Milers de persones sense llar reclamen visibilitat i drets als carrers i places de tota Espanya

Han participat a un “flashmob” simultani a 40 ciutats de tot el país

Amb motiu del Dia de les Persones Sense Llar, que es celebra el pròxim 27 d’octubre, milers de persones han sortit aquest migdia als carrers i places de tota Espanya per a participar en un flashmob simultani amb el qual posar cara al greu problema del sensellarisme, reclamar visibilitat d’aquesta realitat oblidada que afecta a persones concretes, amb nom i cognoms, i reivindicar la posada en marxa de polítiques socials que defensin els seus drets.

Posar cara al sensellarisme

En aquesta 27a edició de la Campanya, les organitzacions promotores de la mateixa —Càritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats), XaPSLL (Xarxa d’Atenció a Personis Sense Llar de Barcelona) i besteBI (Plataforma per l’Exclusió Residencial i a favor de les Persones Sense Llar de Bilbao)— urgeixen a tota la societat a “posar cara al sensellarisme” per a prendre consciència del veritable abast d’aquesta sagnant realitat social.

A través d’aquesta mobilització ciutadana, a més de dir “ja n’hi ha prou!” a les vulneracions de drets, d’invisibilitat, de sofriment, de viure al carrer, d’inseguretat, d’agressions, de no poder accedir a un habitatge i, en definitiva, de no tenir llar, aquest any l’objectiu és posar-li cara al sensellarisme. Perquè posar cara i rostre és el primer pas per a contribuir a una societat més inclusiva que no deixi en els marges a cap ésser humà, que sempre és el seu autèntic valor.

Especial vulnerabilitat de la dona

En triar com a imatge de la campanya d’aquest any un rostre femení, les entitats promotores de la Campanya volen destacar com el problema del sensellarisme està afectant doblement les dones, els qui, al costat d’una menor visibilitat al carrer, són molt més vulnerables a sofrir agressions i situacions de violència.

En el marc d’aquesta jornada reivindicativa, són nombroses les Càritas Diocesanes que han convocat jornades de portes obertes en els seus recursos socials per a persones sense llar, per a acostar a la ciutadania a la realitat del sensellarisme.

Així mateix, han estat les pròpies persones sense llar els qui han protagonitzat les diferents convocatòries, tant participant en el flashmob, com llegint el Manifest que ells mateixos han redactat o aportant els seus testimoniatges en els actes informatius amb mitjans de comunicació que s’han celebrat en tota la geografia nacional.

Manifest

Manifest que s’ha llegit a tots els actes celebrats en les diferents convocatòries públiques.

El pròxim 27 d’octubre celebrarem la Jornada que tracta de visibilitzar  a les persones sense llar. No tenir llar és més que no tenir una casa… es tracta d’un cúmul d’aspectes que engloben un espai físic però també altres dimensions que són fonamentals per al nostre benestar i el de tot ésser humà (relacions, sentit vital, accés a drets…). Les diferents organitzacions en les quals participem nosaltres i nosaltres, portem ja 27 anys celebrant aquesta jornada que tracta de sensibilitzar sobre aquesta realitat i obrir camins que ens ajudin a afrontar-la. No obstant això, i malgrat els assoliments innegables aconseguits, ens fa l’efecte que s’assembla a una tempesta d’estiu que, una vegada passada, ens submergeix de nou en la invisibilitat en la qual habitualment vivim.

El lema d’aquest any ens convida a posar-nos cara… Tots sabem la importància que tenen els rostres concrets a l’hora de sintonitzar amb els problemes. Es calcula que a Espanya són unes 40.000 les persones que ens trobem en situació de sense llar.

Aquesta xifra s’agreuja en conèixer, tal com ens indica l’Informe FOESSA, que l’exclusió social severa ha crescut al nostre país i que les situacions de persones que vivim en llars precàries o d’inseguretat en l’habitatge està també en augment.

Però darrere d’aquestes dades fredes i anònims sempre estem persones concretes, persones que sofrim i plorem, persones que estimem i perdonem, persones que, en definitiva, volem ser felices. Quan som capaços de superar les nostres pors, estereotips i prejudicis i acostar-vos a nosaltres, podreu observar que representem una realitat tan plural, en la qual podeu descobrir, com en tot ésser humà, homes i dones que estem plens de misèries, de riqueses i de possibilitats. Posar cara i rostre és el primer pas per a contribuir a una societat més inclusiva que no deixi en els marges a cap ésser humà que sempre és el seu autèntic valor.

Ens sembla important que, de cara a afrontar el problema social que tenim davant, al costat de la proximitat, comencem afrontant amb diligència la prevenció de les situacions que porten al sensellarisme. Com en la salut, la transformació comença prevenint les circumstàncies que ho provoquen. En aquest sentit són moltíssims els aspectes que intervenen perquè una persona acabi en situació de sensellarisme.

Podríem dir que cada persona té la seva pròpia història i el seu propi procés. No obstant això, hi ha alguns aspectes que coincideixen en els processos de la majoria de nosaltres i nosaltres. Aquests elements tenen molt a veure amb la falta de recursos econòmics i d’ajudes socials; amb la falta d’un treball digne; amb les circumstàncies personals (malaltia, addiccions, relacions familiars, hàbits…); i al final, amb l’absència d’accés al dret a un habitatge.

Si aquestes són les circumstàncies que aboquen a tantes cares i rostres a viure al carrer, com a societat hem d’afrontar el repte de treballar juntes i junts en la prevenció del problema. En aquest sentit ens preocupa aquest tipus de societat que estem construint on les relacions s’estan afeblint i on els llaços personals es trenquen o es mouen des de claus utilitaristes o economicistes. Al costat d’això, ens preocupa enormement la realitat del treball que impedeix, en moltes ocasions, una vida digna que possibiliti sortir de l’exclusió i de la pobresa.

Per això, amb l’objectiu de prevenir i de dir basta! a la situació que viuen tantes persones sense llar, realitzem les següents peticions als diferents col·lectius implicats:

1. A la ciutadania: el sensellarisme és sempre una vulneració de Drets que té solució. Per això, és important superar prejudicis i pors, i aproximar-nos amb summe respecte i delicadesa a aquestes persones: només quan descobrim en ells cares i rostres concrets, se’ns permetrà afrontar el problema que té solució des de la clau de la relació i de la humanitat. El que ens humanitza és la relació

2. A les entitats socials: agraïm l’innegable treball que realitzen en nom de tots i totes. En aquest sentit, cal continuar impulsant espais de coordinació i treball en xarxa, de cara a avançar en respostes adequades i eficaces a situacions de prevenció del sensellarisme.

3. Als mitjans de comunicació: els demanem una informació sensible i no estereotipada de la realitat de les persones en situació de sense llar, on s’incorpori el discurs i narrativa de les pròpies persones afectades pel sensellarisme.

4. A les administracions públiques: reclamem el desenvolupament d’unes polítiques públiques de prevenció del sensellarisme reals, que s’anticipin a la pèrdua de la llar i que garanteixin l’accés als recursos adequats, així com l’impuls de mesures d’accés a un habitatge públic de lloguer social. Igualment ens sembla important que es potenciïn empreses socials d’inserció i cooperatives sense ànim de lucre com a espais privilegiats on avançar en processos d’inclusió juntament amb aquelles persones que ho tenen difícil en el mercat laboral convencional.

I tu, què dius? Digues basta. NINGÚ SENSE LLAR

© Càritas Diocesana de Mallorca