Enllaça’t per la justícia: Organitzacions catòliques demanen que governs i polítics es comprometin amb el bé comú reduint la desigualtat i cuidant la natura.

La Campanya SI CUIDES EL PLANETA, COMBATS LA POBRESA no tanca per vacances i durant els mesos de juliol i agost posa el focus en el punt 6 del seu “Decàleg Verd”, que anima a “Impulsar les decisions necessàries, encara que siguin costoses”.

Les entitats catòliques espanyoles promotores de la Campanya i que formen part de “Enllaça’t per la Justícia” –Càritas, CONFER, Justícia i Pau, Mans Unides i REDES (Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari)—, exhorten al fet que les persones que es dediquen a la política, els governs i les empreses assumeixin la seva responsabilitat de millorar el món, ja que és un objectiu comú a tota la ciutadania i les empreses i els governs juguen un paper fonamental en la cura de la Casa Comuna. Des de la campanya es recorda que, com afirma el papa Francesc, «la submissió de la política davant la tecnologia i les finances es mostra en el fracàs de nombrosos Cims mundials sobre medi ambient» (LS 54).

En aquesta ocasió, la campanya es centra sobretot als governs i al món de la política en general i els anima a realitzar la seva activitat amb amplitud de mires, sense interessos a curt plaç, i amb el Bé Comú com a centre. I és que, tal com recorda el papa Francesc a la seva encíclica Laudato si’ «Si la política no és capaç de trencar una lògica perversa, i també queda subsumida en discursos empobrits, seguirem sense afrontar els grans problemes de la humanitat» (LS 197).

Està a les nostres mans ajudar a aconseguir governs responsables i que treballin pensant en el bé comú a llarg termini. El repte és superar la lògica de l’eficiència i de la immediatesa perquè l’acció política «assumeixi aquestes responsabilitats amb els costos que impliquen» (LS 181).

Com a part de la ciutadania hem de ser responsables dels nostres actes i comprometre’ns a actuar contra les causes de la pobresa i la deterioració ambiental. Hem de mantenir-mos ferms davant els qui ens governen quan així sigui necessari; i triar representants en funció que compleixin amb els compromisos de la cura a aquelles persones més vulnerables i al nostre planeta, la casa en la qual vivim.

I és que, segons asseguren les entitats que formen part d’aquesta Campanya, “sense una política compromesa que treballi de forma real per un món en el qual es respectin els drets humans, es redueixin les desigualtats i es cuidi la naturalesa els nostres esforços particulars, es veuran minvats”.

QUÈ PODEM FER (O DEIXAR DE FER)?

En aquest nou punt de el “Decàleg Verd” de la Campanya SI CUIDES EL PLANETA, COMBATS LA POBRESA, es citen cinc propostes concretes per dur-ho a terme:

  1. Interessa’t per iniciatives mediambientals i polítiques que es desenvolupin al teu barri o en la teva localitat i participa social i políticament.
  2. Cau en el compte que la cura de la Creació és un repte molt ampli. És important entendre la dimensió global del repte al que ens enfrontam.
  3. Racionalitza l’ús del transport privat. Planteja’t altres alternatives de transport sempre que sigui possible. Et proposam l’ús de transport públic i mitjans no contaminants com la bicicleta.
  4. Opta per unes vacances responsables, basades en principis com el respecte cap a totes les persones i el medi ambient en general. Mostra a la teva família la diversitat cultural o ètnica i com ens permet millorar i aprendre mútuament, educant en valors com la solidaritat, la companyonia i la construcció d’una societat més justa i sostenible.
  5. Pensa globalment i actua localment. No només hem de canviar els nostres comportaments personals, sinó que hem d’unir-nos com a societat civil de cara a canviar estructures.

Finalment, les organitzacions d’“Enllaça’t per la Justícia”, proposen un desafiament a la comunitat educativa i li conviden a incloure el proper CURS ESCOLAR els principis de el “Decàleg Verd” en les seves activitats d’educació formal i no formal.

[Descobreix el DECÀLEG VERD, les històries de la secció VEUS QUE CLAMEN, DINÀMIQUES, MATERIALS ESCOLARS per al NOU CURS, ORACIONS i més materials en www.enlazateporlajusticia.org ]

LXXIV Assemblea General de Càritas Espanyola: Declaració final

“L’Església ens crida al compromís social. Un compromís social que sigui transformador de les persones i de les causes de les pobreses, que denunciï la injustícia, que alleugi el dolor el sofriment i sigui capaç també d’oferir propostes concretes que ajudin a posar en pràctica el missatge transformador de l’Evangeli i assumir les implicacions polítiques de la fe i de la caritat”.

(Pablo VI, Populorum Progessio, 75)

Proclamant junts “la grandesa del Senyor” i expressant “l’alegria del nostre esperit en Déu nostre Salvador”, els representants de les 70 Càritas Diocesanes que integren la Confederació Càritas a Espanya hem reflexionat en aquesta trobada anual sobre els signes d’esperança i els símptomes d’incertesa que compartim diàriament amb els centenars de milers de persones que acompanyam a la nostra xarxa estatal d’acollida i inserció.

El nou cicle econòmic iniciat fa tres anys ofereix motius per a l’optimisme, perquè l’evolució positiva d’alguns indicadors socioeconòmics té relació directa amb la situació concreta i quotidiana de moltes persones. Ara bé, quan els dramàtics efectes de la crisi semblen desdibuixar-se de les preocupacions ciutadanes, volem cridar l’atenció sobre la rigorosa constatació que acaba de fer pública la Fundació FOESSA que 7 de cada 10 llars no perceben encara que els efectes de la recuperació econòmica els hagin arribat.

Som testimonis directes de com moltes famílies segueixen patint les conseqüències d’unes condicions de precarietat que, com venim alertant des de fa temps, són el resultat directe del nostre model socioeconòmic.

Amb l’inici d’un nova etapa de recuperació i creixement, torna a inquietar-nos el risc que es repeteixin errors passats, segueixi sense incidir-se d’arrel en les fallades estructurals de la desigualtat i, sota l’eufòria de la postcrisis, una part de la societat quedi relegada i continuï sense tenir garantits els seus drets bàsics.

Ens preocupa que es consolidi en la ciutadania la idea que la pobresa és alguna cosa natural i que el fet escandalós que milions de persones romanguin per sota del llindar de la pobresa, acuitades per les condicions de precarietat i abocades a un futur ple d’incerteses, forma part del paisatge inevitable de la quarta economia de la zona euro.

Reafirmam, per això, quan es compleixen 70 anys de la creació de la nostra institució, un ésser i fer de Càritas compromesos amb la caritat i la justícia social. Amb una caritat, que per servir a l’exigència de qualitat, necessita de la profunditat de la denúncia social i de la proposta d’un model social orientat cap a la transformació de la realitat i la defensa del dret de tots a accedir al ben comú en una Casa que és de tots.

Aquesta demanda d’avançar en l’opció preferencial i evangèlica pels pobres és un mandat que ens llancen tant els nostres bisbes com les persones que acompanyam i l’àmplia base social de voluntaris, socis i donants que fan possible la missió de Càritas com a servei organitzat de la caritat dins de l’Església. És, a més, una opció inspirada en el magisteri de la Doctrina Social de l’Església, on la resposta fraterna a les víctimes de la cultura del descarti alimentada pel culte a el “déu diners” té un caràcter integral.

Com a expressió d’una Església autènticament samaritana, no podem desenvolupar una acció d’acollida i acompanyament a les persones excloses sense esforçar-nos, al mateix temps, per afegir-li les exigències de la denúncia, la transformació de la realitat i l’opció per la justícia social.

Som conscients que investigar, en una etapa de creixement econòmic com l’actual, la realitat de pobresa, i posar veu i rostre a les necessitats dels centenars de milers de persones que acompanyem resulta un relat incòmode, tant per als poders públics com per a alguns analistes polítics i capdavanters d’opinió.

La nostra no és una missió conjuntural. L’únic contracte subscrit per Càritas és el de la lluita contra la pobresa i la defensa de la dignitat de les persones. És una empresa a la qual seguim convocant a tota la ciutadania, al conjunt dels agents socials, als poders públics i als mitjans de comunicació social.

Per Càritas, la intervenció contra la pobresa no pot quedar restringida a una opció temporal o privada: és també una acció comunitària desenvolupada al centre mateix de la vida pública, que només tindrà èxit si s’enforteix el teixit social i la participació de tots en cadascun dels àmbits democràtics i associatius.

Quan semblam recrear-mos en la sortida de la crisi i el canvi de tendència econòmica, fem una crida a la comunitat cristiana i a la ciutadania a prendre consciència de les zones en ombra en la qual romanen molts ciutadans. Convidam, una vegada més, a replantejar-mos el model de societat que volem construir i les oportunitats per les quals estem disposats a treballar per transformar la realitat als nostres barris, en les nostres comunitats i en cadascun dels espais de participació pública en els quals intervenim.

La nostra és una invitació a involucrar-se en la construcció d’un model social acollidor, autènticament fratern, accessible per a tots i basat en un creixement econòmic respectuós amb la Creació, sense exclosos ni empobrits.

Des de la nostra experiència i des de la misericòrdia inspirada en les realitats de frontera on intervenim, assumim el risc d’incomodar, de ser “pedra d’escàndol i signe de contradicció”, de ser desacreditats per assumir la missió de ser testimonis de l’Evangeli i companys dels pobres, com el són especialment els més de 84.000 voluntaris i voluntàries que posen la seva vida i els seus anhels a compartir aquest camí.

Enfront de la temptació d’un discurs centrat en l’individualisme, en el qual cadascun ha de ser l’únic garant del seu propi benestar, la nostra proposta és la comunitat.

Enfront del debilitament de les polítiques públiques, la nostra proposta és la que siguin enfortides, perquè les Administracions són les garants dels drets fonamentals.

Enfront d’un model de societat de consum on el mercat es concep com l’únic espai on satisfer tota necessitat, la nostra proposta és la lògica del do i la caritat dins d’una Església en sortida, a  les perifèries i compromesa en el servei als últims.

Enfront de l’aposta pel creixement constant i a qualsevol preu, reafirmam el nostre concepte de desenvolupament humà integral que, ara que es compleix el 50 aniversari de l’encíclica Populorum Progressio, passa pel reconeixement de la dignitat i la construcció del ben comú.

Enfront del sofriment de milers de refugiats i de tots aquells que es veuen obligats a migrar per protegir la seva dignitat, la nostra proposta és la d’acollir al germà i reconèixer els seus drets i les seves capacitats, sense distincions entre “ells i nosaltres”.

I enfront d’una lògica de desenvolupament basat en l’ús irresponsable dels béns que Déu ha posat a la nostra disposició en «la germana la nostra mare terra», proposam un model de cooperació internacional fraterna orientat a «protegir la nostra casa comuna i unir a tota la família humana en la cerca d’un desenvolupament sostenible i integral» per a totes les persones, com assenyala el Papa Francesc a Laudato Sí´.

Aquest objectiu és especialment urgent per als nostres germans assetjats per la precarietat a Veneçuela, Sudan del Sud o la Banya d’Àfrica, als qui acompanyam amb la nostra proximitat i solidaritat. Al costat d’ells i els germans de tots els països on estam compromesos en la lluita contra la pobresa, compartim la seva tenacitat admirable per, malgrat les angoixes provocades per les seves actuals circumstàncies, construir oportunitats per a la pau que “ha de fundar-se en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat” (Juan XXIII, Pacem in terris).

La nostra missió evangelitzadora com a acció caritativa i social d’una Església pobra i per als pobres, ens porta a renovar en aquesta Assemblea la voluntat de seguir avançant en una acció il·luminada per “els gojos i les esperances” que ens transmeten l’aliança amb els quals més sofreixen, amb els qui són els veritables protagonistes del mandat de l’Esperit que ens “ha ungit per anunciar als pobres la Bona Nova, per proclamar l’alliberament als captius i la vista als cecs, per donar la llibertat als oprimits i proclamar un any de gràcia del Senyor” (Lucas 4, 16-30).

L’Escorial, 1 de juliol de 2017

Càritas Mallorca guardonada als premis Diario de Mallorca 2017 per la seva trajectòria acompanyant a les persones

Ahir vespre, Càritas Mallorca, juntament amb sis guardonats més, va rebre un dels Premis del Diario de Mallorca a la gala celebrada al Palau de Congressos de Palma. Un homenatge a l’esforç, l’acció solidària ,la investigació ,el talent i l’afany emprenedor a set entitats i persones que han contribuït  des de diferents àmbits a la societat mallorquina.

Juntament amb Càritas Diocesana de Mallorca, els guardonats foren la campiona d’Europa de basquet, Alba Torrens,; l’empresari Antoni Fontanet; la dissenyadora de moda, Cortana; el música Antoni Parera Fons, la plataforma 3 Salut Mental i la científica Alicia Sintes.

L’encarregada de recollir el guardó en representació de tots els agents de Càritas Mallorca que fan possible la tasca solidària de l’entitat (voluntariat, treballadors, responsables parroquials, socis, donants, col·laboradors…) fou Margalida Mª Riutort, directora de Càritas. A més a més, tingué la responsabilitat de, en nom del Bisbe Sebastià Taltavull, fer l’agraïment de part de tots els guardonats.

Que aquest reconeixement a la tasca compartida que realitza Càritas des dels diferents programes i projectes al llarg i ample de l’illa de Mallorca ens doni impuls a continuar treballant per la justícia i per aconseguir una societat oberta i acollidora, on qualsevol persona pugui desenvolupar-se com a ciutadà de ple dret.

Aquí vos deixam el discurs d’agraïment de Margalida Mª Riutort.

“Digníssimes autoritats; Presidente de Prensa Ibérica; Directora de Diario de Mallorca; Companys i companyes guardonats; Senyores i Senyors:

Molt bon vespre.

Tinc el gran honor i l’enorme responsabilitat de dirigir-me a tots vostès en nom dels guardonats d’aquesta nit.

I de fer-ho també en representació del bisbe Sebastià Taltavull, Administrador Apostòlic de Mallorca, absent de l’illa per haver d’acompanyar a Roma al nou electe cardenal de Barcelona, de qui ell n’és bisbe auxiliar.

Em permetin doncs, en primer lloc, transmetre en el seu nom i en el l’Església de Mallorca el reconeixement i gratitud vers cada una de les persones i entitats premiades. Perquè no hi ha res de veritablement humà que no ressoni en el seu cor. De fet “el goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes d’aquest temps, sobretot dels pobres i de tota casta d’afligits, són també el goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa” de l’església mallorquina, íntimament unida amb els homes i dones d’aquesta terra i la seva història.

Les persones i entitats que hem estat guardonades amb els Premis 2017, ho hem estat des d’àmbits molt dispars i amb responsabilitats personals i professionals molt diverses. Aquesta diversitat és precisament una de les grandeses d’aquests premis, que des de 1993 reconeixen el treball diari i constant de  persones i institucions de qualsevol àmbit. Des de l’esport a la recerca científica, des de l’àmbit empresarial al cultural, des de la promoció de la salut a la intervenció social, tot honora als guardonats d’avui, que representam aquest esperit divers.

Alba Torrens, Antoni Fontanet, Rosa Esteva, Antoni Parera Fons, Alicia Sintes, 3 Salut Mental, i Càritas Mallorca, han posat el seu afany en impulsar aquesta riquesa que conforma la nostra societat, amb la il·lusió de donar el millor de si, ja sigui des de l’esforç callat i continu, la perseverança en el temps, el treball conjunt i en xarxa, ja sigui posant llur talent al servei de la bellesa, contribuint així a educar la sensibilitat a través de la música o el disseny de moda, ja sigui des del compromís amb el més empobrits o la lluita contra l’estigmatització de les persones amb malalties mentals.

Tot això mostra que, malgrat tot, hi ha futur per la nostra estimada illa.  En un món globalitzat, on l’economia ocupa un lloc tan decisiu, on el ritme de la vida sembla que passa com si res, hi ha persones i entitats que segueixen aportant el seu petit gra d’arena per oferir alternatives per un altre món possible, propostes novedoses i arriscades,  canvis d’actituds que ajuden a transformar, possibilitant una societat més inclusiva, més equitativa, més oberta i justa, on totes les persones siguin respectades, i on hi tenguin l’ oportunitat de créixer i desenvolupar-se com a tals.

Tots els guardonats tenim en comú haver estat al costat de les persones, compartir la vida amb la gent, aportant entre tots i totes les condicions de convivència que dóna goig de viure i ens fa feliços. Enhorabona per tot això !!!

En nom de les persones i entitats premiades, expressar les gràcies a Diario de Mallorca pel reconeixement a la tasca que desenvolupen en els seus diferents àmbits socials. Vull agrair el que s’hagi pensat amb Càritas, que s’hagi valorat la seva feina per la justícia, conscients, com som, de la comesa d’acompanyar, discernir i ajudar a integrar  tantes persones en situació de vulnerabilitat social, reclamant per elles serveis, dignitat i drets.

Ja per acabar, vull donar les gràcies en nom dels guardonats, d’una forma especial a totes les persones que vos dedicau als mitjans de comunicació. Avui aquí hi ha periodistes, redactors, fotògrafs, i tants d’altres professionals  que acostau les notícies sobre persones, projectes, realitats socials a la gent del carrer, quasi des del minut zero i de forma continuada, aquesta es una tasca molt important per a la nostra societat.

Gràcies també a totes les altres persones que ens acompanyau en aquest nou espai del Palau de Congressos. Gràcies als familiars, amics, col·laboradors, coneguts i simpatitzants per participar en aquest acte tan especial per a nosaltres, persones que estimam la nostra terra i les persones que hi viuen.

Moltes gràcies a tothom.

  

Dijous 29 de juny de 2017.

Dia de Sant Pere i Sant Pau”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Fundació Endesa i Càritas Mallorca entreguen els diplomes del curs d’electricitat i domòtica

Avui, 13 alumnes del projecte “Operacions auxiliars de muntatge d’instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions en edificis”, promogut per la Fundació Endesa  i Càritas Mallorca, en coordinació i col·laboració amb la Fundació Patronat Obrer, han rebut els diplomes acreditatius de la seva formació durant l’acte de cloenda del curs, a les instal·lacions de la companyia a Sant Joan de Déu.

A l’acte d’avui han assistit: Margalida Maria Riutort, directora de Càritas Mallorca; i Laura Cadenas, coordinadora de l’equip de formació i orientació de Càritas; Llúcia Carreras, gerent de la Fundació Patronat Obrer i Margalida Ferragut, Presidenta de la Fundació Patronat Obrer; Pere Francesc Torrens, director del SOIB i la tècnica responsable del curs de Càritas, Susana Serra. I per part d’Endesa, Ernesto Bonnín, director general d’Endesa a les Illes Balears; Gloria Juste, directora de projectes de la Fundació Endesa, i Jaume Ribot, també, per part de la Fundació Endesa,

En aquest curs han participat persones de diferents nacionalitats que són ateses per Càritas, amb edats compreses entre 19 i 52 anys, per tal de millorar la seva capacitació professional i les seves possibilitats d’inserció laboral.

El curs “Operacions auxiliars de muntatge d’instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions en edificis” té un total d’hores de formació que ha arribat a les 504, de les quals 300 han estat teòriques específiques d’electricitat i altres 80 han anat destinades a les pràctiques no laborals en empreses. La resta d’hores corresponen a formacions de tipus transversal, i han fet referència a les noves tecnologies, les competències laborals, el medi ambient, la igualtat de gènere, i l’orientació laboral.

Una part de les classes han estat impartides de dilluns a divendres en horari de les 9.00h a les 13.00 hores als espais de Càritas, i la gran majoria d’hores específiques, s’han duit a terme a les aules homologades de la Fundació Patronat Obrer, on s’han anat alternant els continguts teòrics amb la pràctica. Els continguts de la qualificació professional s’han pogut completar gràcies a la col·laboració d’empreses acreditades al sector elèctric, que han permès la realització d’unes pràctiques formatives no laborals a tots els alumnes als seus diferents espais i instal·lacions.

Per la seva banda, la Fundació Endesa amb aquesta col·laboració, reforça el seu compromís amb obres i projectes de gran impacte social, cultural i de preservació del medi ambient, amb entitats compromeses amb les Illes Balears.

 

 

Informe «Anàlisi i Perspectives 2017»: La Fundació FOESSA constata que el 70% de les llars no han notat els efectes de la recuperació conòmica

Tres anys després de l’inici del nou cicle econòmic, el 70% de les llars no ha percebut que els efectes de la recuperació econòmica els hagin arribat. En el cas de les llars sota el llindar de la pobresa, només un 9% percep, en aquests moments, que la recuperació econòmica ha millorat les seves condicions de vida.

Aquesta és una de les principals constatacions que la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) posa sobre la taula en l’informe “Anàlisi i Perspectives 2017. Desprotecció social i Estratègies familiars” [VEURE AQUÍ] que s’ha presentat avui a Madrid a la seu de Càritas Espanyola.

L’acte ha comptat amb les intervencions de Sebastián Mora, secretari general, i de Francisco Lorenzo, director del Comitè Tècnic de FOESSA.

Enquesta a 1.300 llars de tota Espanya

Les dades presentades procedeixen d’una enquesta realitzada per la Fundació FOESSA en el primer trimestre d’aquest any a més d’1.300 llars repartides per les 17 Comunitats Autònomes per conèixer en profunditat els canvis que la gran recessió dels anys 2007-2013 ha generat en les llars espanyoles i en quina situació es troben per afrontar el període de recuperació actual.

L’enquesta assenyala, per exemple, que solament el 27% de les llars del nostre país estan experimentat els efectes de la recuperació econòmica i que l’evolució en les condicions de vida no està sent el positiva que caldria esperar. Les llars que menys estan percebent els efectes del nou cicle econòmic són, precisament, aquells que més van sofrir els efectes de la crisi.

Com està la “xarxa de seguretat” de les famílies

A través de disset indicadors s’ha mesurat la denominada “xarxa de seguretat” de les llars, és a dir, la seva capacitat per afrontar situacions adverses futures, i s’ha observat l’evolució d’aquestes condicions des del moment precrisis fins als nostres dies. Els resultats de l’enquesta constaten que la meitat de les famílies (50.1%) tenen avui dia una “xarxa de seguretat” que és pitjor que en la situació precrisis, mentre que pel 42,3% es mantindria igual i hauria millorat pel 7,6%.

Els aspectes que han empitjorat a més de la meitat de les llars són les capacitats d’estalviar (el 60% de les llars viuen sense tenir gens estalviat o amb un nivell d’estalvi tan petit que no li permetria resistir sense tenir ingressos més d’un o dos mesos), de resistir una nova crisi econòmica, de fer front a una reforma necessària del seu habitatge o d’arribar a fi de mes.

En quatre de cada deu llars han empitjorat també la seva capacitat per fer front a necessitats de salut no cobertes pel sistema nacional de salut, per pagar reforços educatius als fills, per afrontar el pagament de rebuts energètics i per garantir una estabilitat en l’ocupació dels membres de la llar i uns ingressos estables.
A cap dels 17 indicadors se supera el 10% de llars que hagin experimentat una evolució positiva respecte del període precrisis.

Segons l’informe, aquest empitjorament ha portat a les famílies a prendre una sèrie de decisions durant els últims anys que les situen a un escenari diferent a l’hora de poder afrontar les contingències actuals.

FOESSA divideix en tres blocs les estratègies que han pres les famílies: reducció del consum energètic, acceptació de condicions laborables poc desitjables i reducció de despeses en el pagament de l’habitatge.

La solidaritat de la família i els amics

L’informe investiga també quins són els components bàsics de la xarxa de protecció amb la que compten les llars a la poscrisis per a afrontar el futur i assumir possibles canvis concrets en les seves condicions de vida.

Per dur a terme aquesta anàlisi es defineixen tres indicadors que descriuen les fortaleses i febleses de les llars espanyoles a través dels recursos amb els quals compten per afrontar les conseqüències de la gran recessió: l’Indicador de Recursos Propis de la Llar (IRPH), l’Indicador de Suport de la Família i Amics (IAFA) i l’Indicador de Suports Formals i Institucionals (IAFIE).

Aquests tres indicadors descriuen els tres principals àmbits de protecció de les llars: els recursos propis de la llar, la família i els amics, i les institucions formals i la solidaritat informal en els entorns locals.
Com ha explicat Francisco Lorenzo, “dels tres cercles de seguretat, els recursos propis de la llar es trobarien a  la major situació de feblesa. La família i amics es consideren en aquest moment com el gran compensador d’aquesta feblesa. El cercle de suports més formals es trobaria més fort per a aquelles llars en millors condicions de recursos propis i al revés en pitjor situació per a les llars més febles”.

El risc d’acostumar-se a la precarietat

Durant la presentació de l’informe s’han posat sobre la taula dues qüestions estructurals que també detecta l’enquesta.

La primera d’elles té a veure, en paraules del director tècnic de FOESSA, “amb el risc que tenim com a societat a acostumar-nos a la precarietat, i així ho reflecteixen les nostres previsions, doncs quan se’ns pregunta per les nostres expectatives dins de 5 anys, el 47,1% creu que estarà igual; i tan sol el 19,9% creu que millorés la situació econòmica de la seva llar. Un 26,4% de la població entrevistada creu que empitjorarà”.

La segona qüestió fa referència a la desconfiança en la participació social i política com a estratègia de millorar la realitat. “Són els sectors més vulnerables de la societat –alerta Lorenzo— els que, precisament, perceben que la participació política i social no és una via útil per millorar les seves condicions de vida: pel 75,6% votar no serveix, pel 56,9% no serveix associar-se i per 61,2% no serveix la mobilització”.

“Un exercici de memòria i de crítica social”

Per al secretari general de Càritas, Sebastián Mora, “aquest informe vol ser un exercici de memòria enfront de l’oblit i invisibilitat, una acció de crítica social enfront de la realitat que ens mostra l’informe i una crida a la col·laboració en la lluita contra la pobresa, perquè no podem resignar-nos a acceptar l’intolerable”.

“S’està produint –va afegir– un `empobriment de la pobresa´.Vam dir durant aquests anys enrere que la pobresa s’havia fet més extensa, intensa i crònica. Hem aconseguit estabilitzar en certa mesura l’extensió. Però no obstant això, veiem com la intensitat i la cronicitat no s’afebleix. Però nosaltres estam convençuts que es pot canviar la realitat, que podem transformar-la. No podem resignar-nos a la pobresa com alguna cosa natural”.

A aquest respecte, va recordar que “a Càritas, ahir, avui i sempre, a la precrisis, la crisi i postcrisis, hem estat i estarem amb les persones empobrides, perquè volem ser part de la solució contra la pobresa”, i va convidar “a totes les persones a ser part de la solució contra la pobresa”.

Altres aspectes que aborda l’informe

L’informe aprofundeix a més en la reflexió sobre dos aspectes clau a l’hora d’abordar la pobresa i exclusió social en la poscrisis.

Un d’ells es refereix a si les nostres polítiques han de continuar considerant com a estrangers a les persones migrants que viuen entre nosaltres o, com es proposa, que més enllà de la seva cèdula d’identificació, els immigrants a Espanya que han passat amb nosaltres la crisi, que han decidit quedar-se entre nosaltres i que constitueixen una part rellevant de la riquesa de la nostra societat, són ja parteix de la nostra estructura social.

I una segona reflexió és sobre la presència en el nostre patrimoni comunicatiu del concepte noves pobreses. Què significa? Quin és el seu sentit? A “Anàlisi i Perspectives 2017” es plantegen els pros i els contres de la seva utilització, i es proposa un canvi de mirada en l’enfocament de la seva utilització.

L’informe es tanca amb un capítol final on es debaten tres àmbits que guarden relació directa amb la pobresa, l’exclusió social i el benestar, com és el desafiament demogràfic provocat per la bretxa entre fecunditat real i desitjada, i alguns dels obstacles que impedeixen la seva superació relacionats amb la precarietat social i l’escàs desenvolupament de polítiques públiques de suport als individus i famílies.

Refugiats: Una oportunitat per créixer junts. Declaració ecumènica conjunta pel Dia Mundial del Refugiat 2017

La Bíblia cristiana ens relata la història de dos homes, Pere i Cornelio, amb creences religioses i cultures completament diferents, que en trobar-se van descobrir que Déu els tenia preparat una destinació comuna que cap dels dos havia comprès abans. Van aprendre que l’Esperit Sant derroca murs i uneix a aquells que pensen que no tenen res en comú.

Dones, homes i infants de tot el món es veuen obligats a abandonar les seves llars per la violència, la persecució, els desastres naturals i els provocats per l’home, la fam i molts altres factors. El seu desig per escapar al sofriment és més fort que les barreres que s’alcen bloquejant el seu camí. L’oposició d’alguns països a la migració dels desplaçats forçosos no podrà impedir que aquells que pateixen un sofriment insuportable abandonin les seves llars.
Els països rics no poden eludir la seva responsabilitat per les ferides que han infligit al planeta – desastres mediambientals, comerç d’armes, desigualtat en el desenvolupament – i que són les que provoquen la migració forçosa i el tràfic de persones. Encara que l’arribada dels migrants als països desenvolupats pot suposar certament un repte real i important, també pot oferir una oportunitat per al canvi i l’obertura. El Papa Francesc ens planteja aquesta pregunta: “Què podem fer per veure aquests canvis no com a obstacles per al veritable desenvolupament, sinó com a oportunitats per a un genuí creixement humà, social i espiritual?”. Les societats que troben el coratge i la visió de futur necessaris per superar la por als estrangers i als migrants descobreixen molt ràpid la riquesa que porten i que sempre han portat amb si.

Si, com a família humana que som, insistim a veure als refugiats solament com una càrrega, ens estam privant d’oportunitats de solidaritat, que són sempre oportunitats d’aprenentatge, d’enriquiment i creixement mutu.

No n’hi ha prou que els cristians professin amor a Crist: la fe és autèntica únicament si s’expressa en accions d’amor. Tots som part del Cos de Crist, un cos indivisible. En paraules de Dietrich Bonhoeffer, “solament a través de Jesucrist som germans i germanes els uns dels altres… A través de Crist nostra pertinença recíproca es fa real, integral i eterna”. Si som un sol cos, estam entrellaçats en una solidaritat que ens defineix i que ens exigeix fer alguna cosa.
Els gestos de solidaritat es multipliquen quan sobrepassen les fronteres de la religió i la cultura. Trobar-se amb persones d’altres creences ens anima a aprofundir en el coneixement de la nostra pròpia fe i, en les trobades amb els nostres germans i germanes refugiades, Déu ens parla i ens beneeix com va fer amb Cornelio i Pere.

En tota trobada genuïna té lloc un intercanvi de dons. En compartir amb els altres el que tenim i posseïm, descobrim que tot és un do de Déu. I quan donam la benvinguda a aquells amb els quals ens trobam, trobam al Déu que està sempre amb els vulnerables, en les perifèries i en els altres.
Som testimonis de com cada vegada es construeixen més murs per tot el món per evitar que els desplaçats puguin entrar: no sol murs físics, sinó també murs de por, de prejudicis, d’odi i d’ideologies. Intentem tots, com una sola família humana, construir ponts de solidaritat en lloc de murs de divisió. Les nostres germanes i germans refugiats ens ofereixen una oportunitat per enriquir-nos i créixer mútuament: és Déu qui ens uneix.

Amb el desenvolupament de nous marcs internacionals com el Pacte Mundial sobre els refugiats i els migrants a 2018, els estats no solament hauran de garantir una forma més eficaç de compartir la responsabilitat enfront dels grans moviments migratoris, sinó que hauran d’assumir també l’oportunitat de reconèixer i posar en relleu les importants aportacions que fan els refugiats i els migrants a les seves comunitats d’acollida, per convertir la veritable solidaritat en una experiència real pels qui busquen protecció i pels qui l’ofereixen complint amb les seves obligacions.

———————-

ACT Alliance – Alboan – Anglican Alliance – Càritas Espanyola – Càritas Internationalis- Catholic Charities USA – Community of Sant’Egidio – CONFER (Conferencia Espanyola de Religiosos)-Dominicans for Justice and Peace – Entreculturas – International Union of Superior Generals (UISG)- Franciscans International – Jesuit Refugee Service – Jesuites Social- Justícia i Pau Espanya– Lutheran World Federation – Pax Christi International- Scalabrinian Missionaries – Scalabrini International Migration Network (SIMN)- Talitha Kum Worldwide Network of Religious Life against Trafficking in Person- Union of Superior Generals (USG) – Vivat International – Voices of Faith World Union of Catholic Women’s Organizations (WUCWO)

 

Càritas Mallorca presenta la seva Memòria 2016: “Sempre al costat de les persones”

Al darrer any, Càritas Mallorca ha acompanyat 7.885 persones  en els seus diferents projectes socials, invertint més de 3 milions d’euros

Amb el lema “Sempre al costat de les persones”, Càritas Mallorca ha presentat avui dematí  la Memòria 2016 [VEURE AQUÍ]. “Emmarcada a un context socioeconòmic aparentment de creixement, on en proporció més persones aconseguiren un treball i on hi ha hagut un augment de serveis i ajudes per part de les administracions públiques i altres entitats, Càritas ha seguit estant al costat de moltes persones, acollint-les i acompanyant-les, fent camí amb elles i reclamant serveis, dignitat i drets”. Amb aquestes paraules ha començat la roda de premsa, Margalida Mª Riutort, directora de Càritas Mallorca, destacant així el focus principal de l’acció de Càritas: les persones.

Aquesta Memòria reflecteix la feina realitzada des dels diferents programes socials de Càritas Diocesana i de les 68 Càritas Parroquials que realitzen l’acció social als diferents territoris de Mallorca, donant compte del destí dels 3.368.470,36€ invertits en els diferents programes que han permès acompanyar 7.885 persones en situació de desigualtat social i/o risc d’exclusió social a Mallorca.

Juntament amb la directora, l’acte celebrat a la sala de premsa del Bisbat de Mallorca, ha comptat amb les intervencions de Sebastiana Santmartí, administradora general de l’entitat i de Mn. Guillem Vaquer, delegat episcopal a Càritas.

El context socioeconòmic: un estímul per estar sempre al costat de les persones

Margalida Mª Riutort ha destacat diferents aspectes que l’entitat ha detectat al llarg del 2016: l’augment de llocs de feina no ha impedit les dificultats d’accés a l’habitatge; l’entrada d’un sou a les llars familiars no ha estat suficient per afrontar totes les despeses; malgrat la disposició d’acollida de gran part de la societat cap als refugiats, es continuen donant situacions de rebuig cap a molts d’emigrants; l’ incorporació de noves ajudes públiques ha ajudat a donar suport a algunes persones, però no hi han pogut accedir totes les persones en situació de necessitat, etc.

Tot aquest context, després dels anys de crisi, ha estat un estímul per l’entitat per a seguir treballant en el seu compromís de lluita contra la pobresa i la desigualtat, augmentant les accions d’acompanyament, suport, sensibilització i denuncia.

Les persones que acompanyam

De les 7.885 persones acompanyades (un 17% menys respecte l’any 2015), s’ha destacat el creixement del nombre de dones ateses (61%) respecte al d’homes (39%) , essent principalment persones joves i adultes de entre 30 i 50 anys les que s’han acostat als diferents serveis de Càritas. En quant al tipus de família més del 45% han estat parelles amb fills, un 16’4% famílies monoparentals i un 24 % persones soles.

Amb una davallada significativa respecte a anys anteriors de persones espanyoles (44 %), un 51% són persones extracomunitàries (de més de 70 països). En relació a la seva situació legal, la gran majoria té una situació administrativa regular, tot i que un 12’4% estan en situació irregular, un 1’4% es troben indocumentades i sols un 0’3% de les persones ateses son persones refugiades o en sol·licitud d’asil.

Pel que fa a la formació,  encara un 14% de les persones ateses es troba sense alfabetitzar o sense acabar els estudis primaris i pel que fa a la situació laboral, el 64’4%  són persones actives, de les quals el 57’6% es troben aturades i un 5% fan feina ( 4’5% per compte d’altri i 0’6% per compte pròpia).

L’acció que realitzam amb les persones

En quant a la intervenció realitzada per Càritas, s’han donat més de 35.000 respostes a les diferents demandes realitzades, essent els àmbits prioritaris  la cobertura de necessitats bàsiques (45%); la recerca de feina i els processos d’inserció sociolaboral (34%);  el suport a l’educació (33%) i el suport a l’habitatge (17%).

En relació al suport a la recerca de feina, tal i com es reflectí a l’Informe “Economia i Persones” presentat a finals del mes d’abril, s’han acompanyat 1.522 persones (13%menys que l’any 2015) des dels diferents projectes de Formació (304), Tallers Prelaborals (75), Orientació laboral (1.146) i Intermediació (407)Dins el processos d’inserció sociolaboral es destaca que 333 persones (21%) han aconseguit feina. Malgrat tot, la precarietat laboral no ha deixat d’estar present, ja que alguns dels contractes han estat de curta durada, a jornada parcial i inclús combinant diferents feines alhora. Aquesta situació de precarietat laboral i els ingressos insuficients de les persones i famílies ateses ha comportat que el suport a les necessitats bàsiques per a viure amb dignitat hagi continuat essent nombrós arribant al 29% en ajudes directes amb alimentació e higiene, un 26% en ajudes per habitatge i un 5% en ajudes per a l’educació. Destacar que en el tema de suport a la infància, s’han beneficiat directament més de 250 infants (en ajudes directes i de recursos i serveis del programa Caixa Proinfancia) i més de 230 menors han participat en activitats grupals i comunitàries. Altres ajudes que han facilitat una millora de la situació de les persones acompanyades han estat les destinades a temes de salut, transport i pagament de gestions i taxes (5%). Es destaca també el Servei d’Assessoria Jurídica on han participat 169 persones.

A la memòria també es reflecteix la participació del 42.1% de les persones ateses en activitats grupals i comunitàries, fruit de l’aposta de l’entitat per la dinamització de la participació de les persones als barris i pobles des d’una dimensió més comunitària. Tota aquest treball es duu a terme en coordinació amb les diferents entitats, serveis públics, xarxes i plataformes territorials.

L’aposta per una economia al servei de les persones

Des de Càritas Mallorca es continua apostant per projectes en el marc de l’economia social i solidària, una economia al servei de les persones. És per això que s’ha continuat impulsant el Projecte Tèxtil, de gestió de roba de segona mà, cada vegada amb més nombre de contenidors i recollides de roba per part d’empreses, escoles i particulars, possibilitant la creació de llocs de feina, la participació comunitària i la cura del medi ambient. També el Projecte Koluté, un projecte de formació en confecció semi-industrial i producció de moda solidària, ens ha permès realitzar un contracte d’inserció. Tots aquests productes de roba, sumats als dels tallers pre-laborals de recuperació de juguetes i Bona Traça, es venen a les Botigues Solidàries al diferents indrets de l’illa, des d’on també es promociona el Comerç Just, com una alternativa de consum real que beneficia a cooperatives d’artesans i productors de països del Sud.

L’augment de fons propis: la confiança posada en Càritas

Càritas Mallorca es deu a la confiança que milers de persones dipositen en ella i per això és vital i irrenunciable una aposta per la claredat i la transparència en la gestió dels seus recursos. L’eficàcia, la responsabilitat i també l’honradesa, suposen l’ús d’uns mitjans materials dignes, però mai desmesurats, davant les realitats amb les que ens enfrontam.

En aquest capítol, Sebastiana Santmartí, ha destacat que els ingressos totals de l’exercici 2016 (3.467.883,16€)  han augmentat un 8,5% respecte de l’any anterior. Els ingressos de les activitats pròpies han representat un 67% del total (52% el 2015) a causa sobretot, de l’augment de les donacions de particulars, disminuint el pes dels ingressos de l’administració pública (d’un 32% l’any 2015 a tan sols un 23% l’any 2016) i el de les col·laboracions amb institucions privades (d’un 16% a un 10%). A més  a més, en la línea d’enfortir la base social de Càritas i fidelitzar el compromís en la lluita contra la pobresa, a finals d’any es llançà la campanya “Sigues Part. Fes-te de Càritas”[Més informació a www.haztedecaritas.com/ca].

En el capítol de despeses destacar que s’han invertit 3.368.470,36€ en els diferents projectes socials de Càritas (7.3% menys respecte l’any 2015).  El programa en el que més recursos s’ha invertit ha estat Acció de Base (51%), seguit del Programa d’Acció per la Inserció Sociolaboral (33%).

En relació a les ajudes econòmiques directes a persones, hi ha hagut una davallada significativa en relació als darrers anys de crisi econòmic, ja que des del 2014 havia superat el milió d’euros i al 2016 s’han destinat 638.324,55€, fruit de la reducció del nombre de persones acollides i el traspàs d’algunes d’elles als serveis públics, en l’exercici de reclamar els drets dels ciutadans.

Sempre al costat de les persones

L’Acció Voluntària a Càritas, s’entén com una vocació personal i comunitària de participació social, de servei gratuït als altres, especialment als més vulnerables, i de compromís sostingut per la transformació de la societat, i no com un recurs fàcil per tranquil·litzar la consciència, per adquirir prestigi o per promocionar-se socialment”.

Estar al costat de les persones,  ho fan possible els agents de Càritas Mallorca”- ha destacat Mn. Guillem Vaquer a la seva intervenció. Un total de 984 persones voluntàries (73 noves incorporacions- 208 homes / 776 dones) al llarg i ample de l’illa han fet el seu servei a les parròquies o als projectes específics durant l’any 2016, amb el suport de 75 persones contractades (64 dones i 11 homes) repartides en les àrees d’Acció Social per a la Inclusió, Sensibilització i Serveis transversals.   A més a més, l’aportació solidària de 619 donants esporàdics i 483 subscriptors periòdics i les diferents col·laboracions de més de 150 empreses, associacions i entitats, també són testimoni del compromís de la societat en la lluita contra la pobresa i la defensa dels drets humans. “Per tot això agraïm la confiança i la col·laboració solidària de tothom” ha conclòs Mn. Vaquer, recordant les paraules del Papa Francesc: “Quan som capaços de superar l’individualisme, realment es pot desenvolupar un estil de vida alternatiu i esdevé possible un canvi important en la societat “( LS 208).

Nota de premsa- 15.06.17 Memòria Càritas Mallorca 2016

Càritas i altres nou organitzacions exigeixen a l’Estat Espanyol cinc mesures per a la protecció dels drets de les persones refugiades i migrants

Activistes de deu organitzacions han sostingut avui a la Plaça d’Òpera diversos senyals que simbolitzen les dificultats per les quals passen les persones refugiades durant els seus viatges en la recerca de protecció, i han fet una crida comuna al Govern d’Espanya perquè dugui a terme d’una vegada una sèrie de mesures mínimes urgents que desbloquegin aquesta situació. Accem, Amnistia Internacional, Ajuda en Acció, Càritas, CEAR, Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament, Fundació Cepaim, Metges del Món, Oxfam Intermón i Red Acoge,  han elaborat un document conjunt [VEURE AQUÍ] amb cinc eixos perquè el Govern espanyol compleixi els seus compromisos.

“Som organitzacions diverses però avui estam aquí per exigir a les autoritats espanyoles un objectiu comú: aconseguir que els qui fugen de la guerra i la persecució deixin de trobar-se en una situació de desprotecció i vulneració dels seus drets com a conseqüència de les polítiques migratòries”, ha assenyalat Sagrario Martín, portaveu de Metges del Món.

Impulsar polítiques internacionals que garanteixin els drets humans i protegeixin les vides de les persones refugiades i migrants, impedint que es vegin abocades a prendre rutes més perilloses; millorar el sistema d’acolliment perquè sigui flexible, sostenible, i permeti la veritable integració de les persones; facilitar noves vies legals i segures; posar fi a les devolucions il·legals i garantir que totes les persones poden sol·licitar l’accés a la protecció internacional, així com aconseguir la protecció efectiva de les quals es troben en una situació de major vulnerabilitat, com a nens, nenes, dones embarassades o que viatgen soles, persones de més edat, el col·lectiu LGBTI i els qui pertanyen a minories ètniques i religioses, són les cinc mesures que han proposat les organitzacions en un document comú.

“Malgrat totes les iniciatives ciutadanes i de les organitzacions socials, mitjançant les quals s’està exigint una benvinguda adequada per a aquestes persones, seguim veient amb preocupació la passivitat dels líders mundials per donar resposta integral a aquesta situació”, assegura Irene Ortega, vocal de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament. Espanya, que solament ha acollit a 1.304 persones refugiades de les 17.337 que es va comprometre a resituar i reassentar amb la Unió Europea, és un exemple d’això.

En aquest sentit, les organitzacions s’han dirigit per carta a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santamaría, per sol·licitar-li una reunió i exigir-li que engegui aquestes mesures de manera immediata. Queden tres mesos perquè Espanya demostri si compleix o no amb els seus compromisos, però les organitzacions recorden que, de seguir al ritme que duim  en matèria d’acolliment, es trigarien més de 22 anys a aconseguir-ho.

Més informació

Actualment el 86% dels més de 21 milions de persones refugiades al món es troben en països d’ingressos baixos i mitjans, i 12 milions estan en 10 països que amb prou feines sumen el 2,5% del producte interior brut mundial. Aquestes xifres ridícules mostren com la realitat de les polítiques migratòries a escala global i especialment a Europa està deixant a milions de persones migrants i refugiades en una extrema situació de desprotecció i vulneració de drets.

Càritas Espanyola llança una campanya de solidaritat amb Veneçuela

Aquesta iniciativa és una resposta a la crida urgent de Càritas Veneçuela per distribuir ajuda de primera necessitat en deu estats del país

 

Càritas Espanyola ahir va decidir llançar una campanya de solidaritat amb Veneçuela per respondre a la petició urgent de la Càritas Nacional d’aquest país per recaptar els 1,8 milions d’euros necessaris per finançar el repartiment d’ajuda d’emergència en deu estats.

 

Ajuda urgent per 24.000 persones

El pla de resposta a la crisi humanitària d’accés a alimentació i salut que acaba de posar a punt Càritas Veneçuela té com a objectiu prioritari garantir durant un any ajuda de primera necessitat de 24.000 persones en els estats de Caracas, Miranda, Lara, Trujillo, Barinas, Anzoátegui, Zulia, Bolívar, Sucre i Vargas.

Els destinaris d’aquesta operació seran infants menors de 5 anys, dones embarassades, persones de la tercera edat que viuen soles i famílies en situació d’especial dependència. La distribució d’ajuda es realitzarà a través de la xarxa nacional de Càritas Diocesanes i Parroquials.

Al llindar de la subsistència

Càritas Veneçuela fa aquesta petició d’ajuda a totes les Càritas de la xarxa internacional davant el progressiu deteriorament de les capacitats de subsistència de les famílies més vulnerables, acuitades per l’agreujament progressiu de l’escassetat de productes de primera necessitat, els nivells d’inflació, el col·lapse del sistema de salut i el clima de violència, que limita seriosament l’accés a aliments, atenció mèdica o serveis bàsics del govern.

Segons les dades aportades per la Càritas nacional, el 82% dels veneçolans viu actualment en la pobresa. La inflació anual acumulada és de 700%, la més alta del món, i el FMI preveu un augment d’1.200% en el proper any. La inflació alimentària reflectida pel programa d’alimentació de l’Estat és de 833% en l’últim any.

Així mateix, la salut s’està deteriorant a causa d’una escassetat de productes farmacèutics de més de 85%. Per exemple, no és possible trobar 11 de 29 medicaments bàsics per al tractament del càncer. S’està produint, a més, una reemergència de malalties que es pensava que havien estat eradicades, en particular el paludisme, la diftèria i la tuberculosi. D’altra banda, el país manté un deute de 6 mil milions de dòlars en béns farmacèutics, segons la Federació Farmacèutica de Veneçuela.

Desnutrició i abandó escolar

La desnutrició aguda en menors de 5 anys s’ha triplicat en menys de 2 anys i supera els llindars permissibles de severitat de l’OMS.

En l’àmbit educatiu, durant l’any 2017 l’abandó escolar d’estudiants de primària s’ha incrementat en 45%. A les escoles de l’Església catòlica es reporta un increment del 20% d’abandó. El 45% dels infants assenyalen que falten a l’escola perquè no tenen què menjar.
Des del punt de vista alimentari, la Càritas local alerta que els nivells de desnutrició aguda en menors de 5 anys aconsegueixen nivells de crisi humanitària, mentre que al darrer any es registra un augment en un terç de la mortalitat infantil i de 2/3 de la mortalitat materna, la qual cosa indica la severitat del col·lapse del sistema nacional de salut.
Càritas Veneçuela assegura que el país s’ha convertit “en un estat fallit, sense garanties de serveis essencials per aconseguir benestar nutricional, salut, aigua, educació i benestar general”.
Solidaritat de Càritas Espanyola

Càrites Espanyola ha decidit posar a la disposició de Càritas Veneçuela, com a resposta inicial a la seva crida d’ajuda, una partida de 100.000 euros. Així mateix, llança la campanya “Càritas amb Veneçuela per canalitzar la solidaritat de la ciutadania espanyola amb la població veneçolana davant aquesta situació d’emergència.

I ALS COMPTES DE CÀRITAS DIOCESANA DE MALLORCA

INDICANT “VENEÇUELA”

Telèfon de donacions: 971 71 72 89- www.caritasmallorca.org

BMN Sa Nostra ES55 0487 2099 1620 0001 2803

 

Eroski fa entrega de 30.000€ a Càritas Mallorca, com a resultat de la campanya “Compromís per la Dignitat”

Avui dematí ha tingut lloc l’acte d’entrega dels donatius recaptats als supermercats Eroski de Mallorca, a través de la campanya solidària a benefici de Càritas Mallorca, que ha comptat amb la col·laboració de Rotary Club Mallorca.

Avui dematí a l’Eroski Center d’Aragó (Palma), Alfredo Herráez, director d’Eroski a Balears ha fet entrega dels diners recaptats durant aquests mesos a Margalida Mª Riutort, directora de Càritas Mallorca. L’acte ha comptat amb la presència de membres de Rotary Club de Mallorca, Joan Fageda (soci-fundador i expresident del club) i Fernando Mulet (membre del Comitè de Projectes de Servei), promotors d’aquesta campanya conjunta amb Eroski.

Amb el lema “Compromís per la dignitat” s’ha dut a terme aquesta iniciativa des de mitjans de març fins ara, consistent en oferir als clients de supermercats Eroski de Mallorca la possibilitat de col·laborar amb l’adquisició d’una polsera serigrafiada amb aquest lema, a canvi d’un donatiu d’1€.

La solidaritat dels clients d’Eroski i l’esforç dels seus treballadors han fet possible l’èxit d’aquesta campanya, que ha aconseguit distribuir la totalitat de les polseres (30.000).

Aquest donatiu anirà destinat a donar suport a  persones i famílies ateses per Càritas amb dificultat per a cobrir drets fonamentals com són la vivenda, els serveis d’aigua, llum i gas, a més de suport a altres necessitats bàsiques.

Des de Càritas volem agrair a Eroski i al Rotary Club Mallorca per posar en marxa un any més aquesta iniciativa i, sobretot, donar les gràcies a aquelles persones que, anònimament, han realitzat aquest donatiu,  col·laborant amb aquest petit gest de compromís amb la dignitat de les famílies i persones que estan en situació de vulnerabilitat social i afavorint l’accés als drets bàsics per a tenir una vida digna.

 

© Càritas Diocesana de Mallorca