Càritas Mallorca presenta les seves Propostes Polítiques davant les eleccions del 26 de maig

L’entitat reclama als grups polítics, a través de 6 propostes, actuacions  per a aconseguir una societat més justa i solidària

El pròxim 26 de maig es celebren les eleccions locals, autonòmiques i europees,  i des de Càritas Mallorca aprofitam aquesta data per recordar als grups polítics la necessitat de desenvolupar actuacions per protegir la dignitat de les persones i els seus drets que li són inherents, especialment dels col·lectius amb una situació de vulnerabilitat.

El document, amb el títol #CàritasMallorcaProposa, recull 6 mesures que volen servir com a referent a les futures iniciatives legislatives a desenvolupar pels pròxims governs autonòmics, insulars i locals per a garantir els drets fonamentals de les persones.

Davant els informes que indiquen que a les Illes, com a l’àmbit estatal, la situació dels més desfavorits continua sent igual o pitjor que durant la crisi, que les diferencies socials s’han incrementat, que qüestions com l’accés a un habitatge digne o unes millors condicions laborals i salarials són cada vegada més utopia, cal més que mai actuar de forma contundent per garantir una verdadera justícia social.

Càritas Mallorca reclama que elements com la llibertat, la justícia i la solidaritat siguin referents en l’acció pública a desenvolupar pels pròxims responsables polítics de les Illes.

 

Amb aquests principis #CàritasMallorcaProposa:

  1. Més Polítiques Socials

Càritas Mallorca proposa  l’increment de les inversions en matèria social, duent a terme polítiques socials que posin a la persona en el centre. Davant els indicadors d’empitjorament de l’exclusió social, de la pobresa i de situacions de vulnerabilitat més complexes, Càritas Mallorca demanda actuacions integrals cap als col·lectius més desfavorits.

  1. Dret a un Habitatge Digne

Càritas Mallorca reclama incrementar l’habitatge social, proposant impulsar polítiques que prioritzin les peticions de famílies que demanden un habitatge per viure, davant els interessos dels grans tenidors. Afavorir  fiscalment el lloguer social i penalitzar la vivenda buida. Entorn als desnonaments, Càritas Mallorca demanda una reforma dels procediments de desnonaments per a protegir les famílies més vulnerables amb una millor coordinació entre els òrgans judicials i serveis socials.

  1. Promoció Treball Decent

Càritas Mallorca proposa desenvolupar  més serveis i programes d’orientació, formació i inserció laboral per tenir unes condicions justes a la feina . Apostar per una economia social i solidària, un model  on es garanteixin unes condicions laborals justes i  d’igualtat salarial.

  1. Accions d’Acollida cap a les persones migrants

Càritas Mallorca proposa més polítiques de sensibilització, acollida i integració cap a les persones migrants. Facilitar l’accés a les ajudes de les persones nouvingudes  que tenen necessitats i drets així com recolzar  la tasca de salvament de les organitzacions humanitàries cap els migrants que arriben a  les costes europees.

  1. Igualtat entre Dones i Homes

Càritas Mallorca  proposa apostar per una educació per a l’Igualtat de drets entre dones i homes. Denunciar  els casos de violència de gènere i sexual , i perseguir  la tracta de persones.

  1. Suport al Tercer Sector

Davant  una desafecció social, del consum de masses i d’un individualisme, Càritas Mallorca proposa  apostar per una educació del bé comú,  de la solidaritat, fomentant un consum responsable i de Comerç Just, donant suport  al col·lectiu de voluntariat  i també a les entitats de participació ciutadana.

Propostes Polítiques 

 

Dia de la Família: Càritas Europa insta als futurs eurodiputats a defensar la vida familiar

En una nota davant aquesta commemoració, l’entitat recorda que les polítiques favorables per a les famílies són una necessitat per al futur d’Europa

En una declaració amb motiu del Dia Internacional de la Família, que es celebra el 15 de maig, Càritas Europa reclama als candidats a les pròximes eleccions al Parlament Europeu “que defensin la vida familiar i els interessos de les famílies una vegada que siguin triats”.

Text íntegre:

Les famílies compten a Europa!

Amb motiu del Dia Internacional de les Famílies, a menys de dues setmanes de les eleccions europees, Caritas Europa demana als candidats del Parlament Europeu que defensin la vida familiar i els interessos de les famílies una vegada que siguin triats. La Unió Europea i els seus Estats membres necessiten polítiques més favorables per a la família, que és la cèl·lula bàsica i un pilar essencial de qualsevol societat justa, juntament amb un mercat laboral inclusiu i mecanismes adequats de protecció social.

Articular polítiques favorables per a la família que beneficiïn a tots és una necessitat per al futur d’Europa. En aquest sentit, és imperatiu que els líders europeus compleixin el seu compromís amb el pilar europeu de Drets Socials i garanteixin la protecció de les famílies.

Com explica en el seu testimoniatge aquest jove acompanyat per Càritas Grècia: “Sóc Manthos i tinc 18 anys. Vaig néixer a l’illa d’Encerts i viu aquí amb els meus pares. Fa un any, em van acceptar en la Universitat de Tessalònica, però no puc assistir a les classes perquè els meus pares estan aturats i la meva germana, que treballa a Atenes, és la que, bàsicament, ens dóna suport. Per aquest motiu, jo també haig de treballar i no puc anar a estudiar”.

En tota Europa, les famílies s’enfronten a la pobresa o l’exclusió social en termes d’accés a l’habitatge, l’educació, l’atenció mèdica i el treball decent, i lluiten per assegurar un millor futur per als seus fills. Existeix una necessitat urgent d’implementar polítiques que abordin el declivi demogràfic en curs d’Europa i que abordin els nivells creixents de pobresa i desigualtat. Invertir en família és invertir en les nostres societats.

“Invertir en famílies per a apoderar-les i promoure el capital social que creen, beneficia a tota la societat. Espero que el nou Parlament Europeu mantingui les polítiques familiars a dalt en l’agenda política i contribueixi a garantir millors condicions per a tots els assumptes que afecten les famílies a Europa”, afirma Jorge Nuño Mayer, secretari general de Caritas Europa.

Caritas Europa recomana que els futurs membres electes del Parlament Europeu contribueixin a millorar les condicions de vida de les famílies més necessitades, en particular, aprofitant i desenvolupant encara més els assoliments del Parlament anterior, com la Garantia de la Infància i directiva sobre compensació de la vida laboral. De seguir en aquesta línia, faran una contribució per a garantir que ningú es quedi enrere i que tots els nens puguin gaudir d’un futur brillant.

Dia Mundial del Comerç Just: Impulsar un altre model comercial per a combatre la pobresa i la desigualtat

La Xarxa Interdiocesana de Comerç Just de Càritas ha convocat diversos actes celebrativos en 30 ciutats espanyoles

Sota el lema “Som Comerç Just, i tu?”, Càritas s’uneix, com a part activa de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, a la celebració del Dia Mundial del Comerç Just, que té lloc l’11 de maig, amb un intens programa d’activitats organitzades en 30 ciutats espanyols per la seva Xarxa de Comerç Just i que es prolongarà més enllà del dia 15 de maig.

Un altre model comercial

Amb aquesta jornada les organitzacions de Comerç Just llancen una crida a la ciutadania a unir-se a aquest moviment mundial que lluita contra la pobresa i la desigualtat a través de l’articulació d’un altre model comercial inspirat en principis com són els de garantir unes condicions laborals dignes i la igualtat salarial entre homes i dones, la no explotació infantil o la protecció del medi ambient.

Càritas ha convocat activitats a Albacete, Castelló, Gijón, Montsó, Burgos, Bilbao, Cadis, Cuenca, Canàries, Getafe, Granada, Huelva, Huesca, Mallorca, Menorca, Lleida, Màlaga, Badajoz, Zafra, Alacant, Oriola, Sant Sebastià, Santander, Tenerife, València, Teruel, Urgell, Vic, Zamora i Zaragoza. Els actes han estat organitzats per les diferents CaritasDiocesanes, amb la participació activa de nombroses Caritas Interparroquiales, voluntaris i agents del Comerç Just de la Confederació.

A més, durant la jornada es llança una campanya d’activisme en xarxes socials sota l’etiqueta #SomosComercioJusto per a poder unir-se a aquest moviment i mostrar el nostre compromís per un món més just.

Pobresa, ocupació i canvi climàtic

Segons dades de Nacions Unides, actualment 783 milions de persones viuen en condicions de pobresa, és a dir, amb menys de 1,90 dòlars al dia. Encara que aquesta xifra s’ha reduït en els últims anys, la desigualtat ha crescut, ja que en aquest mateix període l’1% de la població més acabalada va rebre el doble d’ingressos que el 50% més pobre.

Un altre factor fonamental en la persistència d’aquesta situació de precarietat és l’ocupació, ja que, si manca d’unes condicions dignes, no garanteix la superació de la pobresa. De fet, i segons la OIT (Organització Internacional del Treball) a tot el món gairebé un terç de la classe treballadora viu en condicions de pobresa sense poder cobrir les seves necessitats bàsiques. És una realitat en la qual les dones surten especialment perjudicades, ja que, de mitjana, elles guanyen un 23% menys que els homes.

És important destacar, així mateix, els efectes que el canvi climàtic suposa per a les comunitats més empobrides. En els últims anys més de la meitat de la terra destinada a usos agrícoles s’ha vist afectada per la degradació del sòl, una activitat en la qual treballen i de la qual depenen directament 2.600 milions de persones a tot el món.

Tenint en compte aquestes dades, la pròpia OIT adverteix que “tret que es prenguin mesures per a alleujar-la, la pobresa podria perpetuar-se de generació en generació, exacerbant la inestabilitat socioeconòmica i erosionant el suport a les polítiques en favor del creixement”.

Compromís amb els ODS

Davant això, el Comerç Just planteja la necessitat d’un altre model econòmic i comercial que posi a les persones i el medi ambient en el centre enfront dels interessos econòmics. Per a això, el Comerç Just busca garantir unes condicions laborals dignes i segures per als seus productors, el pagament d’un salari adequat i igual per a home i dones en el desenvolupament de les mateixes tasques, la no explotació laboral infantil i una producció basada en tècniques i procediments respectuosos amb l’entorn natural. D’aquesta manera, s’afavoreix la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible adoptats per l’ONU en 2015 i que haurien de complir-se abans del 2030.

Dins de la xarxa internacional de Comerç Just existeixen més de 2.000 organitzacions productores repartides en 75 països d’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i el Carib, en les quals treballen més de 2 milions de persones. D’elles, tres de cada quatre organitzacions es dediquen a la producció d’alimentació i de matèries primeres, i, segons l’Organització Mundial del Comerç Just, unes 250 entitats es dediquen activitats tèxtils o a l’artesania.

43 milions d’euros facturats a Espanya

A Espanya, hi ha 150 botigues i punts de venda especialitzats, gestionats per les organitzacions de la Coordinadora Estatal de Comerç Just. A més, els productes estan presents en altres establiments minoristes, grans superfícies i cadenes d’hostaleria. En 2017 la seva facturació va ascendir a 43 milions d’euros, la qual cosa suposa un 8% més que l’any anterior. L’alimentació, i en particular el cafè, el sucre i el cacau, continuen sent els articles més venuts. Pesi a l’augment de les vendes, el nostre país està a la cua en relació als nostres veïns europeus.

Càritas, a través de la seva Xarxa Interdiocesana de Comerç Just, integrada per 29 Càritas Diocesanes de tota Espanya, compta amb 31 botigues i 78 punts de venda que, en l’últim, van comptabilitzar uns beneficis de 640.000 euros procedents de la venda de productes.

La celebració del Dia Mundial del Comerç Just està promoguda al nostre país per la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) i compta amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. L’agenda completa d’actes del Dia Mundial del Comerç Just es pot consultar en www.comerciojusto.org.

Les organitzacions de Comerç Just fan una crida a la ciutadania de les Illes Balears perquè s’impliqui en la lluita contra la pobresa i les desigualtats

Sota el lema «Som Comerç Just, i tu?», les Illes balears s’uneixen aquest 11 de maig al Dia Mundial del Comerç Just

Sota el lema «Som Comerç Just, i tu?», les Illes Balears s’uniran a la celebració del Dia Mundial del Comerç Just el dia 11 de maig amb un Programa d’Activitats organitzades per les entitats del Grup de Comerç Just de les Illes Balears[1], amb el suport de la Conselleria de Serveis Social i Cooperació del Govern de les Illes Balears. Amb aquesta jornada, les organitzacions de Comerç Just fan una crida a la ciutadania perquè s’uneixi a aquest moviment internacional, que lluita contra la pobresa i la desigualtat arreu del món mitjançant un model comercial alternatiu, basat en principis com la garantia d’unes condicions laborals dignes, la igualtat salarial entre homes i dones, l’erradicació de l’explotació infantil o la protecció del medi ambient.

A les Illes Balears, la celebració tindrà lloc els dies 10 i 11 de maig a Palma, Manacor, Llucmajor, Inca, Ciutadella i Maó, d’acord amb el programa que s’adjunta. L’acte central tendrà lloc el dissabte dia 11 de maig, de les 10.00 a les 14.00 hores a la plaça d’Espanya de Palma. Els actes han estat organitzats per les entitats del Grup de Comerç Just de les Illes Balears amb el suport de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears. A més, durant la jornada es convidarà la ciutadania a participar en la campanya #ComerçJust a les xarxes socials, perquè s’uneixi al moviment i mostri el seu compromís per un món més just.

En l’actualitat, segons les dades de les Nacions Unides (ONU), 783 milions de persones viuen a la pobresa, és a dir, amb menys d’1,90 dòlars al dia. Tot i que aquesta xifra ha disminuït en els últims anys, la desigualtat ha augmentat. En aquest mateix període, l’1% de la població més adinerada va rebre el doble d’ingressos que el 50% més pobre. D’altra banda, si la feina no ofereix unes condicions dignes, no garanteix la superació de la pobresa. De fet, a tot el món, segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), gairebé un terç de la classe treballadora viu en condicions de pobresa i no pot afrontar les seves necessitats bàsiques. Una realitat en la qual les dones surten especialment perjudicades, ja que, de mitjana, en l’àmbit mundial elles guanyen un 23% menys que els homes. Per últim, és important destacar que el canvi climàtic afecta de manera particular les comunitats més empobrides. Als darrers anys, més de la meitat de les terres dedicades a l’agricultura —una activitat que ocupa i de la qual depenen directament 2.600 milions de persones— s’han vist afectades per la degradació del sòl.

Si tenim en compte aquestes dades, la mateixa OIT adverteix que «tret que es prenguin mesures per alleujar la pobresa, podria perpetuar-se de generació en generació, la qual cosa exacerbaria la inestabilitat socioeconòmica i erosionaria el suport a les polítiques en favor del creixement».

En vista d’això, el Comerç Just planteja la necessitat d’un altre model econòmic i comercial que posi les persones i el medi ambient al centre, per sobre dels interessos econòmics. En aquest sentit, el Comerç Just es basa en principis com la garantia d’unes condicions laborals dignes i segures per als productors i les productores, el pagament d’un sou adequat —igual per als homes i les dones que fan les mateixes tasques—, la no-explotació laboral infantil i la producció mitjançant tècniques i procediments respectuosos amb l’entorn natural. Això afavoreix la consecució dels anomenats Objectius Mundials (Objectius de Desenvolupament Sostenible) adoptats per l’ONU, que haurien de complir-se abans del 2030.

Dins la xarxa internacional de Comerç Just hi ha més de 2.000 organitzacions productores repartides en 75 països de l’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i el Carib, en les quals treballen més de dos milions de persones. D’aquestes organitzacions, tres de cada quatre es dediquen a la producció d’aliments i de matèries primeres com ara el cotó. D’altra banda, i segons l’Organització Mundial del Comerç Just, unes 250 entitats es dediquen al tèxtil o l’artesania.

A l’Estat espanyol, hi ha 150 botigues i punts de venda especialitzats gestionats per les organitzacions de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ). A més, els productes són presents en altres establiments detallistes, grans superfícies i cadenes d’hostaleria. El 2017, van facturar 43 milions d’euros, cosa que suposa un 8% més que l’any anterior. L’alimentació i, en particular, el cafè, el sucre i el cacau continuen sent els articles més venuts. Malgrat l’augment de les vendes, Espanya és a la cua dels veïns europeus.

La celebració del Dia Mundial del Comerç Just al nostre país, promoguda per la Coordinadora Estatal de Comerç Just, compta amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. L’agenda completa d’actes del Dia Mundial del Comerç Just pot consultar-se a www.comerciojusto.org.

MANIFEST DIA MUNDIAL DEL COMERÇ JUST

[1] Formen part del Grup de Comerç Just de les Illes Balears: S’Altra Senalla, Finestra al Sud, Casal de la Pau-S’Altra Senalla, Manacor, Fundació Deixalles, Oxfam-Intermon, Shikamoo, Fundación Vicente Ferrer, Càritas Mallorca i Càritas Menorca.

13.545 persones varen accedir a un lloc de feina al 2018 amb el suport dels programes d’ocupació de Càritas

A Mallorca, 422 persones varen trobar feina l’any passat gràcies a les accions per a la inserció sociolaboral desenvolupades per Càritas Mallorca. Són dades que apareixen a l’informe “Economia y Personas. Con valores, hay derechos” presentat aquest dimarts per Càritas

El programa d’Acció per a la Inserció Sociolaboral que impulsa Càritas Mallorca a través de les accions d’orientació, intermediació i formació, ha atès a 3.059 persones l’any passat, 1.145 persones més que a 2017. D’aquest total, 422 persones varen trobar feina (285 dones i 187 homes), una xifra que suposa un increment de 221 persones respecte l’any anterior. Aquestes persones varen aconseguir accedir a un total de 579 ocupacions.

Són dades que apareixen a l’Informe “Economía y Personas. Con valores, hay derechos” 2018 que ha presentat Càritas Espanyola on se destaca els 13.545 participants als programes d’ocupació de Càritas que varen accedir a un lloc de feina digne al 2018.  Aquesta xifra suposa més d’un 18%  de les 72.169 persones ateses a través dels programes d’ocupació desenvolupats per la confederació de Càritas que engloba a les 70 Càritas diocesanes. L’informe s’ha presentat aquest dimarts a la seu de Càritas Espanyola on destaca també les 939 accions formatives amb 14.647 participants; les 24.823 persones ateses pels serveis d’intermediació laboral;  les 399 persones que varen participar en accions d’ autoocupació ; i les 67 iniciatives d’economia social que se varen impulsar al 2018 i que varen generar 1.538 feines.

Juntament a la presentació de l’informe d’ocupació, s’ha presentat el dossier “La vulneración del derecho a un trabajo decente: empleo y exclusión social”  sobre la realitat del mercat laboral a Espanya del Comitè  Tècnic de la Fundació FOESSA (vinculada a Càritas), i on se destaca que les taxes de pobresa i exclusió se continuen concentrant al col·lectiu de persones desocupades on un 46% se troben a un espai d’exclusió ( 25’9% exclusió severa) i un 17’2% en pobresa severa.

(nota  de Premsa de Càritas Espanyola)

Més dades de Càritas Mallorca

El procés d’acollida, informació , orientació, intermediació i formació laboral de Càritas Mallorca se realitza a través de diferents àmbits i programes, i contempla des d’una formació bàsica fins uns coneixements més específics . En aquest procés l’entitat també compta amb els tallers prelaborals de Recuperació de Juguetes , de Reciclatge de Paper (Palma), el projecte de Bona Traça (taller de costura i corda a Manacor) , el taller de bicicletes (Inca) i els projectes d’economia social com són Eines x Inserció, ( Empresa d’inserció de recollida, recuperació i comercialització de roba de segona mà ) i Koluté (taller de confecció per persones migrants).

Del total de persones que han passat pel programes d’inserció sociolaboral de Càritas Mallorca al 2018  apuntar que :

  • 2.581 persones varen participar als tallers de recerca de feina, els microtallers d’orientació laboral o se varen inscriure a l’agència de col·locació.
  • 674 persones varen ser acompanyades amb itineraris d’inserció individuals  participant  d’accions d’orientació i intermediació laboral.
  • 472 persones varen participar a les 22 accions programades.

Perfils de les persones ateses

El perfil de les persones que han passat durant l’any passat pel servei d’inserció sociolaboral de Càritas Mallorca són majoritàriament dones en un 67’3 % , mentre que el percentatge dels homes és del 32’6% .

La procedència d‘aquests participants es destaca la baixada fins als 14% dels espanyols quan en plena crisi al 2015 aquest percentatge se situava al 42%. El percentatge més alt se situa les  persones d’origen llatinoamericà  que és d’un 65%  (Colòmbia, Bolívia i Uruguay).  A una distància important es posicionen les persones de Mitjà Orient i nord d’Àfrica amb un 8’1% i desprès amb un 7’8% estan participants de la resta d’Àfrica.

En relació a l’edat , el major nombre de participants estan al tram entre els 35 i els 50 anys, més del 40%.

Accions Formatives , d’Intermediació i Ocupació

Les accions formatives programades a Càritas Mallorca varen arribar a 22 durant el passat any destacant algunes com el curs d’electricitat, de manteniment d’embarcacions , d’especialització de cuina , auxiliar de cuina, atenció a persones grans, cambrera de pis, atenció al client (comerç) ; ajudant de  cambrer de sala; cuina domèstica; cambrera de pis ; neteja domèstica, així com els cursos d’idiomes d’angles i alemany.

Molts d’aquests cursos se complementen amb pràctiques no laborals a empreses, una implicació indispensable per arrodonir la formació que reben els participants i que a vegades es tanca amb una contractació.

Aquesta col·laboració d’empreses i la implicació de particulars ha suposat que al 2018  77 empreses varen està informades  dels programes d’ocupació i formació  de Càritas,  40 de les quals  varen participar en accions formatives, pràctiques no laborals o contractacions. En aquest apartat apuntar també  els 350 particulars que varen contactar per conèixer el servei de domèstic que ofereix l’entitat.

Economia Social i Solidària

 Les accions i activitats planificades al programa ocupacional de Càritas, a més de treballar els processos d’inserció sociolaboral per persones amb dificultats per accedir al mercat laboral,   també s’aposta per un respecte al medi ambient i se recolza l’economia social com una alternativa real.

En aquest apartat destacar l’Empresa Eines x Inserció  vinculada a Càritas, que basa la seva activitat en la recuperació de roba i posterior comercialització,  i que després d’un any i mig de la seva inauguració té en plantilla a 8 persones amb contractes d’inserció a jornada completa. Al projecte Koluté,  el taller de confecció tèxtil per persones vingudes de l’Àfrica, 2 persones també s’han incorporat a la plantilla amb aquest tipus de contracte d’inserció.

La producció que surt d’aquest dos espais, juntament amb els productes dels tallers de recuperació de Juguetes, de Paper, Bona Traça i Bicicletes, que estan a la venda a les 11 botigues solidàries de Càritas a Mallorca, ha suposat un total d’ingressos  481.944€.  En aquest apartat també s’inclou els productes de Comerç Just.

Comerç Just i finances ètiques

El model d’economia solidària que vol impulsar Càritas se basa en un sistema financer que genera una activitat econòmica ètica i de no desigualtat, en aquest àmbit s’inclouen el Comerç Just i les finances ètiques.

Càritas Mallorca com a membre de la “Red  interdiocesana de Comercio Justo” i de la “Xarxa d’Entitats de Comerç Just a les Illes Balears” comercialitza els productes de Comerç Just en algunes de les seves botigues solidàries que l’any 2018 varen generar unes vendes de 14.136€.  A l’àmbit de les finances ètiques, des de la Confederació , es va promoure el desenvolupament de la banca ètica FIARE de la qual Càritas Mallorca és sòcia, a més participa dins el Comitè Ètic de Caixa Colonya de Pollença, com a membre fundador

Esglesia pel Treball Decent, urgeix prioritzar a les persones per a descartar la indecent precarietat

Denúncia l’impacte que la precarietat té en la joventut abocada a unes condicions de pobresa crònica, en les famílies que no poden garantir les seves necessitats bàsiques i en els majors que perceben unes pensions indignes

Davant la celebració del 1r de Maig, les entitats promotores de la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) –Càritas, Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Hermandad Obrera d’Acció Catòlica (HOAC), Justícia i Paz, Joventut Estudiant Catòlica (JEC) i Joventut Obrera Cristiana (JOC)— uneixen les seves veus, per segon any consecutiu, per a “celebrar el sentit creador del treball” i reclamar l’eradicació de “la xacra de la precarietat laboral que caracteritza l’actual sistema de relacions laborals i que lesiona els drets de les persones treballadores i de les seves famílies”.
En el manifest Prioritzam a les persones, descartam la indecent precarietat elaborat amb motiu d’aquesta festa dels treballadors i de Sant Josep  Obrer, recorden que “El treball decent, que forma part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, és un element imprescindible per a la justícia social i la cohesió de tota la humanitat”.

Efectes en joves, famílies i majors

Les entitats de l’Església denuncien els greus efectes que la precarietat laboral està tenint en “la joventut enfonsada en una pobresa crònica que els impossibilita un projecte de vida”, en les “famílies les necessitats bàsiques de les quals queden sense assegurar o sense cobrir, com són el sostre, llum, menjar, roba o medicaments” i en les “persones majors que sofreixen una vellesa sense qualitat a causa d’unes pensions indignes”.

A més de subratllar que “el treball és essencial per a la vida de les persones perquè ajuda a construir la nostra humanitat”, les organitzacions exigeixen “a polítics, governants i poders econòmics uns drets que són bàsics per a la construcció d’una societat el sentit de la qual i funció serveixin al bé comú”. Per a això proposen, recollint un dels focus assenyalats per l’Organització Internacional del Treball amb motiu de la celebració del centenari, “un programa centrat en les persones i basat en la inversió en les capacitats dels individus, les institucions laborals i en el treball decent i sostenible”.

El manifest inclou el testimoni de César, un jove de Saragossa, qui sofreix en carn pròpia els efectes de la precarietat laboral i que explica com “la majoria de treballs que m’ofereixen les empreses són precaris, hores soltes, substitucions puntuals… No donen per a viure de forma digna, ni molt menys. Aquest tipus de treball em genera molt estrès i tinc por del dia de demà. Per això, aquest 1r de maig aniré al carrer al costat d’uns altres per intentar aconseguir un treball digne”.

Indecent precarietat
Una situació d’indecent precarietat reflectida en els índexs de:

Desocupació. 3.304.300 persones parades i sense possibilitat de treballar (EPA 2018).
Qualitat de l’ocupació. La taxa de temporalitat és del 26,86% (EPA 2018). El treball a temps parcial involuntari és del 58%; 58,2% en homes; 68,5% en dones (EPA 2017).
Pobresa laboral. Un total de 12.338.187 persones, el 26,6% de la població està en risc de pobresa i/o exclusió social. El 14,1% de les persones ocupades són persones treballadores pobres. (Informe AROPE, EAPN, 2018)
Hores extres. Es realitzen 7 milions d’hores extres a la setmana, de les quals 3 milions no es cobren. 364.400 treballadors treballen hores de més sense cobrar-les i altres 415.400 els que les fan cobrant. (CCOO, EPA 2018)
Xarxes de protecció. La taxa de cobertura de persones sense treball i amb prestacions és del 61%. 1,39 milions de persones manquen de treball i de prestació social (SPEE, 02/04/2019). 2.835.000 pensionistes (el 29,6%) tenen una pensió per sota del llindar de pobresa (609€/mes). Més de 1,5 milions de pensionistes (15%) tenen un import mensual de 609 € i 650 €. (Informe AROPE, EAPN, 2018)
Salaris. El salari mig anual de les dones va ser de 20.131,41 euros, mentre que el dels homes va ser de 25.924,43 euros en 2016. El sou més freqüent es va situar entorn de 16.497,40 euros (INE 2018).
Seguretat i salut laboral. El nombre d’accidents de treball amb baixa en 2018 va ser 47.435. Dels accidents en jornada amb baixa, es van produir 297 accidents greus i 37 accidents mortals. El nombre total d’accidents de treball amb baixa in itinere va ser 6.135, dels quals el 44% (2.729) van afectar homes, mentre que el 56% restant (3.406) van afectar dones. Per gravetat, 73 van ser accidents in itinere greus i 7 accidents in itinere mortals. (MITRAMISS, avanç 2019)
Participació dels treballadors. El 51,3% dels assalariats no té representant sindical en l’empresa (Enquesta de Condicions de Treball. 6a EWCS, 2015. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball).
Descans. El 22,4% dels ocupats treballa més de 40 hores a la setmana. El 33% treballa en diumenge, una o més vegades al mes. El 24,6% té un horari que no s’adapta als seus compromisos familiars i personals (Ibidem).

Situar a les persones en centre

A fi de transformar aquestes condicions de fallida de drets i de dignitat, Càritas, CONFER, HOAC, Justícia i Paz, JEC i JOC plantegen aquestes reclamacions:
■ Que se situï a la persona en el centre de la vida política, de les relacions laborals i del treball, a fi d’abordar la indecent precarietat que descarta a milions de persones a l’accés a un treball decent, i de facilitar el diàleg social entre els governs i les organitzacions de treballadors i treballadores, empresariat i agents socials.
■ Que els poders públics facin efectiu el dret a un treball digne per a totes les persones, ja que el treball és expressió de la pròpia dignitat
■ Que es reconegui social i jurídicament el treball de cures, basat en un plantejament nou de polítiques socials, de gènere i educatives que faciliti una prestació de les cures compartida per homes i dones.
■ Que es promoguin unes condicions laborals que garanteixin la integritat física i psíquica de la persona, i la seva protecció social, perquè no hi hagi ni una persona morta més per accident de treball.

En el marc del 1r de Maig, les entitats que lideren la ITD han convocat en tot el país una atapeïda agenda d’activitats de mobilització pública per a exigir, de la mà de les organitzacions sindicals, un treball decent d’acord amb la dignitat de totes les persones.

Manifest

El cardenal Tagle convida a «Trobar-nos amb uns altres per a poder ser un, junts»

En el seu missatge per a la Pasqua, el president de Càritas Internationalis recorda els objectius de la campanya «Compartint el viatge»

El president de Càritas Internationalis i arquebisbe de Manila, cardenal Luis Antonio Tagle, en el seu missatge amb motiu de la Pasqua 2019, llança una invitació a “trobar-nos amb uns altres i caminar junts per a poder ser un”. Per a això, recorda els objectius de la campanya global «Compartint el viatge» que Càritas impulsa des de l’any passat per a encoratjar a les comunitats de tots el món a acostar-se als migrants i refugiats, a compartir un menjar i a recórrer un milió de quilòmetres a tot el món amb ells.

Missatge per a la Pasqua 2019

“On està l’amor?”. Aquesta va ser la pregunta que va fer el jove orfe Oliver Twist, en el musical Oliver de la dècada de 1960, quan es va sentir només i abandonat. Aquesta és una cançó que em va commoure profundament quan era un nen. És una pregunta molt humana que molts de nosaltres ens fem quan la vida és difícil o quan veiem injustícies en les nostres o en les vides d’uns altres.

Aquesta va ser també la pregunta de Crist en la creu quan va cridar: “Déu meu, per què m’has abandonat?” On estava l’amor quan Jesús va ser traït, abandonat pels seus amics i crucificat com un criminal?

A vegades ens trobem en un lloc fosc, com Jesús a la creu, i les nostres vides poden semblar sense amor. A vegades, quan les injustícies s’imposen i regnen els tirans, sembla que el món sencer està en un lloc fosc. Però si mirem més detingudament a les persones i les situacions, és llavors quan veiem que l’amor es revela a si mateix.

Un acte de bondat

En el viatge de Jesús —el seu Calvari— cap a la creu i més enllà, en el mar d’odi que ho envoltava, també va haver-hi moments intensos d’amor: les dones i Juan, que van escometre el dolor d’estar al peu de la creu quan tots els altres l’havia abandonat; el bon lladre, que va trencar l’estereotip del delinqüent impenitent i va demanar ser recordat quan Jesús entrés en el seu Regne; José de Arimatea, qui va vèncer el seu temor de declarar-se un seguidor obert de Crist per a demanar-li a Pilato el seu cos; Nicodemo, qui generosament va donar grans quantitats de mirra i áloe per a embalsamar el cos de Crist; les dones que van anar a la tomba al tercer dia per a atendre el cos, encara que no tenien idea de com moure la roca que bloquejava la seva entrada; i fins i tot Pilato, que va veure la injustícia de la situació i va voler alliberar a Jesús.

L’única cosa que totes aquestes accions tenen en comú és que semblen gairebé insignificants, especialment si les compares amb la violència de la crucifixió i tot el que havia succeït abans. Quina diferència pot suposar un acte de bondat davant l’implacable mal?

La resposta està que sí que pot suposar tota la diferència del món d’una forma que ni tan sols és possible imaginar. El que sempre hem de recordar és que són aquests petits actes de cura i amor els que es coronen amb l’amor total i abnegat de Crist crucificat en la creu.

Cultura de trobada

Des de l’època de Crist, que atenia els pobres, curava als malalts i acollia als marginats, la nostra fe s’ha construït a través de trobades i de persones que es lliuren a si mateixes per a poder veure a les persones i les seves situacions des d’una profunda comprensió.

Som cridats a ser cristians per a trobar-nos amb uns altres i caminar amb ells humilment, sense prejudicis ni la idea de tenir la resposta a tots els seus problemes. És a través d’aquestes trobades com nostres cors s’obren i es presenten amb un nou horitzó i una energia renovada per a avançar. És a través d’aquestes trobades com l’esperit transforma els cors de les comunitats i junts construïm el Regne de Déu.

La transformació es produeix lentament i, amb freqüència, de manera oculta a l’ull humà. Al llarg de l’any passat, Caritas ha plantat milers d’accions d’amor a tot el món a través de la seva campanya «Compartint el viatge». Aquestes accions, aparentment petites, com la llavor de mostassa, creixeran i arribaran molt més allà del nostre temps en aquesta terra.

Hem encoratjat a les nostres comunitats a acostar-se als migrants i refugiats, a compartir un menjar, i ara els demanem que recorrin un milió de quilòmetres a tot el món juntament amb ells.

Poder de l’amor

Comunitats a Síria, Xile, Burkina Faso, Nova Zelanda, l’Iraq, Somàlia, Tailàndia, Colòmbia, Tonga, Grècia, Polònia, França, Espanya, Suècia, Suïssa, l’Índia, el Canadà, Hondures, el Marroc, Portugal, Costa Rica, Itàlia, els Estats Units i Regne Unit han estat caminant amb els migrants i els refugiats, i molts més estan planejant unir-se.

Et convidem a aprofitar el poder de l’amor alliberat per Crist ressuscitat en aquesta Pasqua i, amb l’amor que has rebut, a escampar llavors d’esperança per tot el món. Et convidem a compartir el viatge amb migrants i refugiats, caminant amb ells.

Caritas és amor; però amor no és sol una paraula, és un estil de vida, de veure, de trobar i comprendre a altres persones. És l’estil de vida d’estar i viure per a uns altres en la creença que la llum sempre superarà a la foscor perquè junts puguem ser un.

Cardenal Luis Antonio Tagle, president de Càritas Internationalis

58 persones amb contracte d’Inserció a les Balears a 2018

La Memòria de les Empreses d’Inserció de 2018 destaca que actualment són 6 les empreses a les Illes en aquest àmbit que han generat un volum de negoci de 2’2 milions d’euros.

REAS Balears, la xarxa d’economia alternativa i solidària, ha presentat  la memòria 2018 d’activitats de les 6 empreses d’Inserció de les Illes  on destaca la incorporació de 2 empreses més,  les 58 persones en contracte d’inserció i  la generació  de 2.265.462 euros de negoci.

Les empreses d’inserció són societats mercantils o societats cooperatives legalment constituïdes, que tenen com a finalitat primordial la integració sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió social, proporcionant un treball remunerat, la formació i l’acompanyament per a facilitar el seu accés al món laboral ordinari.

Una de les empreses que s’inclou dins aquesta Xarxa és Eines x Inserció, l’empresa  promoguda per Càritas Mallorca, i que centra la seva activitat entorn a la recollida, valorització i comercialització de roba de segona mà, donant oportunitats de feina a persones que tenen dificultats per accedir a un treball ordinari. L’empresa té actualment 8 persones en contracte d’inserció.

REAS Balears, la  xarxa d’economia alternativa i solidària, entitat que agrupa i defensa els interessos de les empreses d’inserció,  ha presentat la memòria en roda de premsa, juntament amb els representants de les 6 empreses d’inserció, destacant:

  • Núm. de treballadors/es d’inserció: 58
  • Núm. de treballadors/es que van finalitzar el seu procés d’inserció: 12
  • Percentatge d’inserció, persones que han trobat feina sobre el número de persones que van acabar el seu procés: 60%
  • Volum de negoci: 265.462 €
  • 427 .756 € de  retorn econòmic per a les administracions via impostos (IRPF, Seguretat Social…) i estalvi per la contractació de persones que rebien la Renda Mínima d’Inserció,

EMPRESES D’INSERCIÓ A BALEARS

  • EINES PER INSERCIÓ, és l’empresa d’inserció entorn l’activitat tèxtil, de recollida, valorització i comercialització de roba de segona mà, promoguda per Càritas Mallorcai que durant el 2018 ha generat 8 llocs de feina d’inserció.
  • DSA, DEIXALLES SERVEIS AMBIENTALS, promoguda per la Fundació Deixalles, que desenvolupa activitats ambientals, principalment dintre del sector de residus i espais naturals; i activitats de neteja i manteniment d’edificis.
  • MESTRAL, Inserció i Medi Ambient, és una empresa d’inserció, promoguda per Càritas Diocesana de Menorca, gestió de residus voluminosos de Menorca i també assumeix els tallers de roba.
  • TRIAM DE TOT. Promoguda per la Fundació Deixalles fa tractament de residus en aquest cas de roba.
  • Deixalles Inserció  i Triatge. També promoguda per la Fundació Deixalles fa un tractament de Residus voluminosos.
  • Projecte Home Balears Inserció. Promou contractes d’inserció a l’ambit de la gestió de parcs.

Les empreses d’inserció, dins l’economia social, són un instrument eficaç en les polítiques actives d’ocupació dirigides a afavorir la inserció social i laboral de persones en situació d’exclusió social. Les empreses d’inserció són una eina fonamental per a preparar a les persones per a que aquestes passin de ser perceptores d’ajuts a ser generadores de riquesa.

Les empreses d’inserció són un recurs vàlid per a la consolidació de processos i per provocar una millora a nivell individual i del nucli familiar. Es milloren les competències individuals, es millora en la recerca activa de feina i es dona una nova orientació del perfil ocupacional.

Dades Memoria Empreses d’inserció

EAPN-Illes Balears presenta als Partits Polítics de les Illes 23 propostes per Lluitar contra la pobresa i l’exclusió social

A la trobada, a la qual ha participat Càritas Mallorca com a membre de la Xarxa per la Inclusió, s’han  presentat les propostes als representants polítics perquè siguin incloses en els programes electorals

Amb motiu de les eleccions locals, insulars i autonòmiques, que se celebraran el proper 26 de maig, EAPN-Illes Balears ha presentat als principals partits polítics un document amb 23 mesures fonamentals per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social a les nostres illes. La xarxa per la inclusió, a la qual pertanya Càritas Mallorca, ha instat a les diferents formacions que incloguin aquestes propostes en els seus programes electorals, donat que les consideren imprescindibles per tal d’acabar amb la desigualtat i la pobresa a l’Arxipèlag. En aquest sentit, el document recull un conjunt de punts sobre mesures socials de caràcter transversal, millores en els reglaments i processos administratius per facilitar la tasca a les entitats socials, així com polítiques inclusives per a col·lectius vulnerables.

Durant la trobada, a la qual ha assistit els representants polítics del PP, PSIB-PSOE, Més, Podemos, Ciudadanos, PI i Moviment4Illes, la presidenta i el director de l’EAPN-Illes Balears, Margalida Jordà i Andreu Grimalt, respectivament, acompanyats per tots els representants que conformen la Xarxa per la Inclusió, han recordat que un de cada quatre residents a la nostra comunitat es troba en risc de pobresa o exclusió social i que aquest percentatge és més elevat en el cas de les famílies monoparentals, de les llars amb tots els seus membres en atur o de les persones estrangeres.

 A més, EAPN-Illes Balears ha fet palès que, tot i la millora del PIB, a causa de la reactivació del teixit productiu i al “boom turístic” que s’ha encadenat els darrers anys, les taxes de pobresa continuen sent molt elevades. I és que 276.000 persones de les nostres illes estan en risc de pobresa i/o situació d’exclusió social, xifra que posa de manifest que la pobresa que actualment pateixen determinats sectors de la població no són conseqüència de la crisi, sinó d’un model social, econòmic i polític que ha comportat la seva cronificació. Així mateix, la Xarxa per la Inclusió ha volgut posar de manifest l’increment de la desigualtat a les Illes Balears, en tant que els rics es fan més, els pobres es fan més pobres i la classe mitjana cada vegada és més minsa.

Per últim, EAPN-Illes Balears ha recordat als representants polítics la importància de la seva gestió per aconseguir un model de societat més inclusiu, més equitatiu i més just i els ha demanat que treballin perquè els Objectius de Desenvolupament Sostenible i els principis recollits en el Pilar Europeu de Drets Socials siguin una realitat per totes les persones de la nostra comunitat.

Propostes Polítiques

Sobre Xarxa per a la Inclusió Social. EAPN-Illes Balears: EAPN-Illes Balears és una organització democràtica, autònoma, participativa i sense ànim de lucre fundada l’any 2005 amb l’objectiu de combatre la pobresa i l’exclusió́ social a la nostra comunitat. L’Entitat està integrada dins EAPN-Espanya, la qual està formada per les xarxes de les 19 Comunitats i Ciutats Autònomes i per 16 entitats d’àmbit estatal, i que treballa amb EAPN-Europa, òrgan de consulta del Consell Europeu i membre fundador de la Plataforma Europea de les ONG per a l’Acció́ Social

 

 

Càritas Espanyola aporta 100.000 € a la crida d’emergència llançada per Sudan del Sud

La violència que sofreix al país més jove d’Àfrica ha provocat la major crisi de refugiats des del genocidi de Ruanda

Càritas de Sudan del Sud ha llançat una crida d’emergència per a afrontar la situació d’extrema vulnerabilitat humanitària en la qual es troba el país a causa del enquistament de la violència que es viu des de la seva independència i que fa necessari dissenyar estratègies a llarg termini de suport a les llars més vulnerables.

Ajuda per a 124.000 beneficiaris directes

Per això  la Càritas d’aquest país  ha llançat a la Confederació Internacional , un PCA (crida per a crisis de llarga durada) per al període 2019-2021, que en aquest primer any té un pressupost de total de 2.179.892 euros. Càritas Espanyola ha aprovat mobilitzar una partida de 100.000 euros procedents dels fons de la seva Campanya de la Banya d’Àfrica per a donar suport a aquesta crida urgent d’ajuda.

El projecte, que ha dissenyat  la Càritas local,  permetrà garantir durant tot aquest any a un total estimat de 124.000 beneficiaris directes i altres 50.000 indirectes aquestes tres necessitats bàsiques: distribució d’aliments, materials de refugi i productes de primera necessitat, i accés a mitjans de vida.

Al costat d’això, es desenvoluparan activitats de formació en les comunitats receptores de les ajudes per a enfortir la convivència i impulsar processos orientats a la construcció de la pau i la resolució de conflictes.

Les zones del país on s’executarà aquest pla d’emergència són l’arxidiòcesi de Juba i les diòcesis de Malakal, Rumbek, Torit, Wau, Tombura-Yambio i Yei. Totes elles han estat seleccionades d’acord a l’anàlisi de situació realitzat per la Càritas local, tenint en compte les condicions de vulnerabilitat dels destinataris: persones majors, infància, persones amb discapacitat, dones embarassades i lactants, i persones amb VIH, entre altres.

La major crisi de refugiats des de Ruanda

Des de la seva independència en 2011, Sudan del Sud travessa una greu crisi d’emergència la principal conseqüència de la qual és l’alt nombre de refugiats i desplaçats interns a causa de  de la violència, la situació d’inseguretat alimentària i la greu inestabilitat política i econòmica. Amb 2,8 milions de refugiats, Sudan del Sud pot considerar-se com la major crisi des del genocidi de Ruanda en 1994.

Malgrat la signatura d’un nou alt al foc al desembre de 2017 entre el Govern i l’oposició, els enfrontaments armats van augmentar en 2018 en el nord i el sud-est del país. La tensió ha adquirit tints ètnics i s’ha estès a més  zones del centre i sobretot de l’est, mentre la falta d’aliments ha provocat enfrontaments entre pastors pel robatori de bestiar.

© Càritas Diocesana de Mallorca