Cinc entitats, entre elles Càritas, recorreran davant el Tribunal Suprem la regulació de l’asil en el nou Reglament d’Estrangeria
Consideren que hi ha suficients fonaments de dret per a impugnar la incompatibilitat entre el procediment de protecció internacional i els arrelaments
Andalusia Acull, Càritas, CEAR, Xarxa Acull i Servei Jesuïta a Migrants han decidit recórrer de manera parcial el nou Reglament d’Estrangeria, amb la interposició, el dia 20 de gener, del recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem, com a primer pas del procediment judicial.
L’aliança formada per cinc organitzacions especialitzades en l’acompanyament social i jurídic de persones migrants i refugiades, després d’una primera anàlisi del document, valora que la normativa estableix una sèrie de millores importants i fonamentals. No obstant això, hi ha aspectes rellevants demandats per aquestes entitats al llarg de tot el procés que suposen un impacte negatiu en els drets de les persones sol·licitants de protecció internacional i que s’han deixat enrere.
Entre elles, consideren que hi ha suficients fonaments de dret per a impugnar la incompatibilitat entre el procediment de protecció internacional i els arrelaments. L’actual Reglament assenyala com a concepte jurídic que el temps com a sol·licitant de protecció internacional no computi com a temps de permanència prèvia per a sol·licitar una residència per arrelament. Això significa que si una persona migrant rep una denegació a la seva sol·licitud d’asil haurà de reiniciar el seu temps de permanència prèvia –en situació irregular, en aquest cas– per a optar a un arrelament. El recurs se centra en aquesta incompatibilitat, que deixaria en situació administrativa irregular a prop de la meitat de les persones sol·licitants d’asil, i es converteix en un element que desincentiva l’exercici del dret a l’asil.
Per aquest motiu, les cinc entitats, que porten realitzant un seguiment detallat del procés des que es va posar en marxa i van elaborar un catàleg de propostes concretes de millora, han decidit fer un pas endavant amb aquest recurs davant el Tribunal Suprem, posant en primera línia la importància que la legislació espanyola avanç de manera definitiva a garantir els drets de les persones en el camí cap a la seva inclusió com a ciutadania participant.