Conferència de l’ONU a Katowice sobre canvi climàtic: Urgeix un pla per salvar el planeta

Càritas demana als governs que adoptin objectius més ambiciosos i reemplacin els combustibles fòssils amb energia renovable per al 2050

Les converses de l’ONU sobre el canvi climàtic (COP 24) que van a desenvolupar-se a partir del proper dilluns 3 de desembre a la ciutat polonesa de Katowice hauran de culminar amb l’aprovació d’un pla per frenar el canvi climàtic durant la pròxima dècada i abordar els seus efectes devastadors en la vida humana, els ecosistemes, la seguretat alimentària i de l’aigua.

Per a la xarxa internacional de Càritas, present a 165 països i més de 200 territoris de tot el món, el cost que l’escalfament global està suposant en termes d’augment de desastres naturals i riscos de sostenibilitat mediambiental és ja inassumible per a les comunitats més vulnerables acuitades per la pobresa.

Limitar la temperatura global

Els delegats que participen en la Conferència anual de les parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, coneguda com a COP i que es reuneix per 24a vegada del 3 al 14 de desembre a Katowice, esperen consensuar el “Llibre de Normes” sobre la implementació de l’Acord de París, adoptat en la COP21 a 2015. S’espera consensuar un nou marc per a l’acció mundial sobre el canvi climàtic, un dels articles clau estableix l’objectiu a llarg termini de limitar l’augment de la temperatura global a menys de 2 graus centígrads i, si és possible, a menys de 1,5 graus.

L’informe d’octubre del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic assenyala que, de seguir els plans actuals, s’arribarà a un increment d’entre 3 i 4 graus en la vida dels que són nens avui. Cal recordar que un escalfament global superior a 1,5 graus donarà lloc a canvis irreversibles, amb la pèrdua d’ecosistemes i l’augment dels fenòmens meteorològics extrems. Càritas espera que aquest informe influeixi significativament en les negociacions de la COP 24.

Una delegació de Càritas Internationalis participarà en les sessions de Katowice. Entre els seus membres estarà Cristina Linaje, experta de l’equip d’Incidència Política i Comunicació de Càritas Espanyola.

Posició de Càritas sobre el canvi climàtic

Davant la COP 24, Càritas demana a tots els governs que participen en les converses que adoptin objectius més ambiciosos i reemplacin els combustibles fòssils amb energia renovable i ecològicament sostenible per a l’any 2050, com a molt tard. El Llibre de Normes també ha de protegir els drets humans i fer que les polítiques climàtiques nacionals estiguin obertes a la participació de la gent.

“Cada dia, som testimonis dels efectes del canvi climàtic a les persones pobres i vulnerables de tot el món. L’equitat, la igualtat i la justícia intergeneracional han de ser els criteris guia per a les noves polítiques climàtiques “, subratlla Adriana Opromolla, responsable de Seguretat Alimentària i Canvi Climàtic a Càritas Internationalis.

La protecció de la Casa comuna és, així mateix, una de les prioritats pastorals expressades pel Papa Francisco, qui en la seva encíclica Laudato Si ‘assenyala que “la humanitat està cridada a reconèixer la necessitat de canvis en l’estil de vida, la producció i el consum, per combatre aquest escalfament o, almenys, les causes humanes que el produeixen o l’agreugen “.

L’adaptació, la mitigació, la resiliència, la preparació davant futurs desastres i la reducció del risc de desastres són estratègies vitals per afrontar els efectes del canvi climàtic. Mereixen un suport polític i financer més decidit i compromès per part dels governs. Com indica Opromollla, “la transformació és possible, però es necessita voluntat política perquè això passi”.

Els països desenvolupats han promès una aportació col·lectiva anual de 100.000 milions de dòlars a partir del 2020 a través del Fons Verd per al Clima. Katowice serà el moment clau perquè cada Govern mostri quin serà la seva contribució i com s’aportaran aquests fons.

Diàleg sobre canvi climàtic

En les converses de 2017, el primer ministre de Fiji, com a president de la Conferència de les Parts, va presentar el Diàleg de Talanoa per l’Ambició Climàtica, que codirigit per la presidència polonesa entrant, s’ha anat obrint a la participació de les comunitats. Molts diàlegs locals de Talanoa han tingut lloc a tot el món durant l’últim any. Per Càritas, escoltar les veus de les persones més vulnerables davant el canvi climàtic és essencial per inspirar un procés de presa de decisions encertat, que estigui al servei del bé comú i orientat cap a l’objectiu a llarg termini de limitar l’escalfament global a 1, 5 graus.

Càritas alerta també sobre la necessitat que les converses de Katowice abordin la posada en marxa de polítiques agrícoles que puguin aportar solucions als petits agricultors. Aquestes polítiques han de garantir la seguretat alimentària, el consum saludable, el benestar humà i la cura del medi ambient, inclosos els enfocaments agroecològics.

Càritas Espanyola ha publicat una reflexió sobre la cura de la Creació en el document Ampliar la Mirada.

© Càritas Diocesana de Mallorca