Cáritas Española celebra ” 75 anys d’amor pels altres”
En tres quarts de segle, la Confederació s'ha convertit en un dels principals motors de l'acció social i del Tercer Sector a Espanya
Sota el lema “75 anys d’amor pels altres”, Cáritas Española celebra aquesta setmana les seves més de set dècades de trajectòria amb un acte institucional i una missa en la catedral de l’Almudena (Madrid). Amb totes dues cites pretén agrair als seus agents, voluntaris, donants i a la societat en general el seu suport i treball en favor de les persones més vulnerables. Aquestes celebracions coincidiran amb la 80 Assemblea General de Càritas, que tindrà lloc a El Escorial el 30 de juny i l’1 de juliol amb la participació dels equips directius de les 70 Càritas diocesanes de tot el país.
L’acte central d’aquesta efemèride -la celebració de la qual va arrencar el mes de febrer passat amb la XVIII Jornades de Teologia de la Caritat a Màlaga- està previst per a dimecres 29 de juny a les 19.00 hores a la Casa del Lector d’Escorxador (Madrid).
La celebració, que estarà moderada per Javi Nieves i Mar Amate de la Cadena 100 i es podrà seguir en streaming, constarà d’un breu recorregut sobre les principals fites viscudes per Càritas al llarg dels últims 75 anys de la història d’Espanya. Aquest repàs a la trajectòria de la nostra institució pretén ser un senzill homenatge a totes les persones que, un quart de segle després, continuen fent possible l’amor pels altres.
L’esdeveniment comptarà amb la presència del president de Cáritas Española, Manuel Bretón; la secretària general, Natalia Peiro, i els membres de l’Assemblea General, a més de treballadors, voluntaris, participants, col·laboradors i representants de la societat civil.
Una solemne Eucaristia en la Catedral de l’Almudena el pròxim 1 de juliol donarà continuïtat als actes commemoratius del 75 aniversari. La missa d’acció de gràcies tindrà lloc a les 18.30 hores i estarà presidida pel cardenal arquebisbe de Madrid i vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Carlos Osoro.
La celebració litúrgica serà concelebrada per monsenyor Jesús Fernández, bisbe d’Astorga i president de la Subcomissió Episcopal d’Acció Caritativa i Social; Vicente Martín, delegat episcopal de Cáritas Española, i els delegats episcopals de les Càritas diocesanes, a més d’alguns bisbes de la Comissió de Pastoral Social i Desenvolupament Humà de la Conferència Episcopal.
Càritas vol aprofitar la celebració del seu 75 aniversari per a fer un balanç del que ha significat la seva labor en la història recent d’Espanya. El repàs sobre les seves fites més importants -que detallem a continuació- dona bon compte de com la nostra institució ha sabut adaptar-se a una realitat cada vegada més canviant per a poder complir amb la seva missió d’acompanyar a les persones que més sofreixen la desigualtat i la pobresa en els marges de la societat.
Càritas sorgeix en els “anys de la fam” de la postguerra
El sorgiment de Càritas es va produir després de la Guerra Civil espanyola i en ple fragor de la II Guerra Mundial. L’extensió i intensitat del sofriment causat pel conflicte bèl·lic mundial va portar al Papa Pius XII a urgir a la fi de 1941 a “posar la tècnica al servei de la Caritat”. Davant aquesta crida, la Conferència de Metropolitans -predecessora de l’actual Conferència Episcopal Espanyola- va decidir crear en 1942 dins de l’Acció Catòlica, el Secretariat Nacional de Caridad, precursora del que avui coneixem per Càritas Espanyola.
Malgrat que la II Guerra Mundial va acabar en 1945 els seus nefastos efectes es van mantenir al llarg de molts anys. La dècada dels 40’ va ser per a una base àmplia de la societat espanyola anys molt difícils. De fet, aquell temps de postguerra va ser batejat popularment com “els anys de la fam”. A les “cartilles” amb la qual es racionava l’accés als aliments es va sumar la sequera de 1945 i l’aïllament internacional que va viure Espanya durant els primers anys de la dictadura.
Primers estatuts en 1947: naixement oficial
Enmig d’aquest ambient de grans dificultats, l’Assemblea Nacional de Caridad -composta pels secretariats diocesans de la caritat- van celebrar entre el 27 i el 30 novembre de 1947 una reunió que va ser considerada fundacional, ja que d’allí van sortir els Estatuts, que van permetre posar en marxa Càritas Espanyola tal com avui la coneixem.
El primer secretari general de Càritas va ser Jesús García Valcárcel. Aquest advocat de l’Estat era membre de l’Associació Catòlica de Propagandistes (ACdP) i fundador del CEU i del Col·legi Major Sant Pau. “El treball dut a terme per García Valcárcel va permetre que Càritas pogués convertir-se en l’organització oficial de la Caritat fraterna de l’Església”, explica el professor José Sánchez Jiménez en la seva publicació “Càritas, 50 anys d’Acció Social”.
Aquest mateix any i davant l’arribada al nostre país d’un gran nombre de víctimes de la guerra, Càritas va crear una secció per a ocupar-se de la caritat en el pla internacional. Una de les seves primeres iniciatives va ser l’enviament en 1948 de teixits, llanes i mantes per un valor superior als 2,5 milions de pessetes a l’Església catòlica austríaca per a atendre les víctimes de la guerra. A més de l’ajuda fora de les nostres fronteres, Càritas va rebre també a més de 8.000 nens centreeuropeus que van ser acollits per milers de famílies espanyoles a les seves cases.
En aquests tres quarts de segle de treball, l’àrea de Cooperació Internacional ha prestat ajuda humanitària en les pitjors catàstrofes registrades en els punts més remots del planeta: el genocidi de Ruanda (1994), el tsunami d’Indonèsia (2004), el terratrèmol d’Haití (2010) o la crisi alimentària en la Banya d’Àfrica (2011). En l’actualitat, Càritas Espanyola sosté més de 60 projectes en 40 països d’Àfrica, Amèrica del Sud i Central; Àsia; Europa de l’Est i Mitjà Orient. La majoria se centren en garantir el dret a l’alimentació, la cura de la creació o l’atenció a emergències, com la que està ocorrent a Ucraïna.
Un gir cap a l’acció social
En els últims anys de la dècada dels 50’ i al llarg dels 60’, l’obertura espanyola a l’exterior i el procés de desenvolupament econòmic van suposar la conversió del país en una regió econòmica i social moderna. Malgrat aquests avanços, la renda per càpita a Espanya arribava a penes als 3.000 dòlars, la meitat que la d’altres països europeus com Alemanya o el Regne Unit.
En aquest nou escenari, Càritas va decidir fer un pas definitiu d’una ‘acció benèfica’ a una ‘acció social’. Per a això, va crear una secció social, que comprenia els Serveis Socials i Assistencials dins de l’Església. En un espai molt curt de temps, es van inaugurar en 1958 les primeres Escoles d’Assistents Socials de Càritas a Sant Sebastià, València, Sevilla, Saragossa o Madrid. Set anys després, en 1964, el Consell de Ministres va reconèixer la professió d’assistent social.
Al gener de 1959 es va constituir a més la “secció d’Ancians” com un nou projecte i es va celebrar per primera vegada el Dia Nacional de la Caritat, una tradició que s’ha mantingut fins als nostres dies.
Naixement de FOESSA
Amb el Pla CCB (Comunicació Cristiana de Béns), que es va acabar d’elaborar en 1964, Càritas es va plantejar per primera vegada l’estudi objectiu de la problemàtica social d’Espanya. El programa en marxa va concretar una de les decisions més importants de Càritas: la de convertir-se en un organisme eficient d’acció social.
A través del Pla CCB -precedent dels informes FOESSA- es va aconseguir la primera experiència de mesurament de l’estructura econòmica i social, a més de suggerir tant a l’Estat com a la societat en general les possibles vies de solució als problemes.
Amb aquest afany de conèixer millor la realitat social, Càritas va crear en 1965 la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis i Sociologia Aplicada). Dos anys després, el primer informe d’aquesta nova institució va denunciar l’existència a Espanya de set milions de pobres, el 20 per cent de la població nacional.
“Al llarg de tots aquests anys, els Informes FOESSA (1967, 1970, 1975, 1980-83, 1994, 2008, 2014 i 2019) no sols han marcat fites en el coneixement de la situació social d’Espanya, sinó que ens han permès afinar les respostes i acompanyar de manera eficaç als destinataris de la nostra acció”, explica Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola i secretària tècnica de la Fundació FOESSA.
Comissions de lluita contra l’atur
L’etapa de la transició democràtica van estar marcades per una profunda crisi econòmica global, coneguda com a crisi del petroli. Aquest nou escenari va suposar el final de la plena ocupació com a model viable, generant el fenomen de la desocupació estructural.
Espanya va estrenar la dècada dels 80’ amb una taxa d’atur molt preocupant que va arribar a escalar fins al 23 per cent en 1989. Els més afectats eren els més joves i els majors de 45 anys. Davant aquesta realitat, Càritas va decidir definir l’atur com el seu programa preferent. Les conegudes com a “Comissions de Lluita contra l’Atur” es van convertir en les diferents diòcesis en un instrument d’ajuda i de denúncia d’aquesta situació. A partir d’aquestes comissions sorgiran nombroses cooperatives laborals com a via de lluita contra la falta d’ocupació.
En 1984, Càritas va desenvolupar l’estudi ‘Pobresa i Marginació’. L’informe va comptabilitzar vuit milions de pobres i no va estar exempt de polèmica. Pesi al renou que van produir les dades, l’estudi va ajudar les administracions públiques a veure la necessitat de posar en marxa polítiques específiques enfront de l’exclusió social i a la creació del Ministeri d’Assumptes Socials.
Cases d’acolliment per a malalts de sida
Per aquells anys, va començar també a créixer entre la població una major conscienciació que la pobresa econòmica o la manca material no és l’única causa d’exclusió. El que deixa fora a les persones de la societat són un conjunt de situacions que conflueixen i que tenen a veure amb la impossibilitat d’accés a determinats drets humans i als vincles socials que construeixen societat i comunitat.
Com a símbol d’aquesta situació, Càritas i altres entitats d’Església van obrir durant els primers anys de la dècada dels 90’ les primeres cases d’acolliment per a malalts de VIH com a accions significatives en resposta a les noves realitats que emergien en aquests contextos d’exclusió social.
Càritas va tancar aquesta dècada amb un reconeixement important. Al setembre de 1999 va ser guardonada amb el premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia per la seva «lluita tenaç contra la injustícia i la pobresa» i la seva contribució a elevar «la consciència moral de la societat». L’acta de la decisió del jurat destaca a més la “exemplar labor” de Càritas “en la promoció de la solidaritat, en una dimensió a un temps local i universal”.
Ha multiplicat per set els fons invertits
Al començament de 2020, l’OMS va declarar una pandèmia provocada per un nou coronavirus denominat SARS CoV-2. Durant el primer any, aquest virus es va cobrar la vida de més de 3 milions de persones. Al març de 2020, Espanya es va veure obligada a declarar l’estat d’alarma per a poder confinar a tota la població, la qual cosa va originar el tancament temporal de l’activitat amb la conseqüent pèrdua de milers i milers de llocs de treball i l’augment de la pobresa.
Càritas Espanyola va obrir llavors la campanya “Cada gest compta” a través del qual es va tornar a batre rècord de donacions amb un volum total de més de 64 milions d’euros. Gràcies a la solidaritat de la societat, va aconseguir acompanyar en 2020 -un dels pitjors anys de la crisi sanitària- a 2,85 milions de persones, 400.000 persones més que l’any anterior.
Preocupada per la mar de fons generat pel tsunami de la pandèmia, la Fundació FOESSA va presentar a inicis d’aquest 2022 la primera radiografia completa sobre l’impacte social de la crisi del Covid-19 en tota Espanya. L’informe revela que 11 milions de persones es troben en exclusió social, un 29% més que en 2018. A més, la precarietat laboral s’ha duplicat i el risc de pobresa amenaça a un de cada tres joves.
En les últimes dècades, Càritas ha aconseguit compassar els fons invertits a la creixent demanda d’ajuda. Des de 1990, els recursos dedicats als diferents programes s’han multiplicat per set. Han passat dels 49 milions d’euros a 386 milions en 2020. El 70 per cent d’aquestes aportacions són privades.
Gran labor en el camp de la incidència política
El seu constant treball en xarxa, li ha portat en els últims anys a ser promotora de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament, la Plataforma del Voluntariat, la Plataforma d’Organitzacions d’Acció Social (POAS) i la Plataforma del Tercer Sector (PTS). El seu paper proactiu també ha tingut un important impacte en la interlocució política amb tots els grups de l’arc parlamentari.
A través de successius documents de propostes presentats davant la convocatòria d’eleccions generals, Càritas ha aconseguit que moltes dels seus suggeriments siguin incorporades a les diferents iniciatives legislatives que es debaten en el Congrés. Entre elles, destaquen la garantia d’ingressos per a les llars en situació de pobresa, enfortir la política de cooperació internacional o la protecció dels menors estrangers no acompanyats i el seu trànsit a la vida adulta.
Com a servei organitzat de la caritat en el si de l’Església, aquests tres quarts de segle recorreguts per la senda de construcció de la justícia han anat parells al que podríem definir com una edat d’or de la Doctrina Social de l’Església, sostinguda per la successió de grans encícliques socials iniciada per sant Joan XXIII amb ‘Pacem in Terris’ i que va anar enriquint-se en les dècades següents amb el magisteri de Pau VI, Joan Pau II, Benet XVI i Francisco. A això s’ha anat sumant també les indicacions dels bisbes espanyols. Documents com a ‘Església i els pobres’, ‘La Caritat en la Vida de l’Església’ i ‘L’Església Servidora dels Pobres’ han donat un gran suport a la tasca de Càritas.
Emergència humanitària a Ucraïna
Amb les ferides de la crisi sanitària mundial encara obertes, Rússia va començar el 24 de febrer de 2022 una invasió sobre Ucraïna. En poques setmanes, l’operació militar va provocar la major emergència humanitària del continent en dècades, a més d’augmentar exponencialment el risc de crisi alimentària en algunes regions d’Àfrica per l’increment del preu de matèries primeres bàsiques com els cereals.
El mateix dia de l’inici de la invasió, Càritas va posar en marxa una campanya de captació de fons per a atendre les necessitats més bàsiques de les persones afectades pel conflicte en origen, trànsit i destinació. En poc més de tres mesos, més de 4,1 milions d’euros han estat mobilitzats a Ucraïna i alguns països limítrofs com Polònia, Moldàvia, Romania i República Txeca per a respondre a l’emergència. Les diferents Càritas diocesanes a més han posat a disposició els seus recursos per a acollir a Espanya a les famílies que fugen de la guerra.
Tota aquesta ajuda ha estat possible gràcies a l’enorme solidaritat de la societat espanyola. En els primers mesos del conflicte l’ona de donatius ha aconseguit nivells similars a catàstrofes com la del tsunami d’Indonèsia o la del terratrèmol d’Haití.
Reptes de futur
En un escenari de creixent inestabilitat, Càritas celebra el seu 75 aniversari amb la vista posada en el futur. Els reptes als quals s’enfronta la nostra organització no són pocs: continuar sent un espai d’esperança i oportunitat per a moltes persones en un context en el qual els problemes socials no minven i la comunitat cristiana és cada vegada menys nombrosa. Per a això, Càritas es planteja ser una organització cada vegada més cohesionada, flexible i pionera en la intervenció social. En aquesta línia, s’emmarca la seva aposta per implementar en els seus models d’intervenció els més exhaustius estàndards de qualitat (ISO 9001).
“En aquests 75 anys de vida Càritas s’ha anat reinventant. A cada moment de la història recent d’Espanya ha sortit una nova Càritas per a poder continuar complint amb la nostra missió d’acompanyar a les persones que més sofreixen la desigualtat i la pobresa en els marges de la societat. Així va ser en els començaments durant la greu precarietat material que es va viure en la postguerra i així continuarà sent en el futur gràcies a tantes persones extraordinàries que continuen passant i col·laborant amb la nostra institució i lliurant el millor de si mateixes als altres”, assegura el president de Càritas Espanyola, Manuel Bretón.
