II Jornada Mundial dels Pobres: Descobrir el valor d’estar al costat de les persones més vulnerables

Convocada pel Papa Francesc, aquest any la convocatòria porta com a lema «Aquest pobre va cridar i el Senyor el va escoltar»

Per segon any consecutiu, en el marc de la II Jornada Mundial dels Pobres, la Conferència Episcopal Espanyola i Càritas se sumen a la celebració a Espanya d’aquesta convocatòria, posada en marxa per iniciativa del Papa Francesc i que es commemora arreu del món el diumenge 18 de novembre.

La idea d’impulsar aquesta Jornada va néixer el 13 de novembre de 2016, coincidint amb el tancament de l’Any de la Misericòrdia i quan a la Basílica de Sant Pere el Sant Pare celebrava el Jubileu dedicat a les persones marginades. De manera espontània, en finalitzar l’homilia, Francisco va expressar el seu desig que “voldria que avui fos la« Jornada dels pobres »”.

Aquesta celebració -que se commemora cada any i en tota l’Església universal l’últim diumenge del temps ordinari, diumenge XXXIII, previ a la festa de Crist Rei- és una ocasió idònia per posar en relleu el protagonisme dels més pobres a la vida de les comunitats.

El lema sota el qual es convoca aquesta II Jornada – «Aquest pobre va cridar i el Senyor el va escoltar» – està pres del salm 34. Són unes paraules que, com assenyala Francisco en el seu missatge per a la jornada, “es tornen també les nostres a partir del moment en què som cridats a trobar les diverses situacions de patiment i marginació en què viuen tants germans i germanes, que habitualment designam amb el terme general de `pobres'”.

Tres paraules claus

El missatge del Papa conté tres paraules claus que ens ajuden a situar-nos de cara a preparar i animar la jornada:

  • «Cridar»: El crit o clam del que pateix, necessita del nostre silenci per acollir-lo i escoltar-lo.
  • «Respondre»: Déu respon i intervé en la història de la Humanitat curant ferides, restituint la justícia i impulsant a viure la vida amb dignitat; i ens convida a nosaltres, la seva Església, Poble de Déu, a respondre de la mateixa manera, amb tendresa i misericòrdia.
  • «Alliberar»: Per salvar, acollir, protegir, acompanyar i integrar a les persones que més pateixen.

Els objectius de la Jornada

La Conferència Episcopal i Càritas recorden que un dels objectius prioritaris de la celebració és redescobrir el valor d’estar al costat de les persones més pobres i vulnerables de les nostres comunitats, a través de l’oració comunitària i el dinar de diumenge, el banquet de l’Eucaristia , com a expressió de la taula compartida en família.

Al costat d’això, es subratlla també la invitació a seguir l’exemple de la primera comunitat cristiana que perseverava en els ensenyaments de Jesús, en la comunió, a partir el pa i en les oracions, aprenent a viure units i compartint els béns que repartien entre ells perquè cap passés necessitat (Ac 2, 42. 44-45).

Té importància el que, referent a això, critica Francisco en el seu missatge, quan confessa que “sovint em temo que tantes iniciatives, tot i que de seu meritòries i necessàries, estiguin dirigides més a complaure’ns a nosaltres mateixos que a acollir el clam del pobre” , alhora que denuncia com “s’està tan atrapat en una cultura que obliga a mirar-se al mirall i a cuidar-se en excés, que es pensa que un gest d’altruisme n’hi hauria prou per quedar satisfets, sense haver de comprometre directament”.

Per aquest motiu “la Jornada Mundial dels Pobres pretengui ser una petita resposta que l’Església sencera, estesa pel món, dirigeix ​​als pobres de tota mena i de tota regió perquè no pensin que el seu crit s’ha perdut en el buit” .

L’Església, compromesa amb els reptes de la pobresa

En el marc d’aquesta convocatòria, l’Església vol posar en valor la dimensió estratègica que la lluita contra la pobresa té en la seva missió evangelitzadora, impregnada tota ella de l’acció pastoral que es desenvolupa a través de milers de comunitats parroquials, les Diòcesis i les diferents institucions sociocaritatives, com és el cas de Càritas.

D’acord a les dades aportades en l’última Memòria d’activitats de la Conferència Episcopal, més de 4.7 milions de persones en situació de precarietat social van ser acompanyades i ateses en algun dels 9.110 centres socials i assistencials de l’Església en totes Espanya.

Materials de difusió

La Conferència Episcopal i Càritas han preparat diversos materials per impulsar la celebració a totes les parròquies i comunitats d’Espanya d’aquesta II Jornada Mundial dels Pobres. Aquests materials estan disponibles a les pàgines web de la CEE i de Càritas

Càritas Veneçuela fa balanç de la resposta humanitària a la crisi en l’últim any i mig

Durant 18 mesos ha prestat ajuda alimentària i de salut a més de 130.000 persones especialment vulnerables

Càritas Veneçuela ha fet públic un informe global de les accions humanitàries desenvolupades en 16 diòcesis del país per prestar ajuda de primera necessitat a les famílies en situació més precària a conseqüència de l’actual crisi d’accés a l’alimentació i la salut.

Aquest balanç detalla les actuacions que s’han dut a terme durant els 18 mesos de vigència de la crida d’emergència llançat per Càritas Veneçuela a la xarxa internacional de Càritas al juliol de 2017 i que culminarà al desembre pròxim.

Més de 130.000 beneficiaris directes

Gràcies al Programa d’Emergència desenvolupat, Càritas ha aconseguit millorar l’accés de les llars en condicions més vulnerables a medicaments, suplements nutricionals i alimentació complementària. En total, 131.901 persones es van beneficiar directament d’aquestes accions, a les quals cal afegir altres 89.165 beneficiaris indirectes.

Per apartats d’intervenció, el Programa d’Emergència de Càritas Veneçuela, que ha manejat un pressupost aproximat de 1,5 milions d’euros, ha centrat les seves activitats en aquests cinc eixos:

  1. Accés de les llars més vulnerables a medicaments, suplements nutricionals i alimentació.
  2. Desenvolupament d’un sistema de monitorització de la situació sanitària i nutricional, recolzat per 93 llocs sentinelles a les xarxes locals de Càritas per a la detecció de la desnutrició infantil.
  3. Posada en marxa i enfortiment d’una xarxa de Càritas Parroquials per oferir ajuda directa a les persones en situació més precària.
  4. Campanya per al foment del teixit social, a través de la creació de 24 oficines de seguiment de la situació humanitària, 1.051 menjadors comunitaris, 47 aliances de solidaritat amb grups i xarxes de suport humanitari, i 14 tallers de formació per a nens i joves en cultura ciutadana conclosos.
  5. Enfortiment de les capacitats de resposta humanitària, tant de les organitzacions locals com dels equips diocesans i els voluntaris de Càritas.

Greu crisi nutricional i de salut

Des 2015, Veneçuela travessa per una greu crisi econòmica i social. Com assenyala Càritas Veneçuela en el seu balanç, el 2016, la dràstica caiguda en el preu del barril de petroli, el principal producte importat del país, sumat a un procés de control de les empreses privades va generar una progressiva disminució en les capacitats locals de producció, que es va traduir en una greu escassetat d’aliments, i el col·lapse del sistema de salut i d’accés a medicines.

Segons l’Enquesta  Nacional de Condicions de Vida de febrer 2018, els veneçolans han perdut, de mitjana, al voltant de 11 kg de pes des de 2017. L’últim butlletí de Càritas Veneçuela, de juliol passat, assenyala que el 65% dels nens monitoritzats presenten dèficit nutricional i un 13,5% de GAM (Desnutrició Aguda Global). Així mateix, les enquestes sobre les estratègies de supervivència realitzada per Càritas amb les famílies beneficiàries constaten que el 72% de les llars reporten haver hagut d’empobrir la seva alimentació i el 63% haver-se enfrontat a alguna forma de privació alimentària. Només el 15% de les llars asseguren seguir consumint d’acord a un patró alimentari adequat.

D’altra banda, la pèrdua de poder adquisitiu, unida a l’encariment dels productes bàsics, agreuja la situació de pobresa de bona part de la població, que explica, també, l’augment de la migració. Segons l’Organització Internacional de les Migracions, són més de 2,6 milions els veneçolans registrat fora del país i, segons l’ACNUR, unes 5.000 persones surten de Veneçuela diàriament.

Suport de Càritas Espanyola

Càritas Espanyola ha donat suport a la resposta de Càritas Veneçuela a aquesta emergència de forma activa i permanent. A més d’obrir una campanya de captació de fons entre els donants espanyols, ha contribuït econòmicament a les accions humanitàries a favor de les famílies ateses per la Càritas local i les Càritas veïnes que estan acollint els veneçolans que surten del país.

Fins a la data i en el marc d’aquesta resposta d’àmbit regional, Càritas Espanyola ha aportat a Càritas Veneçuela un total de 100.000 euros, a Càritas Colòmbia altres 150.000 i una partida de 40.000 euros a Càritas Brasil.

Sebastià Serra i Morro , nou director de Càritas Diocesana de Mallorca

Pren el relleu de Margalida Mª Riutort , qui ha dirigit l’entitat en els darrers 5 anys. També s’incorpora com a nou delegat de Pastoral Caritativa i Social a Càritas Mallorca, Mateu Tous Vanrell

El Bisbe de Mallorca,Mns. Sebastià Taltavull, ha nomenat a Sebastià Serra Morro nou director de Càritas Diocesana de Mallorca, en substitució de Margalida Mª Riutort.

El nou director, casat i pare de tres fills,  va néixer a Palma l’any 1957. És llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona i té el títol de medicina Familiar i Comunitària, així com el de diplomat en Geriatria i Gestió de Recursos Humans. També té formació en Direcció i Organització d’Hospitals i Serveis de Salut.

Ha desenvolupat la seva feina professional com a metge de família als centres de salut de Pere Garau,  Son Ferriol i a la Unitat bàsica de Sant Jordi. Ha estat Director Gerent de l’Associació Marginats- La Sapiència, Coordinador Mèdic del Centre de Salut  Pere Garau i Subdirector Mèdic  de la Gerència  d’Atenció Primària de Mallorca.

Sebastià Serra , ha estat membre del Moviment Cristià de Professionals de Mallorca, també vocal del Patronat de la Fundació Social La Sapiència. És membre del Grup d’Anàlisi i Reflexió de Càritas Mallorca des de la seva constitució.  Ha participat com animador de fe de l’escoltisme a l’àmbit del Moviment Escolta i Guiatge  de Mallorca, com a l’AEG Eladi Homs. Actualment és vocal de la Societat Balear de Cures Pal·liatives.

Mateu Tous Vanrell, nou delegat de Pastoral Caritativa i Social

La presència del nou Director coincideix amb la incorporació de Mateu Tous Vanrell, com a nou Delegat Episcopal a Càritas Mallorca en substitució de Guillem Vaquer.

Tous Vanrell , llicenciat en Farmàcia, ha exercit aquesta professió  des del 84. Ha realitzat estudis de Teologia sent ordenat capellà al 93 a Sóller. Ha exercit  a les parròquies  de la Vall , Son Cladera, l’Encarnació i és rector actualment a la Parròquia de Sant Jaume. Destacar que en l’actualitat és  també President d’Apotecaris Solidaris i membre fundador de l’entitat.

Margalida Riutort, 11 anys exercint  funcions de Direcció

Margalida Riutort, directora de Càritas Mallorca durant els darrers 5 anys , i 6 com a Secretària General , ha exercit aquests càrrecs amb dedicació plena i amb intensitat diària per desenvolupar projectes  que donessin resposta  a les realitats de cada territori  i atendre especialment als col·lectius de persones més vulnerables.

Margalida Riutort és diplomada en Treball Social i té un postgrau en Gestió d’Entitats no Lucratives.

La vinculació a Càritas Mallorca va començar al 1988 amb el desenvolupament del  projecte  d’atenció a la marginació adulta i a partir del 90 com a Treballadora Social a diferents parròquies  i barris de Palma. També va ser coordinadora del programa d’Inserció i Ocupació  de Càritas Mallorca, participant activament  dins el desenvolupament de diferents projectes formatius , tallers pre-laborals i ocupacionals, i també la coordinació del programa d’Economia Solidària de l’entitat.

Ha estat  al capdavant de Càritas Mallorca des de l’octubre  de 2013. Des d’aquest any fins a 2016 va ser membre del Consell de Càritas Espanyola i el curs 2015-2016 membre de la Permanent .  Ha participat activament a diferents grups de treball de la Confederació de Càritas Española.

Margalida Riutort, que continuarà treballant dins Càritas Mallorca, defineix aquests anys  com una etapa d’ aprenentatge , de creixement  personal i professional , i un temps on ha pogut aprofundir  en la fe i el compromís cristià dins la realitat mallorquina , mantenint  una relació de proximitat  i treball conjunt tant amb l’ església, entitats socials i administracions públiques.

Càritas referma la seva relació estratègica amb la Cooperació Espanyola

L’AECID ha concedit un total de 8 milions d’euros a Càritas per a projectes d’ajuda alimentària i emergències

Càritas Espanyola segueix afermant la seva relació estratègica amb la cooperació espanyola en la resposta humanitària a les situacions de vulnerabilitat i gran precarietat en diverses regions del món.

Exemple d’això és el recent conveni subscrit amb l’Agència Espanyola per a la Cooperació Internacional per al Desenvolupament ,l’AECID, per un import total de 8 milions d’euros.

Dret a l’alimentació a Mauritània i Etiòpia

D’aquesta subvenció, 5 milions es destinaran a impulsar el dret a l’alimentació a Mauritània i Etiòpia, països en els quals Càritas Espanyola porta acompanyant més de 10 anys a les Càritas locals per millorar l’accés i disponibilitat d’aliments. La meitat d’aquest pressupost es destinarà a sostenir programes de millorar de la seguretat alimentària i nutricional de les comunitats rurals del West Arsi (Oromía, Etiòpia), enfortint el cooperativisme i la gestió sostenible dels recursos naturals, per augmentar la resiliència i avançar cap a la plena realització del dret a l’alimentació. I l’altra meitat s’invertirà en projectes de desenvolupament rural sostenible en sis comunitats del Nord de Gorgol (Mauritània).

Resposta a emergències i ajuda humanitària

Una altra partida de 2,5 milions es destinarà a la resposta a emergències en aquells països en què Càritas arriba als últims i no atesos gràcies a l’articulació i presència de la xarxa Càritas en els territoris afectats per les mateixes.

Finalment, AECID ha volgut donar suport al treball de Càritas a la resposta humanitària a la crisi veneçolana a través del nostre treball a Colòmbia amb els desplaçats, amb un projecte de 500.000 euros. De manera específica, les accions impulsades per Càritas es dirigeixen a proporcionar protecció, alberg temporal i educació en els departaments fronterers de la Guajira i Nariño (Colòmbia) a la població víctima del conflicte social a Veneçuela.

Reinauguració del Menjador Social d’Inca

La reforma suposa una millora de totes les instal·lacions i la incorporació d’un nou recurs d’habitatge

El Menjador Social d’Inca, Sor Isabel Bonnín, ha estat remodelat integrament  durant el  2.018 per adaptar-se a la normativa sanitària i d’accessibilitat, una millora de totes les instal·lacions per garantir un servei a les més de 100 persones que diàriament passen per aquest espai obert els 365 dies a l’any.

L’acte de reinauguració es va celebrar aquest diumenge 28 a l’horabaixa amb una gran assistència de voluntaris, autoritats així com de representants d’entitats que col·laboren amb el projecte de menjador. L’acte va estar presidit pel Bisbe Mns. Sebastià Taltavull qui va beneir les instal·lacions i qui va dedicar unes paraules per aquest nou espai remodelat, juntament amb la directora de Càritas Mallorca, Margalida Mª Riutort. També varen intervenir una representant de les monges Franciscanes, el batle d’Inca, i el nebot de Sor Isabel Bonnín, qui va recordar la figura de la seva Tia i la dedicació diària al menjador.

Les obres han suposat una reforma integral de la cuina, amb materials, espais i instrumentals nous, així com els serveis complementaris, bugaderies,  banys i dutxes per neteja personal que s’ofereix a totes les persones que necessitin aquesta assistència.

         

Les millores inclouen la reforma del primer pis del Menjador on s’ha dissenyat un nou espai per donar un  nou recurs habitacional pont per a persones en procés d’inserció i normalització social, a la vegada vol donar resposta a la dificultat de l’habitatge de la zona en un moment d’emergència.

El Menjador Social d’Inca va néixer al 1.994  des de les parròquies i amb la presència  des del primer moment de Sor Isabel Bonnín, monja franciscana,  juntament amb el rector, Jaume Puigserver. Els dos varen estar al capdavant d’aquest projecte amb l’objectiu de cobrir les necessitats més bàsiques d’una part dels residents d’Inca.

Isabel Bonnín, va ser l’ànima del projecte durant molt d’anys, va ser cuinera, coordinadora del projecte i la persona que mantenia els contactes amb les diferents entitats que varen col·laborar amb la iniciativa, sempre de forma voluntària. Des de les Parròquies i des de Càritas Mallorca han volgut reconèixer la figura de Sor Isabel Bonnín , en favor dels més desfavorits posant el seu nom al Menjador Social d’Inca.

El projecte del Menjador ha anat creixent i s’ha professionalitzat  amb el temps amb la contractació de 6 cuiners, i amb la darrera incorporació d’un cap de cuina, un organigrama que se complementa amb la xarxa de voluntaris implicats en el dia a dia que arriba als 90 aproximadament durant tot l’any, 22 dels quals participen setmanalment de forma periòdica i els altres  els caps de setmana  i festius. La  presència del voluntariat se fa imprescindible perquè  el projecte del menjador sigui  una realitat.

Durant aquest període d’obres, el menjar s’ha continuant oferint a través de la contractació d’un càtering que les treballadores i voluntaris repartien a les famílies i la resta de persones del servei. En dades,  fins a 31 de setembre d’aquest any s’han servit 875 menjars, a un total de 150 persones. El perfil del participant són famílies espanyoles, moltes amb menors, 54% del total dels participants un percentatge que s’ha incrementat en els darrers 2 anys, mentre que les famílies immigrants representen un 14’6%, un percentatge que s’ha reduït. Un 12% son persones majors, un 10% son persones soles, i un 8.6% son persones amb problemes de salut mental i altres malalties invalidants. Per aquests dos grups darrers en especial, el menjador vols ser també un espai de relació i de referència  per al seu equilibri i estabilitat social.

El servei del Menjador és una iniciativa que es coordina des del Programa de Càritas d’Acció de Base de la Part Forana,  i que ha servit per enfortir la relació amb els altres projectes de l’entitat. La coordinació també s’estableix amb els serveis socials municipals, i amb la col·laboració d’altres administracions públiques  i entitats privades.

El Menjador Social d’Inca és un espai cedit pels dos propietaris de l’edifici, les monges Franciscanes i Pedro Pascual, un acord de cessió que se prorrogarà per 10 anys més.

Càritas constata múltiples vulneracions de drets en el sector agrícola, l’hostaleria i les ocupacions de la llar

Una investigació basada en més de 900 entrevistes a tot Espanya revelen situacions de gran precarietat i d’explotació laboral

Les dades aportades per una investigació duta a terme per Càritas a 30 províncies de tot Espanya, basada en 917 entrevistes a persones acompanyades per Càritas revelen l’existència de múltiples vulneracions de drets laborals i d’explotació en els sectors del temporalisme agrícola, l’hostaleria i els llocs de treball de la llar.

L’informe, que s’ha presentat sota el títol “Vulneracions de drets laborals en el sector agrícola, l’hostaleria i les ocupacions de la llar” [INFORME], confirma una situació que Càritas coneixia a través del treball diari amb aquestes persones.

La investigació realitzada evidència que els tres sectors analitzats, que toquen al cor de la nostra societat i la sostenen, ja que se situen en els àmbits de les cures, la producció d’aliments i l’organització del nostre oci i temps lliure, es caracteritzen, amb relació al conjunt del mercat laboral, per una major precarietat, major vulneració dels drets i una normalització de l’explotació.

 

L’informe ha estat presentat per Hilde Daems, experta de l’equip d’Inclusió de Càritas Espanyola, i Paco Cristóbal, director de l’Àrea de Comunicació. Al costat d’ells han aportat el seu testimoni personal,  dos testimonis directes de les males i bones pràctiques que té lloc en els àmbits analitzats: Samira El Allali, una dona d’origen marroquí que porta a l’esquena una llarga trajectòria tant com a treballadora de la llar com emprada en el sector de l’hostaleria; i Eugenio Zambrano, director financer de l’empresa agrícola Berries dels Mimbrales situada a Almonte (Huelva), productora de fruits vermells i que, dins d’un model d’economia social, utilitza criteris ètics en la contractació dels seus treballadors.

Vulneracions constatades

La investigació s’ha centrat en avaluar les vulneracions dels drets dels treballadors en aspectes concrets, com són les condicions econòmiques, el temps de descans i tracte laboral, i les possibles violacions de tipus penal.

Algunes de les situacions constatades són, per exemple, que el 30% cobra menys del salari que li corresponia legalment; el 25% realitza hores extres sense remuneració; i el 50% dels temporers cobren tot o part del salari en diner “negre”.

Especialment preocupants són les vulneracions relacionades amb el Codi Penal:

  • Una de cada 20 persones ha rebut amenaces. En el sector agrícola el percentatge és un 13%.
  • Un 4% va veure retinguda la seva documentació. En el sector agrícola, el 12%.
  • Un 12% reconeix haver rebut un tracte humiliant, que en el sector agrícola es dispara al 22,5%.

Com ha assenyalat Hilde Daems, “s’ha normalitzat la vulneració dels drets laborals en aquests tres sectors. Les persones que treballen en els mateixos es troben desprotegides i no se senten `legitimades’ per accedir a l’Estat de dret”. De fet, les persones entrevistades reconeixen que “si treballes en un d’aquests tres sectors ja et pots esperar que no et pagaran les hores extres, tens un salari inferior al legal i una part el reps` en negre ‘ “.

Una de cada quatre entrevistats manifesta que en aquests treballs es vulnerava la legalitat i que eren conscients. Només el 5% ha denunciat aquestes situacions, mentre que gairebé un 70% no ho fa per por de perdre la feina o perquè creuen que la denúncia no serveix per a res.

Tot i aquests dèficits, un 35% dels treballadors en hostaleria i ocupacions de la llar diuen estar molt satisfetes amb la seva trajectòria laboral (entre un 9 i 10), que augmenta a un 70% quan es declaren bastant o molt satisfetes (de 6 a 10). En el sector agrícola, però, aquestes xifres es limiten, respectivament, al 12% i al 45%

La situació administrativa irregular dels treballadors suposa un factor afegit de risc a l’hora de patir la vulneració dels seus drets laborals. No obstant això, l’informe indica que les persones que treballen en els sectors analitzats pateixen vulneració dels seus drets laborals independentment de la situació administrativa en què es trobin.

Tracta de persones i pèrdua de drets

Una situació greu és que no s’identifiquin ni, per tant, puguin perseguir, aquelles vulneracions laborals i altres fets que poden ser constitutius de delictes penals. En aquest sentit, l’experta de Càritas va alertar que “darrere de el 22% de vulneracions greus de naturalesa penal que es constaten en el sector agrícola hi ha possibles situacions de tràfic amb fins d’explotació laboral o treball forçós”. A més, “en no ser identificades com a víctimes d’un delicte que suposa una vulneració greu dels drets humans, ens impedeix poder oferir protecció, assistència, persecució i compensació d’aquests delictes”.

La vulneració de drets laborals afecta totes les facetes de la vida d’aquestes persones: sense possibilitat de disposar de temps lliure, no tenen capacitat per a qualsevol tipus de conciliació personal i familiar; amb elevades taxes de temporalitat i irregularitat salarial, està abocades a la inestabilitat i la precarietat; i la seva activitat dins de l’economia irregular, els restringeix l’accés a drets i prestacions.

Aquesta pèrdua de drets provoca indefensió, fins al punt que les persones no siguin conscients d’aquesta explotació i arribin a normalitzar, pensant que és un “pas necessari” per aconseguir un treball millor o que “és el preu per viure i treballar en aquest país “.

Per a Càritas aquesta “normalització” de la vulneració de drets en aquests tres sectors suposa el fracàs de l’Estat per assegurar la protecció de les persones treballadores i la garantia dels seus drets.

Propostes per eradicar aquestes situacions

Al costat dels resultats de la investigació, s’han presentat un seguit de propostes per abordar les situacions detectades.

En l’àmbit legislatiu, Càritas urgeix a:

1) Ratificar per part d’Espanya el “Conveni sobre les treballadores i els treballadors domèstics de 2011”, en virtut del qual s’exigeix ​​als països que adeqüin les seves legislacions perquè aquest sector tingui garantits tots els drets laborals i prestacions socials.

2) Realitzar, sense dilacions, els canvis legislatius necessaris per incloure plenament als empleats i empleades de la llar en el règim general de la de Seguretat Social, i, en conseqüència, tinguin dret a totes les prestacions reconegudes a la resta de treballadors. I promoure la plena equiparació legislativa dels seus drets amb la resta de treballadors.

En relació amb el sector agrícola, es proposa:

– Posar en marxa les mesures que contempla el Protocol Vinculant P029 relatiu al Conveni sobre el treball forçós, que va entrar en vigor a Espanya el passat 20 de setembre. Al nostre país no està tipificat com a delicte autònom el treball forçós, tampoc l’esclavitud, ni la servitud, segons la definició del Conveni contra el Treball Forçós de 1930. Per a això, caldria modificar el Codi Penal per tipificar de manera autònoma el treball forçós , l’esclavitud i la servitud, diferenciant de l’explotació laboral.

– Revisar la disparitat en els convenis provincials que regulin el sector i que no ajuda a que les persones temporeres coneguin els seus drets i puguin conèixer-los. Cal una reflexió seriosa amb tots els agents per revisar aquesta disparitat, posar mínims més justos i per assegurar que es compleix almenys el que estableix legalment. És fonamental el paper de la Inspecció de Treball.

Així mateix i amb relació als tres sectors, l’actual Llei d’ Estrangeria impedeix l’ ingrés al mercat laboral de les persones estrangeres en situació administrativa irregular, el que els aboca a l’ “ocupació submergida” -sense contracte-, amb tota mena d’abusos i vulneracions.

D’altra banda, la dificultat en la renovació de les autoritzacions de treball fa que un nombre significatiu de persones estrangeres caiguin en situació d’irregularitat sobrevinguda, sent llançades de nou a l’economia submergida i havent de començar de zero per tornar a la regularitat, amb els costos que implica tant per al treballador com per a l’empresari.

A més, la normativa d’estrangeria preveu un règim sancionador molt rígid que provoca dificultat en la mobilitat territorial i funcional, i que treballar en el mercat submergit es consideri una infracció greu per al treballador i molt greu per l’ocupador, de manera que aquesta activitat es torna més oculta i font de major vulnerabilitat.

Càritas incideix, per això, en la necessitat d’evitar la irregularitat sobrevinguda, flexibilitzant el sistema de renovació de les autoritzacions de residència i treball, i desvinculant aquest permís amb el territori o l’activitat que la persona pugui desenvolupar. Això contribuiria a reduir la borsa d’ocupació submergida i facilitaria que els ocupadors acudissin a la contractació regular, a més de permetre que els treballadors poguessin accedir a formació i recerca de feina sense caure en la vulnerabilitat i l’exclusió.

Finalment, seria positiu replantejar l’accés a autoritzacions de residència de persones que ja estan en el nostre territori, però en situació irregular, i que durant un llarg espai de temps estan abocades a acudir a l’economia informal per sobreviure.

A més, és urgent impulsar una llei integral per a totes les formes de tràfic que inclogui i estableixi mecanismes adequats per a la protecció, recuperació i restauració de les víctimes.

Compromís amb el Treball Decent

En la seva intervenció, Paco Cristóbal va assenyalar que “a Càritas ens prenem molt seriosament la vulneració dels drets laborals i ens comprometem amb la seva eradicació i la seva prevenció. Per a això, advoquem des de fa anys per un marc de Treball Decent per a tots dins de la iniciativa que venim impulsat en coordinació amb altres organitzacions d’ Església “.

I, d’altra banda, va afegir, “el model que ens orienta i pel qual apostem és el la d’economia solidària i social al servei dels drets humans i que prioritza la cura del planeta. Aquesta és una realitat visible, que es recolza en projectes repartits per tot l’ Estat, on es posa a les persones en el centre de l’activitat econòmica i es facilita el seu accés a un treball digne “.

Garanties jurídiques que no siguin paper banyat

La xarxa Migrants amb Drets alerta que s’estiguin produint devolucions  immediates al Marroc després de l’últim salt a la tanca de Melilla

Davant l’últim salt a la tanca de Melilla de centenars d’immigrants, amb una persona morta i un nou somni truncat que hauria d’haver-se evitat, la xarxa Migrants amb Drets vol, en primer lloc, expressar el seu dolor i impotència per aquesta nova pèrdua d’una vida humana en les nostres fronteres.  Les tanques segueixen sent signe de violació de drets, sinònims de tragèdia i frustració, els murs on s’estavella la incapacitat de la nostra societat per a transformar el drama de les migracions en una oportunitat per a l’acolliment, la trobada i l’hospitalitat.
En segon lloc i davant a les notícies que assenyalen la devolució immediata en les últimes hores d’almenys mig centenar aquestes persones al Marroc, les entitats de l’Església que participem en la xarxa Migrants amb Drets—i que està present en la Diòcesi de Màlaga a través de la Delegació de Migracions a Màlaga i Melilla, del Servei Jesuïta a Migrants, de les Germanes Apostòliques-Sant Ángel i de Càritas Màlaga— insistim que es complisquen, també en aquest cas, les garanties de qualsevol procediment de devolució:

  • La identificació de cada persona, establint els mecanismes necessaris per a detectar la presència de menors entre les persones nouvingudes.
  • La verificació de les seves circumstàncies personals, com a causes de vulnerabilitat, estat de salut, etc.
  • La informació, en un idioma que sigui entès per les persones nouvingudes, tant sobre la possibilitat i procediment per a sol·licitar protecció internacional, com sobre l’eventual procediment de devolució i els recursos disponibles contra la mateixa.

Tornam a recordar que aquestes garanties bàsiques requereixen temps i recursos, doncs exigeixen proporcionar intèrprets, assistència lletrada (amb temps suficient per a atendre i entendre la situació de cadascuna de les persones) i vies efectives de recurs contra la decisió de retornar-les.

Alertem, a més, que la devolució d’aquestes persones al Marroc amb la premura que sembla confirmar-se violaria l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, tal com s’ha assenyalat per part del Comissari de Drets Humans al Comitè de Prevenció de la Tortura.

La rapidesa no és sempre símptoma d’eficàcia quan el que està en joc són les vides i el futur de persones que porten amb si, en la majoria dels casos, la traumàtica experiència d’un llarg trànsit migratori. Les garanties jurídiques són també una exigència d’una societat democràtica i inclusiva a les quals no podem renunciar i que urgeix enfortir especialment en un moment on s’escolten veus que pretendre situar als éssers humans més vulnerables fora de la legalitat.

Responsabilitat personal i col·lectiva per a eradicar la tracta de persones

En el Dia Europeu contra la Tracta d’Éssers Humans, el Grup Intereclesial insta a superar la ignorància i visibilizar a les víctimes

En aquest Dia Europeu contra la Tracta d’Éssers Humans –18 d’octubre–,  el Grup  Intereclesial  contra la Tracta, recolzat en les nostres accions per la Secció de Tracta de la Comissió Episcopal de Migracions, reconeixem el gran treball que es ve fent des de diferents estaments per a visibilizar a les víctimes.

Al mateix temps, constatam la contínua font de sofriment que suposen les modernes formes d’esclavitud i denunciam seriosament la complicitat amb la qual la societat tolera i manté tot tipus de tracta: explotació sexual, laboral, tràfic d’òrgans, mendicitat, matrimonis forçats, comissió d’actes delictius… o qualsevol altra forma d’explotació.

Aquesta complicitat es tradueix en desconeixement, indiferència, falta de denúncia, i consum de prostitució i de productes elaborats com a conseqüència de l’explotació laboral.

“Existeix qui, coneixent el problema, prefereix no parlar perquè es troba en el final de la cadena de consum, ja que si bé els traficants són una peça més en la cadena de la tracta, un altre ho és la demanda que genera el mercat. Per a acabar amb la tracta és necessari acabar amb la demanda” (Papa Francesc).

Avui, quan milions de persones es veuen forçades a abandonar els seus llocs d’origen fugint de les guerres o de la fam, reivindicam el seu dret a migrar amb garanties: a l’acolliment en els països de trànsit o destinació, a cercar una vida millor, al fet que no se’ls tanquen les portes, al fet que se’ls doni una oportunitat de viure amb dignitat i a ser integrats en la societat com a constructors de la mateixa, sense ser víctimes de tracta.

“La tracta de persones és un crim contra la humanitat, una forma d’esclavitud de les persones més vulnerables de la societat, per aquesta raó és necessària una presa comuna de responsabilitat i una decidida voluntat política per a fer-li front” (Papa Francesc).

Reclamam major sensibilització i formació per a detectar i visibilizar  possibles víctimes de tracta. Urgeix passar de la ignorància del fenomen a una presa de responsabilitat personal i col·lectiva que ens compromet  en l’eradicació d’aquesta forma d’esclavitud.

Reclamam a les entitats públiques:

  • Polítiques que acabin amb la pobresa extrema, la violència, la corrupció, el crim organitzat i la tracta i tràfic d’éssers humans.
  • Rutes migratòries segures i legals, que garanteixi la defensa de la dignitat humana i els seus drets fonamentals.
  • Facilitar el desenvolupament humà integral, amb una educació de qualitat des de la infància i creant oportunitats de formació i ocupació en els països d’origen.

Reclamam a les entitats eclesials:

  • Secundar la trucada del Papa Francesc a acollir, protegir, promoure i integrar a migrants, refugiats i víctimes de tracta de persones.
  • Implicació en la sensibilització i difusió dels 20 punts d’acció proposats per la Santa Seu per als Pactes Globals sobre Migrants, Refugiats i Víctimes de Tracta 2018 de Nacions Unides.

Reclamam al conjunt de la ciutadania:

  • Implicació activa i efectiva per a lluitar contra tot tipus d’esclavitud, qüestionant-nos nostra forma de relacionar-nos amb els migrants i els nostres hàbits de consum.
  • Coratge i honestedat per a optar per un posicionament clar en contra de la tracta de persones.
  • Preguntar-nos sobre el nostre model de creixement econòmic que, com ens diu el Papa Francesc, prioritza els diners abans que a les persones.

Demanam, amb l’esperança de fomentar una solidaritat efectiva amb les persones que pateixen aquesta esclavitud, no caure en la indiferència, escoltar el crit de tantes germanes i germans privats de dignitat i de llibertat, i sanar les seves ferides.

Somiam i treballam per un món en pau, que sigui la casa comuna on tots ens sentim part d’aquestaa gran família que és la Humanitat, en igualtat. Un món on es trenquen totes les cadenes de l’esclavitud.

Càritas reclama voluntat política per a eradicar la pobresa tant a Espanya com en tota la UE

Càritas Espanyola secunda els manifestos difosos per Càritas Europa i la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN)

Des de fa 25 anys se celebra a tot el món, el 17 d’octubre, el Dia per a l’Eradicació de la Pobresa, una convocatòria que serveix per a posar en l’agenda pública la prioritat, tantes vegades relegada, d’eradicar definitivament la pobresa, sobretot la que afecta a les persones en situació de major exclusió social.

Per a Càritas aquesta és una exigència permanent, que ve demandada tant per la realitat de precarietat dels milions de persones a les quals acompanya dins i fora del nostre país com pels propis compromisos assumits per la comunitat internacional a través, per exemple, dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La urgència és tant important si es té en compte, en el cas d’Espanya, quin és l’evolució a l’alça dels nivells d’exclusió social severa en l’última dècada, tal com posar de manifest la Fundació Foessa en el seu informe “Anàlisi i Perspectives 2018”, fet públic el passat 26 de setembre.

És hora d’emplaçar als responsables polítics a passar de les paraules als fets i de reclamar als poders públics a articular amb valentia les polítiques necessàries per a garantir els drets de les persones en situació de desavantatge social.

Aquesta és l’exigència en la qual tant Càritas Europa com la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN), de les quals Càritas Espanyola forma part, posen el focus en els seus respectius manifests difosos amb motiu de la jornada que es commemora avui.

Declaració de Càritas Europa

En el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, Càritas Europa ha difós una declaració en la qual insta als candidats a les eleccions de 2019 al Parlament Europeu “a prioritzar en les seves campanyes la lluita contra la pobresa, les desigualtats i l’exclusió social”. “El futur Parlament –assenyala— hauria de fer tot el possible per a implementar ràpidament l’Agenda 2030 i complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a 2030. En particular, demanem que prengui les mesures adequades per a aconseguir el ODS 1: Eradicar la pobresa. La UE pot i deu mostrar el seu valor afegit quan es tracta de protegir els drets socials de tots els residents”.

Càritas Europa assegura que “quan els nins creixen a famílies pobres, és probable que estiguin  en la pobresa per la resta de les seves vides”. A més, “des de la crisi financera i econòmica de 2008, les polítiques d’austeritat han posat sota pressió als sistemes nacionals de protecció social, la qual cosa soscava encara més la capacitat de l’Estat per a protegir a les persones contra la pobresa. Els europeus mereixen aquesta protecció, ja que contribueix a reduir les desigualtats i a millorar la cohesió social”.

Com afirma l’espanyol Jorge Nuño Mayer, el seu secretari general, “la UE pot fer més contra la pobresa. Es necessita creació d’ocupació per als desfavorits, més suport familiar i millor protecció social. I els ciutadans poden recolzar aquest enfocament amb el seu vot en les pròximes eleccions europees”.

La declaració de Càritas Europa acaba expressant la seva voluntat “d’assegurar-nos que per a 2030 ja no s’hagués de celebrar el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa,  sinó que la pobresa ja hagués estat eradicada a Europa per a llavors”.

Manifest de EAPN

Al manifest llançat avui per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN), s’insta, d’una banda, al fet que Espanya compleixi amb els compromisos adquirits en la lluita contra la pobresa a nivell nacional i internacional i, per una altra, a engegar una estratègia nacional contra la pobresa i l’exclusió social, a més de recolzar el Pilar Europeu de drets Socials.

EAPN denúncia que “la Unió Europea no ha tingut la suficient voluntat política per a impulsar una societat més justa i amb igualtat d’oportunitats per a tots els seus habitants”. Recorda, en aquest sentit, que “mentre que la riquesa està cada vegada més concentrada en unes poques mans, 118 milions les persones, de les quals 21,6 milions són nins/es, viuen una vida de pobresa i exclusió social. Estem parlant del 23,8% de la població europea. A 15 mesos perquè finalitzi l’Estratègia 2020, la UE ha incomplet el seu compromís de traure a 20 milions de persones d’aquestes circumstàncies: seguim amb les mateixes xifres que en començar la dècada. En el cas d’Espanya, el compromís adquirit per al 2020 va ser el de reduir el nombre de persones en risc de pobresa i exclusió entre 1.400.000 i 1.500.000”.

Tot i la recuperació econòmica, augmenta el risc de pobresa a les Illes Balears

Més de 275.000 persones estan en risc de pobresa i/o situació d’exclusió social. Així apareix a l’informe de l’Estat de la Pobresa a les Illes Balears de 2017 presentat per EAPN- Illes Balears

En el marc del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, que se celebra aquest dimecres 17 d’octubre, la Xarxa per a la Inclusió Social. EAPN-Illes Balears, de la qual Càritas Mallorca forma part,  vol posar en relleu que a l’arxipèlag ha augmentat la pobresa. Gairebé un 25% de la població de l’arxipèlag, és a dir, 276.062 persones estan en risc de pobresa i/o situació d’exclusió social, 5 punts més que al 2016.

El document evidencia que la reactivació del teixit productiu de les Illes Balears no redueix la pobresa i a més, aquesta recuperació s’està sustentant en un increment de les desigualtats socials. En aquest sentit, 87.000 persones de les Illes Balears sobreviuen amb 355 € mensuals, el que suposa un 7,8% de la població balear. Convé destacar que la incidència de la pobresa severa també ha augmentat a l’Arxipèlag respecte a l’any 2016, ja que ha pujat més de 3 punts. En definitiva, tot i la prosperitat econòmica, la tendència actual és que els pobres siguin més pobres.

D’altra banda, EAPN-Illes Balears vol cridar l’atenció sobre el fet que les Illes s’estan convertint en el paradís de la desigualtat social, on els rics són més rics i els pobres més pobres, i alerten sobre la ineficàcia de les polítiques públiques per protegir els més vulnerables i per fomentar la redistribució de la riquesa. No en va l’Informe de l’Estat de la Pobresa de 2017 fa palès que l’11% dels balears guanya menys de 5.546€ a l’any, el que suposa més del doble que l’any 2016, que se situava en el 5%. Així mateix, cal destacar que la població que cobra menys de 1.000€, és a dir, els inframileuristes ha passat del 34% l’any 2016 a un 39% l’any 2017. En relació amb aquest punt, l’EAPN-Illes Balears recorda que hi ha molts treballadors els quals el seu sou no els dóna per sobreviure i menys per pagar un lloguer, donat que la majoria de salaris han quedat estancats després d’anys de caiguda lliure, mentre que el preu de l’habitatge, sobretot el de lloguer, es dispara.

Paral·lelament, l’Informe posa de manifest que un 15% dels residents a les Illes guanya 39.000€ a l’any o més, sent el més elevat de totes les comunitats autònomes, després del País Basc i Madrid. En definitiva, la desigualtat és excessivament elevada, i la concentració de la riquesa en les persones situades al cim de la distribució dels ingressos constitueix un motiu de gran preocupació i per tant, la bretxa social creix a mesura que l’economia es recupera: els rics es fan més, els pobres es fan més pobres i la classe mitjana tendeix a desaparèixer.

Respecte a les pensions, l’Informe de l’Estat de la Pobresa de 2017 posa de manifest que el 33’3%, és a dir, 62.630 pensionistes reben una renda inferior al llindar de la pobresa, és a dir, 609€, la qual cosa evidencia la urgent necessitat d’incrementar les pensions mínimes i de millorar les condicions salarials i així poder tenir en un futur una pensió digna.

En el 2017, la població de les Illes Balears que viu en condicions de Privació Material Severa ha empitjorat respecte a l’any 2016. I és que hem passat de 3’7% a un 6’9%. En termes absoluts significa que més de 76.000 balears no pot fer front a quatre dels 7 conceptes de consum bàsic definits per la Unió Europea. En aquest sentit, un 36’8% no pot fer front a despeses imprevistes. Així mateix, destaca que un 18’4% té problemes per encalentir la seva llar a l’hivern, seguit del grup de persones que es retarden en el pagament de les despeses derivades del seu habitatge, que és molt superior al conjunt de l’Estat. Cal destacar que en relació a aquestes xifres, EAPN-Illes Balears alerta sobre la caiguda del benestar social a les illes i, la conseqüent dramàtica realitat que viuen moltes persones. Recorda que tant la pobresa energètica com el preu dels lloguers han de ser una prioritat política.

Així mateix, 33.000 persones residents a les Illes Balears viu en llars amb baixa intensitat de treball. Tot i que ha baixat respecte a l’any anterior, EAPN Illes Balears fa palès que malgrat que les empreses actualment contractin com ho feien abans de la crisi, les condicions laborals són molt pitjors i que són moltes les persones que han de menester dues feines d’avui per arribar a un sou dels d’abans de la crisi. En conseqüència els “contractes ferms” i la figura del “treballador pobre” ja són una realitat que s’ha establert a les Illes Balears, que comporta la invisibilitat de molts treballadors que encadenen contractes temporals i precaris.

INFORME ESTAT DE LA POBRESA EAPN-BALEARS

© Càritas Diocesana de Mallorca