L’Assemblea de Càritas apel·la al compromís personal i comunitari per a respondre a «la fatiga de la compassió»

Representants de les Càritas Diocesanes de tota Espanya van participar el 28 i 29 de juliol a l’Escorial a la LXXVII Assemblea General

Els representants de les Càritas Diocesanes de tot el país que els dies 28 i 29 de juny van participar a l’Escorial en les sessions de la LXXVII Assemblea General de la Confederació han llançat una crida a la ciutadania, a les comunitats cristianes, als sectors econòmics i als responsables polítics a “respondre a la fatiga de la compassió posant en marxa el nostre compromís per a millorar el món”.

En la Declaració final, els assembleistes conviden a escoltar la demanda que “ens exigeixen les persones que es queden enrere per a re-vincular-nos i construir consensos dins d’un mosaic social de persones iguals i diferents, capaces de pensar en comú alternatives justes i solidàries que facin una societat fraterna, lliure i democràtica on tots siguem un”.

Amb aquesta apel·lació, finalitzaven dues jornades d’intens treball en el qual, al costat de les qüestions estatutàries, els participants van poder aprofundir en les constatacions del VIII Informe FOESSA i identificar els reptes que aquesta recerca planteja per al treball de Càritas en el curt i mitjà termini. Una de les sessions, a més, es va centrar en analitzar, a la llum de l’Informe, els desafiaments que es plantegen per a la dona a l’Església d’avui, en els diferents nivells territorials de Càritas.

Després de la sessió inaugural —presidida per monsenyor Jesús Fernández, bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la i responsable de Càritas en el si de la Comissió de Pastoral Social (CEPS), i Manuel Bretón, president de Càritas Espanyola—, Natalia Peiro, secretària general, va presentar a l’Assemblea el preceptiu informe anual d’activitat.

Monsenyor Fernández convida a la participació juvenil

En el missatge que monsenyor Jesús Fernández va dirigir als assembleistes en nom de la Comissió Episcopal de Pastoral Social, el prelat va abordar el repte que suposa “la falta de relleu generacional”, un problema que “ens urgeix a intentar descobrir aquelles claus que ens permetin impulsar el voluntariat juvenil en el nostre àmbit d’acció”.

A partir del passatge evangèlic de la multiplicació dels pans i els peixos, i de la figura del jove que entre aquella multitud famolenca tenia cinc pans i dos peixos, monsenyor Fernández es va referir a “els talents juvenils” per a identificar “els reptes que se’ls presenten als joves i que frenen el seu compromís, i apuntar algunes possibles pistes de cara a l’acció.

Entre alguns dels “pans” que poden aportar els joves, el bisbe va assenyalar, primer, la sensibilitat, la seva “inclinació a la solidaritat i a l’ajuda sense reparar massa en els costos”. En segon lloc, l’entusiasme. Tercer, la “disponibilitat per al canvi, capacitat de tornar a aixecar-se després de qualsevol fracàs i de deixar-se ensenyar per la vida”. Quart, “el pa de l’amistat”. I, finalment el “pa del sentit, enriquit per les múltiples possibilitats que desplega, sobretot en el camp físic i esportiu, en l’artístic, en l’intel·lectual i fins i tot en el vocacional”.

Malgrat aquesta nodrida motxilla, monsenyor Fernández va assenyalar els tres desafiaments als quals s’enfronten els joves: la desconfiança, la falta de compromís i la increencia. “Tots aquests desafiaments i dificultats que afecten els joves, no poden deixar-nos indiferents”, va alertar.

I com a resposta a aquests problemes, el bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la va proposar tres reptes: “posar els fonaments d’una educació en la solidaritat”; “crear àmbits de voluntariat amb suports puntuals a determinades causes o experiències noves, pròximes i no excessivament traumàtiques com pot ser l’acompanyament a persones majors i que viuen soles”; i “anunciar l’evangeli de l’amor del Déu Trinidad perquè la presència de tants desafiaments no sigui interpretada pel jove com un oblit de Déu ni com una prova”.

Manuel Bretón apel·la a la revolució de la tendresa

El president de Càritas, Manuel Bretón, per part seva, va aprofitar les seves paraules de salutació per a convidar a tots els responsables de les Càritas Diocesanes a posar en marxa la revolució de l’amor que propugna el papa Francesc.

“Amics meus –va afirmar—, tant de bo fóssim capaços de revolucionar amb la nostra tendresa el nostre entorn, sense grans parenceries, però amb molta decisió. L’Església estava necessitada d’una revolució i Francisco va optar pel combat cos a cos, cor a cor, utilitzant l’arma dels gestos. La tendresa no es mesura en percentatges, estadístiques ni xifres, però la seva petjada té sempre un rostre”. Per això, va afegir, “us animo a crear vincles, forts, sòlids, que ens canviïn la vida, les ganes, que ens transformin, perquè, confiats en Déu, podem ser millors, ajudar més, pensar més en els que ens envolten”.

Manuel Bretón va instar a tots els presents a “ser més valents pels quals més sofreixen, perquè hi ha moltes persones que esperen molt de nosaltres, de la nostra capacitat de diàleg, d’humilitat, de posar-nos en el lloc de l’altre sigui el que sigui i exercir amb ell la tendresa de la qual ens parla el Papa”.

“Tant de bo siguem capaços d’aportar la nostra persona, el nostre treball i les nostres decisions per a aconseguir una societat `més vinculada´ i donem permanent testimoniatge de l’Evangeli, que sempre opta, per sobre de tot, pels quals menys tenen”, va concloure.

Declaració Final 

© Càritas Diocesana de Mallorca