Dia dels Pobles Indígenes: Càritas aposta per caminar junts en la defensa de la vida i de la terra

El pròxim Sínode de l’ Amazonia és una ocasió històrica per a escoltar les seves demandes en la lluita pels seus drets, la seva cultura i la seva terra.

La Confederació Càritas vol aprofitar la celebració, d’aquest 9 d’agost, del Dia Internacional de les Poblacions Indígenes per a renovar la seva aposta per caminar al costat d’aquests pobles en la defensa de les seves formes ancestrals de vida i la protecció dels seus drets i els seus territoris.

L’Amazonia –un vast territori transnacional on Càritas Espanyola té una presència activa com a membre de la REPAM (Xarxa Eclesial Panamazónica)— és actualment un dels escenaris on es manifesten amb major intensitat aquests desafiaments. I els seus pobladors compten, com va assenyalar el Papa Francesc en la seva trobada amb els líders indígenes de Port Maldonado de l’any passat, amb la solidaritat de tota l’Església a l’hora de “reafirmar junts una opció sincera en favor de la defensa de la vida, la defensa de la terra i la defensa de les cultures”.

L’oportunitat del pròxim Sínode

El pròxim Sínode especial per a l’Amazonia, que se celebrarà del 6 al 27 d’octubre, suposa una ocasió històrica per a avançar en aquesta aliança, obrint nous camins basat en l’escolta als pobles. De fet, els pobles indígenes són els principals interlocutors del Sínode.

Com assenyala Luis Ventura, membre del CIMI(Consell Indigenista Missioner) i col·laborador de Càritas en la REPAM, “el procés de consulta en preparació al Sínode de l’Amazònia ha resultat en més de 260 trobades de diàleg i reflexió, entre assemblees parroquials i diocesanes, grups de discussió, trobades temàtiques i uns altres. En aquestes trobades es va registrar la participació de representants de 172 pobles indígenes de l’ Amazonia”.

“D’aquesta escolta –afirma—, ressonen dos missatges claus. El primer és una comanda al fet que l’Església continuï al costat d’ells, de forma cada vegada més determinada i ferma, en la lluita per la terra i per la garantia dels seus drets. I un segon missatge va al cor de la relació entre l’Església i els pobles indígenes, no sempre teixida per l’escolta. Hi ha una trucada latent al diàleg, al reconeixement mutu i al profund respecte per la riquesa i densitat de l’espiritualitat viscuda per cada poble. Els nous camins de l’Església en l’ Amazonia han de superar tot escletxa de colonialisme”.

Luis Ventura recorda que “l’ Amazonia és un d’aquests llocs on es condensa de forma més evident la crisi soci-ambiental de la qual parlava Francisco en l’encíclica Laudato Si’. L’Església catòlica va transformar la seva ser i estar enmig dels pobles indígenes a partir del Concili Vaticà II i es va transformar, en aquest temps, en un dels seus principals aliats en la defensa de la terra. Ara, els pobles indígenes veuen com aquesta actitud de l’ Església s’enforteix en la proposta de Francisco, en el diàleg sobre la Casa Comuna i en la possibilitat del Sínode”.

Com afirmen en les seves conclusions els participants en un de les trobades preparatòries del Sínode celebrat al febrer passat en la comunitat indígena Monilla Amena de l’Amazonia colombiana, “aquesta és la lluita pels territoris, és la lluita per la cultura i la unió dels pobles indígenes. La nostra continuïtat és la continuïtat de la cura de la mare terra que ens motiva davant tants desafiaments”.

“Per a nosaltres, pobles indígenes, la lluita mai va ser fàcil”, assegurava Edinho, un indígena de Boa Vista-Brasil, al novembre de 2018 durant una trobada sobre el Sínode. “La nostra terra, el treball, tot va ser sofert, i sofrim junts perquè l’Església estava amb nosaltres, i l’aconseguim junts. Hem de continuar el nostre treball, la Casa Comuna, unir cada vegada més la nostra força, la nostra aliança”, afegia.

Acció de Càritas davant els vessaments de petroli

Una de les accions de referència que Càritas Espanyola recolza en el cor de la Amazonía té com a escenari el Vicariato apostòlic de Yurimaguas, al Perú, on es dóna suport a un projecte de defensa dels drets de les comunitats indígenes afectades per vessaments de petroli de l’oleoducte norperuano.

La degradació mediambiental provocada per les activitats mineres extractives i la destrucció massiva dels boscos primaris que són l’hàbitat dels pobles amazònics és un dels cavalls de batalla d’aquestes comunitats per a garantir els seus drets i mantenir les seves formes de vida ancestrals.

Amb un pressupost de 502.455 euros, aquest projecte compta amb la participació de 1.823 famílies de 28 comunitats i de 7 organitzacions locals. La població predominant en la zona que comprèn el projecte és indígena, pertanyent a les comunitats Kukama Kukamiria, Shawi, Wampis i Awajún, que estan marcades per l’exclusió i el sentiment de ser ignorades en les decisions del Govern, que explota els recursos naturals deixant un rastre de contaminació, analfabetisme i pobresa.

L’Oleoducte Nor Peruà (ONP) és el més llarg del Perú. Es va construir en 1974 per a transportar cru des dels camps petrolífers de la regió amazònica del nord del país, fins a la costa en Bayóvar, travessant la selva i els Andes. Mesura en total 1.106 quilòmetres i solo en 2016 va sofrir 11 vessaments que van afectar rius i habitants aigües avall de la conca amazònica.

En la jurisdicció del Vicariato Apostòlic de Yurimaguas van ocórrer 5 d’aquests vessaments, que van afectar directament 28 comunitats i 5.600 persones. En un primer moment Càritas Espanyola va donar suport a la població lliurant ajuda humanitària.

En l’actualitat continuem al seu costat, però amb un enfocament fonamentat en els drets humans i des del qual treballem la defensa judicial del cas i la lluita pel reconeixement de la titularitat de les terres.

L’Amazon¡a en xifres

Produeix el 33% de les pluges que alimenten la terra.

Concentra el 20% de l’aigua dolça no congelada del planeta.

Alberga el 34% dels boscos primaris del globus, que donen abric, respectivament, al 30% i 50% de la fauna i flora del món.

Habiten les seves terres 2.779,478 indígenes, que pertanyen a 390 pobles, 137 d’ells aïllats o no contactats.

Es parla 240 llengües pertanyents a 49 famílies lingüístiques.

Compta amb prop de 35 milions d’habitants en total.

 

 

© Càritas Diocesana de Mallorca