Ampliam la xarxa de voluntariat

Càritas Mallorca incorpora 27 noves persones voluntàries als projectes de l’entitat. Aposta també per la formació contínua i específica del voluntariat que ja col·labora a diferents projectes

Des de Càritas Mallorca continuam ampliant el nombre de persones que formen part de la seva xarxa de voluntariat amb 27 noves incorporacions. Aquestes persones varen participar al mes d’agost i d’octubre a la formació inicial de voluntariat que es dugué a terme en 4 cursos diferents, i que ara s’incorporen als projectes que l’entitat té en marxa. Algunes de les tasques a les quals s’han incorporat són l’atenció a les botigues solidàries; suport administratiu i registre informàtic; classes de castellà i anglès per a persones migrants; suport a activitats formatives; als tallers prelaborals; i activitats d’habilitats amb dones, entre d’altres. També està pendent la incorporació de persones a projectes de suport formatiu per a menors i treball en família.

La formació inicial duta a terme el mes d’octubre fou de 23 persones,  19 dones i 4 homes,  amb una mitjana de 51 anys i majoritàriament amb formació universitària. En aquesta formació de 6 hores distribuïdes en dos mòduls, se’ls ha donat formació i informació sobre el Model d’Acció Social i el Marc d’Intervenció de Càritas, així com el paper del voluntariat al si de l’entitat i els projectes que en formen part .

Per altra banda al mes d’octubre s’ha reprès la formació específica i contínua de voluntariat de Càritas que ja desenvolupa la seva tasca a les botigues de Càritas. La formació específica ha estat entorn a l’Economia Social i Solidària que es promou en aquests espais solidaris.

A més , en aquest inici de curs s’ha constituït un nou Equip de Voluntariat a Càritas Mallorca format per 3 persones voluntàries i la coordinació d’una treballadora social que s’encarregaran de coordinar i  dinamitzar la feina  dels diferents equips on participen voluntaris,  així com la coordinació i formació amb la Confederació de Càritas Espanyola.

La tasca social, d’acompanyament i suport als col·lectius més vulnerables de la societat que desenvolupa Càritas, no seria una realitat sense la dedicació i el compromís de totes les persones voluntàries que formen part de l’entitat.

La xarxa Càritas a Síria presta ajuda humanitària als milers de desplaçats per la recent incursió turca

Càritas està brindant ajuda d’emergència a unes 1.000 persones refugiades a la ciutat de Hasaka

La xarxa Càritas a Síria està prestant ajuda humanitària d’emergència a unes 200 famílies de desplaçats que han buscat refugi a la ciutat de Hasaka, situada en l’extrem nord-est del país, a la vora del riu Jabur, i que han fugit dels combats causats per la recent incursió de Turquia contra la presència de la milícia kurda en la zona.

S’estima que unes 175.000 persones han fugit dels combats. Els desplaçats, entre els quals hi ha uns 74.000 nens, van ser obligats a abandonar les seves llars a causa de l’operació militar iniciada per Turquia a principis d’octubre. La decisió dels Estats Units de retirar les tropes desplegades en aquesta regió, va desembocar en l’ofensiva turca que, al seu torn, va portar al president sirià Bashar al-Assad, recolzat per aliats russos i iranians, a desplegar forces en aquesta mateixa zona.

Aquests moviments de tropes han provocat una nova crisi humanitària a Síria, un país on les Nacions Unides estimen que uns 22 milions d’habitants, 13,1 milions depenen de l’ajuda d’emergència. D’aquests, 5,6 milions estan en situació d’extrema necessitat.

Abans de l’esclat del passat mes d’octubre, Síria comptava ja, segons dades de l’ONU, amb 6,1 milions de desplaçats interns com a conseqüència d’aquesta llarga guerra de vuit anys i que s’ha convertit en una de les pitjors catàstrofes humanes del món. La majoria dels experts internacionals estimen que més de 500.000 persones han mort des de l’esclat del conflicte bèl·lic.

Treball de Càritas en Hasaka

Els treballadors locals de Càritas en la zona de Hasaka informen que molts dels afectats per la violència després de la recent incursió turca són persones que ja han estat desplaçats diverses vegades d’un lloc a un altre. Així mateix, es calcula que més de 3.000 persones han fugit al veí Iraq.

Després de l’acord d’alto-el-foc entre Turquia i els EUA, s’espera que les forces kurdes es retirin de la denominada “zona segura”, que abasta aproximadament una franja de 32 quilòmetres d’ample en el nord de Síria, amb el que la situació de seguretat és, de moment, relativament tranquil·la.

No obstant això, els enfrontaments i atacs aeris continuen en altres llocs, per la qual cosa el personal de Càritas tem que si es reinicien les operacions militars, amb nous desplegaments i avanços de tropes, és probable que es produeixin més desplaçaments.

A la província de Hasaka existeixen un total de 55 refugis col·lectius, amb capacitat per a 10.768 persones (2.224 famílies). Càritas està brindant ajuda a 200 famílies, al voltant de 1.000 persones, acolliments en aquests refugis.

Escassetat d’aigua

Una de les majors urgències de la situació humanitària és la disponibilitat d’aigua potable, molt limitada en Hasaka. Aquesta és una de les prioritats del treball de Càritas a la ciutat, on s’ha compromès a proporcionar 3 litres d’aigua potable al dia per persona, a més d’instal·lar quatre tancs d’aigua en cada refugi.

A més de reforçar l’accés a l’aigua potable en els refugis, Càritas està distribuint a cada família un lot de productes d’higiene per a cobrir les seves necessitats durant 15 dies.

Samar, una treballadora de Càritas Síria en la zona, descriu les precàries condicions dels refugis, que “manquen de necessitats bàsiques, des de banys fins a matalassos d’escuma, així com aigua potable i aliments”. I encara que actualment se suposa que a les famílies desplaçades se’ls serveixen menjars calents proporcionats per menjadors instal·lats per organitzacions locals, la distribució d’aliments continua sent irregular i desigual.

Acció de Càritas Espanyola a Síria

Càritas Espanyola ha estat donant suport a diversos projectes d’emergència humanitària a Síria des de l’inici de la crisi, amb l’objectiu prioritari d’oferir una resposta integral a la dramàtica realitat de les víctimes civils d’aquest conflicte, ja sigui a través de Càritas presents als països limítrofs que duen a terme accions per a alleujar el sofriment de la població siriana desplaçada, o per mitjà de programes dins de Síria. Aquestes accions s’han centrat al llarg dels anys en la distribució d’ajuda alimentària i kits d’higiene, contribució al pagament del lloguer, assistència mèdica i psicològica, i suport educatiu als nens i nenes que prossegueixen els seus estudis.

A través de Càritas Síria s’ajuda a les persones que viuen en les zones més afectades del país. En aquest sentit, destaca el projecte que Càritas Espanyola ha vingut recolzant en l’últim any a la ciutat siriana d’Homs per a acompanyar durant 11 mesos a 1.545 llars vulnerables que ho han perdut tot a causa de la guerra. Aquest projecte, al qual s’han aportat 788.240 euros, ha centrat la seva acció en la cobertura de necessitats bàsiques (aliments, béns no alimentosos i medicaments), allotjaments segurs i dignes, accés a serveis de salut primaris i secundaris, i activitats dirigides a l’impuls de propostes empresarials generadores d’ingressos

Càritas Mallorca, punt d’atenció per a persones que pateixen situacions de xenofòbia

Càritas Mallorca, punt  d’atenció per a persones que pateixen situacions de xenofòbia

La Xarxa Stop Racisme, formada per diferents entitats socials entre elles Càritas Mallorca, ha iniciat una campanya per a denunciar els casos de xenofòbia. Cartells de Stop Racisme penjats a diferents espais de Càritas,  recorden que en aquest lloc s’assessora i aten, a traves de diferents recursos, a les persones que han patit o pateixen algun cas de discriminació.

La Xarxa té com a objectiu l’atenció i sensibilització per a avançar cap a una societat intercultural i igualitària. L’objectiu d’aquesta xarxa es:

  • Detectar els casos de racisme i xenofòbia que es produeixen en qualsevol àmbit.
  • Atendre a les persones que hagin estat víctimes de racisme i xenofòbia.
  • Sensibilitzar a la ciutadania per avançar cap a una societat intercultural que respongui als reptes de la diversitat d’una forma dialogant, constructiva i inclusiva.

Les entitats de la xarxa varen iniciar al 2007 una sèrie de reunions i trobades que al llarg d’aquests anys ha donat fruit  a diverses formacions així com l’elaboració de material, com la Guia de Serveis d’Assistència en situacions de discriminació i l’elaboració d’un protocol per a coordinar l’atenció en els casos de situacions de discriminació, racisme i xenofòbia a Palma.

La campanya “Compromís per la Dignitat” d’Eroski recapta 20.000€ a favor de Càritas Mallorca

Eroski ha fet entrega del donatiu a Càritas Mallorca en un acte celebrat a un dels supermercats de la cadena, on també ha participat Rotary Club.

Amb el lema “Compromís per la dignitat”, s’ha reeditat  la iniciativa solidària d’oferir als clients dels supermercats  d’Eroski de Mallorca  una polsera amb el lema, “compromís per la dignitat” per 1euro.

La solidaritat dels clients d’Eroski i l’esforç dels seus treballadors han fet possible l’èxit de la campanya que s’ha desenvolupat en els darrers 2 mesos, com ja va succeir en la passada edició de 2017.

Alfredo Herráez, director d’Eroski a Balears, ha fet lliurament a Noemí Estarás, coordinadora de l’àrea de Comunicació i Sensibilització de Càritas Mallorca, del taló de 20.000€, que l’entitat social destinarà a cobrir demandes de famílies en matèria d’ habitatge i altres necessitats bàsiques (alimentació, higiene, educació i salut).

Herráez ha agraït la solidaritat mostrada pels clients d’Eroski i ha elogiat la feina desenvolupada per Càritas Mallorca en tots aquestes anys per atendre a persones amb una situació de vulnerabilitat.

Des de Càritas s’ha destacat la importància d’aquesta campanya, com a contribució al desenvolupament dels programes de l’entitat en favor de les persones amb un situació de falta de recursos.

Juan Fageda, soci fundador de Rotary Club Mallorca, ha expressat també la voluntat d’aquesta organització de continuar col·laborant amb aquesta  iniciativa d’Eroski i Càritas a favor de les persones.

 

Càritas insta davant les eleccions a adoptar polítiques públiques urgents per a rescatar a la «societat expulsada»

En el seu document de «Propostes polítiques» s’ofereixen mesures dirigides a pal·liar les situacions de vulnerabilitat més greus

En un interval de tot just sis mesos i davant la nova convocatòria d’eleccions legislatives per al pròxim 10 de novembre, Càritas Espanyola recorda la necessitat de posar en marxa, sense noves demores, una bateria de polítiques públiques urgents, l’aprovació de les quals s’ha vist obstaculitzada per la situació de paràlisi política i que són imprescindibles per a frenar la situació de vulnerabilitat d’aquests 1,8 milions de persones als quals el VIII Informe FOESSA denomina la “societat expulsada”.

Si la necessitat d’impulsar aquestes polítiques era ja inajornable a l’abril passat, quan es van celebrar les últimes eleccions legislatives, la urgència és ara màxima si s’atén el retrat de la realitat social a Espanya que reflecteix la vasta recerca de FOESSA presentada el mes de juny.

Com recordava recentment la secretària general de Càritas Espanyola, Natalia Peiro, amb motiu de la presentació de la Memòria anual, “l’exclusió social s’ha enquistat en l’estructura social del nostre país”. Alertava, en concret, de la situació d’especial precarietat “que afecta a aquests 1,8 milions de persones que es malviuen en l’extrem de l’exclusió més severa i als quals podem definir com la societat expulsada, que són el 3,8% de la població i que ha continuat creixent en els últims anys, fins a incrementar-se en més de 200.000 persones”.

Són ciutadans sobre els quals  s’ ha cebat la desigualtat i la precarietat en les seves diferents formes: l’habitatge insegur i inadequat, la desocupació persistent, la precarietat laboral extrema, la falta de polítiques públiques eficaces i la invisibilitat per als partits polítics.

Per a afrontar aquesta realitat, Càritas recorda la urgència d’articular una sèrie de polítiques públiques improrrogables. Aquest és l’objectiu del document en el qual, sota el títol “Per a una societat més justa. Propostes polítiques davant les eleccions legislatives de 2019”, Càritas desenvolupa un total de 8 mesures concretes, que es van presentar en el seu moment als diferents grups parlamentaris amb motiu de la convocatòria electoral del 28 d’abril i que mantenen tota la seva vigència davant la nova cita amb les urnes del 10 de novembre.

Càritas ha preparat aquestes Propostes des de la seva pròpia experiència de treball amb les persones en situació de major dificultat social. “Des de la nostra presència diària a les fronteres de l’exclusió–s’explica en la introducció del document—, proposem algunes idees, tan urgents com factibles i constructives, perquè les diferents formacions polítiques puguin articular respostes pròximes, eficaces i de qualitat a les necessitats dels més vulnerables”.

Paper de Càritas com a agent de transformació social

Càritas reivindica davant aquesta convocatòria electoral el seu paper com a agent actiu de transformació de la societat, tant a nivell local com global. És una missió que ve recolzada per la seva àmplia base social (84.000 voluntaris i 3 milions de persones participants a Espanya i en projectes de cooperació internacional) i la seva important presència territorial (70 Càritas Diocesanes i gairebé 6.000 Càritas Parroquials).

La presentació d’aquestes Propostes respon, també, a l’alerta llançada per l’Assemblea General de Càritas de 2018, on en la seva declaració final es denuncia que “mentre augmenta l’escandalosa acumulació de riquesa en mans d’uns pocs, continuen sent moltes les persones i famílies que manquen cada dia d’uns recursos mínims que els permetin satisfer amb dignitat les seves necessitats bàsiques”.

Aquests ciutadans i ciutadanes són els integrants d’aquesta “societat expulsada” que, en paraules de Natalia Peiro, “són avui dia l’encarnació de l’emergència social a la qual Càritas està responent, que és invisible per a molts de nosaltres per un excés d’individualisme possessiu, on el col·lectiu, el social i el comunitari es valora molt menys que el projecte individual o personal de cadascun”.

Per a la secretària general de Càritas “correm el risc de continuar buscant solucions aïllades als problemes i de reforçar un escenari social en el qual els més vulnerables, els més fràgils acabaran perdent una vegada més”. Per això, les pròximes eleccions són una oportunitat per a reforçar la defensa del bé comú i la construcció d’una societat vinculada com a ciutadans i com a éssers humans

Les 8 Propostes

Aquestes són, en síntesi, les 8 Propostes que Càritas presenta davant la convocatòria electoral del pròxim 10 de novembre:

1. Ratificació de la Carta Social Europea revisada en 1996 i del Protocol addicional de 1995. Càritas proposa que el Regne d’Espanya ratifiqui la Carta Social Europea revisada i el seu Protocol de 1995 de reclamacions col·lectives, a fi de fer possible que els drets contemplats en ella –entre altres, la protecció enfront de la pobresa– siguin una realitat per a totes les persones en tot el territori de l’Estat.

2. Garantia d’ingressos per a les llars en situació de pobresa. Càritas proposa un sistema de garantia d’ingressos mínims d’àmbit estatal perquè tota persona en situació de pobresa tingui dret a un ingrés mínim com a mesura imprescindible enfront de la pobresa.

3. Accés al dret humà a l’habitatge. Càritas proposa l’adopció de polítiques públiques que facin efectiu el Dret Humà a l’habitatge per a totes les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social i una reforma legislativa que protegeixi a les llars vulnerables en cas de desallotjament.

4. Inclusió plena de l’ocupació de la llar en el Règim General de la Seguretat Social. Càritas proposa realitzar els canvis legislatius necessaris perquè les persones emprades en aquest sector aconsegueixin la plena equiparació de drets i tinguin garantida una protecció social completa, tal com estableix la Llei General de la Seguretat Social.

5. Garantir la protecció dels menors estrangers no acompanyats i el seu trànsit a la vida adulta. Càritas proposa modificar la legislació d’estrangeria respecte als menors estrangers no acompanyats d’acord amb el que s’estableix en el marc internacional de la Convenció sobre els drets de la Infància i l’Adolescència per a garantir no sols la seva protecció sinó el seu trànsit a la vida adulta.

6. Garantir els drets humans també en els procediments d’expulsió. Càritas demana la derogació de la Disposició Addicional Segona de la Llei orgànica d’Estrangeria, amb la qual es pretén donar aparença de legalitat a uns procediments d’expulsió sumària que es realitzen sense cap mena de garantia.

7. Lluitar contra el canvi climàtic i garantir el dret a l’energia. Càritas proposa l’adopció d’una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, així com mesures actives per a garantir el dret a una energia neta per a totes les persones.

8. Enfortir la política de desenvolupament i cooperació internacional. Càritas demanda una política de desenvolupament regida pels drets humans i la sostenibilitat ambiental, que compti amb més recursos i de més qualitat, i que enforteixi el rol de la societat civil.

 

Font de vida, conversió i orientació cap a nous camins per a l’Església i un món en crisi socioambiental»

Missatge final de la Xarxa Eclesial Panamazònica (REPAM) sobre el Sínode Especial per a la Regió Amazònica

Al final de les sessions del Sínode Especial per a la Regió Amazònica, celebrat a Roma entre el 7 i el 26 d’octubre, la Xarxa Eclesial Panamazònica (REPAM), un dels actors principals d’aquesta assemblea i de la qual forma part Càritas Espanyola, ha difós un missatge final en el qual defineix l’experiència sinodal com “una experiència inèdita de caminar junts i que ha transformat a l’Església des dels dons de la perifèria, abans considerada indesitjable, que arriben al centre ajudant-lo en el seu propi procés permanent de reforma en marxa”.

Una comissió de Caritas Espanyola, encapçalada per la seva secretària general i el delegat episcopal, Natalia Peiro i Vicente Martín Muñoz, es va desplaçar a Roma des del 19 al 23 d’octubre per a dur a terme una intensa agenda d’activitats en el marc del Sínode Amazònic i acompanyar el procés sinodal. Un dels moments més emotius de l’estada a Roma d’aquesta delegació va ser la seva participació, el diumenge 20 d’octubre, en la celebració eucarística en les Catacumbes de Santa Domitila, presidida pel president de REPAM, cardenal Claudio Hummes, i durant la qual es va signar el Pacte de les Catacumbes per la Casa Comuna , al qual es va adherir Càritas Espanyola.

Missatge Final de REPAM sobre el Sínode Amazònic

L’ESPERANÇA EN AQUESTA NAVEGACIÓ PER LES AIGÜES DEL RIU SINODAL AMAZÒNIC: FONT DE VIDA, CONVERSIÓ I ORIENTACIÓ CAP A NOUS CAMINS PER A l’ESGLÉSIA I DAVANT UN MÓN EN CRISI SOCIOAMBIENTAL

Sínode Especial per a la Regió Amazònica. Roma, Octubre de 2019

I. La nostra esperança en el Crist encarnat en la Amazonia i els seus nous camins

L’experiència de conversió eclesial portada per la “perifèria” de la Amazonia i dels seus pobles, ha produït el camí de novetat Sinodal que SEGUEIX i que està encara en procés, ajudant el centre a ser reformat. Per tant, hem de treballar intensament, i junts-es, per a continuar navegant aquestes aigües vives de la diversitat cultural i del compromís de cuidar la nostra casa comuna per a crear un millor demà (el Regne pel qual Crist ens crida a treballar) enmig d’una Amazonia i un món que segueixen en flames materials i existencials per la injustícia i el desig d’acumulació. És temps de canviar, el temps és ara i serà per la via de la sinodalidad.

II. El camí de la nostra navegació

1. L’experiència de conversió, és a dir el ser transformats per i cap a la Amazonia com a territori viu i divers, i per i cap als seus pobles i comunitats, és al mateix temps la manera en què Déu mateix ens va mostrant el camí pel qual hem d’anar com a Església al servei de la vida. Confiar que Déu camina amb nosaltres, que està i ha estat present en aquest procés, i ens convida a ser veritables co-creadors de nous camins per a l’Església i per a una ecologia integral.

2. El camí és una cosa permanent i és un procés continu (no acaba). Aquest Sínode és ja una experiència inèdita de caminar junts i ha transformat a l’Església des dels dons de la perifèria, abans considerada indesitjable, que arriben al centre ajudant-lo en el seu propi procés permanent de reforma en marxa. Una conversió real liderada pel Papa Francesc i que avui és irrenunciable, per a ser més una Església que està en sortida missionera, que dialoga amb els altres diversos en pla de respecte i igualtat, una que s’afirma com una veu ètica, màrtir i profètica davant la crisi socioambiental sense precedents, i una que pren posició com el mateix Jesús del costat dels quals han estat considerats descartables i que avui il·lustren els Nous camins.

3. El Sínode ha tingut diverses fases que són com els diversos afluents, o rius tributaris, que es van integrant a poc a poc al majestuós, tumultuós i imparable Amazonia que és font de vida en el cor de l’Església i del món, reconeixent:

A) L’origen històric del Sínode que es descobreix evident en el camí des del Concili Vaticà II en el qual som una Església que en el seu seguiment de Crist s’obre, progressiva però irrenunciablement, al món i als seus crits i esperances, fent una opció ferma per a ser signe de vida i germana de camí per a la realitat del món d’avui. Un Església sempre en reforma.

B) El camí del Magisteri de l’Església a Amèrica Llatina (Medellín 1968; Pobla 1979; Santo Domingo 1992; Apareguda 2007), que ha fet una opció preferencial pels pobres, pel diàleg amb les cultures, pel reconeixement del seu cridat a evangelitzar en el respecte de les identitats i il·luminant la presència de Déu ja viva i vigent als pobles, i en la seva definició de camins de missioner amb una opció i preferència per la Amazonia com a territori sociocultural i els seus pobles i comunitats. Una Església que descobreix la seva vocació i missió des de la vida dels pobles i en el seu propi camí.

C) Els testimoniatges d’innombrables dones i homes màrtirs de la Amazonia que mostren la força viva del camí de lliurament per a ser llavors que se sembren en el cor dels pobles, en l’opció per la justícia, i sent vida i vida en abundància per a ells. En aquest mateix sentit, tants profetes, els coneguts i els anònims-es, que han lliurat la seva vida i que la lliuren des de les seves opcions particulars, institucionals, en xarxa, i des de la seva ser laics-laiques, missioners-es, religiosos-es, sacerdots, bisbes, i tants més que han obert el cor per a donar vida a aquest esdeveniment sinodal. Aquests testimoniatges continuaran sent els que portin endavant aquest procés més enllà d’aquest moment conjuntural, i molt important, d’Assemblea.

D) La Xarxa Eclesial Panamazònica -REPAM-, que ha nascut com a confluència de tantes aigües vives i ha servit com el punt de trobada i que ha servit incansablement perquè les forces essencials, però fràgils i disperses de la Amazonia, puguin trobar-se per a respondre a aquest sistema que descarta, mata, i que no dóna més. Com REPAM hem anat aprenent i teixint progressivament una sinodalidat que ha servit per a arribar a aquest Sínode, sobretot en l’escolta atenta a les veus del territori.

Hem après a servir com a pont perquè moltes persones se sàpiguen part essencial d’aquest Sínode dins de l’Aula i fora d’ella, tots en un mateix esperit que busca crear noves possibilitats de respondre junts perquè en aquest món trencat, en profunda crisi ambiental, inestabilitat democràtica, on es viu el rebuig al diferent, sentim el cridat a ser veritable presència que opta per la vida. Fins i tot amb les conseqüències que això porta, de confrontar i incomodar als poders que en aquest món volen servir a interessos malignes de destrucció i mort.

E) La vida dels pobles indígenes en general, i de les dones en particular, que han donat un to totalment diferent, més viu, renovat, i valent a aquest Sínode. La seva claredat, el testimoniatge de les seves vides, la seva connexió espiritual amb la Amazonia, i el crit valent cap a un canvi ja, a ser aliats, a respondre a la urgència, i a un caminar amb el Papa, han deixat una petjada inesborrable en aquest Sínode. Estic segur que aquesta marca quedarà en el cor del Papa, de tota l’Església, i dels qui hem participat en aquest Sínode com la presència de la força viva de Déu entre nosaltres. Una veu de dona, intercultural, i de lliurament valent per la vida fins a les últimes conseqüències, encara que ens falti molt per caminar com a Església per a donar l’espai merescut a aquestes veus.

F) I, sobretot, saber que el SÍNODE és un PROCÉS en marxa, que és una navegació de llarg alè i que té molt més per a continuar recorrent en aquestes aigües vives de la Amazonia, aprenent dels pobles i comunitats, fent la seva opció inculturat i inter-cultural amb ells, però que el MILLOR VI encara està per venir. La Fase Post-Assembleària del Sínode és la més important. En ella com a Església en el territori, com REPAM, i amb els pobles i comunitats que som junts els principals responsables, HEM DE tornar als qui viuen i esperen en el territori. Portar de retorn el que ells ens han confiat amb les seves vides, esperances, crits i alegries, per a continuar teixint junts ara que comença el més important. La fase final, i la més important del Sínode, a penes comença ara, i ens correspon a tots-es junts portar les conversions profundes avanci.

És el vi nou que requereix de odres nous per a poder madurar a poc a poc i saber que el regne i la possibilitat d’un altre món és aquí, que hem de lluitar per això, i que la mort no té, ni tindrà mai l’última paraula. És una veritable experiència de camí cap a la pasqua, cap a la resurrecció. Es tracta d’assumir els focs vius i d’esperança dels nostres pobles i comunitats, els quals puguin apagar i asfixiar als altres focs destructius del desig d’acumular, del desig de destruir, del rebuig de les altres maneres de vida. Hem de descobrir als pobles amazònics, amb les seves pròpies fragilitats, els ensenyaments per a un possible camí cap al bon viure i a una relació més harmònica amb el tot, amb el cosmos.

III. Els Horitzons del camí Sinodal

El Sínode expressa 4 conversions essencials que seran els NOUS CAMINS per a la reforma i la nova etapa per a l’Església en la Amazonia i, potser, també per a tota ella.

– Nous camins de Conversió Pastoral.

• Església en Sortida Missionera

• Deixebles Missioners en la Amazonia

– Nous camins de Conversió Cultural – inculturada i intercultural.

• El rostre de l’Església als pobles amazònics i indígenes

• Camins per a una Església Inculturada i Intercultural

– Nous camins de Conversió Ecològica – Socioambiental.

• Cap a una ecologia integral des de l’Encíclica Laudato Si´

• Església que cuida la casa comuna en la Amazonia

– Nous camins de Conversió Sinodal.

• La sinodalidat missionera a l’Església Amazònica

• Nous camins per a la ministerialidat eclesial

• Nous camins per a la sinodalidat eclesial

IV. En comunió i en camí amb el nostre germà el Papa Francesc, l’Església i l’Amazònia

Atès que el CAMÍ és en realitat la pròpia EXPERIÈNCIA, i que Jesús i el seu cridat a ser co-creadors del Regne ens indiquen el rumb, és important saber que aquest procés Sinodal és un mitjà privilegiat d’acompanyar al Papa Francesc. En aquest camí els pobles indígenes amazònics han anomenat al Papa: el seu germà i un d’ells, el que els entén millor, el que està fent una opció valenta per a defensar la vida i els seus territoris, el seu aliat, i aquell que perceben que necessita ser acompanyat perquè sembla estar sol per moments. La millor manera de navegar aquestes aigües amb ell és assumint els compromisos d’aquest Sínode, independentment del que està en el paper, és a dir mirant el que està en la nostra experiència viscuda i en el que dins de nosaltres s’ha transformat i ha portat renovació. Són llavors disponibles, amb la certesa que hi ha molt per fer per a sembrar en la terra que hem preparat, i uns altres en el futur hauran de rebre’l com a do.

Reconeixent aquests compromisos nous, ens sentim anomenats-as a portar-los als nostres territoris, convocats a participar i transformar les nostres realitats eclesials particulars disposant la vida -tirant l’espatlla-, i esperant que el Papa pugui destriar tot el que ha escoltat de nosaltres en aquests dos anys (i en aquestes 3 setmanes d’Assemblea) perquè ens retorni la seva paraula i les seves orientacions en la possible Exhortació Apostòlica, o algun altre tipus de document, que podria venir al març del pròxim any. Siguem pacients, per a esperar que el nostre germà Francisco ens doni els seus aprenentatges després d’escoltar-nos.

El document final d’aquest Sínode serà un instrument molt important, però no és el document que determinarà els nous camins. Ens sentim convidats a no ser atrapats pels qui no volen canviar res i que desitgen que les coses acabin aquí, i també a anar amb compte amb profetes de calamitats que expressen que res d’això ha tingut sentit per mirar-ho a la llum de les seves pròpies categories autoreferencials. En tots dos casos es neguen a veure, i impedeixen la mirada a uns altres, que aquest és el moment precís, un kairós esperat que continua fluint com a riu d’aigua viva i que no es pot parar pel que ja ha estat i aconseguit, la qual cosa ja és i està determinant com a novetat, i el nou que inevitablement serà per a obrir nous horitzons del Regne.

“Amb els pobles diversos d’aquesta Amazonia, Oh Senyor de l’encarnació, Jesús del lliurament fins a la mort tràgica per les injustícies d’ahir i avui, i Crist de la certesa de la nova vida en la incontenible resurrecció, que sapiguem reconèixer La teva veritat en la diversitat de cada cultura en aquelles terres. Que sapiguem destriar la veritat del teu anomenat en la veu i en la vida dels pobles i comunitats que viuen en relació harmònica amb la terra, amb els altres, i amb la força divina”. (Fragment de l’oració de consagració del Sínode Amazònic a Sant Francesc d’Assís).

26 d’octubre de 2019.

Card. Claudio Hummes, OFM, president

Card. Pedro Barreto Jimeno, SJ, vicepresident

Maurici López O., secretari executiu

Milers de persones sense llar reclamen visibilitat i drets als carrers i places de tota Espanya

Han participat a un “flashmob” simultani a 40 ciutats de tot el país

Amb motiu del Dia de les Persones Sense Llar, que es celebra el pròxim 27 d’octubre, milers de persones han sortit aquest migdia als carrers i places de tota Espanya per a participar en un flashmob simultani amb el qual posar cara al greu problema del sensellarisme, reclamar visibilitat d’aquesta realitat oblidada que afecta a persones concretes, amb nom i cognoms, i reivindicar la posada en marxa de polítiques socials que defensin els seus drets.

Posar cara al sensellarisme

En aquesta 27a edició de la Campanya, les organitzacions promotores de la mateixa —Càritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats), XaPSLL (Xarxa d’Atenció a Personis Sense Llar de Barcelona) i besteBI (Plataforma per l’Exclusió Residencial i a favor de les Persones Sense Llar de Bilbao)— urgeixen a tota la societat a “posar cara al sensellarisme” per a prendre consciència del veritable abast d’aquesta sagnant realitat social.

A través d’aquesta mobilització ciutadana, a més de dir “ja n’hi ha prou!” a les vulneracions de drets, d’invisibilitat, de sofriment, de viure al carrer, d’inseguretat, d’agressions, de no poder accedir a un habitatge i, en definitiva, de no tenir llar, aquest any l’objectiu és posar-li cara al sensellarisme. Perquè posar cara i rostre és el primer pas per a contribuir a una societat més inclusiva que no deixi en els marges a cap ésser humà, que sempre és el seu autèntic valor.

Especial vulnerabilitat de la dona

En triar com a imatge de la campanya d’aquest any un rostre femení, les entitats promotores de la Campanya volen destacar com el problema del sensellarisme està afectant doblement les dones, els qui, al costat d’una menor visibilitat al carrer, són molt més vulnerables a sofrir agressions i situacions de violència.

En el marc d’aquesta jornada reivindicativa, són nombroses les Càritas Diocesanes que han convocat jornades de portes obertes en els seus recursos socials per a persones sense llar, per a acostar a la ciutadania a la realitat del sensellarisme.

Així mateix, han estat les pròpies persones sense llar els qui han protagonitzat les diferents convocatòries, tant participant en el flashmob, com llegint el Manifest que ells mateixos han redactat o aportant els seus testimoniatges en els actes informatius amb mitjans de comunicació que s’han celebrat en tota la geografia nacional.

Manifest

Manifest que s’ha llegit a tots els actes celebrats en les diferents convocatòries públiques.

El pròxim 27 d’octubre celebrarem la Jornada que tracta de visibilitzar  a les persones sense llar. No tenir llar és més que no tenir una casa… es tracta d’un cúmul d’aspectes que engloben un espai físic però també altres dimensions que són fonamentals per al nostre benestar i el de tot ésser humà (relacions, sentit vital, accés a drets…). Les diferents organitzacions en les quals participem nosaltres i nosaltres, portem ja 27 anys celebrant aquesta jornada que tracta de sensibilitzar sobre aquesta realitat i obrir camins que ens ajudin a afrontar-la. No obstant això, i malgrat els assoliments innegables aconseguits, ens fa l’efecte que s’assembla a una tempesta d’estiu que, una vegada passada, ens submergeix de nou en la invisibilitat en la qual habitualment vivim.

El lema d’aquest any ens convida a posar-nos cara… Tots sabem la importància que tenen els rostres concrets a l’hora de sintonitzar amb els problemes. Es calcula que a Espanya són unes 40.000 les persones que ens trobem en situació de sense llar.

Aquesta xifra s’agreuja en conèixer, tal com ens indica l’Informe FOESSA, que l’exclusió social severa ha crescut al nostre país i que les situacions de persones que vivim en llars precàries o d’inseguretat en l’habitatge està també en augment.

Però darrere d’aquestes dades fredes i anònims sempre estem persones concretes, persones que sofrim i plorem, persones que estimem i perdonem, persones que, en definitiva, volem ser felices. Quan som capaços de superar les nostres pors, estereotips i prejudicis i acostar-vos a nosaltres, podreu observar que representem una realitat tan plural, en la qual podeu descobrir, com en tot ésser humà, homes i dones que estem plens de misèries, de riqueses i de possibilitats. Posar cara i rostre és el primer pas per a contribuir a una societat més inclusiva que no deixi en els marges a cap ésser humà que sempre és el seu autèntic valor.

Ens sembla important que, de cara a afrontar el problema social que tenim davant, al costat de la proximitat, comencem afrontant amb diligència la prevenció de les situacions que porten al sensellarisme. Com en la salut, la transformació comença prevenint les circumstàncies que ho provoquen. En aquest sentit són moltíssims els aspectes que intervenen perquè una persona acabi en situació de sensellarisme.

Podríem dir que cada persona té la seva pròpia història i el seu propi procés. No obstant això, hi ha alguns aspectes que coincideixen en els processos de la majoria de nosaltres i nosaltres. Aquests elements tenen molt a veure amb la falta de recursos econòmics i d’ajudes socials; amb la falta d’un treball digne; amb les circumstàncies personals (malaltia, addiccions, relacions familiars, hàbits…); i al final, amb l’absència d’accés al dret a un habitatge.

Si aquestes són les circumstàncies que aboquen a tantes cares i rostres a viure al carrer, com a societat hem d’afrontar el repte de treballar juntes i junts en la prevenció del problema. En aquest sentit ens preocupa aquest tipus de societat que estem construint on les relacions s’estan afeblint i on els llaços personals es trenquen o es mouen des de claus utilitaristes o economicistes. Al costat d’això, ens preocupa enormement la realitat del treball que impedeix, en moltes ocasions, una vida digna que possibiliti sortir de l’exclusió i de la pobresa.

Per això, amb l’objectiu de prevenir i de dir basta! a la situació que viuen tantes persones sense llar, realitzem les següents peticions als diferents col·lectius implicats:

1. A la ciutadania: el sensellarisme és sempre una vulneració de Drets que té solució. Per això, és important superar prejudicis i pors, i aproximar-nos amb summe respecte i delicadesa a aquestes persones: només quan descobrim en ells cares i rostres concrets, se’ns permetrà afrontar el problema que té solució des de la clau de la relació i de la humanitat. El que ens humanitza és la relació

2. A les entitats socials: agraïm l’innegable treball que realitzen en nom de tots i totes. En aquest sentit, cal continuar impulsant espais de coordinació i treball en xarxa, de cara a avançar en respostes adequades i eficaces a situacions de prevenció del sensellarisme.

3. Als mitjans de comunicació: els demanem una informació sensible i no estereotipada de la realitat de les persones en situació de sense llar, on s’incorpori el discurs i narrativa de les pròpies persones afectades pel sensellarisme.

4. A les administracions públiques: reclamem el desenvolupament d’unes polítiques públiques de prevenció del sensellarisme reals, que s’anticipin a la pèrdua de la llar i que garanteixin l’accés als recursos adequats, així com l’impuls de mesures d’accés a un habitatge públic de lloguer social. Igualment ens sembla important que es potenciïn empreses socials d’inserció i cooperatives sense ànim de lucre com a espais privilegiats on avançar en processos d’inclusió juntament amb aquelles persones que ho tenen difícil en el mercat laboral convencional.

I tu, què dius? Digues basta. NINGÚ SENSE LLAR

Dia de les Persones Sense Llar: «Posar cara» a les persones sense llar per a visibilitzar la seva realitat

Més de 40.000 persones estan en situació de sense llar a Espanya, on es van realitzar 59.671 desnonaments en 2018

La mirada fixa de Sara, una dona sense llar de 41 anys, és la que treu el cap, al costat del lema “Posa-li cara”, als cartells dissenyats per a la Jornada de Persones Sense Llar que se celebra el 27 d’octubre amb l’objectiu d’impulsar en tota la ciutadania la presa de consciència sobre la realitat d’exclusió social extrema d’aquestes persones. Una situació que, lluny de remetre, s’ha agreujat en els últims anys i que té les seves arrels en un model socioeconòmic generador de descarti i expulsions que té el seu major impacte en les persones sense llar.

En triar com a imatge de la campanya d’aquest any un rostre femení es vol destacar com el problema del sinhogarismo afecta doblement a les dones, els qui al costat d’una menor visibilitat al carrer, són molt més vulnerables a sofrir agressions i situacions de violència.

40.000 persones sense llar i gairebé 60.000 desnonaments

“Em vaig quedar sense treball, el banc em va desnonar i ara viu al carrer. El pitjor és que sembla que deixes d’existir. Va arribar un moment en què no m’importava res”. Aquestes paraules de Sara posen veu a l’experiència de desarrelament que viuen més de 40.000 persones que continuen estant en situació de sense llar en tot el territori espanyol.

A aquestes s’afegeixen les milers de famílies afectades per algun dels 59.671 desnonaments que es van realitzar en 2018 en tota Espanya, un 62,5% d’ells com a conseqüència dels llançaments derivats de la Llei d’Arrendaments Urbans i un altre 31,7% derivats d’execucions hipotecàries.

Aquesta situació de greu vulnerabilitat a la qual està subjecte el dret a l’habitatge al nostre país ve rubricat també per les dades del VIII Informe FOESSA presentat al juny passat, on s’apunta al fet que gairebé 800.000 llars i 2,1 milions de persones sofreixen situacions de gran precarietat en l’habitatge.

Amb aquest preocupant diagnòstic social de fons, les organitzacions promotores de la jornada —Càritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats), XaPSLL (Xarxa d’Atenció a Personis Sense Llar de Barcelona) i besteBI (Plataforma per l’Exclusió Residencial i a favor de les Persones Sense Llar de Bilbao)— urgeixen a tota la societat a “posar cara al sensellarisme” per a prendre consciència del veritable alance d’aquesta sagnant realitat social.

Aquest és el missatge sobre el qual es vol incidir a través del lema amb el qual convoca el Dia de Persones sense Llar d’aquest any: “Posa cara al sensellarisme, digues basta! Ningú sense llar és possible”.

La importància de la prevenció

A més de denunciar i qüestionar l’actual model socioeconòmic que genera tantes situacions de descarti, i que té el seu major impacte en les persones sense llar, les organitzacions que convoquen aquesta Jornada posen el focus en la importància de la prevenció com a part de la solució d’aquest problema, tant a través de propostes que permetin anticipar-se a la pèrdua de la llar, com de mesures polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge.

De manera concreta, es reclama l’articulació de mesures com:

1. Prevenció de les situacions de pèrdua d’habitatge (p.e. major protecció de les llars vulnerables en situacions de desallotjament, amb una garantia d’allotjament alternatiu, etc.).

2. Protocols d’actuació a la sortida dels recursos socials per a aquestes persones, destinats a prevenir situacions de major exclusió residencial (sortides de centres penitenciaris, altes hospitalàries, etc.).

3. Sistema de garantia d’ingressos mínims i suficients, d’àmbit estatal, perquè tota persona en situació de pobresa tingui dret a un ingrés mínim que li faciliti afrontar aquesta situació de precarietat i avançar en processos d’inclusió.

Com afirma Enrique Domínguez, responsable de Persones Sense Llar de Càritas, “partim de la base que les situacions de desigualtat i exclusió no són inevitables, i es poden combatre des de dins de la societat, posant a les persones en el centre”. Per a això, subratlla, “és imprescindible entendre que parlem de situacions que viuen persones concretes, amb rostre, nom i cognoms. Hem de mirar al sensellarisme de front, visibilitzar-ho, posar-li cara. Hem de continuar dient basta!”.

“Urgeix reclamar, des de la indignació que ens produeix que hi hagi milers de persones i famílies sense llar amb els seus drets vulnerats, que existeixi una aposta rotunda de la societat i les polítiques públiques i Administracions per modificar aquestes situacions”, afegeix Domínguez.

Una situació que es deteriora

Les dificultats d’accés a un habitatge digne s’han agreujat en els últims anys. Com assenyalen les entitats promotores del Dia de Persones Sense Llar amb dades aportades per FOESSA en el seu últim Informe, 10 anys després del començament de la crisi econòmica i 4 després del seu punt d’inflexió en 2013, les persones en situació d’exclusió social s’han incrementat un 12% més, mentre un 40% en la població que sofreix exclusió social severa.

En aquest mateix Informe s’indica que gairebé 800.000 llars i 2,1 milions de persones sofreixen situacions d’inseguretat en l’habitatge.

A l’agreujament d’aquesta situació contribueix el fet que l’habitatge de lloguer social suposi un instrument residual en la política d’habitatge espanyol. Encara que no es disposa de dades exactes sobre el seu número, la majoria dels estudis estimen que el parc social existent en data d’avui només representa entre l’1% i el 2,5% del total d’habitatges principals.

Cridada a l’acció

Al costat de la diagnosi del problema i la denúncia dels efectes que la falta d’habitatge suposa per a vents de milers de persones a Espanya, dese la Campanya de Persones Sense Llar es llança una crida a l’acció individual i col·lectiva per a revertir aquesta realitat. De manera concreta, es fan aquestes quatre propostes:

– A tota la ciutadania, per a alliberar-nos de prejudicis i pors, i aproximar-nos a la realitat del sensellarisme, sobretot a les persones que ho sofreixen, entenent la seva situació com una vulneració de drets humans i de dignitat que té solució.

– A les entitats socials, perquè impulsin d’espais de coordinació i treball en xarxa, de cara a avançar en respostes adequades i eficaces a situacions de prevenció del sensellarisme de les persones amb les quals treballem.

– Als mitjans de comunicació, perquè liderin una informació sensible i no estereotipada de la realitat de les persones en situació de sense llar, on s’incorpori el discurs i narrativa de les pròpies persones afectades pel sensellarisme.

– A les Administracions públiques, per a articular sense demores unes polítiques públiques de prevenció del sensellarisme reals, que s’anticipin a la pèrdua de la llar i que garanteixin l’accés als recursos necessaris per a això, promovent la creació d’un parc d’habitatge públic de lloguer social adequat i facilitant l’accés a les persones en situació de major vulnerabilitat residencial.

«Flashmob» a 40 ciutats espanyoles

Com cada any, dijous que ve 24 d’octubre, a les 12 del matí, les places i ciutats d’unes 40 ciutats de tota Espanya acolliran un flashmob simultani, en el qual participaran les pròpies persones sense llar i ciutadans del carrer per a recordar que acabar amb el sensellarisme és possible, imprescindible i urgent. Durant aquests actes es procedirà a la lectura d’un Manifest comú redactat per les persones sense llar.

Campanya Ningú Sense Llar

Contra la tracta: erradicar la mercantilització de la persona

Amb motiu de la celebració del Dia Europeu contra el Tràfic d’Éssers humans, el Grup Intereclesial contra el Tràfic –format per Justícia i Pau, Fundació Amaranta, Fundació Cruz Blanca, Confer i Càritas— fa una crida a totes les institucions i organitzacions privades i públiques, tant a nivell local com internacional, per a actuar unides contra aquesta plaga global, treballar per la seva eradicació i sensibilitzar a la ciutadania en aquest compromís comú sota el lema “No a la mercantilització de la persona”.

El tràfic de persones a Espanya i en el món produeix grans beneficis econòmics als traficants. En aquesta pràctica inhumana, les persones són “cosificades” i convertides en mers objectes de compra-venda i intercanvi, a causa de la gran demanda de prostitució, pornografia, explotació laboral i tràfic d’òrgans davant la indiferència i el suport més o menys conscient, en certs casos, de la societat. D’aquí l’èmfasi que el Grup Intereclesial contra el tràfic posa en la importància de l’ajuda de cada ciutadà i del compromís personal per a, unint-se a altres persones, poder erradicar la tracta.

Víctimes invisibles amb rostre femení

La tracta és una realitat present a tot el món, però poc visible. Encara que no hi ha dades fiables, segons l’Oficina de Nacions Unides per a la Droga i el Crim (UNODC) només l’1% dels 2,5 milions de les víctimes són identificades. La majoria són dones (49%) i nines (23%), amb una menor proporció d’homes (21%) i nins (7%).

La seva invisibilitat és fruit de la hipocresia dels qui, per exemple, demanden serveis de prostitució i de la societat que tolera aquestes pràctiques. Però la tracta no és només per a explotació sexual, sinó que també es dóna en els casos d’explotació laboral, mendicitat, crim organitzat, tràfic d’òrgans, matrimonis forçosos o adopcions il·legals, entre altres, que s’exerceixen sempre contra la voluntat de la víctima i amb ús de violència, coerció o enganys per part del traficant l’objectiu últim del qual és un gran benefici econòmic.
La tracta humana, que converteix a les persones en “mercaderia”, és una pràctica perversa de la nostra cultura i societat. La comercialització de l’ésser humà no pot permetre’s, perquè cada víctima és una persona única, amb dignitat i drets irrenunciables. La dignitat de cada persona ha de ser respectada. « Les persones no estan en venda! ».

Un “negoci” cada vegada més global

El delicte de tràfic de persones no és nou. El que resulta nou és la seva expansió global, impulsada per la creixent demanda mundial de sexe i pornografia, de mà d’obra barata, d’òrgans humans, o de nines i dones pel matrimoni. Actualment aquest “negoci” global, on les víctimes són comprades, venudes, intercanviades i utilitzades per a satisfer aquestes demandes, és l’activitat il·legal més lucrativa després del tràfic de drogues i d’armes.
L’Organització Internacional de Treball estima que el tràfic de persones és un dels negocis criminals més rendibles en el món en generar més de 150 mil milions de dòlars anuals. A Espanya, el tràfic amb finalitats d’explotació sexual mou uns 5 milions d’euros al dia i uns 1.850 milions a l’any. Els traficants es beneficien de la demanda creixent de “carn jove” i de “mà d’obra forta i barata”, en un “mercat inhumà” amb baix risc i grans guanys, encara que constitueixi una violació flagrant dels drets humans. Les víctimes, forçades a fer el que no volen sense cap benefici, són les perdedores.

Crida a la responsabilitat personal

El Grup Intereclesial contra el Tràfic, amb suport de la secció de Tràfic de la Comissió Episcopal de migració, recorda la responsabilitat personal que tenim tant en la persistència d’aquest escàndol com en l’eradicació del problema: amb el nostre silenci davant l’explotació de persones en la prostitució, davant situacions d’explotació laboral, de venda de productes a baix preu, d’accés als òrgans que necessitam… Quan callam, sense fer-nos preguntes, i ens beneficiam.
En aquesta Jornada europea, el Grup denuncia, juntament amb el papa Francesc, la complicitat amb la qual la societat tolera i manté la tracta, i apel·la a totes les persones de bona voluntat a solidaritzar-se amb els qui es veuen sotmeses al tràfic i amb les quals estan sortint d’ella. Convida a conèixer millor la realitat del tràfic, a viure el voluntariat en associacions per a acompanyar a les víctimes i a unir-se en la batalla comuna contra la comercialització d’éssers humans. Com animen els seus responsables, “posa el teu gra d’arena a la platja de la llibertat perquè tots els éssers humans puguin gaudir de la vida, l’amor i la llibertat per a la qual hem nascut”

La pobresa es cronifica a les Illes Balears

En el marc del Dia Internacional per a l’ Erradicació de la Pobresa, la Xarxa per la Inclusió ha presentat al Parlament l’Informe de l’Estat de la Pobresa a les Illes Balears. EAPN-Illes Balears vol posar en relleu que tot i que l’activitat turística ha possibilitat que Balears hagi sortit de la crisi amb més rapidesa que altres regions i que s’han recuperat els nivells d’ocupació previs a 2008, el greu problema de la desigual i injusta redistribució de la riqueza continua vigent. I és que els salaris baixos i l’increment dels preus de l’habitatge són dues de les grans dificultats que han d’afrontar les Illes per poder eliminar la xacra de la pobresa.

Cal destacar que aquesta sortida de la crisi ha situat a l’Arxipèlag davant una aparent contradicció: per una banda, l’Informe de l’Estat de la Pobresa 2019, elaborat per l’EAPN, posa de manifest que l’indicador AROPE ha baixat sis punts respecte l’any anterior (el que suposa que un 18% de la població de l’arxipèlag, és a dir, més 200.000 persones estan en risc de pobresa i/o situació d’exclusió social), però per una altra, el cost de la vida ha augmentat i, en conseqüència, el benestar de gran part de la població de les Illes Balears ha empitjorat.

Així doncs, considerant les peculiaritats de les Illes Balears, la situació no convida a l’optimisme, donat que es manté un elevat risc de pobresa i exclusió social. En definitiva, l’Arxipèlag viu en la paradoxa d’un escenari de superació de la crisi amb un percentatge rellevant (i gairebé cronificat) de persones en risc de pobresa i/o exclusió social. Aquest fet es deu a que la recuperació s’ha basat en una precarització de les condicions laborals i en l’increment de les desigualtats.

Per gènere, un any més les dones són les més afectades per la pobresa i/o l’exclusió social, atès que més de 110.000 dones es troben en aquesta situació, un 3% més que els homes. La majoria treballa en sectors pitjors remunerats, continuen sent les responsables de la cura dels fills i altres persones dependent, i del treball domèstic, són més vulnerables a la pobresa extrema i tenen menys possibilitats d’accedir al mercat laboral. Per aquesta raó, EAPN-Illes Balears vol recordar als poders públics que en el disseny i aplicació de les polítiques socials s’hi ha d’incloure necessàriament la perspectiva de gènere, el que suposa l’adopció d’una proposta d’inclusió i de recerca de la igualtat i l’equitat. En quant a la població que viu en condicions de Privació Material Severa, tots els factors són inferiors als registrats l’any anterior, però continua sent molt preocupant que un de cada tres illencs no pot fer front a despeses imprevistes, sense recórrer a préstecs o compres a termini. Així mateix, cal assenyalar que l’Informe de l’Estat de la Pobresa de 2019 recull que la població que experimenta dificultats per arribar a final de mes ha augmentat més de 10 punts percentuals, fins a situar-se en el 62,4% (més de 700.000 persones). En relació a aquestes xifres, EAPN-Illes Balears demanda que s’actuï sobre l’alarmant situació del preu de l’habitatge o del lloguer a l’Arxipèlag i que s’aposti per una política d’habitatge clara i valenta, donat que aquest fet dificulta la vida quotidiana de moltes famílies, que han de destinar bona part dels seus ingressos al pagament del lloguer o la quota hipotecària, i nega el dret bàsic de l’habitatge a moltes altres (per processos de desnonament, per impossibilitats reals d’emancipació o per altres circumstàncies).

Pel que fa a les llars amb baixa intensitat de treball, la xifra ha augmentat respecte a l’any anterior, ja que gairebé 39.500 persones residents a les Illes Balears es troben en aquesta situació. Igualment, cal destacar que l’índex de desocupació ha perdut fiabilitat com a mesurador de l’èxit socioeconòmic perquè actualment tenir una feina no és garantia per escapar del risc de pobresa o exclusió. En aquest sentit, al voltant d’un 15% de les persones que tenen un treball remunerat es troben en aquesta situació de risc; la figura del treballador pobre, doncs, es consolida a les nostres illes, a causa de les condicions de precarietat, la temporalitat, la curta durada dels contractes o directament l’explotació. L’Informe de l’Estat de la Pobresa 2019, assenyala que quasi 370.000 persones cobren menys de 1.000€ a la nostra comunitat.

Respecte a les pensions, el 35’3% dels pensionistes (més de 67.000) reben una renda inferior al llindar de la pobresa (634€), i al voltant de 16.000 estan en situació de pobresa severa, donat que cobren menys de 317€. Així, s’evidencia que aquesta situació s’ha agreujat respecte a l’any anterior, de manera especial en les pensions de jubilació. Per tant, des d’EAPN-Illes Balears es vol fer palès que les pensions són clarament insuficients i, donat l’augment del cost de la vida, és necessari que les administracions públiques assumeixin un compromís amb les persones majors, mitjançant l’increment de les pensions mínimes, i, alhora, millorar les condicions laborals per poder garantir en el futur una vellesa digna.

INFORME SOBRE L’ESTAT DE LA POBRESA

© Càritas Diocesana de Mallorca