La Fundació Endesa i Càritas Mallorca entreguen els diplomes del curs d’electricitat i domòtica

Avui, 13 alumnes del projecte “Operacions auxiliars de muntatge d’instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions en edificis”, promogut per la Fundació Endesa  i Càritas Mallorca, en coordinació i col·laboració amb la Fundació Patronat Obrer, han rebut els diplomes acreditatius de la seva formació durant l’acte de cloenda del curs, a les instal·lacions de la companyia a Sant Joan de Déu.

A l’acte d’avui han assistit: Margalida Maria Riutort, directora de Càritas Mallorca; i Laura Cadenas, coordinadora de l’equip de formació i orientació de Càritas; Llúcia Carreras, gerent de la Fundació Patronat Obrer i Margalida Ferragut, Presidenta de la Fundació Patronat Obrer; Pere Francesc Torrens, director del SOIB i la tècnica responsable del curs de Càritas, Susana Serra. I per part d’Endesa, Ernesto Bonnín, director general d’Endesa a les Illes Balears; Gloria Juste, directora de projectes de la Fundació Endesa, i Jaume Ribot, també, per part de la Fundació Endesa,

En aquest curs han participat persones de diferents nacionalitats que són ateses per Càritas, amb edats compreses entre 19 i 52 anys, per tal de millorar la seva capacitació professional i les seves possibilitats d’inserció laboral.

El curs “Operacions auxiliars de muntatge d’instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions en edificis” té un total d’hores de formació que ha arribat a les 504, de les quals 300 han estat teòriques específiques d’electricitat i altres 80 han anat destinades a les pràctiques no laborals en empreses. La resta d’hores corresponen a formacions de tipus transversal, i han fet referència a les noves tecnologies, les competències laborals, el medi ambient, la igualtat de gènere, i l’orientació laboral.

Una part de les classes han estat impartides de dilluns a divendres en horari de les 9.00h a les 13.00 hores als espais de Càritas, i la gran majoria d’hores específiques, s’han duit a terme a les aules homologades de la Fundació Patronat Obrer, on s’han anat alternant els continguts teòrics amb la pràctica. Els continguts de la qualificació professional s’han pogut completar gràcies a la col·laboració d’empreses acreditades al sector elèctric, que han permès la realització d’unes pràctiques formatives no laborals a tots els alumnes als seus diferents espais i instal·lacions.

Per la seva banda, la Fundació Endesa amb aquesta col·laboració, reforça el seu compromís amb obres i projectes de gran impacte social, cultural i de preservació del medi ambient, amb entitats compromeses amb les Illes Balears.

 

 

Informe «Anàlisi i Perspectives 2017»: La Fundació FOESSA constata que el 70% de les llars no han notat els efectes de la recuperació conòmica

Tres anys després de l’inici del nou cicle econòmic, el 70% de les llars no ha percebut que els efectes de la recuperació econòmica els hagin arribat. En el cas de les llars sota el llindar de la pobresa, només un 9% percep, en aquests moments, que la recuperació econòmica ha millorat les seves condicions de vida.

Aquesta és una de les principals constatacions que la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) posa sobre la taula en l’informe “Anàlisi i Perspectives 2017. Desprotecció social i Estratègies familiars” [VEURE AQUÍ] que s’ha presentat avui a Madrid a la seu de Càritas Espanyola.

L’acte ha comptat amb les intervencions de Sebastián Mora, secretari general, i de Francisco Lorenzo, director del Comitè Tècnic de FOESSA.

Enquesta a 1.300 llars de tota Espanya

Les dades presentades procedeixen d’una enquesta realitzada per la Fundació FOESSA en el primer trimestre d’aquest any a més d’1.300 llars repartides per les 17 Comunitats Autònomes per conèixer en profunditat els canvis que la gran recessió dels anys 2007-2013 ha generat en les llars espanyoles i en quina situació es troben per afrontar el període de recuperació actual.

L’enquesta assenyala, per exemple, que solament el 27% de les llars del nostre país estan experimentat els efectes de la recuperació econòmica i que l’evolució en les condicions de vida no està sent el positiva que caldria esperar. Les llars que menys estan percebent els efectes del nou cicle econòmic són, precisament, aquells que més van sofrir els efectes de la crisi.

Com està la “xarxa de seguretat” de les famílies

A través de disset indicadors s’ha mesurat la denominada “xarxa de seguretat” de les llars, és a dir, la seva capacitat per afrontar situacions adverses futures, i s’ha observat l’evolució d’aquestes condicions des del moment precrisis fins als nostres dies. Els resultats de l’enquesta constaten que la meitat de les famílies (50.1%) tenen avui dia una “xarxa de seguretat” que és pitjor que en la situació precrisis, mentre que pel 42,3% es mantindria igual i hauria millorat pel 7,6%.

Els aspectes que han empitjorat a més de la meitat de les llars són les capacitats d’estalviar (el 60% de les llars viuen sense tenir gens estalviat o amb un nivell d’estalvi tan petit que no li permetria resistir sense tenir ingressos més d’un o dos mesos), de resistir una nova crisi econòmica, de fer front a una reforma necessària del seu habitatge o d’arribar a fi de mes.

En quatre de cada deu llars han empitjorat també la seva capacitat per fer front a necessitats de salut no cobertes pel sistema nacional de salut, per pagar reforços educatius als fills, per afrontar el pagament de rebuts energètics i per garantir una estabilitat en l’ocupació dels membres de la llar i uns ingressos estables.
A cap dels 17 indicadors se supera el 10% de llars que hagin experimentat una evolució positiva respecte del període precrisis.

Segons l’informe, aquest empitjorament ha portat a les famílies a prendre una sèrie de decisions durant els últims anys que les situen a un escenari diferent a l’hora de poder afrontar les contingències actuals.

FOESSA divideix en tres blocs les estratègies que han pres les famílies: reducció del consum energètic, acceptació de condicions laborables poc desitjables i reducció de despeses en el pagament de l’habitatge.

La solidaritat de la família i els amics

L’informe investiga també quins són els components bàsics de la xarxa de protecció amb la que compten les llars a la poscrisis per a afrontar el futur i assumir possibles canvis concrets en les seves condicions de vida.

Per dur a terme aquesta anàlisi es defineixen tres indicadors que descriuen les fortaleses i febleses de les llars espanyoles a través dels recursos amb els quals compten per afrontar les conseqüències de la gran recessió: l’Indicador de Recursos Propis de la Llar (IRPH), l’Indicador de Suport de la Família i Amics (IAFA) i l’Indicador de Suports Formals i Institucionals (IAFIE).

Aquests tres indicadors descriuen els tres principals àmbits de protecció de les llars: els recursos propis de la llar, la família i els amics, i les institucions formals i la solidaritat informal en els entorns locals.
Com ha explicat Francisco Lorenzo, “dels tres cercles de seguretat, els recursos propis de la llar es trobarien a  la major situació de feblesa. La família i amics es consideren en aquest moment com el gran compensador d’aquesta feblesa. El cercle de suports més formals es trobaria més fort per a aquelles llars en millors condicions de recursos propis i al revés en pitjor situació per a les llars més febles”.

El risc d’acostumar-se a la precarietat

Durant la presentació de l’informe s’han posat sobre la taula dues qüestions estructurals que també detecta l’enquesta.

La primera d’elles té a veure, en paraules del director tècnic de FOESSA, “amb el risc que tenim com a societat a acostumar-nos a la precarietat, i així ho reflecteixen les nostres previsions, doncs quan se’ns pregunta per les nostres expectatives dins de 5 anys, el 47,1% creu que estarà igual; i tan sol el 19,9% creu que millorés la situació econòmica de la seva llar. Un 26,4% de la població entrevistada creu que empitjorarà”.

La segona qüestió fa referència a la desconfiança en la participació social i política com a estratègia de millorar la realitat. “Són els sectors més vulnerables de la societat –alerta Lorenzo— els que, precisament, perceben que la participació política i social no és una via útil per millorar les seves condicions de vida: pel 75,6% votar no serveix, pel 56,9% no serveix associar-se i per 61,2% no serveix la mobilització”.

“Un exercici de memòria i de crítica social”

Per al secretari general de Càritas, Sebastián Mora, “aquest informe vol ser un exercici de memòria enfront de l’oblit i invisibilitat, una acció de crítica social enfront de la realitat que ens mostra l’informe i una crida a la col·laboració en la lluita contra la pobresa, perquè no podem resignar-nos a acceptar l’intolerable”.

“S’està produint –va afegir– un `empobriment de la pobresa´.Vam dir durant aquests anys enrere que la pobresa s’havia fet més extensa, intensa i crònica. Hem aconseguit estabilitzar en certa mesura l’extensió. Però no obstant això, veiem com la intensitat i la cronicitat no s’afebleix. Però nosaltres estam convençuts que es pot canviar la realitat, que podem transformar-la. No podem resignar-nos a la pobresa com alguna cosa natural”.

A aquest respecte, va recordar que “a Càritas, ahir, avui i sempre, a la precrisis, la crisi i postcrisis, hem estat i estarem amb les persones empobrides, perquè volem ser part de la solució contra la pobresa”, i va convidar “a totes les persones a ser part de la solució contra la pobresa”.

Altres aspectes que aborda l’informe

L’informe aprofundeix a més en la reflexió sobre dos aspectes clau a l’hora d’abordar la pobresa i exclusió social en la poscrisis.

Un d’ells es refereix a si les nostres polítiques han de continuar considerant com a estrangers a les persones migrants que viuen entre nosaltres o, com es proposa, que més enllà de la seva cèdula d’identificació, els immigrants a Espanya que han passat amb nosaltres la crisi, que han decidit quedar-se entre nosaltres i que constitueixen una part rellevant de la riquesa de la nostra societat, són ja parteix de la nostra estructura social.

I una segona reflexió és sobre la presència en el nostre patrimoni comunicatiu del concepte noves pobreses. Què significa? Quin és el seu sentit? A “Anàlisi i Perspectives 2017” es plantegen els pros i els contres de la seva utilització, i es proposa un canvi de mirada en l’enfocament de la seva utilització.

L’informe es tanca amb un capítol final on es debaten tres àmbits que guarden relació directa amb la pobresa, l’exclusió social i el benestar, com és el desafiament demogràfic provocat per la bretxa entre fecunditat real i desitjada, i alguns dels obstacles que impedeixen la seva superació relacionats amb la precarietat social i l’escàs desenvolupament de polítiques públiques de suport als individus i famílies.

Refugiats: Una oportunitat per créixer junts. Declaració ecumènica conjunta pel Dia Mundial del Refugiat 2017

La Bíblia cristiana ens relata la història de dos homes, Pere i Cornelio, amb creences religioses i cultures completament diferents, que en trobar-se van descobrir que Déu els tenia preparat una destinació comuna que cap dels dos havia comprès abans. Van aprendre que l’Esperit Sant derroca murs i uneix a aquells que pensen que no tenen res en comú.

Dones, homes i infants de tot el món es veuen obligats a abandonar les seves llars per la violència, la persecució, els desastres naturals i els provocats per l’home, la fam i molts altres factors. El seu desig per escapar al sofriment és més fort que les barreres que s’alcen bloquejant el seu camí. L’oposició d’alguns països a la migració dels desplaçats forçosos no podrà impedir que aquells que pateixen un sofriment insuportable abandonin les seves llars.
Els països rics no poden eludir la seva responsabilitat per les ferides que han infligit al planeta – desastres mediambientals, comerç d’armes, desigualtat en el desenvolupament – i que són les que provoquen la migració forçosa i el tràfic de persones. Encara que l’arribada dels migrants als països desenvolupats pot suposar certament un repte real i important, també pot oferir una oportunitat per al canvi i l’obertura. El Papa Francesc ens planteja aquesta pregunta: “Què podem fer per veure aquests canvis no com a obstacles per al veritable desenvolupament, sinó com a oportunitats per a un genuí creixement humà, social i espiritual?”. Les societats que troben el coratge i la visió de futur necessaris per superar la por als estrangers i als migrants descobreixen molt ràpid la riquesa que porten i que sempre han portat amb si.

Si, com a família humana que som, insistim a veure als refugiats solament com una càrrega, ens estam privant d’oportunitats de solidaritat, que són sempre oportunitats d’aprenentatge, d’enriquiment i creixement mutu.

No n’hi ha prou que els cristians professin amor a Crist: la fe és autèntica únicament si s’expressa en accions d’amor. Tots som part del Cos de Crist, un cos indivisible. En paraules de Dietrich Bonhoeffer, “solament a través de Jesucrist som germans i germanes els uns dels altres… A través de Crist nostra pertinença recíproca es fa real, integral i eterna”. Si som un sol cos, estam entrellaçats en una solidaritat que ens defineix i que ens exigeix fer alguna cosa.
Els gestos de solidaritat es multipliquen quan sobrepassen les fronteres de la religió i la cultura. Trobar-se amb persones d’altres creences ens anima a aprofundir en el coneixement de la nostra pròpia fe i, en les trobades amb els nostres germans i germanes refugiades, Déu ens parla i ens beneeix com va fer amb Cornelio i Pere.

En tota trobada genuïna té lloc un intercanvi de dons. En compartir amb els altres el que tenim i posseïm, descobrim que tot és un do de Déu. I quan donam la benvinguda a aquells amb els quals ens trobam, trobam al Déu que està sempre amb els vulnerables, en les perifèries i en els altres.
Som testimonis de com cada vegada es construeixen més murs per tot el món per evitar que els desplaçats puguin entrar: no sol murs físics, sinó també murs de por, de prejudicis, d’odi i d’ideologies. Intentem tots, com una sola família humana, construir ponts de solidaritat en lloc de murs de divisió. Les nostres germanes i germans refugiats ens ofereixen una oportunitat per enriquir-nos i créixer mútuament: és Déu qui ens uneix.

Amb el desenvolupament de nous marcs internacionals com el Pacte Mundial sobre els refugiats i els migrants a 2018, els estats no solament hauran de garantir una forma més eficaç de compartir la responsabilitat enfront dels grans moviments migratoris, sinó que hauran d’assumir també l’oportunitat de reconèixer i posar en relleu les importants aportacions que fan els refugiats i els migrants a les seves comunitats d’acollida, per convertir la veritable solidaritat en una experiència real pels qui busquen protecció i pels qui l’ofereixen complint amb les seves obligacions.

———————-

ACT Alliance – Alboan – Anglican Alliance – Càritas Espanyola – Càritas Internationalis- Catholic Charities USA – Community of Sant’Egidio – CONFER (Conferencia Espanyola de Religiosos)-Dominicans for Justice and Peace – Entreculturas – International Union of Superior Generals (UISG)- Franciscans International – Jesuit Refugee Service – Jesuites Social- Justícia i Pau Espanya– Lutheran World Federation – Pax Christi International- Scalabrinian Missionaries – Scalabrini International Migration Network (SIMN)- Talitha Kum Worldwide Network of Religious Life against Trafficking in Person- Union of Superior Generals (USG) – Vivat International – Voices of Faith World Union of Catholic Women’s Organizations (WUCWO)

 

Càritas Mallorca presenta la seva Memòria 2016: “Sempre al costat de les persones”

Al darrer any, Càritas Mallorca ha acompanyat 7.885 persones  en els seus diferents projectes socials, invertint més de 3 milions d’euros

Amb el lema “Sempre al costat de les persones”, Càritas Mallorca ha presentat avui dematí  la Memòria 2016 [VEURE AQUÍ]. “Emmarcada a un context socioeconòmic aparentment de creixement, on en proporció més persones aconseguiren un treball i on hi ha hagut un augment de serveis i ajudes per part de les administracions públiques i altres entitats, Càritas ha seguit estant al costat de moltes persones, acollint-les i acompanyant-les, fent camí amb elles i reclamant serveis, dignitat i drets”. Amb aquestes paraules ha començat la roda de premsa, Margalida Mª Riutort, directora de Càritas Mallorca, destacant així el focus principal de l’acció de Càritas: les persones.

Aquesta Memòria reflecteix la feina realitzada des dels diferents programes socials de Càritas Diocesana i de les 68 Càritas Parroquials que realitzen l’acció social als diferents territoris de Mallorca, donant compte del destí dels 3.368.470,36€ invertits en els diferents programes que han permès acompanyar 7.885 persones en situació de desigualtat social i/o risc d’exclusió social a Mallorca.

Juntament amb la directora, l’acte celebrat a la sala de premsa del Bisbat de Mallorca, ha comptat amb les intervencions de Sebastiana Santmartí, administradora general de l’entitat i de Mn. Guillem Vaquer, delegat episcopal a Càritas.

El context socioeconòmic: un estímul per estar sempre al costat de les persones

Margalida Mª Riutort ha destacat diferents aspectes que l’entitat ha detectat al llarg del 2016: l’augment de llocs de feina no ha impedit les dificultats d’accés a l’habitatge; l’entrada d’un sou a les llars familiars no ha estat suficient per afrontar totes les despeses; malgrat la disposició d’acollida de gran part de la societat cap als refugiats, es continuen donant situacions de rebuig cap a molts d’emigrants; l’ incorporació de noves ajudes públiques ha ajudat a donar suport a algunes persones, però no hi han pogut accedir totes les persones en situació de necessitat, etc.

Tot aquest context, després dels anys de crisi, ha estat un estímul per l’entitat per a seguir treballant en el seu compromís de lluita contra la pobresa i la desigualtat, augmentant les accions d’acompanyament, suport, sensibilització i denuncia.

Les persones que acompanyam

De les 7.885 persones acompanyades (un 17% menys respecte l’any 2015), s’ha destacat el creixement del nombre de dones ateses (61%) respecte al d’homes (39%) , essent principalment persones joves i adultes de entre 30 i 50 anys les que s’han acostat als diferents serveis de Càritas. En quant al tipus de família més del 45% han estat parelles amb fills, un 16’4% famílies monoparentals i un 24 % persones soles.

Amb una davallada significativa respecte a anys anteriors de persones espanyoles (44 %), un 51% són persones extracomunitàries (de més de 70 països). En relació a la seva situació legal, la gran majoria té una situació administrativa regular, tot i que un 12’4% estan en situació irregular, un 1’4% es troben indocumentades i sols un 0’3% de les persones ateses son persones refugiades o en sol·licitud d’asil.

Pel que fa a la formació,  encara un 14% de les persones ateses es troba sense alfabetitzar o sense acabar els estudis primaris i pel que fa a la situació laboral, el 64’4%  són persones actives, de les quals el 57’6% es troben aturades i un 5% fan feina ( 4’5% per compte d’altri i 0’6% per compte pròpia).

L’acció que realitzam amb les persones

En quant a la intervenció realitzada per Càritas, s’han donat més de 35.000 respostes a les diferents demandes realitzades, essent els àmbits prioritaris  la cobertura de necessitats bàsiques (45%); la recerca de feina i els processos d’inserció sociolaboral (34%);  el suport a l’educació (33%) i el suport a l’habitatge (17%).

En relació al suport a la recerca de feina, tal i com es reflectí a l’Informe “Economia i Persones” presentat a finals del mes d’abril, s’han acompanyat 1.522 persones (13%menys que l’any 2015) des dels diferents projectes de Formació (304), Tallers Prelaborals (75), Orientació laboral (1.146) i Intermediació (407)Dins el processos d’inserció sociolaboral es destaca que 333 persones (21%) han aconseguit feina. Malgrat tot, la precarietat laboral no ha deixat d’estar present, ja que alguns dels contractes han estat de curta durada, a jornada parcial i inclús combinant diferents feines alhora. Aquesta situació de precarietat laboral i els ingressos insuficients de les persones i famílies ateses ha comportat que el suport a les necessitats bàsiques per a viure amb dignitat hagi continuat essent nombrós arribant al 29% en ajudes directes amb alimentació e higiene, un 26% en ajudes per habitatge i un 5% en ajudes per a l’educació. Destacar que en el tema de suport a la infància, s’han beneficiat directament més de 250 infants (en ajudes directes i de recursos i serveis del programa Caixa Proinfancia) i més de 230 menors han participat en activitats grupals i comunitàries. Altres ajudes que han facilitat una millora de la situació de les persones acompanyades han estat les destinades a temes de salut, transport i pagament de gestions i taxes (5%). Es destaca també el Servei d’Assessoria Jurídica on han participat 169 persones.

A la memòria també es reflecteix la participació del 42.1% de les persones ateses en activitats grupals i comunitàries, fruit de l’aposta de l’entitat per la dinamització de la participació de les persones als barris i pobles des d’una dimensió més comunitària. Tota aquest treball es duu a terme en coordinació amb les diferents entitats, serveis públics, xarxes i plataformes territorials.

L’aposta per una economia al servei de les persones

Des de Càritas Mallorca es continua apostant per projectes en el marc de l’economia social i solidària, una economia al servei de les persones. És per això que s’ha continuat impulsant el Projecte Tèxtil, de gestió de roba de segona mà, cada vegada amb més nombre de contenidors i recollides de roba per part d’empreses, escoles i particulars, possibilitant la creació de llocs de feina, la participació comunitària i la cura del medi ambient. També el Projecte Koluté, un projecte de formació en confecció semi-industrial i producció de moda solidària, ens ha permès realitzar un contracte d’inserció. Tots aquests productes de roba, sumats als dels tallers pre-laborals de recuperació de juguetes i Bona Traça, es venen a les Botigues Solidàries al diferents indrets de l’illa, des d’on també es promociona el Comerç Just, com una alternativa de consum real que beneficia a cooperatives d’artesans i productors de països del Sud.

L’augment de fons propis: la confiança posada en Càritas

Càritas Mallorca es deu a la confiança que milers de persones dipositen en ella i per això és vital i irrenunciable una aposta per la claredat i la transparència en la gestió dels seus recursos. L’eficàcia, la responsabilitat i també l’honradesa, suposen l’ús d’uns mitjans materials dignes, però mai desmesurats, davant les realitats amb les que ens enfrontam.

En aquest capítol, Sebastiana Santmartí, ha destacat que els ingressos totals de l’exercici 2016 (3.467.883,16€)  han augmentat un 8,5% respecte de l’any anterior. Els ingressos de les activitats pròpies han representat un 67% del total (52% el 2015) a causa sobretot, de l’augment de les donacions de particulars, disminuint el pes dels ingressos de l’administració pública (d’un 32% l’any 2015 a tan sols un 23% l’any 2016) i el de les col·laboracions amb institucions privades (d’un 16% a un 10%). A més  a més, en la línea d’enfortir la base social de Càritas i fidelitzar el compromís en la lluita contra la pobresa, a finals d’any es llançà la campanya “Sigues Part. Fes-te de Càritas”[Més informació a www.haztedecaritas.com/ca].

En el capítol de despeses destacar que s’han invertit 3.368.470,36€ en els diferents projectes socials de Càritas (7.3% menys respecte l’any 2015).  El programa en el que més recursos s’ha invertit ha estat Acció de Base (51%), seguit del Programa d’Acció per la Inserció Sociolaboral (33%).

En relació a les ajudes econòmiques directes a persones, hi ha hagut una davallada significativa en relació als darrers anys de crisi econòmic, ja que des del 2014 havia superat el milió d’euros i al 2016 s’han destinat 638.324,55€, fruit de la reducció del nombre de persones acollides i el traspàs d’algunes d’elles als serveis públics, en l’exercici de reclamar els drets dels ciutadans.

Sempre al costat de les persones

L’Acció Voluntària a Càritas, s’entén com una vocació personal i comunitària de participació social, de servei gratuït als altres, especialment als més vulnerables, i de compromís sostingut per la transformació de la societat, i no com un recurs fàcil per tranquil·litzar la consciència, per adquirir prestigi o per promocionar-se socialment”.

Estar al costat de les persones,  ho fan possible els agents de Càritas Mallorca”- ha destacat Mn. Guillem Vaquer a la seva intervenció. Un total de 984 persones voluntàries (73 noves incorporacions- 208 homes / 776 dones) al llarg i ample de l’illa han fet el seu servei a les parròquies o als projectes específics durant l’any 2016, amb el suport de 75 persones contractades (64 dones i 11 homes) repartides en les àrees d’Acció Social per a la Inclusió, Sensibilització i Serveis transversals.   A més a més, l’aportació solidària de 619 donants esporàdics i 483 subscriptors periòdics i les diferents col·laboracions de més de 150 empreses, associacions i entitats, també són testimoni del compromís de la societat en la lluita contra la pobresa i la defensa dels drets humans. “Per tot això agraïm la confiança i la col·laboració solidària de tothom” ha conclòs Mn. Vaquer, recordant les paraules del Papa Francesc: “Quan som capaços de superar l’individualisme, realment es pot desenvolupar un estil de vida alternatiu i esdevé possible un canvi important en la societat “( LS 208).

Nota de premsa- 15.06.17 Memòria Càritas Mallorca 2016

Càritas i altres nou organitzacions exigeixen a l’Estat Espanyol cinc mesures per a la protecció dels drets de les persones refugiades i migrants

Activistes de deu organitzacions han sostingut avui a la Plaça d’Òpera diversos senyals que simbolitzen les dificultats per les quals passen les persones refugiades durant els seus viatges en la recerca de protecció, i han fet una crida comuna al Govern d’Espanya perquè dugui a terme d’una vegada una sèrie de mesures mínimes urgents que desbloquegin aquesta situació. Accem, Amnistia Internacional, Ajuda en Acció, Càritas, CEAR, Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament, Fundació Cepaim, Metges del Món, Oxfam Intermón i Red Acoge,  han elaborat un document conjunt [VEURE AQUÍ] amb cinc eixos perquè el Govern espanyol compleixi els seus compromisos.

“Som organitzacions diverses però avui estam aquí per exigir a les autoritats espanyoles un objectiu comú: aconseguir que els qui fugen de la guerra i la persecució deixin de trobar-se en una situació de desprotecció i vulneració dels seus drets com a conseqüència de les polítiques migratòries”, ha assenyalat Sagrario Martín, portaveu de Metges del Món.

Impulsar polítiques internacionals que garanteixin els drets humans i protegeixin les vides de les persones refugiades i migrants, impedint que es vegin abocades a prendre rutes més perilloses; millorar el sistema d’acolliment perquè sigui flexible, sostenible, i permeti la veritable integració de les persones; facilitar noves vies legals i segures; posar fi a les devolucions il·legals i garantir que totes les persones poden sol·licitar l’accés a la protecció internacional, així com aconseguir la protecció efectiva de les quals es troben en una situació de major vulnerabilitat, com a nens, nenes, dones embarassades o que viatgen soles, persones de més edat, el col·lectiu LGBTI i els qui pertanyen a minories ètniques i religioses, són les cinc mesures que han proposat les organitzacions en un document comú.

“Malgrat totes les iniciatives ciutadanes i de les organitzacions socials, mitjançant les quals s’està exigint una benvinguda adequada per a aquestes persones, seguim veient amb preocupació la passivitat dels líders mundials per donar resposta integral a aquesta situació”, assegura Irene Ortega, vocal de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament. Espanya, que solament ha acollit a 1.304 persones refugiades de les 17.337 que es va comprometre a resituar i reassentar amb la Unió Europea, és un exemple d’això.

En aquest sentit, les organitzacions s’han dirigit per carta a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santamaría, per sol·licitar-li una reunió i exigir-li que engegui aquestes mesures de manera immediata. Queden tres mesos perquè Espanya demostri si compleix o no amb els seus compromisos, però les organitzacions recorden que, de seguir al ritme que duim  en matèria d’acolliment, es trigarien més de 22 anys a aconseguir-ho.

Més informació

Actualment el 86% dels més de 21 milions de persones refugiades al món es troben en països d’ingressos baixos i mitjans, i 12 milions estan en 10 països que amb prou feines sumen el 2,5% del producte interior brut mundial. Aquestes xifres ridícules mostren com la realitat de les polítiques migratòries a escala global i especialment a Europa està deixant a milions de persones migrants i refugiades en una extrema situació de desprotecció i vulneració de drets.

Càritas Espanyola llança una campanya de solidaritat amb Veneçuela

Aquesta iniciativa és una resposta a la crida urgent de Càritas Veneçuela per distribuir ajuda de primera necessitat en deu estats del país

 

Càritas Espanyola ahir va decidir llançar una campanya de solidaritat amb Veneçuela per respondre a la petició urgent de la Càritas Nacional d’aquest país per recaptar els 1,8 milions d’euros necessaris per finançar el repartiment d’ajuda d’emergència en deu estats.

 

Ajuda urgent per 24.000 persones

El pla de resposta a la crisi humanitària d’accés a alimentació i salut que acaba de posar a punt Càritas Veneçuela té com a objectiu prioritari garantir durant un any ajuda de primera necessitat de 24.000 persones en els estats de Caracas, Miranda, Lara, Trujillo, Barinas, Anzoátegui, Zulia, Bolívar, Sucre i Vargas.

Els destinaris d’aquesta operació seran infants menors de 5 anys, dones embarassades, persones de la tercera edat que viuen soles i famílies en situació d’especial dependència. La distribució d’ajuda es realitzarà a través de la xarxa nacional de Càritas Diocesanes i Parroquials.

Al llindar de la subsistència

Càritas Veneçuela fa aquesta petició d’ajuda a totes les Càritas de la xarxa internacional davant el progressiu deteriorament de les capacitats de subsistència de les famílies més vulnerables, acuitades per l’agreujament progressiu de l’escassetat de productes de primera necessitat, els nivells d’inflació, el col·lapse del sistema de salut i el clima de violència, que limita seriosament l’accés a aliments, atenció mèdica o serveis bàsics del govern.

Segons les dades aportades per la Càritas nacional, el 82% dels veneçolans viu actualment en la pobresa. La inflació anual acumulada és de 700%, la més alta del món, i el FMI preveu un augment d’1.200% en el proper any. La inflació alimentària reflectida pel programa d’alimentació de l’Estat és de 833% en l’últim any.

Així mateix, la salut s’està deteriorant a causa d’una escassetat de productes farmacèutics de més de 85%. Per exemple, no és possible trobar 11 de 29 medicaments bàsics per al tractament del càncer. S’està produint, a més, una reemergència de malalties que es pensava que havien estat eradicades, en particular el paludisme, la diftèria i la tuberculosi. D’altra banda, el país manté un deute de 6 mil milions de dòlars en béns farmacèutics, segons la Federació Farmacèutica de Veneçuela.

Desnutrició i abandó escolar

La desnutrició aguda en menors de 5 anys s’ha triplicat en menys de 2 anys i supera els llindars permissibles de severitat de l’OMS.

En l’àmbit educatiu, durant l’any 2017 l’abandó escolar d’estudiants de primària s’ha incrementat en 45%. A les escoles de l’Església catòlica es reporta un increment del 20% d’abandó. El 45% dels infants assenyalen que falten a l’escola perquè no tenen què menjar.
Des del punt de vista alimentari, la Càritas local alerta que els nivells de desnutrició aguda en menors de 5 anys aconsegueixen nivells de crisi humanitària, mentre que al darrer any es registra un augment en un terç de la mortalitat infantil i de 2/3 de la mortalitat materna, la qual cosa indica la severitat del col·lapse del sistema nacional de salut.
Càritas Veneçuela assegura que el país s’ha convertit “en un estat fallit, sense garanties de serveis essencials per aconseguir benestar nutricional, salut, aigua, educació i benestar general”.
Solidaritat de Càritas Espanyola

Càrites Espanyola ha decidit posar a la disposició de Càritas Veneçuela, com a resposta inicial a la seva crida d’ajuda, una partida de 100.000 euros. Així mateix, llança la campanya “Càritas amb Veneçuela per canalitzar la solidaritat de la ciutadania espanyola amb la població veneçolana davant aquesta situació d’emergència.

I ALS COMPTES DE CÀRITAS DIOCESANA DE MALLORCA

INDICANT “VENEÇUELA”

Telèfon de donacions: 971 71 72 89- www.caritasmallorca.org

BMN Sa Nostra ES55 0487 2099 1620 0001 2803

 

Eroski fa entrega de 30.000€ a Càritas Mallorca, com a resultat de la campanya “Compromís per la Dignitat”

Avui dematí ha tingut lloc l’acte d’entrega dels donatius recaptats als supermercats Eroski de Mallorca, a través de la campanya solidària a benefici de Càritas Mallorca, que ha comptat amb la col·laboració de Rotary Club Mallorca.

Avui dematí a l’Eroski Center d’Aragó (Palma), Alfredo Herráez, director d’Eroski a Balears ha fet entrega dels diners recaptats durant aquests mesos a Margalida Mª Riutort, directora de Càritas Mallorca. L’acte ha comptat amb la presència de membres de Rotary Club de Mallorca, Joan Fageda (soci-fundador i expresident del club) i Fernando Mulet (membre del Comitè de Projectes de Servei), promotors d’aquesta campanya conjunta amb Eroski.

Amb el lema “Compromís per la dignitat” s’ha dut a terme aquesta iniciativa des de mitjans de març fins ara, consistent en oferir als clients de supermercats Eroski de Mallorca la possibilitat de col·laborar amb l’adquisició d’una polsera serigrafiada amb aquest lema, a canvi d’un donatiu d’1€.

La solidaritat dels clients d’Eroski i l’esforç dels seus treballadors han fet possible l’èxit d’aquesta campanya, que ha aconseguit distribuir la totalitat de les polseres (30.000).

Aquest donatiu anirà destinat a donar suport a  persones i famílies ateses per Càritas amb dificultat per a cobrir drets fonamentals com són la vivenda, els serveis d’aigua, llum i gas, a més de suport a altres necessitats bàsiques.

Des de Càritas volem agrair a Eroski i al Rotary Club Mallorca per posar en marxa un any més aquesta iniciativa i, sobretot, donar les gràcies a aquelles persones que, anònimament, han realitzat aquest donatiu,  col·laborant amb aquest petit gest de compromís amb la dignitat de les famílies i persones que estan en situació de vulnerabilitat social i afavorint l’accés als drets bàsics per a tenir una vida digna.

 

La Fundació FOESSA convoca l’IV Concurs de Recerca Realitzada

Les obres que concorrin hauran de versar sobre alguna d’aquestes temàtiques: Estructura social i desigualtat; Agents i actors socials; Dimensió internacional del desenvolupament i processos globals; i Metàfores que generen model social.

La Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) convocà ahir l’IV Concurs sobre Recerca Realitzada, al que podran concórrer obres amb caràcter de recerca pròpia ja realitzada i que versin sobre les temàtiques incloses en els quatre eixos fonamentals que sintetitzen les línies de recerca de la Fundació: Estructura social i desigualtat; Agents i actors socials; Dimensió internacional del desenvolupament i processos globals; i Metàfores que generen model social.

Podran optar al Premi, tant de manera individual com a col·lectiva,els autors dels projectes que es presentin, que hauran d’estar escrites en castellà i no corresponguin a autors morts amb anterioritat a l’anunci d’aquesta convocatòria. Les obres podran ser individuals o col·lectives.
Així mateix, les obres que concorrin hauran de ser inèdites, no presentades simultàniament en cap altre concurs ni editada en cap modalitat, i els projectes han d’estar totalment acabats i preparats per a la seva publicació.

El termini d’admissió d’originals acaba a les 24 hores del 30 de juny de 2017.

El jurat del Premi estarà compost per experts reconeguts en l’àmbit de les ciències socials i la seva fallada es farà públic a través de la pàgina web de l’organització (www.foessa.es). La comunicació del mateix es realitzarà al llarg del mes d’octubre de 2017, si bé la Fundació Foessa es reserva el dret a variar aquest termini si existissin circumstàncies que ho fessin necessari.
El Premi consistirà en la publicació de l’obra guardonada en la Col·lecció d’Estudis de la Fundació FOESSA, de l’edició de la qual serà responsable Càritas Espanyola.
El contingut íntegre de les Bases d’aquesta IV edició del Concurs FOESSA de Recerca Realitzada poden consultar-se a la pàgina web de la pròpia Fundació [VEURE BASES].

Festivitat del Corpus Christi, Dia de la Caritat (18 de Juny de 2017). Missatge de la Comissió Episcopal de Pastoral Social

“Cridats a ser comunitat”

A la festa del Corpus Christi, els cristians adoram la presència real de Jesucrist mort i ressuscitat per la nostra salvació sota les espècies sacramentals del pa i del vi consagrats. En aquest dia acollim la invitació de Càritas a créixer com a comunitat de germans i a participar en l’Eucaristia, sagrament de comunió amb Déu i amb els nostres semblants. D’aquesta manera, quants mengem d’un mateix pa no només som convidats a formar un sol cos, sinó a créixer en l’espiritualitat de comunió que doni sentit i animi el nostre compromís social en favor dels quals sofreixen.

 

Visquem en comunió

Amb el lema “Cridats a ser comunitat”, Càritas ens convida en la seva campanya institucional a posar el focus d’atenció en la dimensió comunitària del nostre ésser, com a eix fonamental del nostre fer al servei del Regne de Déu i del projecte de transformació social en el qual estem obstinats en l’exercici de la caritat.

El redescobriment del nostre ésser comunitari és el punt de partida per superar els nostres interessos individuals, els comportaments autorreferencials i col·laborar amb el Senyor en la construcció d’un món en el qual l’experiència de l’amor de Déu ens permeti viure la comunió i construir una societat més justa i fraterna.

La comunitat, ens recorda Càritas, és l’àmbit on podem acompanyar i ser acompanyats, on podem generar presència, proximitat i un estil de vida on el que el que sofreix trobi consol, el que té set descobreixi fonts per sadollar-se i el que se sent exclòs experimenti acollida i afecte. A la comunitat podem respondre al mandat de Jesús, que ens va manar donar de menjar al famolenc (Mc 6,37) i podem implicar-nos en el desenvolupament integral dels pobres, buscant els mitjans adequats per solucionar les causes estructurals de la pobresa.

Només així podrem trobar sortides a la nostra realitat social, més centrada a la cerca d’interessos egoistes, en l’agressivitat ideològica i en la permanent desqualificació de l’altre que en el descobriment del que ens uneix i ens enriqueix malgrat les legítimes diferències.

Conreem l’espiritualitat de comunió

Ara bé, si volem ser àmbit de comunió i constructors de comunitat, necessitam conrear una veritable espiritualitat de comunió a l’estil d’aquells primers cristians que vivien units i ho tenien tot en comú, perquè eren assidus en l’ensenyament dels apòstols i en la fracció del pa . Sant Joan Pau II ens descrivia amb gran profunditat les característiques d’aquesta espiritualitat de comunió, en començar el present mil·lenni: “Espiritualitat de comunió significa abans de res una mirada del cor cap al misteri de la Trinitat que habita en nosaltres, i la llum de la qual ha de ser reconeguda també en el rostre dels germans que estan al nostre costat”.

“Espiritualitat de comunió significa, a més, capacitat de sentir al germà de fe en la unitat profunda del Cos místic i, per tant, com “un que em pertany”, per saber compartir les seves alegries i els seus sofriments, per intuir els seus desitjos i atendre a les seves necessitats, per oferir-li una veritable i profunda amistat”.

“Espiritualitat de comunió és també capacitat de veure abans de res el que hi ha de positiu en l’altre, per acollir-ho i valorar-ho com a regal de Déu: un “do per a mi”. A més de ser un do per al germà que ho ha rebut directament”.

Promoguem camins per viure la comunió amb els quals sofreixen

A la llum d’aquest text i amb la mirada posada en la nostra realitat eclesial i social, volem assenyalar algunes de les implicacions que demanda de tots nosaltres una veritable espiritualitat de comunió amb els quals sofreixen.

1. Comunió i dignitat humana

L’espiritualitat de comunió ens exigeix descobrir la nostra identitat i la nostra dignitat personal. Aquesta dignitat no se sustenta en factors econòmics, en raons ètniques, en quotes de poder ni en fluctuants acords humans. El seu fonament radica en el misteri de la Trinitat que ens habita i ens constitueix com a imatge seva. Som éssers nascuts de la comunió i fets per a la comunió. Quan això falla, i est és un dels buits de la cultura actual, la qüestió social es converteix en una qüestió antropològica i el major problema no està només en la pobresa, sinó en la pèrdua de la dignitat humana que s’amaga darrere de la pobresa i que afecta als qui la sofreixen i als qui la generen.

2. Comunió i cura de la casa comuna

L’espiritualitat de comunió ens sensibilitza sobre la importància de sentir-nos solidaris amb la realitat global del nostre món, sabent que la cura de la nostra vida, de les relacions amb la naturalesa i de la casa comuna és inseparable de la justícia, la fraternitat i la fidelitat als altres. En conseqüència, ens empeny a tenir un cor obert i universal per acollir a tots -especialment als exclosos, els descartats, els migrants, els refugiats- i per integrar-los en la nostra comunitat fent-los partícips d’ella amb tots els seus drets i amb totes les seves potencialitats.

3. Comunió i desenvolupament humà integral

L’espiritualitat de comunió ens porta a viure el servei de la caritat com un servei al desenvolupament humà integral. No estam al món només per donar pa o per promoure un simple desenvolupament econòmic. Com Jesús en el desert, hem de tenir sempre present que “no només de pa viu l’home” (Cfr Mt 4,4). A més de pa, necessitem “Paraula”, relació, comunicació, comunió i sentit. Necessitam a Déu i ens necessitam els uns als altres. Per això, deim que estam al servei del desenvolupament humà integral, per “promoure a tots els homes i a tot l’home”, com va formular el beat Pau VI (PP n.14). Precisam un desenvolupament que integri a tots els pobles de la terra, que integri la dimensió individual i comunitària, la dimensió corporal i espiritual de l’ésser humà, sense absolutitzar a l’individu ni massificar-ho, sense reduir el desenvolupament al creixement econòmic i sense excloure a Déu de la vida de l’home.

4. Comunió i compromís transformador

La comunió amb els quals sofreixen a causa de la marginació i l’exclusió ens mou a reaccionar davant les injustícies sabent que no és suficient atendre a les víctimes. És necessari incidir en el canvi de les regles de joc del sistema econòmic-social. Com diu el Papa Francesc, “imitar al bon samarità no és suficient […], és necessari actuar abans que l’home es trobi amb els lladres, combatent les estructures de pecat que produeixen lladres i víctimes”. I per a això no n’hia ha prou amb transformar les estructures. Necessitam deixar-mos afectar pels pobres i des d’ells transformar també els nostres criteris i actituds, la nostra manera de pensar i de viure.

5. Comunió i economia solidària

Ens preocupa la societat centrada en el déu diners i sentim la necessitat de seguir obrint camins a una altra economia al servei de la persona que promogui al mateix temps la inclusió social dels pobres i la consolidació d’un treball decent com a expressió de la dignitat essencial de tot home o dona . Les nostres Càritas tenen ja un fecund recorregut en aquest camp. Amb elles, “creiem que és un moment propici per revisar aquest camí i deixar-nos confrontar i il·luminar per la fe i la doctrina social de l’Església de manera que, en la mesura de les nostres possibilitats, responguem a l’economia que mata promovent una altra que dóna vida” . Com hem manifestat en altres ocasions, “la reducció de les desigualtats […] no pot deixar-se en mans de les forces cegues del mercat. És necessari donar pas a una economia de comunió, a experiències d’economia social que afavoreixin l’accés als béns i a un repartiment més just dels recursos”.

6. Comunió i espiritualitat d’ulls oberts

Finalment, la comunió amb l’Esperit que va moure a Jesús a fer de la seva vida una vida pels altres i una bona notícia per als pobres. Avui hem de ser conscients que no tota espiritualitat serveix per al compromís caritatiu i social. Ho ha dit Francesc: “No serveixen ni les propostes místiques sense un fort compromís social i missioner, ni els discursos i praxis socials o pastorals sense una espiritualitat que transformi el cor”. Ho hem repetit nosaltres a l’Església, servidora dels pobres (nn. 37-38). La nostra mística ha de ser una mística d’ulls oberts a Déu i als germans, no una mística sense nom i sense rostre, com algunes de moda. Una mística buscadora de rostres, a l’estil de Jesús, que s’avança a veure el rostre dels oprimits, surt a la trobada dels quals sofreixen i és bona notícia per als pobres (CfrLc 4,16-19).

Conclusió

Des d’aquest horitzó de possibilitats que ens ofereix l’espiritualitat de comunió, ens acostam avui al sagrament de l’Eucaristia:

-Ell és la font de la nostra comunió amb Crist i amb els germans.

-En ell ens acollim i valoram com a membres d’un mateix cos.

-Amb ell podem fer de la nostra vida una vida lliurada pels altres.

-Per ell l’Esperit del crucificat ressuscitat es fa viu entre nosaltres.
Que l’Eucaristia, cos lliurat i sang vessada de Jesús per a la vida del món, ens ajudi cada dia a descobrir que l’acostar-nos a la mateixa taula per menjar el pa eucarístic ens obliga a compartir el projecte de Déu d’aconseguir una vida digna i un desenvolupament humà integral per a tots.

Madrid, 15 de maig de 2017

Comissió Episcopal de Pastoral Social

Conferència Episcopal Espanyola

L’Arquebisbe Pedro Barreto ofereix tres conferències sobre “Ecologia integral des de la Laudato Si’” dins la campanya “Si cuides el planeta, combats la pobresa”

Mons. Pedro Barreto, SJ, arquebisbe de Huancayo, pronuncià tres conferències a Manacor, Inca i Palma titulades “Ecologia integral des de la Laudato Si”, a les quals hi acudiren unes 200 persones en total. Convidat per la plataforma “Enllaça’t per la Justícia”, formada a Mallorca per les entitats eclesials Càritas, Confer, Mans Unides i Mallorca Missionera, reflexionà sobre la campanya d’aquests dos anys de la plataforma —“Si cuides el planeta, combats la pobresa”— i relacionà les paraules del Papa Francesc entorn a una ecologia integral a la Laudato Si i a l’Evangeli Gaudium.

La tasca de Mons. Pedro Barreto a favor de la cura del medi ambient és àmpliament coneguda. Ha liderat la lluita contra la contaminació minera a La Oroya (Perú), amb la campanya “El Mantaro Revive”, que va proposar una solució integral i sostenible al problema de salut ambiental a La Oroya i a la conca del riu Mantaro. Per la seva dedicació i contribució a la defensa dels drets humans, i el seu decidit suport als més pobres, l’any 2011, la Coordinadora Nacional de Drets Humans de Perú li va atorgar el Premi Nacional de Drets Humans. Actualment és President del Departament de Justícia i Solidaritat del Consell Episcopal Llatinoamericà i del Carib (CELAM), organisme encarregat de promoure el desenvolupament humà integral de la població més pobra de Llatinoamèrica.

Més informació de la iniciativa Enllaça’t per la Justícia AQUÍ

————-

*Nota d’Agència Balèria

© Càritas Diocesana de Mallorca