Càritas considera que el règim especial de les treballadores de la llar continua sent profundament injust
Malgrat els avanços, no hi ha una veritable equiparació de drets i falta una diferenciació professional entre cura de persones i llar
Gran part de les persones que Càritas acompanya cerquen treball com a treballadores de la llar i, un elevat número de les ofertes que arriben són per a treballar en aquest sector. Malgrat els importants avanços registrats en l’últim any, les empleades de la llar continuen mancant del reconeixement social que mereixen, mentre que el règim especial del qual formen part és profundament injust.
Amb motiu de la celebració aquest dijous del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, Càritas reivindica que es produeixin els avanços necessaris per a una veritable equiparació de drets -especialment de les que treballen en règim intern-, així com el reconeixent social d’aquest treball que és fonamental per a la sostenibilitat de la vida.
“Aquesta falta d’equiparació amb la resta dels treballadors col·loca amb freqüència a les empleades de llar en situacions de precarietat laboral i desprotecció social”, explica Tamar Arranz, tècnica de l’equip d’Economia Solidària de Cáritas Española.
Si bé la ratificació del Conveni 189 de la OIT i posterior aprovació del Reial decret llei 16/2022 -que dona lloc a modificacions de diferents normatives relacionades amb el treball de la llar- han suposat un important avanç en el reconeixement de drets -com l’accés a la protecció enfront de la desocupació– ha deixat palés altres reivindicacions.
Lluny d’una veritable equiparació
“Encara estem lluny d’una veritable equiparació de drets, com poden ser la integració en les cotitzacions, la diferenciació professional entre cures de persones i llar, o tot el relatiu a les condicions particulars que comporta el treball d’interna”, subratlla.
Aquesta falta de definició de les condicions particulars del treball de les empleades de la llar en règim intern, fa que moltes d’elles s’enfrontin a situacions d’especial desprotecció i vulnerabilitat. En moltes ocasions, es vulneren els drets laborals, per estar sotmeses a àmplies jornades, incloses jornades nocturnes, sense tot just descans, amb temps de presència que obliguen a tenir disponibilitat i, en molts casos, sense distinció entre treballs de llar i de cures, no comptant aquests amb la remuneració corresponent, donada l’especialització que requereixen. “Tot això, unit al fet que la majoria de dones que treballen com a internes són migrants i moltes d’elles sense documentació, fa que sigui un sector especialment vulnerable als abusos”, recalca.
Segons l’enquesta de la EPA del quart trimestre de 2022, hi havia 543.900 persones treballant en ús de llar. No obstant això, en el registre de la Seguretat Social figuraven al febrer d’aquest any 376.151 persones donades d’alta en el règim d’empleades de la llar.
“Això indica -assegura Tamar Arranz- que bona part de les treballadores realitzen la seva labor sense els drets i la protecció que haurien de tenir. Per això, des de Càritas continuarem treballant al costat del sector perquè es produeixin els avanços necessaris que permetin que les treballadores de la llar es converteixin en treballadores plenes de drets i comptin amb unes condicions laborals dignes”
