La REPAM denúncia 13 casos de vulneració de drets en les comunitats de l’ Amazònia

L’Informe Regional de Vulneració de Drets Humans en la Panamazònia revela els abusos comesos per megaprojectes extractius

De la mà de la iniciativa “Enllaça’t per la Justícia” —integrada per Càritas, CEDIS, CONFER, Justícia i Paz, Mans Unides i XARXES (Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari)— i en el marc de la campanya conjunta “Si Cuides el Planeta, Combats la Pobresa”, s’ha presentat aquest a Madrid, en la seu de Càritas Espanyola, l’Informe Regional de Vulneració de Drets Humans en l’Amazònia que ha sigut elaborat per la Xarxa Eclesial Panamazónica (REPAM).

Al llarg de 300 pàgines, l’Informe documenta els abusos i violacions de drets perpetrats en els últims anys per les indústries extractives i els cultius il·lícits, unes “activitats multimilionàries –assenyala l’Informe— basades en l’explotació intensiva dels recursos naturals que arranquen la riquesa de la terra a costa de devastadors impactes sobre l’ambient amazònic i sobre la salut i la pau social dels pobladors”.

La publicació ha sigut presentada per l’activista Lily Calderón, que en el moment de la seva elaboració era advocada de Pastoral de la Terra del Vicariato Apostòlic de Yurimaguas, al Perú, i per Sonia Olea, experta de Càritas Espanyola que ha col·laborat en l’edició i compilació d’aquesta.

En vespres del Sínode de la Amazònia

Aquest document és el resultat del treball desenvolupat, per impuls de la REPAM, a les Escoles de Promoció, Defensa i Exigibilitat de Drets Humans celebrades en 2016 i 2018 a l’Equador i el Perú, on s’han fet el seguiment de 13 casos de vulneració de drets al Brasil, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Bolívia. Es tracta d’un esforç que revist especial importància de cara a la celebració, el mes vinent d’octubre a Roma, del Sínode de Bisbes per a l’Assemblea Especial per a la Amazònia.

Com a rerefons de l’informe i com a referència inspiradora, està la trucada de Francisco a cura de la Creació en l’encíclica Laudato Sí, que recorda que “les comunitats aborígens no són una simple minoria entre altres, sinó que han de convertir-se en principals interlocutors, sobretot a l’hora d’avançar en grans projectes que afecten els seus espais (…) No obstant això, en diverses parts del món, són objecte de pressions perquè abandonen les seves terres a fi de deixar-les lliures per a projectes extractius i agropecuaris que no paren atenció a la degradació de la naturalesa i de la cultura” (LS 146).

Impacte de l’extracció de recursos

Com ha assenyalat Sonia Olea, “els impactes de les polítiques de colonització, ocupació territorial i extracció de recursos en la Amazònia han sigut enormes en les poblacions ancestrals, els projectes de les quals han provocat que siguin desplaçades, aniquilades o sotmeses a servitud”.

Segons es denuncia en l’Informe, “els moderns projectes hidrocarburíferos i miners en l’Amazònia ocupen espais, contaminen l’entorn natural i provoquen pèrdues irreparables en la cultura i la pau social dels pobles afectats”. A això s’afegeix el fet que “els beneficis es transfereixen als mercats financers internacionals (sense que) poc o res retorna a la regió per a alleujar les condicions de vida de les poblacions afectades”.

Aquest treball, resultat d’una labor en equip amb les organitzacions de base i col·lectivitats, vol denunciar la violència sistemàtica en 13 punts concrets de l’ Amazonía. Per a això, s’ha comptat amb les veus aportades pels propis protagonistes, la qual cosa ha permés identificar les diferents violacions de drets perpetrades.

Anàlisi de 13 casos de vulneració de drets

No solament s’analitzen la realitat econòmica, sociològica, psicològica, relacional i històrica de les persones i els pobles, sinó que s’aborda també un detallat estudi de la normativa i les polítiques públiques que els Estats de referència estan duent a terme i que no situen a les persones i els pobles amazònics en el centre de les seues prioritats.

Lily Calderón ha exposat un dels casos paradigmàtics d’abusos recollits en l’Informe i en que el seu relat ella ha estat directament involucrada. Es tracta de la violació del dret humà a la identitat llauradora que pateixen des de fa dècades les comunitats llauradores riberenques de Yurimaguas, al Perú, a causa dels cultius invasius de palma setrill.

Al costat d’aquest cas, en l’Informe es documenten les següents vulneracions:

– Violació del Dret Humà a la consulta prèvia i lliure determinació: Pobles Indígenes Awajún i Wampís (l’Equador).

– Violació del Dret Humà dels pobles indígenes en aïllament voluntari a la lliure determinació (no contacte): Poble Indígena Tagaeri-*Taromenani (l’Equador).

– Violació del Dret Humà a la Identitat Llauradora i Sobirania i Autonomia Alimentària: Comunitats llauradores del Corriol Chaparrito (Colòmbia).

– Violació del Dret Humà a la manifestació i la participació, a la no criminalització de la defensa de Drets Humans: Comunitats llauradores de Morelia i Valparaíso (Colòmbia).

– Violació del Dret Humà a una consulta autèntica, prèvia, de bona fe, lliure i informada sobre el seu territori: Pobles Indígenes Mojeño Trinitari, Yucararé i T´siname  (Bolívia).

– Violació del Dret Humà a la Identitat indígena: Poble Indígena Mosetén (Bolívia).

– Violació del Dret Humà a la identitat i cosmovisió d’un poble: Poble Indígena Munduruku (el Brasil).

– Violació del Dret Humà a la Intangibilitat de territoris indígenes i sobre falta de responsabilitat estatal: Poble Indígena Yanomami (el Brasil).

– Violació del Dret Humà a la demarcació de territoris indígenes Poble Indígena Jaminawa Llaurarà (el Brasil)

– Violació del Dret Humà a l’Hàbitat: Comunitats llauradores de Buriticupú, Marañón (el Brasil) i comunitats llauradores i indígenes de Tundayme en la serralada del Còndor (l’Equador).

– Violació del Dret Humà a l’Aigua: Poble Indígena Kukama (el Perú).

Testimoniatge directe de quin està sent l’impacte d’aquestes pràctiques lesives sobre els pobladors de l’Amazònia és una carta del poble Mundukuru, afectat al Brasil per l’Operació Tapajós, on expressa la seva indignació amb l’acció arbitrària de què són objecte:

“Nosaltres, cacics, lideratges i guerrers del poble Mundukuru sempre hem lluitat i continuarem lluitant per la defensa dels nostres boscos, els nostres rius, i del nostre territori, ja que és de la nostra mare naturalesa d’on traiem el que necessitem per a sobreviure, però el govern que hauria de protegir-nos, mana al seu exèrcit per a assassinar-nos i amenaçar-nos i envair els nostres llogarets. Últimament, se li falta el respecte al nostre poble, ens amenacen i maten, utilitzant les seves forces armades com si els pobles indígenes anàrem terroristes o bandits”.

Al costat de molts altres testimoniatges, l’Informe es completa amb una sèrie de conclusions i propostes detallades per a restablir els drets vulnerats, garantir el seu ple accés en el futur i preservar la cura d’una “casa comuna” sana, feliç i comunitària.

© Càritas Diocesana de Mallorca