Cáritas Española denuncia que els drets laborals de les treballadores de la llar estan “greument desprotegits”
Reivindica que la prestación por desempleo se aplique en igualdad de condiciones que el resto de los trabajadores en línea con el fallo del Tribunal de Justicia de la UE
Més de 518.800 persones són treballadores de la llar al nostre país, però el mes de gener passat només 378.805 estaven afiliades en el Règim de la Seguretat Social. Segons l’última Enquesta de Població Activa (EPA), al voltant del 30 per cent no tenen contracte. Aquestes baixes xifres d’afiliació -unit al fet que es tracta d’un sector molt feminitzat (el 95% són dones) i la majoria d’origen estranger- fa que es trobin en una situació d’especial vulnerabilitat.
Una recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) a més ha dictaminat que Espanya discrimina les treballadores de la llar en negar-les la prestació per desocupació. “La seva labor de cura és essencial per al funcionament de la societat, però els seus drets laborals es troben greument desprotegits”, subratlla Beatriz Iraeta, de l’equip d’Inclusió Social de Càritas Espanyola.
Enfront d’aquesta realitat i amb motiu de la celebració -el 30 de març- del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, Càritas reclama un augment dels nivells de protecció d’aquestes treballadores. En el marc del Pla de Resposta davant els efectes socioeconòmics derivats del conflicte a Ucraïna, Càritas ha demanat al Govern que la prestació per desocupació s’apliqui a les empleades de llar en igualtat de condicions que la resta dels treballadors i treballadores. En línia amb la OIT (Organització Internacional del Treball), també sol·licita més oportunitats d’ocupació, un reconeixement de la relació laboral a través de contractes dignes, i igualtat en el tracte: salaris, hores, vacances.
“El Govern ha plantejat un compromís de dotar-les de la prestació per desocupació, així com equiparar altres drets i condicions per al 2022. Això unit a una campanya d’inspecció de treball contra els salaris per sota del SMI (Salari Mínim Interprofessional) a empleades de la llar, fa pensar que el 2022 pugui ser un any de canvis i millores per al sector”, apunta Iraeta.
Pèrdua de drets
L’actual vulneració de drets laborals en el camp de l’ocupació domèstica afecta a totes les facetes de la vida de la dona. Moltes vegades la falta de temps lliure els impedeix qualsevol tipus de conciliació familiar i personal, mentre que les elevades taxes de temporalitat i irregularitat salarial augmenten la precarietat i restringeix l’accés a les prestacions.
Aquesta pèrdua de drets provoca a més indefensió en la dona que, sovint, no és conscient de sofrir explotació, normalitzant-la i pensant que és un pas necessari per a aconseguir un treball millor. En el cas de les dones immigrants, en estar fora del seu país d’origen, assumeixen que han de “aguantar” tot. Moltes d’elles, fins i tot, són conscients de sofrir vulneracions, però no ho denuncien per por de perdre el treball, per creure que no serveixen per a res o per no sentir-se legitimades de fer-ho.
A través de diversos programes, Càritas acompanya a les empleades de llar i a les famílies per a assegurar que es compleixen els drets de les treballadores, així com les necessitats de les persones ocupadores. En aquest cas Càritas Mallorca, a través de servei d’intermediació i com agència de col·locació en aquest àmbit del servei domèstic es facilita la contractació; s’informa de les passes per a donar d’alta a la seguretat social , es fa també seguiment del contracte, es comprova que es compleixen els descansos sobretot en els règims interns , i es confirma que es compleixen els acords que s’han pactat al contracte. Tot una sèrie d’actuacions i seguiments per intentar dignificar i donar la mateixa categoria que altres feines remunerades.
A Càritas diocesana de Còria-Càceres existeix el projecte “Pinzas”. El seu objectiu és l’acompanyament individual i soci-laboral de les dones per a millorar la seva ocupabilitat en el sector domèstic.
“M’han ajudat a tornar a creure en mi i sobretot a saber que no estic sola. Tenia un Déu que sempre posava àngels en el meu camí, això ha estat el personal de Càritas per a mi: àngels. Ara com ara compto amb un treball en el qual em sento molt a gust, puc aportar en la meva llar i més en aquests moments tan difícils per a moltes famílies. Aquest treball el vaig trobar gràcies a Càritas, ells es van preocupar perquè aquesta ocupació complís amb les condicions legals i salarials adequades per a mi”, comenta Yolanda, una participant del Projecte Pinces.
Durant el procés d’acompanyament, es duu a terme un diagnòstic soci-laboral de la dona a partir del qual es planteja l’itinerari de cerca d’ocupació. Posteriorment, la persona rep formació per a millorar les seves competències i, a l’una, poder crear vincles amb altres persones que treballen en el sector. L’últim pas és la mediació laboral. En aquesta etapa se selecciona a la persona treballadora adequada, i es dona resposta a la necessitat que planteja la persona ocupadora. “Quan la inserció s’ha realitzat -explica Iraeta-, és fonamental l’acompanyament tant a l’empleada com a l’ocupador per a evitar situacions d’abusos laborals i conductes indesitjables”.