5 milions de persones) no tenen ocupació ni font d’ingrés familiar alguna. Aquesta situació, unida a una taxa d’inflació del 12%, i a la prolongació d’un conflicte que ha fet que ja no existeixin estalvis, ha provocat que milions de persones es trobin vivint sota el llindar de la pobresa.
Càritas Ucraïna (CUA) i Càritas Spes (CSU) -la catòlica de ritu grec i la catòlica de ritu llatí respectivament-, han continuat atenent la població afectada pel conflicte, integrant programes de resposta humanitària amb iniciatives de recuperació primerenca i desenvolupament.
Des de febrer de 2022, han atès a més de 4,8 milions de persones, que han rebut ajuda alimentària de primera necessitat, estris domèstics, allotjament, aigua i kits d’higiene, protecció, suport psicosocial, suport a serveis de salut, i ajuda monetària multipropòsit.
El treball en xarxa, teixit entre parròquies, centres d’atenció, oficines diocesanes, oficines nacionals, i xarxa d’unitats de treball mòbils, ha permès que Càritas atengui la població tant en nuclis urbans densament poblats, com en comunitats rurals allunyades que no tenen accés a serveis socials bàsics.
“Per a aquest 2025, les prioritats de les Càritas són continuar amb l’ajuda humanitària en l’est i sud del país, posant la mirada en processos de reconstrucció primerenca i desenvolupament en la resta del país”, explica Carmen Gómez de Barreda, responsable de la Campanya Càritas amb Ucraïna.
Càritas Espanyola ha mobilitzat des de l’inici de la invasió 10,5 milions d’euros que han estat enviats a les dues Càritas presents a Ucraïna (la catòlica de ritu grec i la catòlica de ritu llatí) i a la xarxa de Càritas als països limítrofs per a fer front a les necessitats de la població desplaçada.
Per als pròxims tres anys aprovarà projectes per valor de 8,3 milions d’euros. Els sectors que se secundaran són: resposta a l’emergència humanitària, atenció psicosocial dels veterans, atenció psicosocial de les persones amb diversitat funcional, atenció integral a famílies vulnerables, millora dels mitjans de vida, enfortiment de les parròquies, enfortiment institucional, i programes integrals de lluita contra el tràfic de persones.
Labor a Espanya
Segons ACNUR, hi ha més de 231.000 ucraïnesos sol·licitants de protecció temporal a Espanya. Al llarg de l’any 2024, l’acció de la Confederació de Càritas per a atendre i acollir a les persones i famílies amb nacionalitat ucraïnesa s’ha normalitzat dins dels recursos i espais d’acolliment. S’ha atès un total de 2.907 persones i els recursos econòmics invertits han ascendit a 264.293,79 euros.
Quant als tipus de respostes destaquen: alimentació, roba, calçat, i altres estris (menjadors, economats…) amb 2.104 persones beneficiàries i per un import de 102.561 euros. En relació a l’habitatge i l’organització de la llar s’ha fet costat a 394 persones amb una inversió de 139.204 euros.
“Càritas Espanyola, a través de la xarxa de Càritas nacionals i de la Confederació, manté el seu compromís de fomentar l’esperança i la capacitat de recuperació dels milions d’ucraïnesos afectats per aquesta crisi en curs. No obstant això, el suport sostingut de la societat espanyola és essencial per a construir un futur millor per a Ucraïna i Europa en el seu conjunt”, explica Carmen Gómez de Barreda.
