Càritas rep 36,6 milions € del Programa POISES del Fons Social Europeu

El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social coordina la implementació a Espanya d’aquest Programa

El Programa Operatiu d’Inclusió Social i Economia Social (POISES) ha aprovat la concessió de 36.686.906,1 euros a Càritas Espanyola.

El Programa Operatiu d’Inclusió Social i Economia Social (POISES) s’executa des de l’any 2016 amb suport del Fons Social Europeu (FSE). A Espanya s’implementa sota la responsabilitat del Govern d’Espanya a través de la Unitat Administradora del Fons Social Europeu (UAFSE) del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Els objectius d’aquest Programa es basen en la promoció d’un creixement integrador a través del reforçament de la lluita contra la pobresa, l’exclusió social i la discriminació, i per garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat laboral i aprofitar el potencial de l’economia social per a la recuperació econòmica.

Quatre capítols d’intervenció

El mes de setembre passat es va publicar oficialment la resolució de les ajudes corresponents a 2019. La concessió global a Caritas està repartida en els següents capítols:

• Itineraris individualitzats d’inserció soci-laboral: 15.886.519,49 €

• Formació per a la inclusió: 15.800.386,61 euros

• Oportunitats d’ocupació inclusiva des de l’economia social: 3.000.000,00 euros

• Projecte “Moda RE: reciclem roba, inserim persones”: 2.000.000,00 euros

Aquestes quatre operacions es duen a terme mitjançant projectes que desenvolupen en tot el país unes 60 Càritas Diocesanes i les seves entitats vinculades en totes les Comunitats Autònomes espanyoles, que, al seu torn, s’agrupen en les 4 Regions FSE definides per la Unió Europea.

Tota la informació del Programa POISES a Espanya està disponible en la pàgina web de la UAFSE.

Càritas va invertir 353 milions € en 2018 per a acompanyar a 2,7 milions de persones dins i fora d’Espanya

El perfil majoritari de les persones ateses és el de dona, espanyola, amb fills i que porta més de 4 anys acompanyada per Càritas

Les dades de la Memòria 2018 de Càritas Espanyola presentats avui a Madrid confirmen, un any més, la fortalesa de la base social dels milers de voluntaris i donants que sostenen el vast compromís de lluita contra l’exclusió social. Aquesta expressió de solidaritat té rostre concret: el dels gairebé 2,7 milions de persones acompanyades dins i fora d’Espanya per les 70 Càritas Diocesanes que integren la Confederació Càritas al nostre país, que van invertir en l’últim any un total de 353 milions d’euros.

Les dades han estat presentats en la seu de Càritas Espanyola pel bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la i responsable de Càritas en la Comissió de Pastoral Social, monsenyor Jesús Fernández; i pel president i la secretària general de la institució, Manuel Bretón i Natalia Peiro.

Augment de voluntaris i de recursos privats

Aquesta Memòria anual constata un doble augment, tant en el nombre de voluntaris, que passen dels 83.951 de 2017 a 84.551 en 2018, com en el volum de recursos aportats per donants privats i empreses col·laboradores, que pugen del 72,7% en 2017 (256.561.971 euros) al 73,1% en 2018 (257.922.476 euros). És a dir, de cada 100 euros invertits per Càritas en accions socials, 73 procedeixen de fons privats.

Els fons procedents de subvencions públiques van suposar en 2018 un total de 95.087.533 euros (26,9%), dels quals 53,2 milions van ser aportats per les Administracions autonòmiques i 7,8 milions per l’Administració central.

Màxima austeritat

La gestió d’aquests recursos han seguit els criteris de màxima austeritat amb els quals la Confederació Càritas –recolzada en el seguiment tècnic aportat per 5.671 persones contractades— fa el seu treball: l’apartat de Gestió i Administració representa únicament el 5,6% del total de recursos invertits. És a dir, de cada euro es destinen 5,6 cèntims a despeses d’administració.

Protagonisme de les accions d’Acolliment i Ocupació

En el desglossament per programes dels recursos invertits per tota la Confederació, sobresurt l’apartat d’Acolliment i Assistència, que continua sent el capítol al qual es destinen més recursos (81.087.033 euros, el 23% del total).

Després d’aquest apartat figura unes altres de les grans apostes estratègiques de Càritas per a aportar solucions personalitzades als problemes d’exclusió social: el programa d’Ocupació, Comerç Just i Economia Social, al qual es van dedicar 73.922.564 euros (20,9% del total).
Mereix destacar-se, així mateix, l’esforç econòmic dut a terme en programes com els de Majors (38,5 milions d’euros), Persones Sense Llar (30,7 milions), Cooperació Internacional (25,4 milions) i Família, Infància i Joventut (24,3 milions).

Anàlisi de l’actual situació social

Al costat de les dades recollides en la Memòria confederal, Natalia Peiro va posar el focus sobre alguns trets de la realitat social del nostre país que, analitzats a la llum de les dades de la intervenció de Càritas en el territori, mereixen especial atenció.

1. Increment del capítol d’Acolliment i assistència

Encara que en els últims cinc anys, com apunta el VIII Informe FOESSA  presentat al juny, s’han recuperat els nivells d’integració social i han millorat les condicions de vida dels quals es trobaven bé o regular tirant a bé, la secretària general de Càritas ha subratllat que “aquesta millora no ha aconseguit moltes famílies de les quals pitjor es trobaven, ni aquesta recuperació s’ha produït amb la intensitat adequada per a millorar substancialment les seves condicions de vida”.

De fet, ha assenyalat, “l’exclusió social s’ha enquistat en l’estructura social del nostre país”. La situació més precària “és la que afecta a aquests 1,8 milions de persones que es malviuen en l’extrem de l’exclusió més severa i als quals podem definir com la societat expulsada, que són el 3,8% de la població i que ha continuat creixent en els últims anys, fins a incrementar-se en més de 200.000 persones”. Sobre ells s’ha encebat la desigualtat i la precarietat en les seves diferents formes: l’habitatge insegur i inadequat, la desocupació persistent, la precarietat laboral extrema, la falta de polítiques públiques eficaces i la invisibilitat per als partits polítics.

“Aquestes famílies –recorda Natalia Peiro— viuen en la supervivència pura i dura com a objectiu quotidià, han trencat els seus vincles amb la resta de la societat perquè senten no se’ls té en compte i s’enfronten a un sistema de protecció social que no està orientat ni dissenyat per a acompanyar-los en aquesta situació de màxima exclusió”.

Fruit d’aquesta realitat, Càritas “ha de dedicar més recursos en els seus programes d’Acolliment i Assistència per a atendre les necessitats bàsiques d’una població expulsada i que acumula una gran quantitat de dificultats i problemes, i intentar frenar que l’espiral de l’exclusió continuï expulsant a aquestes persones de la societat”.

2. La urgència social relacionada amb l’habitatge i l’ocupació precaris

Es tracta d’un problema que afecta especialment al que FOESSA defineix com a “societat insegura”, composta per 6 milions de persones “que es mouen en el tall de la navalla”. En paraules de la secretària general, “és un grup social divers, amb condicions de vida marcades per dos elements d’inseguretat, l’ocupació precària i insuficient i la tensió per a accedir i mantenir un habitatge”. Exposats com estan al fet que un succés vital personal o familiar negatiu els desestabilitzi i els faci caure del costat de l’exclusió social, temen que la pròxima sacsejada econòmica els faci precipitar-se a l’exclusió.

“En Càritas estem veient com moltes famílies de la societat expulsada, però també algunes famílies de la societat insegura, sofreixen el model negatiu d’ocupació i habitatge del nostre país. Ingressos insuficients de l’ocupació i cost elevat de l’habitatge impedeix a les persones de l’exclusió més severa sortir del pou”, va assenyalar Peiro.

D’aquí, va afegir, que “la manca de polítiques actives d’ocupació fortes així com la gairebé inexistència de polítiques d’accés a l’habitatge que evitin l’exclusió residencial estigui empenyent a Càritas a redoblar els seus esforços en els programes d’incorporació al mercat laboral i en el suport i mediació per a l’accés i manteniment de l’habitatge”.

3. El rostre real de les persones ateses per Càritas

Segons les dades procedents dels propis programes de Càritas en tota Espanya i encara que existeix una gran varietat de perfils, una persona que s’acosta a Càritas a la recerca de suport sol ser una dona (60% dels participants), espanyola (55%), de 30 a 54 anys (55%), amb fills al seu càrrec, amb un temps d’acompanyament per part de Càritas superior als 4 anys (40%) i que alterna períodes de treball amb cerca activa d’ocupació.

Aquesta major vulnerabilitat de les dones s’observa cada dia en els llocs d’acolliment de Càritas: són els qui sofreixen majors problemes per a accedir a una ocupació i han de treballar més per a ingressar el mateix, sentint la sobrecàrrega de les cures de petits i majors, tenint més dificultats per a accedir i mantenir un habitatge. En definitiva, acumulen major risc d’exclusió social, especialment en les llars on les dones són sustentadores principals

“Hem de desmentir –va afirmar Natalia Peiro— l’estereotip últimament tan repetit que les persones estrangeres copen els recursos de Càritas i altres entitats socials. El nostre pròpies dades d’intervenció confirmen que la majoria de les persones acompanyades per Càritas són espanyoles o de la UE (60%). Convé destacar, en aquest sentit, que Càritas, com a expressió d’una Església samaritana, no fa accepció de persones a l’hora de prestar ajuda a qui el sol·licita”.

Al costat d’això, va subratllar també que “les persones immigrants extracomunitàries a les quals acompanyem dupliquen el risc de pobresa i d’exclusió social de les persones autòctones, com a resultat d’un marc legal que dificulta el seu accés i permanència al dret al treball, la qual cosa dificulta la disponibilitat d’uns ingressos econòmics suficients per a afrontar despeses bàsiques com l’habitatge, l’alimentació o el vestit”.

Preocupa també el període d’acompanyament de les persones que acudeixen a Càritas. Unes 3 de cada 10 persones ateses precisen d’un acompanyament per a unes dificultats específiques o puntuals d’al voltant d’un any. En l’extrem oposat es troben famílies les condicions de vida de les quals han sofert dificultats en diferents dimensions (ocupació, habitatge, salut, relacions socials, etc.) que necessiten accions integrals en diverses de les dimensions afectades, la qual cosa explica que 4 de cada 10 persones siguin acompanyades durant 4 o més anys.

4. Una emergència social encarnada en la societat expulsada

“La societat expulsada, 1,8 milions de persones, són avui dia l’encarnació de l’emergència social a la qual Càritas està responent”, va alertar Natalia Peiro, “que és invisible per a molts de nosaltres i per a qui no la senten cada dia ni senten les veus dels qui viuen atrapats en el pou de l’exclusió”. “A més d’invisible, aquesta emergència social es troba invisibilitzada per una sèrie de valors i actituds. Especialment, ens preocupen les actituds particularistes, per la qual cadascun només pensa en el bé del seu territori, del seu grup, de la seva ètnia i de si mateix, sense importar-li el com viu o sofreix el seu veí. Un brou de cultiu per a l’aparició d’actituds de rebuig, de xenofòbia”.

“Aquest individualisme possessiu, on el col·lectiu, el social i el comunitari es valora molt menys que el projecte individual o personal de cadascun, suposa un clar allunyament de la idea del bé comú i de la construcció d’una societat vinculada, i deixem de reconèixer que, com a éssers humans, som interdependents, ens necessitem i hem d’enfortir els vincles entre nosaltres”, va indicar Natalia. Per això, “correm el risc de continuar buscant solucions aïllades als problemes, un escenari en el qual els més vulnerables, els més fràgils acabaran perdent una vegada més. Aquesta és la raó per les quals hem triat per a presentar aquesta Memòria el lema CADA GEST COMPTE”,.

Manuel Bretón: El paper decisiu dels voluntaris

Manuel Bretón, per part seva, va convidar a superar “els reptes que tenim com a societat, en moments d’incertesa política com el present i quan les previsions econòmiques no són especialment positives per a poder construir el futur d’una societat més solidària en la qual cada persona pugui desenvolupar en igualtat de condicions el seu projecte vital”.

En aquesta resposta juguen un paper decisiu “tots i cadascun dels voluntaris que fan possible tota l’activitat recollida en aquestes pàgines, sense els quals Càritas no existiria, com tampoc podria mantenir la seva ingent activitat social sense el suport generós i ampli de col·laboradors, donants i empreses convençudes del valor de la dimensió social de la seva activitat”. Gràcies a aquests gestos fraterns “Càritas pot estar prop de qui més ho necessita a cada moment, defensant els seus drets en les tres àrees fonamentals del desenvolupament: necessitats bàsiques, sentit de la vida i participació social”, va indicar.

Monsenyor Fernández: Construir “bastides d’esperança”

Al començament de la roda de premsa, monsenyor Jesús Fernández va assenyalar, referint-se a les sessions del Sínode per a la Amazonía que se celebra a Roma, que “aquesta Memòria confederal de Càritas és prova palpable d’aquesta preocupació per la cura de la Casa comuna i el compromís de tota la Confederació en un model de desenvolupament sostenible i integral, lloc al servei de les persones i la defensa dels seus drets i la seva dignitat”.

“Avui –va afirmar— és una ocasió propícia per a agrair el lliurament de totes aquests centenars de milers de mans generoses al servei de la caritat que dediquen el seu temps i lliuren la seva persona al servei dels necessitats en Càritas i en altres institucions de l’Església”. Aquí resideix el valor de “aquestes pàgines on es dibuixen aquestes ´bastides d’esperança en un futur millor´ al qual ens convoca l’Evangeli, quan ens urgeix a acompanyar als pobres i construir-los unes condicions de vida més humanes”

Informe FOESSA a Balears: Càritas adverteix que 243.000 persones de les Illes Balears estan en una situació d’exclusió social, un 21’5% de la població total

  • La vivenda és el factor clau en la desigualtat, més d’un 27% de la població es veu afectada per l’accés a un Habitatge Digne.
  • La conflictivitat social ha augmentat del 5,1 al 13,6 % en els darrers cinc anys.
  • La temporalitat a l’àmbit laboral genera treballadors pobres i exclosos. Un 19’6% dels treballadors estan en situació d’exclusió, un 8’6 % en pobresa severa.
  • Balears és la tercera CCAA amb més exclusió de tot el territori espanyol per darrera de Canàries i Extremadura.

La sortida de la crisi econòmica i laboral no ha ajudat a millorar la vida de molts ciutadans de les Illes Balears, així es desprèn del VIII Informe FOESSA Balears 2018 que Càritas Regional ha presentat aquest matí a Palma. El secretari tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores, ha apuntat que l’exclusió social a les Illes s’ha enquistat donant pas a la denominada Societat Estancada.

L’informe FOESSA a Balears assenyala que 1 de cada 5 persones pateix l’exclusió social a la nostra comunitat, un percentatge que en xifres se comptabilitza en 243 mil persones en situació d’exclusió, i dins aquest grup se situa un grup  especialment vulnerable, la població en situació d’exclusió social severa que se situa en 98 mil persones. Són persones i llars damunt les quals recau la desigualtat i precarietat en les seves diferents formes: vivenda insegura i inadequada, atur persistent, precarietat laboral extrema i la seva invisibilitat pels partits polítics. I dins aquest bloc, hi trobam 38 mil persones a les quals l’informe anomena com la societat expulsada, que únicament es preocupen de poder  sobreviure dia a dia.

L’informe també dona una bona notícia: la recuperació econòmica i de l’ocupaciò ha permès que 34.000 persones a Balears hagin abandonat el llindar màxim de l’exclusió. La societat integrada (aquella que no té dificultats per tenir una vida digna) ha millorat passant a representar un 43% de la població, però dins d’aquesta franja s’està produïnt una esquerda per la seva base: un grup de 211 mil persones que malgrat estan a l’espai de la integració, es troben en una situació d’inseguretat, essent els primers en incorporar-se a l’espai d’exclusió si es produeix una desacceleració econòmica.

Tot i així, la nostra comunitat autònoma és on més ha crescut la desigualtat entre pobres i rics. Balears està entre les comunitats espanyoles i europees on hi ha major desigualtat en termes de renda,  i es que la renda mitjana a Balears s’ha incrementat un 11% en els darrers 10 anys, però aquesta pujada només ha estat del 0’6% entre la població amb menys ingressos, essent aquest un dels resultats d’una sortida de la crisis basada en el creixement de l’ocupació de baixa qualitat.

El 21,5% de la població balear viu situacions d’exclusió, dels quals el 8,7% pateix pobresa severa i el 12,8% pobresa moderada. En el còmput nacional, Balears és la tercera CCAA amb més exclusió, després de Canàries (29,1) i Extremadura (23,2). Tot i així, l’índex d’exclusió severa a Balears és superior a la d’Extremadura.

Segons l’informe, hi ha quatre factors fonamentals que marquen el risc social a les Illes com són la vivenda, el treball, el conflicte social i la salut .

La vivenda, motor elemental de la desigualtat

La vivenda és un factor clau de la desigualtat i les dinàmiques d’exclusió social a les Illes , tal i com ha apuntat Raúl Flores a la presentació de l’informe. Un total de 85.000 persones  viuen amb la incertesa de quedar-se sense llar, 120.000 persones viuen a habitatges inadequats, i una data més en aquest apartat és que un 14%  de la població balear estan al llindar de la pobresa severa després de descomptar despeses o deutes relacionades amb el pagament de la vivenda i els sumministres. L’accés a una vivenda digna s’ha convertit en un dret inaccessible per a moltes famílies, que sofreixen la inseguretat i inadequació de la seva llar, i una influència notable sobre els seus recursos econòmics, el seu estat de salut i damunt els projectes vitals dels més joves.

El treball, com a factor d’integració

A l’àmbit laboral, la temporalitat dels contractes de feina a la nostra comunitat és un factor clau de la situació social, i és que els contractes de curta durada estan generant treballadors pobres i exclosos.  La taxa de treballadors en pobresa severa s’eleva fins al 8,6 % i el 19,6% dels treballadors estan en situació d’exclusió, per la qual cosa tenir un treball no garanteix sortir de la pobresa i l’exclusió. Una dada també significativa que apareix a l’estudi és que l’atur de llarga durada al 2.018 arriba als 24 % triplicant la xifra registrada al 2007.

El conflicte social, tercer factor de risc

Les situacions de conflictes socials (conductes anèmiques, addiccions, maltractaments, relacions veïnals i familiars deteriorades) afecten el 13,7% de la població balear, el 32,1% de la població en situació d’exclusió -el que suposa una afectació doble- i el 34,7% de la població en situació d’exclusió severa. En termes d’evolució, si es té en compte el conjunt de la població, la proporció de la població afectada per situacions de conflictes socials ha augmentat considerablement entre 2013 i 2018, passant del 5,1% al 13,7%. Raúl Flores ha apuntat que els dos indicadors que registren un increment major en els darrers 5 anys, en aquest apartat,  i que a la vegada són més elevats respecte a realitat del conjunt d’Espanya són: les relacions conflictives dins la mateixa llar (4.000 llars) i les adiccions ( 48.000 llars).

Un altre indicador de l’apartat del conflicte social és que el 27’9% de la població assenyala haver percebut algun tipus de discriminació , el doble que a Espanya , sigui per raons de sexe (20%) o per raons d’ètnia ( 11%).

L’accés als serveis de salut, factor de desigualtat

L’accés als recursos sanitaris bàsics que no cobreix la sanitat pública, segons ha apuntat Raúl Flores, és també una altre indicador d’exclusió dins la societat balear, especialment dins les persones que tenen una discapacitat, on l’exclusió social es duplica.

La manca de recursos econòmics ha suposat que un 10% de la població balear hagi deixat de comprar medicines o hagi aturat un tractament per aquesta manca d’ingressos,  una realitat que també repercuteix a l’hora d’accedir a un tractament bucodental , on 1 de cada 4 persones no va al dentista. L’Informe FOESSA també destaca que 4.000 persones en situació de dependència i que necessiten ajuda d’una altra persona no la reben per manca de recursos econòmics.

Perfils Sociodemogràfics de l’exclusió a Balears

Les llars que registren taxes d’exclusió més elevades són aquelles que la persona sustentadora principal té menys de 30 anys (32%), sense estudis complets (29%) , desocupada(80%) i el seu origen és d’algun país extracomunitari ( 47%), amb una llar amb menors (27%) especialment monoparental (37%) i de famílies nombroses.

D’aquestes dades, Raúl Flores ha apuntat que se consolida la major exposició a l’exclusió de famílies amb infants, i ha recalcat que “la pobresa s’hereta, és una marca de transmissió intergeneracional , i  si a  la infantessa has tingut una situació de dificultat econòmica la situació de risc d’exclusió se duplica a l’edat adulta”.

A més a més, la probabilitat d’estar a l’espai de l’exclusió és major per les persones de nacionalitat estrangera. Només el 21% de l’exclusió social a Balears és de fora de la UE. Moltes persones estan instal·lades a la por davant una societat del descens i la pèrdua d’estatus. “És important i urgent establir una conversa cívica amb els que senten por cap a la immigració, comprendre les seves raons, però explicar-lis els significat de l’hospitalitat”, ha remarcat el secretari tècnic de FOESSA.

Despesa en Protecció Social

Les Illes Balears també es caracteritzen per una despesa en protecció social inferior a la mitjana espanyola. La despesa mitjana anual a les Illes Balears pel conjunt de les administracions públiques en l’àmbit de la protecció social ascendeix a 2.840 euros per habitant, dels quals el 78,8% van ser finançats per la Seguretat Social, el 11,1% per l’administració central, el 7,2% per les corporacions locals i el 2,8% per l’administració autonòmica. La despesa pública en prestacions socials és a les Illes Balears una mica més baix que el que es realitza en el conjunt d’Espanya, on la despesa mitjana en protecció social va ascendir en el període analitzat a 3.215 euros. Si bé la despesa de l’administració central -316 euros davant 288 en el conjunt d’Espanya- i, especialment, la despesa local són més elevats, la despesa de la Seguretat Social i, en major mesura, la despesa autonòmica, són molt més reduïdes.

Participació Social i Polítiques públiques 

A l’informe FOESSA constata una pèrdua de la qualitat de la nostra democràcia. A Balears només un 21 % mostra un interès en la participació política, un  percentatge que baixa al 6’2% si són persones en situació d’exclusió social.

La majoria de la població continua apostant per l’Estat del Benestar com a mecanisme de protecció social i 3 de 4 persones de les Illes optaria per  tenir més prestacions i serveis pagant més impostos, una dada que està per davall  del conjunt d’Espanya.

Propostes de Futur

El secretari Tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores, ha plantejat mecanismes d’inclusió  de la ciutadania per invertir aquesta  situació de societat desvinculada. Ha parlat de:

  • La necessitat de crear un nou escenari amb responsabilitats compartides . Un sector públic amb administració pública, entitats no lucratives i empreses socials, amb les iniciatives ciutadanes.
  • Repensar el model de prestacions i rendes condicionades o mecanismes de rendes garantides.
  • Construir un teixit social que pensi en comú.

Per finalitzar Raúl Flores ha recalcat que la reflexió que surt després dels resultats de l’informe FOESSA a Balears  és que estam en una “ societat desvinculada, on cada vegada és més difícil fer-se càrrec de les persones que queden darrera, i per això és necessari revincular-nos i la construcció de comunitat tindrà una paper essencial. “

ENLLAÇ A L’INFORME

Video “La Realidad que Es”

ALTRES

www.foessa.es

www.twitter.com/_FOESSA

Reconeixement a les empreses que col·laboren amb el programa d’Ocupació de Càritas Mallorca

A la Jornada pel Treball Decent(7 d’octubre) , Càritas destaca la col·laboració i compromís social de 30 empreses

Càritas Mallorca ha organitzat una trobada, amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Decent que es celebra aquest dilluns 7 d’octubre, amb les empreses que col·laboren amb l’entitat a través del Programa d’Orientació Sociolaboral, una iniciativa que engloba la informació, orientació, formació, intermediació i ocupació a l’àmbit laboral, i on la implicació de les empreses és fonamental perquè el programa sigui una realitat.

Càritas Mallorca ha volgut reconèixer la participació activa de totes aquestes empreses al program , organitzant la trobada al centre Flassaders, una acte presidit per Mn. Bisbe Sebastià Taltavull, i on han intervingut també el director de Càritas Mallorca, Sebastià Serra; responsables del Programa de Formació, Orientació i Intermediació laboral de Càritas i que ha contat amb la presència tant de participants del programa com d’empreses col·laboradores.

Durant l’acte s’ha fet un recorregut pel programa d’acompanyament a la recerca de feina de Càritas Mallorca que va començar al 2.007 amb petites accions de pràctiques o contractacions puntuals, evolucionant al programa actual  d’Acció per a la Inserció Sociolaboral que durant el passat any va atendre a 3.187 persones de diferents perfils. Un programa que ha suposat un increment en el nombre de persones ateses i també de les empreses col·laboradores i que ha suposat comptar amb espais de formació, propis o espais cedits per les empreses, personal formador, masterclass, jornades de reclutament de personal, donacions de materials , formació a mida…un ventall de serveis que ha servit per millorar les oportunitats donades a les persones ateses per Càritas Mallorca en aquest àmbit ocupacional.

Durant l’acte, 3 empreses que formen part del programa, han pogut explicar a través dels seus representats, l’ experiència de participar en aquestes accions formatives. En concret s’han explicat 3 casos, un de pràctiques no laborals a l’empresa  (Instal·lacions Elèctriques Miquel Àngel Ojeda), una segona experiència de formació a mida en el lloc de feina (Serveis Nàutics Integrats a Palma) i la tercera experiència de formació en el lloc de feina i contractació de personal ( Umami Beach Club).

Anteriorment s’ha visionat un petit audiovisual amb les experiències i inquietuds de 10 persones que han passat pel programa de Formació, Ocupació i Intermediació Sociolaboral, persones grans i joves que estaven en situació d’atur i que després de passar pels itineraris d’inserció de Càritas, varen aconseguir entrar novament al mercat laboral.

Des de Càritas Mallorca sabem que la implicació d’empreses és fonamental per a que el programa d’inserció sociolaboral pugui créixer i  pugui donar oportunitats de formació i ocupació a col·lectius de persones que tenen dificultats en accedir al món laboral per circumstàncies, i per aquesta raó volem enfortir aquesta relació i a la vegada animar a altres empreses a participar en aquest programa de Càritas.

Avui s’ha volgut reconèixer el compromís de les principals empreses col·laboradores amb el programa, per la seva fidelitat amb la inserció sociolaboral de les persones participants als itineraris de Càritas:

Alfonso Teruel Quintanilla; Hotel Beverly Playa; Brillosa; Care of People; Club Nàutic Arenal; G Duran Materiales de Construcción; Instal·lacions Elèctriques Miquel Àngel Ojeda; Lluis Pérez Pastisser; Pinmar Suply; Puro Group; Servicios Náuticos integrados Palma S.L.; Hotels Viva; Erosky; El Uno Beach; UM Beach Club; Alcampo; APM  Servicios Náuticos; Restaurant Ca’n Josep  Ca vostra;  Electricitat i Fontaneria Gori Obrador; Hotel Ciutat Jardí; Instal·lacions i gestions Energètiques Ingener; Juan Pedro Yacht Painter; Miquel Calent ca’n Calent; Ocean Colors; Instal·ladora Pasqual; Sa Baronia Hotel; S’Oliu; Restaurant Espectacle Son Amar; Teixits Riera; i Hotels Melià  Palma Marina-  Innside-  Tryp Bosque.

Festa per la dignitat dels treballadors

Càritas Mallorca organitza una jornada d’activitats a favor del Treball Decent

La plaça Llorenç Bisbal de Palma, ha estat l’escenari de la festa organitzada per Càritas Mallorca per commemorar la Jornada a favor del Treball Decent, una jornada mundial que és celebra el pròxim dia 7 d’octubre, per reclamar “mesures per a aconseguir que el Treball Decent sigui una realitat accessible per a totes les persones”.

Entre les activitats programades, on hi ha hagut participació ciutadana tant de grans com de petits, s’ha escenificat un contacontes sobre el món laboral amb diferents personatges, en aquest cas animals dels bosc;  també s’ha escenificat una performance sobre les condicions de feina en diferents llocs del món, que en alguns casos són molts propers a una situació de esclavitud  ;  així com diversos tallers pers infants, i la degustació de productes de Comerç Just.

Durant la Festa s’han donat a conèixer els tres finalistes del Concurs de RelatsEl Treball Decent no és un conte” que per segon any consecutiu ha impulsat Càritas Mallorca amb motiu del dia Internacional del Treball Decent, i als quals se’ls hi fet entrega d’una cistella amb productes de Comerç Just. Cada autor han llegit el seu escrit durant l’acte.  La resta dels escrits presentats al concurs, un total de 37,  han estat exposats a la plaça.

També varen tenir música en directe  a lo llarg de la jornada amb Joan Miquel, del grup «Telepredicadors» que ens va fer de conductor de l’acte.

Per concloure l’acte s’ha llegit, per part del director de Càritas Mallorca Sebastià Serra, el manifest de les entitats que formen part de l’Esglèsia per el Treball Decent, entre elles Càritas, per demanar una verdadera implicació d’entitats públiques i privades perquè el treball decent no sigui una utopia, i recordant que encara el treball està lluny de ser un dret que garanteixi la dignitat de la persona, mentre segueix augmentat el nombre de treballadors i treballadores pobres.

Manifest

 

7 d’octubre, Jornada pel Treball Decent: Urgeix que el treball decent sigui accessible per a tots

El Manifest per aquesta Jornada denuncia que el treball està lluny de ser un dret que garanteixi la dignitat de la persona

Sota el lema “Enfront de la indecent precarietat, treball decent, com Déu vol”, les entitats promotores de la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) –Càritas, Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Germanor Obrera d’Acció Catòlica (HOAC), Justícia i Paz, Joventut Estudiant Catòlica (JEC) i Joventut Obrera Cristiana (JOC)— llancen un Manifest amb motiu de la celebració, el 7 d’octubre, de la Jornada Mundial pel Treball Decent en el qual denuncien “la indecent precarietat que sofreix el món del treball” i urgeixen “a adoptar les mesures necessàries per a aconseguir que el Treball Decent sigui una realitat accessible per a totes les persones”.

En el manifest, aquestes entitats recorden l’aposta comuna aconseguida al juny passat durant la 108a Conferència de l’Organització Internacional del Treball, en la qual es va celebrar el seu Centenari, “d’aprofitar tot el potencial del progrés tecnològic i el creixement de la productivitat per a aconseguir treball decent i desenvolupament sostenible, que permetin assegurar la dignitat, la realització personal i una distribució equitativa dels beneficis per a tots”.

Efectes de la precarietat laboral

Al mateix temps, i en el marc d’aquest 7 d’octubre, des de la ITD es posa el focus en els efectes negatius de la precarietat laboral, que es tradueix en “vides truncades, vulnerables i violentades de persones explotades i abusades per contractes temporals i eventuals, amb sous que no concorden amb les hores realitzades, sense seguretat en el lloc de treball i subjectes a una flexibilitat que acaba fent fallida la dimensió personal de les persones treballadores en impossibilitar una veritable conciliació entre treball, família, descans, participació social i oci”.

Com s’afirma en el Manifest, “continuem constatant com el treball està lluny de ser un dret que garanteixi la dignitat de la persona, mentre segueix augmentat el nombre de treballadors i treballadores pobres”.

Testimoniatge d’Alberto

Per a posar veu a aquesta realitat de precarietat i violació de drets laborals, es recull el testimoniatge d’Alberto, un jove treballador que resideix a Madrid, qui explica de forma eloqüent la seva experiència: “Actualment treballo 16 hores setmanals i cobrament 560 euros. La resposta del meu cap les vegades que li he comentat el tema del salari, de la categoria sempre han estat: “Ara no és el moment”, “la cosa està molt malament”, “ja veus com està la situació, no fa falta que et compti”, “ara no hi ha diners” […] Damunt hi ha altres persones que insinuen que potser és que no t’esforces prou, que no has treballat tot el que deuries, que el teu treball no ho és tot per a tu i això ho nota el cap, que el teu currículum no és prou ampli, anem, QUE LA CULPA ÉS TEVA».

La ITD recorda les paraules del papa Francesc quan denúncia que “la dignitat no ens la dóna el poder, els diners, la cultura, no! La dignitat ens la dóna el treball!”. I un treball que sigui realment digne, perquè avui, afegeix, “tants sistemes socials, polítics i econòmics han fet una elecció que significa explotar a la persona”.

Propostes

A la denúncia d’aquesta realitat, les entitats promotores de la ITD plantegen quatre propostes concretes:

– El compromís de tots els poders públics en la construcció d’un sistema econòmic, social i laboral just, fratern i sostenible que situï a la persona en el centre.

– Un treball que garanteixi la dignitat i la justícia, així com el desenvolupament integral de la persona, especialment d’aquelles més descartades i excloses.

– Un model de treball que sigui font de reconeixement social i personal, a través de la dignificació de les cures, amb nous plantejaments de polítiques socials, de gènere i educatives en igualtat entre dones i homes, sense oblidar el dret a una conciliació real de la vida familiar i laboral.

– I un treball que sigui realment per a la vida, que es realitzi en un entorn de seguretat i salut, amb condicions que garanteixin la integritat física i psíquica de la persona.

En el Manifest, les entitats renoven el seu compromís d’acompanyament de “aquesta dura realitat social i els seus efectes deshumanitzadors” i la seva disposició a “estar alerta per a denunciar, des de la tendresa, la compassió i l’estil de vida de Jesús de Natzaret, la denigració que està sofrint la persona i el treball”.

Sínode especial per a la Amazonia

Conclouen aquesta crida amb una referència al Sínode especial per a la Amazonía, que acaba de començar a Roma i que la seva temàtica concerneix directament a la missió i visió de la Iniciativa Església pel Treball Decent. “La defensa de la Creació –assenyalen les entitats— ens involucra directament en la defensa d’unes condicions laborals dignes per als qui es veuen sotmesos, sota escandaloses condicions d’explotació, a pràctiques productives insostenibles amb la dignitat humana i l’equilibri mediambiental”.

Totes les diòcesis del país han convocat actes reivindicatius i d’oració amb motiu de la Jornada, que poden consultar-se en la web de la Iniciativa.

Jornada a favor del Treball Decent

El pròxim divendres 4  d’octubre  a  partir de les 17h a Palma, a la plaça Llorenç Bisbal, Càritas Mallorca celebra una jornada lúdico-reivindicativa  per defensar el Treball Digne

Amb motiu del dia 7 d’octubre, Dia Internacional del Treball Decent,  Càritas participa de la iniciativa #EsglesiaPelTreballDecent, formada per diferents entitats (Càritas, Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Hermandad Obrera De Acción Católica (HOAC), Justícia i Pau, Joventut Estudiant Catòlica (JEC) i Joventut Obrera Cristiana (JOC)), i que defensa el dret dels treballadors i treballadores a una feina decent, i on també es denuncia els casos de precarietat i abús laboral.

Per commemorar aquest dia a favor del Treball Decent, Càritas Mallorca ha organitzat per divendres 4 d’octubre a partir de les 17 h a la plaça Llorenç Bisbal de Palma, una jornada festiva i a la vegada reivindicativa, per reclamar més drets pels treballadors .

Durant la festa és donarà a conèixer els tres finalistes del Concurs de RelatsEl Treball Decent no és un conte” que per segon any consecutiu ha impulsat Càritas Mallorca amb motiu del dia Internacional del Treball Decent, i als quals se’ls hi farà entrega d’una cistella amb productes de Comerç Just. La resta dels escrits presentats al concurs estaran exposats a la plaça.

Estan programats durant la festa tallers infantils:  contacontes, pintura i photocall, així com una performance sobre la realitat laboral actual. També hi haurà una degustació de productes de Comerç Just, així com una taula informativa dels projectes impulsats per Càritas Mallorca.

A l’acte també està previst la lectura del manifest de les entitats que formen part de l’Esglèsia per el Treball Decent, entre elles Càritas, per demanar una verdadera implicació d’entitats públiques i també del sector empresarial privat per què el treball decent no sigui una utopia.

Càritas Mallorca també ha organitzat una trobada empresarial el dilluns 7 d’octubre, en concret l’àrea de Formació i Ocupació ha programat una jornada amb les empreses més implicades en les accions d’ocupació desenvolupes per  l’entitat durant tot l’any per afavorir  la integració sociolaboral de les persones ateses.

Durant la trobada està prevista una taula redona amb la participació de representants empresarials que han participat en accions de formació en el lloc de feina; formació a mida, pràctiques no laborals i en la contractació de personal que han realitzat aquesta formació. També està previst la projecció d’un petit vídeo amb les històries d’algunes de les persones que han participat als cursos de formació i ocupació de Càritas i que gràcies a aquesta formació i les pràctiques empresarials han pogut tenir una nova oportunitat laboral.

L’acte conclourà amb una refrigeri elaborat pel personal del menjador social d’Inca.

 

«No es tracta només de Migrants, es tracta de tota la Humanitat»

Amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, la Xarxa Migrants amb Drets convida a tenir un actitud d’acolliment i integració que ens situï davant el repte de la migració com una oportunitat per a descobrir i trobar-nos amb la riquesa de l’altre.

Les organitzacions que integren a Espanya la xarxa Migrants amb Drets –Càritas, CONFER, Justícia i Paz, i la Comissió Episcopal de Migracions— s’an unit activament a la celebració de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2019, que té lloc el 29 de setembre, amb la posada en marxa del seu web www.migrantesconderechos.org , que veu la llum amb la vocació de ser un instrument de transparència que serveixi per a reforçar el compromís amb l’acolliment, la protecció, la promoció i la integració dels nostres germans migrants i refugiats.

A través d’aquest nou espai de comunicació online, Migrants amb Drets llança en aquesta Jornada mundial un missatge de sensibilització, inspirat sempre en l’Evangeli, per a convidar a una actitud personal i comunitària d’acolliment i integració que ens situï davant el repte de la migració no com una amenaça sinó com l’oportunitat per a descobrir i trobar-nos amb la riquesa de l’altre.

En temps d’incomprensió, de divulgació de falses notícies, d’augment desmesurat d’actituds xenòfobes i de propagació de pors infundades, corroborem amb el Papa Francesc la necessitat de sortir al pas de les constants violacions dels drets humans que s’estan produint en les persones immigrants i refugiades. Sabem, pel seu missatge per a la Jornada del 29 de setembre que “no es tracta només de migrants, es tracta de no excloure a ningú”.

A més, com en diferents ocasions ha dit el Papa amb veu clara en aquests temps d’auge tecnològic, no hem d’utilitzar mai els mitjans de comunicació com a arma de destrucció contra les persones, sinó que hem de “estar al servei de la veritat rebutjant els prejudicis, i difondre esperança i confiança en el nostre temps” (Missatge per a la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials 2017).
Som conscients que no podem tornar la cara davant una realitat que ens empeny a actuar com a creients i com a ciutadans, impedir que altres veus siguin les que marquin la pauta en el tema migratori i oferir, des de la nostra realitat com a Església, un marc genuïnament humà, acollidor i sensible davant les necessitats dels nostres germans migrants, que, com recorda el Papa, “no són només migrants”.

Creiem en la força que, des de la complementarietat dels nostres carismes i filosofies organitzatives, ens proporciona el treball conjunt que desenvolupem en la Xarxa Migrants amb Drets, un instrument pensat per a suscitar la reflexió, la mirada crítica i la denúncia profètica en les claus que Francisco ens aporta en els seus quatre verbs: “Acollir, protegir, promoure i integrar”
Seguint els seus passos i reconeixent que, com a Església, estem al servei de la veritat i del bon ús dels mitjans, de les xarxes socials i de les noves tecnologies, llancem en el marc d’aquesta Jornada la nostra pàgina web.

Esperam que a través de la consulta i la participació activa de tots els usuaris com a agents de comunicació sobre la realitat de la migració de la qual són testimonis en les seves realitats quotidianes, aquesta web pugui servir d’esperó per a despertar les consciències en un servei eclesial compromès.

Mostra i presentació del Projecte MODA RE- “Reciclam roba, inserim persones” a la Setmana de les Economies Transformadores

La botiga d’Eines X Inserció (l’empresa d’inserció de Càritas Mallorca) a Palma (Sant Felip Neri) és converteix durant la setmana del 20-27de setembre en punt d’informació del projecte de Moda RE-

Avui comença la setmana de les Economies Transformadores, una iniciativa impulsada per REAS, la xarxa d’economia alternativa i solidària de les illes Balears i de la qual forma part un conjunt d’entitats entre elles Càritas Mallorca.

«Aquesta setmana ho arreglam«, és el lema que s’ha escollit per aquesta iniciativa que vol conscienciar d’un canvi  d’hàbits en el nostre  dia a dia , d’apostar per consums més responsables amb el nostre entorn.

Durant la setmana està programat activitats que promouen les entitats que formen part de la Xarxa , i que volen posar en valor l’economia social i solidària.

El projecte MODA RE- i Eines x Inserció

Càritas Mallorca ho fa a través de la botiga ubicada a Palma  (C/ Sant Felip Neri, 1)  un espai reformat recentment i que durant aquesta setmana serà un punt d’informació  del projecte Moda RE-, promogut per Càritas Espanyola , que aposta per l’economia circular a través del reciclatge, la reutilització de roba i la creació d’itineraris d’inserció sociolaboral.

Moda RE- compta amb la participació de 30 Càritas Diocesanes,  en el cas de Mallorca la vinculació és a través d’ Eines x Inserció, l’empresa d’inserció que es va crear fa gairebé 2 anys i que recolza un consum responsable i de respecte al medi ambient,  i que durant l’any passat va recollir més  d’1 milió de kg de roba. A la vegada Moda RE-té com objectiu també la creació d’espais de feina per persones amb dificultats per accedir al món laboral,  a través d’un procés integral d’inserció i d’acompanyament a la persona.

La roba recuperada dins el projecte de Moda RE,  es destina  a les botigues de Càritas Mallorca, on una part s’entrega directa ment a les famílies amb pocs recursos i altre es posa a la venda a preus molt assequibles.

Eines x Inserció i Moda RE- seran protagonistes durant els pròxims dies a la botiga de Càritas de Sant Felip Neri , un espai obert  de 10 a 13’30 i de 17 a 20h cada dia.

La Suma’Truck a la Fira del Mercat Social

No és l’únic projecte que es podrà conèixer de Càritas en aquesta setmana de les Economies Transformadores, el dissabte, a la 5é edició del Mercat Social que es celebra als jardins de la Misericòrdia, hi serà present la Suma’truck, la botiga sobre rodes on es pot trobar la roba de Koluté, que surt del projecte de formació en confecció industrial amb teles africanes; també les capses de paper reciclat del taller de Paper de Càritas a Verge de Lluc, on a través de les algues o palla es fabrica paper de forma artesanal per després realitzar capses, una feina que realitzen persones que adquireixen competències laborals bàsiques durant l’acompanyament que es realitza en aquest espai . A la Sumatruck també trobareu els productes de Comerç Just,  procedents de cooperatives artesanes i agràries de països del Sud, elaborats amb respectant el medi ambient i amb criteris socials.

Al Mercat Social hi seran presents més projectes i serveis que aposten per un consum més respectuós i per l’economia social i solidària.

Més informació de la Setmana d’Economies Transformadores:

https://www.mercadosocial.net/reas-red-de-redes-de-economia-alternativa-y-solidaria/eventos/semana-de-las-economias

El pròxim 9 d’octubre es presenta l’informe Foessa Balears sobre Exclusió i Desenvolupament Social a les Illes

Els equips directius de les Càritas diocesanes de Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera s’han reunit a Palma aquest dimecres 18 de setembre, amb l’objectiu d’elaborar el programa de presentació de l’informe FOESSA Balears, el VIII INFORME FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya. El passat mes de juny es va presentar a Madrid l’informe nacional i en aquesta ocasió s’han elaborat estudis territorials de les dades de cada comunitat autònoma.

L’informe del FOESSA BALEARS 2019 serà presentat el pròxim 9 d’octubre a l’Arxiu del Regne de Mallorca (C/Ramoll Lull 3 de Palma), i comptarà amb la presència de Raúl Flores, secretari tècnic de la Fundació d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada (FOESSA). L’acte serà presidit pels bisbes de les tres diòcesis balears, i hi prendran part els equips directius de les Càritas diocesanes de les tres illes.

Moda RE

Un altre dels punts tractats a la reunió d’equip regional ha sigut el nou projecte Moda Re de Càritas Espanyola, aquesta iniciativa de treball en xarxa confederal de tractament de residu tèxtil i de promoció de l’ocupació, que porta en marxa fa més d’un any. Durant la reunió es va comunicar els diferents punts que es varen tractar a l’assemblea plenària celebrada la passada setmana a Madrid i on varen participar  Càritas Mallorca, a través d’eines x Inserció , i també Càritas Menorca, amb Mestral Inserció i Medi Ambient.

En la passada assemblea plenària a Madrid, celebrada la setmana passada, es va acordar la creació d’una cooperativa de serveis de primer grau, sense ànim de lucre, en la qual participaran els projectes de les diocesanes d’arreu de l’Estat que ho conformen. En el projecte hi participen Càritas Mallorca, a través la seva empresa Eines x inserció, i el de Càritas Menorca, amb Mestral Inserció i Medi Ambient. Càritas Eivissa es troba en fase d’estudi per a incorporar-se en un futur al projecte tèxtil confederal.

En total 34 diocesanes d’arreu d’Espanya formen a dia d’avui Moda RE, així com les tres plantes de tractament ubicades a Bilbao, València i Barcelona. Moda RE promou la reutilització i el reciclatge de roba amb una tractament de 40.000 tones anuals de tèxtil arreu de l’Estat i el treball de prop de 800 persones, la majoria d’elles en situació d’exclusió social.

Nou Coordinador Balear

Durant el transcurs de la trobada l’equip ha elegit al delegat episcopal de Càritas Diocesana de Menorca, Mn. Guillem Ferrer Monjo, com a nou coordinador de la Càritas Regional Illes Balears i representant de la Càritas Autonòmica davant el consell general de Càritas Espanyola per un període de tres anys. El nou conseller substitueix a Joan Marí Torres, director de Càritas Eivissa i Formentera, qui ha desenvolupat aquesta tasca aquests darrers anys al servei de la Confederació de Càritas Espanyola. Els membres de la Regional de Càritas Illes Balears han agraït a Joan Marí la seva dedicació i servei. El canvi de coordinador es durà a terme en el transcurs de la reunió del 17-18 d’octubre del Consell General de Càritas Espanyola.

El Consell General és l’òrgan executiu de l’Assemblea General de Càritas Espanyola, dóna resposta tant a les necessitats de la Confederació en el seu conjunt, com a la conjuntura i marc de referència en el qual han de desenvolupar les seves activitats les Càritas Diocesanes.

© Càritas Diocesana de Mallorca