Exposició “ENCONTRAR PARA ENCONTRARNOS”, una oportunitat per acostar-se a la realitat de les persones que migren

Càritas Mallorca convida a descobrir l’exposició entorn al fenomen migratori, a Can Balaguer del 2 al 16 d’abril

El 2 d’abril a les 18 h Càritas Mallorca inaugura a Can Balaguer de Palma l’exposició “ENCONTRAR PARA ENCONTRARNOS”, una mostra sobre la realitat diària de les persones migrades i refugiades.

L’exposició itinerant, que ja ha recorregut diferents ciutats espanyoles, està dedicada als milions de persones que es veuen forçades a deixar els seus països. Aprofundeix en la realitat de la mobilitat humana forçosa i el que suposa per una persona el fet de migrar.

A través de panells informatius amb fotografies, textos , infografies, àudios i vídeos , la mostra dona a conèixer testimonis de persones, 11 en total, que han hagut de deixar casa seva per diferents circumstàncies. Testimonis de persones que ja han arribat al seu nou destí , com també de les persones que es troben de camí.  S’ofereix també dades de la realitat dels migrants i refugiats, i algunes propostes d’actuacions per intentar canviar aquestes realitats.

L’Exposició, que s’organitza entorn a quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar,  és una oportunitat per a visibilitzar el fenomen migratori, i intentar trencar prejudicis i estereotips.

“ENCONTRAR PARA ENCONTRARNOS” és una exposició que forma part de la campanya llançada pel Papa Francesc i Càritas  Internationalis “Compartiendo el viaje” de mobilitat humana forçada, on es promou la cultura de l’encontre  com a formula per a construir noves societats , més plurals i obertes.

En el marc d’aquesta exposició, també es donarà a conèixer l’informe de l’estudi “La situació social de les persones de Senegal que realitzen venda ambulant a Mallorca, 2018”  coordinat i promogut per Càritas Diocesana de Mallorca, amb la col·laboració d’Enrique Gómez ( Inizia MGC, S.L.).

L’exposició es podrà visitar al pati de Can Balaguer, per lliure, en horari de dimarts a dissabte, de 10h a 19h i diumenges de 11h a 15h. Per a concertar visites guiades per a grups, es pot contactar amb coabase@caritasmallorca.org o al 971717289 (places limitades).

Càritas llança les seves Propostes polítiques davant les eleccions del 28 d’abril per a construir «una societat més justa»

Presenta a tots els grups polítics 8 mesures prioritàries per a protegir “la dignitat de les persones i els seus drets”

Com és habitual davant la convocatòria d’eleccions generals, Càritas Espanyola fa públic el seu document de Propostes en el qual –com s’afirma a la seva introducció— s’ofereixen al conjunt de les forces polítiques una sèrie de mesures prioritàries per a protegir “la dignitat de cada persona i els drets que li són inherents” i promoure “la fraternitat i el bé comú” que serveixin per a construir “una societat humana, justa i democràtica”.

Amb el títol “Per a una societat més justa. Propostes polítiques davant les eleccions legislatives de 2019”, el document desenvolupa un total de 8 mesures concretes, que ja han començat a presentar-se als diferents grups de l’arc parlamentari.

L’objectiu de les mateixes és, com s’explica en el preàmbul del document, “el de servir a la transformació de la realitat aportant al debat públic, des de la nostra presència diària a les fronteres de l’exclusió social, algunes idees, tan urgents com factibles i constructives, per a que les diferents formacions polítiques puguin articular respostes pròximes, eficaces i de qualitat a les necessitats dels més vulnerables”.

Paper de Càritas com a agent de transformació social

Càritas reivindica el seu paper com a agent actiu de transformació de la societat, tant a nivell local com global. Una missió que ve confirmada per la seva important base social (84.000 voluntaris i més de 3 milions de persones participants a Espanya i en projectes de cooperació internacional) i la seva àmplia presència territorial (70 Càritas Diocesanes i gairebé 6.000 Càritas Parroquials) com a organisme qualificat del servei organitzat de la fraternitat de les comunitats cristianes.

La necessitat de posar sobre la taula aquestes Propostes es basa, també, en l’alerta llançada per l’última Assemblea General de Càritas a la seva declaració final, on s’assenyala que “som testimonis de com, mentre augmenta l’escandalosa acumulació de riquesa en mans d’uns pocs, continuen sent moltes les persones i famílies a les que lis manquen cada dia uns recursos mínims que els permetin satisfer amb dignitat les seves necessitats bàsiques”.

Justícia social incompleta

Càritas entén que aquestes situacions no són el fruit de la casualitat, sinó conseqüència d’una justícia social incompleta i que, per tant, han de ser abordades mitjançant una acció pública d’incidència política que posi en joc dimensions tan profundes com la llibertat, la justícia, i la solidaritat.

Com es pot llegir a la introducció de les Propostes, “urgeix articular un marc legislatiu que garanteixi plenament els Drets Humans i protegeixi la dignitat de tota la ciutadania, en compliment i desenvolupament de les recomanacions fetes per Nacions Unides a Espanya en els últims anys”. I s’afegeix: “A l’estil de Jesús, que sempre va posar a les persones en el centre, treballam per a que els interessos econòmics no estiguin mai per damunt de la dignitat dels éssers humans, especialment de tots els oblidats”.

Aquesta és la raó per la qual, recordant la instrucció pastoral Església Servidora dels pobres de 2017, “no podem callar quan no es reconeixen ni respecten els drets de les persones”.

Les 8 Propostes

Aquestes són, en resum, les 8 Propostes que Càritas presenta davant la convocatòria electoral del 28 d’abril:

1. Ratificació de la Carta Social Europea revisada en 1996 i del Protocol addicional de 1995. Càritas proposa que el Regne d’Espanya ratifiqui la Carta Social Europea revisada i el seu Protocol de 1995 de reclamacions col·lectives, a fi de fer possible que els drets contemplats en ella –entre d’ altres, la protecció enfront de la pobresa– siguin una realitat per a totes les persones a tot el territori de l’Estat.

2. Garantia d’ingressos per a les llars en situació de pobresa. Càritas proposa un sistema de garantia d’ingressos mínims d’àmbit estatal per a que tota persona en situació de pobresa tingui dret a un ingrés mínim com a mesura imprescindible enfront de la pobresa.

3. Accés al dret humà a l’habitatge. Càritas proposa l’adopció de polítiques públiques que facin efectiu el Dret Humà a l’habitatge per a totes les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social i una reforma legislativa que protegeixi a les llars vulnerables en cas de desallotjament.

4. Inclusió plena del treball en servei domèstic en el Règim General de la Seguretat Social. Càritas proposa realitzar els canvis legislatius necessaris perquè les persones que treballen en aquest sector aconsegueixin la plena equiparació de drets i tinguin garantida una protecció social completa, tal com estableix la Llei General de la Seguretat Social.

5. Garantir la protecció dels menors estrangers no acompanyats i el seu trànsit a la vida adulta. Càritas proposa modificar la legislació d’estrangeria respecte als menors estrangers no acompanyats d’acord a el que s’estableix en el marc internacional de la Convenció sobre els drets de la Infància i l’Adolescència per a garantir no només la seva protecció sinó el seu trànsit a la vida adulta.

6. Garantir els drets humans també en els procediments d’expulsió. Càritas demana la derogació de la Disposició Addicional Segona de la Llei orgànica d’Estrangeria, amb la qual es pretén donar aspectes de legalitat a uns procediments d’expulsió sumària que es realitzen sense cap mena de garantia.

7. Lluitar contra el canvi climàtic i garantir el dret a l’energia. Càritas proposa l’adopció d’una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, així com mesures actives per a garantir el dret a una energia neta per a totes les persones.

8. Enfortir la política de desenvolupament i cooperació internacional. Càritas demanda una política de desenvolupament regida pels drets humans i la sostenibilitat ambiental, que compti amb més recursos i de més qualitat, i que enforteixi el rol de la societat civil.

A fi de difondre a l’opinió pública el contingut d’aquestes Propostes, s’han preparat unes infografies en les quals de forma molt directa se sintetitza el contingut de cadascuna d’elles.

Dia de l’Aigua: Obrir una aixeta i obtenir aigua potable, un gest impossible per a 2.100 milions de persones

“Enllaça’t per la Justícia” denuncia que l’escassetat d’aigua afecta a uns 2.800 milions de persones a tot el món.

La celebració del Dia Mundial de l’Aigua és una ocasió òptima per a prendre consciència de com el senzill gest quotidià d’obrir una aixeta i que d’ell surti aigua potable no és possible per a 2.100 milions de persones a tot el món.
En aquesta jornada, les entitats que impulsen la campanya “Si Cuides el Planeta, Combats la Pobresa” i que promouen la iniciativa “Enllaça’t per la Justícia” –Càritas, CEDIS, CONFER, Justícia i Paz, Mans Unides i XARXES (Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari)— posen l’accent en els problemes als quals s’enfronten comunitats humanes de tot el món a conseqüència de les greus restriccions d’accés a l’aigua. S’estima, per exemple, que l’escassetat d’aigua afecta a uns 2.800 milions de persones en tots els continents del món durant almenys un mes cada any.


PRINCIPALS PROBLEMES
A la falta de sistemes de distribució d’aigua, que sofreixen amb major intensitat les comunitats rurals que queden lluny de l’abast dels sistemes de distribució d’aigua i que els obliga a desplaçar-se grans distàncies cada dia per a obtenir aigua segura, s’afegeix el problema de la contaminació a causa de l’acció humana.

Es calcula que el 80% del total de les aigües residuals industrials i urbanes s’alliberen en el medi ambient sense cap tractament previ. A més, la producció agropecuària de caràcter intensiu necessita fertilitzants i fitosanitaris que contaminen amb pesticides els recursos hídrics disponibles. Aquesta pèrdua de la qualitat de l’aigua té impactes perjudicials en la salut humana i els ecosistemes.

El canvi climàtic és un altre factor desencadenant dels problemes d’accés a l’aigua en moltes regions del planeta. L’escalfament global pot acabar amb algunes fonts de subministrament d’aigua essencials, com les glaceres, mentre que els residents d’algunes zones costaneres observen com les seves fonts de subministrament d’aigua subterrània són contaminades per fluxos salobres a mesura en què s’eleva el nivell del mar.

La privatització de l’aigua per part de les grans empreses embotelladores que s’apropien d’un recurs comú per a ús privat i minoritari és un altre dels reptes als quals ens enfrontem a l’hora de garantir el dret de l’accés a l’aigua.
Es tracta d’un dret que és objecte de múltiples violacions en el pla internacional. En l’Informe Anual de 2014, la Relatora Especial de l’ONU sobre el dret humà a l’aigua potable i el sanejament va posar en coneixement del Consell de Drets Humans les principals violacions d’aquest, i va animar a utilitzar vies com el Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) per a denunciar als Estats si són responsables d’aquestes.

Com indica la Relatora, “si es prestés major atenció a les violacions dels drets a l’aigua i el sanejament i a les seves causes estructurals, es podria apoderar als grups marginats perquè poguessin disposar de recursos efectius. A més de posar remei a les violacions individuals, la determinació de patrons de violació també contribuirà a prevenir aquestes violacions i obligarà els Governs a abordar les seves causes estructurals en la formulació de polítiques i en les assignacions pressupostàries”.

Amb freqüència, aquestes vulneracions estan relacionades amb privacions més àmplies i violacions d’una altra índole, en particular dels drets humans a la vida, la salut, l’alimentació, l’habitatge, l’educació, el treball i un medi ambient sa.

CONSEQÜÈNCIES
Les disputes sobre el control de recursos d’aigua escassos en regions àrides o durant els períodes de sequera són font de greus episodis de violència i de destrucció d’infraestructures de sistemes d’aigua, que es consideren objectius militars i s’usen com a eines bèl·liques durant les guerres.

Igual que els desastres naturals, els conflictes pels recursos hídrics originen importants desplaçaments de població i el seu assentament com a refugiats en àrees amb recursos insuficients per a cobrir les necessitats bàsiques d’aigua.
Al costat d’això, l’escassetat i contaminació de l’aigua afecta, segons dades de l’ONU, a més del 40% de la població mundial més pobra. I encara que 2.600 milions de persones han tingut accés a fonts millorades d’aigua potable des de 1990, 663 milions encara manquen d’aquesta possibilitat.

El consum d’aigua actual és 6,5 vegades superior al que hi havia a principis del segle XX i es preveu que aquest consum continuarà pujant de manera significativa. Això provoca que molts dels principals aqüífers estiguin sent sobreexplotats i contaminats: s’estan esgotant els limitats recursos hídrics amb major rapidesa que amb la qual aquests es poden reomplir per si mateixos, la qual cosa compromet la sostenibilitat de l’aigua com a recurs renovable. Com a conseqüència d’això, cada dia, prop de 1.000 nens moren al dia degut a malalties prevenibles relacionades amb l’aigua i el sanejament.

L’encíclica Laudato Si´ del Papa Francesc és summament sensible a aquesta qüestió. “Mentre es deteriora constantment la qualitat de l’aigua disponible –s’assenyala en un dels seus punts—, en alguns llocs avança la tendència a privatitzar aquest recurs escàs, convertit en mercaderia que es regula per les lleis del mercat (…) L’accés a l’aigua potable i segura és un dret humà bàsic, fonamental i universal, perquè determina la supervivència de les persones, i per tant és condició per a l’exercici dels altres drets humans. Aquest món té un greu deute social amb els pobres que no tenen accés a l’aigua potable, perquè això és negar-los el dret a la vida radicat en la seva dignitat inalienable”. (LS, 30).

CRIDADA A l’ACCIÓ
Des d’el mes d’octubre passat la campanya “Si Cuides el Planeta, Combats la Pobresa” ve desenvolupant una segona etapa centrada en la divulgació i la reflexió dels eixos programàtics de la Laudato Si’ dins de cada comunitat cristiana i en cadascun dels territoris diocesans de tot el país, i posant el focus en la urgència de “combatre la pobresa”. En aquesta línia, el Dia Mundial de l’Aigua és un moment idoni per a llançar una crida a l’acció en clau personal i comunitària per a impulsar mesures transformadores.

Entre les accions de caràcter personal, des de la Campanya es proposa, per exemple, calcular i reduir la petjada hídrica de cadascun, o beure aigua de l’aixeta sempre que es pugui. I en el pla comunitari i social, se suggereixen mesures com investigar en la zona on es viu el que succeeix amb l’accés a l’aigua, la seva explotació i sostenibilitat; defensar l’aigua com un bé bàsic que ha de ser objecte de gestió pública; o donar suport a la promulgació d’una Llei de Diligència Deguda a Espanya matèria de Drets Humans per a aconseguir una aplicació i defensa eficaç dels mateixos en l’activitat econòmica i empresarial.

#ConectaAguaPobreza

Eines x Inserció, un any d’activitat

L’empresa d’inserció vinculada a Càritas Mallorca promou la inserció sociolaboral, el consum responsable i el destí ètic de la roba de segona mà

EINES X INSERCIÓ compleix un any des de la seva inauguració. L’empresa d’inserció impulsada per Càritas Mallorca i que centra la seva activitat entorn a la recollida, valorització i comercialització de roba de segona mà, s’ha marcat com a objectiu en aquest primer any d’activitat, donar oportunitats de feina a persones que tenen dificultats per accedir al món laboral i facilitar les eines per poder incorporar-se posteriorment al mercat de treball ordinari.

Els itineraris d’inserció amb les persones

La formula que utilitza EINES x INSERCIÓ és el desenvolupament d’itineraris d’inserció a través d’un pla de feina individual que contempla un procés d’acompanyament socio-laboral per part de personal tècnic de Càritas Mallorca, amb tutories individuals, seguiments al lloc de feina i accions formatives per a reforçar les seves habilitats laborals. Aquests itineraris personalitzats han suposat passar en un any de 5 a 8 persones en contracte d’inserció, totes a jornada completa menys una a jornada parcial,  desenvolupant feines com mosso/a de magatzem, xofer, etiquetatge de roba i atenció al client.

El circuit ètic de la roba

El procés d’acompanyament socio-laboral que duu a terme Eines x Inserció se realitza  entorn a la recollida, valorització i comercialització de roba de segona mà, una activitat que ha suposat  990 tones de roba recollida als 182 contenidors vermells de Càritas Mallorca i altres espais durant el 2018, una quantitat que s’ha incrementat en 50 mil kg més respecte el 2017. La roba recollida s’envia a Barcelona, a la planta d’inserció de Càritas on es fa una selecció del material i es retorna a Palma. EINES x INSERCIÓ, rep la roba seleccionada per preparar-la, higienitzar-la i etiquetar-la, i posteriorment distribuir-la tant a persones que ho necessiten com a les botigues de Càritas per vendre-les a preus reduïts.

 

Un projecte més ampli: Moda Re-

EINES x INSERCIÓ s’engloba dins el projecte de Moda Re- que ha impulsat Càritas Espanyola entorn a l’activitat de recuperació de la roba de segona mà, defensant els principis de l’Economia Social i Solidària que fomenta el consum responsable, la reutilització i el reciclatge, garantint un destí ètic de la roba i respectant el medi ambient.

Apuntar per últim que amb la intenció de cercar un equilibri entre sostenibilitat i transparència, els resultats econòmics d’ Eines x Inserció es reinverteixen en la mateixa empresa per millorar el seu desenvolupament, i apostant per l’ocupació digna a partir de la creació de llocs de feina.

 

Càritas Moçambic alerta que l’impacte del cicló «Idai» podria ser la major catàstrofe en dècades

Càritas Espanyola posa en marxa una campanya d’emergència per a canalitzar l’ajuda humanitària als damnificats.

Càritas Moçambic ha alertat que, a la vista de les primeres dades d’avaluació de pèrdues humanes i materials, l’impacte causat pel cicló “Idai” el passat 14 de març en bona part del país podria suposar la major catàstrofe registrada en les últimes dècades.

La destrucció ha estat devastadora en moltes regions a causa de la sèrie de pluges torrencials i vents huracanats que han afectat les províncies del centre i nord de Moçambic, i que haurien afectat seriosament a més de 13.000 famílies. Els efectes del cicló han afectat també el veí Zimbàbue.

El 90% de Beira, destruït
Les autoritats locals han informat que el 90 per cent de Beira, una ciutat portuària amb mig milió d’habitants i la segona més poblada del país, ha estat destruït. I encara que el cicló va tocar terra dijous passat, els equips d’ajuda no van aconseguir accedir a la ciutat fins al diumenge.

Càritas Moçambic ha mobilitzat tots els seus recursos per a posar en marxa un pla de resposta humanitària a aquesta catàstrofe, que s’enfronta a les serioses dificultats d’accés terrestre a moltes de les àrees sinistrades, que estan completament inundades.

Prioritats
Antonio Anosso, responsable d’ajuda humanitària de Càritas Moçambic, assenyala, en un informe d’urgència remès a tota la xarxa de Càritas, que “encara ens enfrontam a alguns desafiaments per a obtenir informació de Beira, perquè no hi ha comunicació”.

“La màxima prioritat per al nostre personal en la zona és rescatar a les persones, proporcionar allotjament temporal i identificar a les persones afectades. Encara que manquen recursos suficients per a respondre a les necessitats més urgents d’aliments, aigua i material de refugi”, afegeix.

Càritas Moçambic està preparant 1.500 mantes per a enviar-les a Beira el més aviat possible. Així mateix, han partit des de Maputo dos equips de Càritas cap a les províncies de Sofala i Zambezia, les més afectades, per a dur a terme una identificació de necessitats d’urgència.

El cicló i les pluges precedents han arrasat àmplies zones del país, destruint infraestructures i comunicacions, i inundant poblacions senceres de les províncies de Sofala, Zambezia, Tete, Niassa, Manica i Cabo Delgado.

De moment, les Càritas Diocesanes de les zones afectades estan col·laborant en els plans inicials de resposta d’emergència, facilitant l’evacuació de les persones que han perdut les seves cases als albergs habilitats per les autoritats, així com acollint-los en esglésies i edificis parroquials.

Solidaritat de Càritas Espanyola
Càritas Espanyola ha transmès la seva solidaritat a Càritas Moçambic, a més d’oferir la màxima col·laboració en els plans d’emergència que es vagin articulant, en coordinació amb la xarxa de Càritas Internationalis i amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID).

Així mateix, ha obert la campanya “Càritas amb Moçambic” per a canalitzar la solidaritat dels donants privats espanyols amb aquesta emergència.

Càritas Espanyola ha dut a terme en l’última dècada un intens treball de cooperació fraterna amb la Càritas d’aquest país africà, on ha donat suport a nombrosos projectes de desenvolupament en àmbits de sostenibilitat alimentària, educació, salut, resposta a emergències i lluita contra el tràfic de persones, entre d’altres.

“Estar cerca para verlo todo”
Aquesta emergència es produeix quan Càritas Espanyola acaba de llançar, sota el lema  “Hay que estar cerca para verlo todo”, una ambiciosa campanya de caràcter anual per a mobilitzar el suport econòmic privat als projectes de cooperació internacional que actualment desenvolupa a més de 60 països de tot el món.

És en situacions d’urgència com la que ara viu Moçambic, on Càritas demostra aquesta capacitat per a “estar a prop” de les persones afectades per situacions d’urgent precarietat com la provocada pel cicló “Idai” i que necessiten la nostra proximitat i molta de la nostra solidaritat.

Càritas llança una campanya per a mobilitzar suport econòmic als seus projectes de cooperació internacional

Sota el lema “Hay que estar cerca para verlo todo”, Càritas Espanyola llança una ambiciosa campanya de caràcter anual per a mobilitzar el suport econòmic privat als projectes de cooperació internacional que actualment desenvolupa en més de 60 països de tot el món.

Després d’una dècada en la qual la societat espanyola ha bolcat de manera molt generosa la seva solidaritat cap a les situacions d’exclusió generades per la crisi a Espanya, Càritas vol respondre ara al repte de reavivar l’interès de la ciutadania i dels col·laboradors privats en les situacions d’urgent precarietat que existeixen a moltes regions del món.

Reforçar l’estabilitat financera

Amb aquest objectiu, aquesta campanya vol reforçar l’estabilitat financera dels projectes de cooperació internacional de Càritas Espanyola, gràcies als quals s’acompanya actualment a més d’1.565.000 persones empobrides a tot el món.

Son les històries de vida d’aquestes persones les que centraran els missatges de la campanya i que, en aquest primer any, posarà el focus en la realitat de tres realitats concretes: el Brasil, Etiòpia i Tailàndia. De manera molt suggeridora, els missatges proposats per la campanya juguen amb els estereotips habituals amb els quals solem relacionar cadascun d’aquests països (el carnestoltes, el cafè o el turisme de platges paradisíaques) i les condicions d’injustícia social a les quals Càritas dóna resposta en aquests territoris.

La campanya compta amb microsite en el qual, juntament amb les dades sobre els programes de cooperació internacional que Càritas recolza en aquests països, els nostres cooperants i col·laboradors en el terreny —Victoria Garofalo a Tailàndia, Riccardo Rabita a Etiòpia i Lucero Guillén a la Amazonia— aporten el seu relat personal sobre la realitat diària de les comunitats amb les quals estan treballant.

A més, aquest lloc online permet fer aportacions econòmiques als projectes de cooperació de Càritas i comprometre’s, de forma concreta, amb les estratègies de lluita contra la pobresa que, en col·laboració amb les Càritas locals, es duen a terme a les comunitats més vulnerables.

30 milions d’euros a 60 països

La confederació Càritas Espanyola va destinar l’últim any quasi 30 milions d’euros al capítol de cooperació internacional, que han permès finançar una àmplia cartera de projectes a més de 60 països d’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina, Oceania i Europa de l’Est.

Aquestes accions de desenvolupament permeten oferir respostes concretes i ràpides a problemes tan urgents per a les comunitats del Sud com són, entre d’altres, la resposta humanitària a les emergències, la seguretat alimentària a través de programes de producció agropecuària i de nutrició, la lluita contra els efectes del canvi climàtic (projectes d’accés a l’aigua potable, la lluita contra la desertització, la prevenció de desastres naturals), l’apoderament de les dones mitjançant programes de crèdit i estalvi, la formació laboral, l’accés a la salut i a l’educació, la construcció d’habitatges, l’acolliment a migrants i desplaçats en origen i trànsit, o el suport a la mediació i la construcció de la pau en zones en conflicte.

Ampliar el nombre de donants

És primordial garantir la sostenibilitat econòmica de tota aquesta activitat. És per aquest motiu que l’objectiu prioritari de la campanya “Hay que estar cerca para verlo todo” sigui el d’ampliar el nombre de donants i col·laboradors privats de Càritas que estiguin disposats a activar el seu compromís solidari amb la millora de les condicions de vida, la dignitat i els drets de les persones dels països del Sud.

Per a això, i a fi d’accedir a nous públics i a un perfil de donant més jove, la difusió de la campanya es realitzarà, prioritàriament, a través de les xarxes socials amb suports més àgils i directes de comunicació digital.

Càritas, que està a prop a tota la geografia nacional de les situacions de major precarietat i exclusió, on acompanya les necessitats de les persones més vulnerables, vol fer visible amb aquesta campanya que també està prop d’aquests milions de persones que fora de les nostres fronteres necessiten la nostra proximitat i molta de la nostra solidaritat. Perquè per a estar a prop de veritat és necessari veure-ho tot.

«Moda re-» consolida els seus objectius de reciclatge tèxtil amb criteris ètics per a inserir persones

En el seu primer any d’activitat, s’han tractat 32.000 tones de roba i s’hahn donat 250.000 peces a persones vulnerables

A punt de complir-se un any des del seu llançament, el projecte Moda re-, una ambiciosa iniciativa liderada per Càritas Espanyola a l’abril de 2018 de reciclatge de roba de segona mà a nivell estatal, ha vist complit amb ampli marge, els seus objectius d’apostar per un model innovador d’economia solidària i sostenible, basada en criteris ètics i capaç de generar la inserció de persones en situació d’exclusió social.

Les xifres d’explotació d’aquest projecte durant els últims dotze mesos així ho confirmen:

32.000 tones de roba usada tractades en una xarxa de 27 plantes de transferència i altres 3 de gestió integral amb tecnologia d’última generació. Aquest procés ha permès estalviar 39 milions de metres cúbics d’aigua i 850.000 tones de CO2 (Font: Fashion Global Agenda).

4.500 contenidors de recollida selectiva instal·lats al carrer.

750 llocs de treball creats, dels quals 380 són d’inserció ocupats per persones en situació o risc d’exclusió social.

– Presència en 30 diòcesi.

100 punts de venda i donació en tota Espanya: 73 botigues i 30 “espais amb cor”.

250.000 peces donades en botiga a persones amb necessitats de vestit.

700 voluntaris.

Eines x Inserció

A Mallorca, és Eines x Inserció, l’empresa de Càritas Mallorca  que se va constituir al novembre de l’any passat, la que s’encarrega de l’activitat de recollida, valoració i comercialització de roba de segona mà, però que va néixer fa 6 anys com a taller de Triatge. En xifres, al 2018 varen ser més de mil tones de roba les que se varen recollir per part d’Eines, que té com a principal eix que persones amb dificultat per accedir al món laboral puguin realitzar itineraris personalitzats a partir d’un contracte d’inserció. En aquest sentit, Eines va començar l’any passat amb 5 persones amb contracte d’inserció algunes a mitja jornada, ara ja són 8 les persones a jornada completa amb contracte d’inserció.


Una economia circular

Tota l’activitat que s’ha desenvolupat en aquest primer any de recorregut ha seguit una estructura d’economia circular. El model de reciclatge tèxtil de moda re- està pensat per a posar a les persones en el centre, gràcies a una activitat empresarial basada en el consum sostenible i en la generació d’ocupació normalitzada per a aquelles persones en situació d’exclusió social que participen en els programes d’acolliment i acompanyament de Càritas.

Les xifres del projecte reflecteixen aquests objectius, ja que el funcionament de moda re- és possible gràcies a una bossa laboral de 750 ocupacions socials i el suport de 700 voluntaris a tota Espanya. Al costat d’això, el compromís amb la sostenibilitat del planeta és una altra de les seves fortaleses, si es té en compte que l’activitat d’aquest projecte tèxtil permet estalviar 39 milions de metres cúbics d’aigua i evita l’emissió a l’atmosfera d’unes 850.000 tones de CO2.

Col·laboració i innovació

El Grup Inditex ha estat un soci estratègic d’aquest projecte des dels seus inicis. Al costat del suport econòmic brindat als projectes d’economia social de Càritas, moda re- i el Grup Inditex compten actualment amb convenis de col·laboració que, més enllà de participar en la recollida de roba en les seves superfícies comercials, se centren en l’impuls a la innovació tecnològica I+D+i mitjançant la posada en marxa projectes de recerca orientats a l’obtenció de noves fibres tèxtils i derivats a partir de la roba usada.

Així mateix, al llarg d’aquest any, moda re- ha subscrit d’acords de col·laboració en la línia de millora i avanç conjunt en la gestió de projectes d’economia circular en l’àmbit tèxtil amb empreses com El Corte Inglés i Carrefour, entre altres.

Una marca que l’expressa tot

L’elecció del nom de la marca per a aquesta iniciativa social no és accidental. Com assenyala Rubén Requena, coordinador del projecte, “amb el nom moda re- volem posar en valor la importància de re-agafar, re-utilitzar o re-ciclarper a re-construir, re-iniciar, re-emprar o re-viure les biografies de totes les persones en situació social precària a les quals acompanyem”.

L’aposta de Càritas per transformar la gestió de la roba usada que tradicionalment s’ha fet a través dels robers suposa una aposta per transformar el concepte d’aquesta activitat. “Donar nova vida a la roba i a les persones que ho necessiten a través d’aquest projecte –afegeix Rubén—significa entendre que val més del que costa, perquè no és el mateix fer negoci amb la roba usada que fer justícia social”.

I és que, a més d’afavorir la inserció laboral dels participants en els programes socials de Càritas, el projecte permet dignificar la forma en què reben la roba aquelles persones que necessiten vestit, que poden fer-ho en els diferents punts de venda de moda re- com uns clients més, però de manera gratuïta.

8 de març: Càritas denuncia el major impacte de la pobresa en les dones

La majoria dels qui acudeixen als centres i serveis de Càritas són dones en situació de pobresa i exclusió social

Si s’hagués acabat amb la desigualtat entre homes i dones, Càritas no estaria denunciant, en el Dia Internacional de la Dona, la major incidència de la pobresa en les dones: no només és major el nombre de dones pobres, sinó que, a més, la pobresa té un impacte major en elles que en els homes.

És una realitat que ocorre en tot el planeta. Segons s’assenyala en l’últim informe d’ONU Dones “Transformar les promeses en acció: la igualtat de gènere en l’Agenda 2030” publicat en 2018, si bé a nivell global hi ha hagut avanços en educació i mortalitat maternal, en matèria laboral la situació s’ha quedat estancada. Així mateix, les dones sofreixen més que els homes la inseguretat alimentària, fins i tot als països industrialitzats, guanyen menys que els homes, dediquen més temps que ells a les cures domèstiques, són més vulnerables a la pobresa extrema i tenen menys possibilitats d’accedir al mercat laboral.


Pobresa i gènere
De tots els factors que poden incidir en el fet que una persona sigui pobre, cap és tan determinant com el gènere. Són múltiples els factors que conflueixen per a mantenir aquesta realitat:
– En el món laboral, els llocs de treball tradicionalment assignats a les dones estan pitjor valorats i remunerats, mentre que, al mateix temps, les dones tenen menors ingressos en el desenvolupament del mateix lloc de treball que els homes. A més, els hi resulta difícil el desenvolupament del seu potencial professional donada la impossibilitat de promoció i accés a llocs rellevants (és el denominat sostre de cristall). El Fòrum Econòmic Mundial alerta que, si es manté el ritme actual en els esforços per eliminar aquesta bretxa al ritme actual, trigaríem fins a l’any 2186 per a aconseguir-lo.
– Els estereotips socials i el sistema educatiu, que encara no ha evitat superar les diferències de gènere, suposen un fre a l’hora d’estudiar determinades carreres o accedir a certs llocs millor valorats i remunerats.
– Les dones continuen ocupant-se majoritàriament de les cures en l’àmbit familiar, la qual cosa genera dobles jornades de treball i itineraris professionals interromputs i reduïts, amb conseqüències inevitables en les prestacions socials per desocupació o jubilació.
– Les intolerables violències masclistes que sofreixen les dones, només pel fet de ser-ho i que són de naturalesa diversa i de diferents intensitats, però molt presents en la nostra societat. Les conseqüències d’aquesta xacra per a les dones se situen tant a nivell psicològic o físic com a social, i influeixen en la seva situació de pobresa, perquè situen a les dones en situacions de major vulnerabilitat i exclusió social.

Totes aquestes desigualtats augmenten si ens endinsem en el cas de les dones rurals, i més encara si són indígenes dels països del Sud. Com també ha alertat ONU Dones, les dones pageses sofreixen de manera desproporcionada els múltiples efectes de la pobresa. Malgrat ser les que garanteixen la seguretat alimentària en les seves comunitats, no disposen d’un accés equitatiu als recursos, als crèdits o als serveis públics, entre altres. Així mateix, les barreres estructurals dificulten la participació de les dones en els espais polítics i en les seves pròpies llars.

Per part seva, en les últimes dècades s’ha produït una feminització dels fluxos migratoris, que ha abocat a les dones a una doble discriminació, com a dones i com a migrants. En el seu projecte migratori, les dones estan exposades a greus situacions com l’explotació sexual, la violència o el tràfic d’éssers humans.

L’experiència de Càritas
Som testimonis, pel nostre treball diari, que la desigualtat no ha desaparegut. Als recursos, centres i serveis de Càritas acudeixen, majoritàriament, dones en situació de pobresa i exclusió social. En els projectes per a Persones sense Llar, per exemple, detectem en els últims anys un augment significatiu de dones, que ens preocupa en tractar-se d’entorns amb elevat nivell de risc per a elles.

Sense una anàlisi seriosa sobre les causes de la pobresa femenina, és impossible eradicar-la. Falta, en moltes ocasions, una perspectiva de gènere on s’investigui com la pobresa incideix de manera diferent en els homes i en les dones, i que mesuri l’impacte que tenen tant la pobresa com les polítiques i programes per a poder combatre-la. I un factor clau és el fet que continua sent insuficient la quantitat de dones en càrrecs de responsabilitat i en espais de decisió que dissenyin, aprovin i implementin polítiques orientades des d’aquesta perspectiva.

Càritas treballa de manera activa per a establir un nou marc de relacions entre homes i dones, basat en una educació en la qual els valors d’igualtat, solidaritat i defensa dels drets humans tinguin el protagonisme necessari.

Compromís de totes les persones
Fem una crida als poders públics, al conjunt de la societat i a la comunitat cristiana per a involucrar-se conjuntament en el desenvolupament d’una societat basada en la igualtat real entre homes i dones. Sense el nostre compromís en l’eradicació de la desigualtat entre homes i dones, estarem contribuint al fet que es perpetuï el fet que les dones continuïn sent més pobres.

Reclamem valentia i justícia per a actuar fermament contra qualsevol forma de violència masclista, que posi els drets de les dones en el centre de les polítiques, no únicament per imperatiu moral i obligat compliment dels drets humans, sinó com a condició indispensable per al desenvolupament sostenible dels pobles.

Com insta el Papa Francesc, “davant el flagel de l’abús físic i psicològic causat a les dones, és urgent tornar a trobar formes de relacions justes i equilibrades, basades en el respecte i el reconeixement mutus, en les quals cadascun pugui expressar la seva identitat de manera autèntica” (Discurs d’Any Nou al cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu, 7 de gener de 2019).

Des de Càritas Mallorca defensam la igualtat de gènere i de totes les persones, i  és per això que aquest 8 de març realitzem una aturada institucional de 12 a 14 hores.

Càritas participa per quart any en l’Informe de l’ONU per a un Habitatge Adequat

Seguint amb la seva labor d’anàlisi, proposta i incidència en polítiques públiques i legislació en el Dret Humà a l’Habitatge, Càritas Espanyola participa, per quart any consecutiu, en el nou Informe 2019 de la Relatoria per a un Habitatge Adequat de Nacions Unides, que Leilani Farha, la relatora especial, va presentar davant el Consell de Drets Humans a Ginebra.

En el marc d’aquesta presentació, la Sala XXII del Palais des Nations de Ginebra va acollir aquest dilluns horabaixa  l’Esdeveniment paral·lel (SideEvent) sobre el tema «Accés a la justícia pel dret a l’habitatge» i en el qual, al costat d’altres ponents internacionals, va intervenir  Sonia Olea, experta de l’Equip d’Incidència i Comunicació de Càritas Espanyola.

El títol d’aquest esdeveniment aborda, precisament, la temàtica de l’Informe d’aquest any, en el qual Càritas Espanyola ha participat aportant claus sobre la protecció i l’accés d’aquest dret humà a Espanya. A més d’aquesta realitat, la Relatora per a un Habitatge Adequat ha convidat també a Càritas a presentar el treball que, com a membre de la REPAM (Xarxa Eclesial Panamazónica), es ve acompanyant en aquesta regió per a defensar l’accés a la terra i a l’hàbitat

Com assenyala Sonia Olea, “per a Càritas Espanyola és fonamental la labor d’incidència política davant les Nacions Unides, un espai al qual podem porta les realitats del cada dia en moltes parròquies i en nombroses Càritas Diocesanes i nacionals respecte a les dificultats que estan tenint centenars de milers de persones en aquest àmbit, ja que un dret com és a l’habitatge, a l’hàbitat o la terra s’ha convertit en objecte d’una de les majors inversions econòmiques en el món, amb millors i més ràpids rendiments”.

Dificultats detectades a Espanya

En l’Esdeveniment paral·lel que se celebra a Ginebra, l’experta de Càritas va aportar dades sobre la realitat en l’accés i sustentació de l’habitatge en el nostre país, quin ha estat el recorregut sobre l’accés a la justícia en la garantia d’aquest dret en els últims 7 anys i una anàlisi de la situació actual. Així, va explicar quines són les dificultats actuals que es detecten al nostre país per a accedir a l’habitatge i on, com constata el recent informe del Consell General del Poder Judicial, en l’últim trimestre de 2018 es van registrar 9.557 llançaments hipotecaris, dels quals el 63,7% provenen del lloguer.

En l’àmbit jurídic, Olea va cridar l’atenció sobre la condemna a Espanya per part del Tribunal de Justícia Europeu i que s’hagi produït la intervenció del Tribunal Europeu de DDHH sol·licitant mesures cautelars per a paralitzar desallotjaments sense allotjament alternatiu. A això s’afegeixen incidències com que no s’estigui duent a terme el Dictamen del Comitè de Drets Socials, Econòmics i Culturals de 2017 (E/C.12/61/D/5/2015) ni s’introdueixin les reformes legals que permetin el seu compliment.

Formació de Voluntaris

Càritas Mallorca programa accions per a la formació de voluntaris de l’entitat coincidint amb l’aprovació al Parlament de la Llei de Voluntariat de les Illes Balears per unanimitat.

L’execució dels projectes i accions que desenvolupa Càritas Mallorca per a donar resposta a les persones que més ho necessiten, és una realitat gràcies a la presència de voluntaris.

Temps, dedicació, acompanyament, capacitat, recolzament, professionalitat és l’aportació d’aquests voluntaris, un col·lectiu que arriba als quasi 1.000 a Càritas Mallorca. A l’entitat volem que continuïn amb la seva vinculació, però també necessitam més aportacions, per aquest raó Càritas Mallorca ha realitzat aquests dies un curs bàsic de voluntariat per conèixer les inquietuds i les habilitats de persones que volen dedicar part del seu temps a altres persones que necessiten suport i acompanyament en el seu dia a dia.

Llei del Voluntariat de les Illes Balears

Aquesta formació ha coincidit amb l’aprovació al Parlament de la Llei de Voluntariat de les Illes Balears per unanimitat de tots els partits, una normativa que té per objecte regular, reconèixer, divulgar, promoure, fomentar i protegir el voluntariat en tots els seus àmbits, com a forma de participació mitjançant programes de voluntariat desenvolupats sempre només en el marc d’entitats de voluntariat.

Entre les novetats de la nova Llei, hi ha la regulació del voluntariat a tota la societat. Es preveu el voluntariat de menors, d’entre 14 i 18 anys, amb l’objectiu d’acostar el voluntariat als més joves. També regula l’obligació de fer possible l’accessibilitat al voluntariat de persones majors, amb discapacitat o dependència.

També s’estableix formació per als voluntaris i crea la figura del voluntari no presencial. Regula els drets i deures de les persones beneficiàries de l’acció voluntària com a agents actius, les quals hauran d’adoptar un codi ètic i aplicar-lo.

El text normatiu, a més, estableix la necessitat de dotar la comunitat autònoma d’un pla de voluntariat en què es recullin les necessitats i les mesures de suport que s’han d’impulsar partint de la responsabilitat pública i garantint, en tot cas, la independència de les entitats i de les persones voluntàries.

A més, la nova norma reforça la figura del Fòrum del Voluntariat de les Illes Balears com a òrgan de consulta, coordinació i promoció del voluntariat i hi inclou nous representants de l’Ajuntament de Palma i el sector educatiu.

© Càritas Diocesana de Mallorca