EMERGENCIA

Càritas amb els refugiats rohingyes a Bangladesh

Més de 850.000 persones continuen vivint a 34 camps de refugiats amb pèssimes condicions de vida.

Donar

El poble rohingya s’ha enfrontat a dècades de discriminació sistemàtica, abusos i violències en l’estat de Rakhine, Myanmar. Aquesta persecució ha obligat la població a fugir cap a Bangladesh.

En 2017 una crisi humanitària massiva en l’estat de Rakhine de Myanmar, en l’extrem nord-est de la badia de Bengala va fer que centenars de milers de rohingyes terroritzats travessessin la frontera cap a la veïna Bangladesh. El seixanta per cent d’ells eren menors i tots van parlar de presenciar una violència indescriptible.

Segons dades de l’ACNUR actualitzats a 30 de juny 2021 un total de 885.811 persones resideixen en els 34 camps presents en el districte de Coix’s Bazaar, el 51% nens i nenes.

Context de la regió

Geogràficament les zones d’assentament dels desplaçats són zones de pujols prop de la badia de Bengala, molt propenses a ciclons i altres catàstrofes naturals. Les zones muntanyenques són propenses a lliscaments de terra per la inestable estructura del sòl, a causa de la desforestació, la qual cosa fa a les comunitats molt vulnerables a les pluges monsòniques que es repeteixen tots els anys en entre maig i juliol.  A aquesta situació de vulnerabilitat s’afegeix l’assot de ciclons i tempestes.

El foc és un altre perill significatiu, ja que les flames es propaguen ràpidament en un ambient sec. El 22 de març 2021 va haver-hi un greu incendi que va afectar 4 camps, destruint aproximadament el 60% d’aquests. Gairebé 50.000 persones es van veure afectades, perdent el poc que tenien, i 200 llars de les comunitats d’acolliment dels voltants també van sofrir les conseqüències de les flames.

El retorn de la població refugiada a Myanmar en el curt i mitjà termini contínua sent poc probable, especialment després del cop d’estat de l’1 de febrer 2021, que ha sumit el país en una situació de conflicte i forta inestabilitat.

El Govern de Bangladesh, en l’absència d’altres tipus de solucions, va començar al desembre 2020 la reubicació de part de la població a l’illa de Bhasan Char, que dista 30 km de la costa i que estava deshabitada. Allí s’han construït refugis per a 100.000 persones, amb l’objectiu de disminuir la pressió i l’amuntegament dels camps. Al voltant de 16.000 persones ja resideixen allí, encara que les agències de l’ONU plantegessin diversos dubtes referent a aquest pla, quant a la seva adequació a les necessitats i drets dels rohingyes.

Com viu la població

Les infraestructures dels camps de refugiats són molt precàries i hi ha factors estructurals que continuen sent un repte en la resposta a aquesta crisi:

  • Importants limitacions en la infraestructura d’aigües, sanejament i higiene.
  • Refugis inadequats per espai i per feblesa de les estructures.
  • Les carreteres internes i externes són limitades o no hi ha un bon accés a aquestes.
  • Falten espais per a activitats comunitàries i àrees recreatives per a les persones.
  • Absència de sistema de gestió de residus.
  • Absència de sistemes d’educació formal per a nens i nenes.
  • Risc de violència cap a dones i nenes.

Les comunitats d’acolliment, que depenen de treballs diaris relacionats amb els boscos, recursos aqüífers i agricultura, es troben ara en situació de vulnerabilitat, a causa de la reducció de les oportunitats d’ocupació i la pressió sobre els recursos naturals.

La sobrepoblació continua sent un dels majors desafiaments del camp, la qual cosa ha resultat en greus repercussions en el benestar físic i psicològic dels refugiats, especialment dels nens/es, les dones i les persones amb discapacitat.

Durant la temporada de pluges es deterioren les carreteres , els camins i les xarxes d’escales, amb el que es dificulta l’accés a serveis bàsics i augmenta la inseguretat, sobretot els abusos físics i sexuals.

 

Incidencia de la COVID 

Les mesures de contenció del virus adoptades pel Govern bangladeshià han restringit l’accés als camps del personal humanitari i dificultat el normal funcionament de serveis per a una població que depèn en molt gran mesura de l’ajuda humanitària. Aquestes restriccions han afectat severament les activitats d’autonomia i de generació de petits ingressos de la població refugiada, repercutint en un augment clar de les seves necessitats d’accés a aliments, accés a materials de reparació dels seus refugis i de protecció.

Càritas Bangladesh està activa també en aquests mesos fent informació i sensibilització, donant suport d’emergència per a reparar allotjaments, fent seguiment de casos de manera individual i amb visites domiciliàries i cedint espais per a les quarantenes.

Objectiu

Proporcionar serveis de refugi, aigua i sanejament, reducció de desastres, obtenció i millora dels mitjans de vida, educació, suport psicològic i protecció a 45.000 ( aproximadament 200.000 persones) llars de famílies refugiades de Myanmar i de les comunitat d’acolliment a Bangladesh.

La nostra acció

Cáritas Bangladesh va llançar al maig 2021 una crida d’emergència sol·licitant 10 milions d’euros per a donar resposta a la terrible situació en els camps de refugiats.

Cáritas Española contribueix a això amb un projecte d’acció humanitària de 634.006,56 euros, dels quals 600.000 són aportats per AECID.

El projecte s’enfoca a garantir la seguretat alimentària de la població refugiada, així com de la població d’acolliment de les zones pròximes als camps, i també a millorar els allotjaments de la població refugiada resident en els camps.

D’altra banda donem suport a un projecte de protecció i resiliència de dones i nenes víctimes de violència amb un total de 121.433 euros, dels quals 78.811 han estat aportats per la Comunitat de Madrid i 8.000 per l’Ajuntament de Burgos.

Et necessitem per a continuar ajudant als refugiats rohingyes

També pòts donar suport a l’atenció a aquesta emergència col·laborant a través dels següents comptes. 

Caixabank ES60 2100 2208 3502 0030 7230

Santander ES11 0049 1892 6221 1021 3881