Des del Programa d’Inserció i Ocupació de Càritas Mallorca, programa específic que atén tot l’aspecte de la inserció sociolaboral, es percep una sensació de canvi,  inestabilitat, desmotivació, desesperació, i de manca  de solucions, el que provoca que vagin canviant maneres de fer i actuar i es vegi la necessitat de prioritzar respostes de contenció i de cobertura a necessitats bàsiques condicionades a una temporalització. Observam un augment de demandes de feina, però la situació d’angoixa i d’estrès dificulta el treball en clau de procés personal

El perfil ha canviat molt, augmentant les persones immigrants (bàsicament amb problemes administratius, però no de desestructuració  personal), persones majors amb experiència laboral a la construcció i serveis i que abans no havien tingut necessitat d’un recurs laboral, i han baixat les persones ateses amb problemes personals afegits, com es ara les que estan fent un procés de recuperació de toxicomanies o alcoholisme, així mateix es detecta una baixada de la participació de dones respecte als homes.

Constatam que davant el col·lapse dels recursos de tot tipus, la participació als projectes formatius (tallers o projectes de més llarga durada) s’emmarquen més amb la cobertura de necessitats bàsiques, a partir de la percepció d’una beca o de la RMI, que la d’acompanyar i fer un procés cap a la inserció pel treball.

Per altre banda observam una major participació i això ens fa pensar amb dos supòsits: un primer, que els perfils responen a persones més normalitzades i que disposen d’habilitats per mantenir una assistència continuada, amb puntualitat i amb bons hàbits d’higiene; i un segon,  el de persones que tenen greus necessitats i que valoren més el recurs. També ens trobam amb persones que necessiten espais per treballar / compartir les seves necessitats- frustracions.

Nous reptes que ens exigeix aquesta situació en relació a la acollida i a la intervenció.

Davant la nova situació que ens va agafar desprevinguts, principalment per la intensitat de la mateixa i amb el convenciment que res tornarà a ser igual que abans, ens trobam amb reptes als quals donar resposta:

aconseguir que les persones no s’ensorrin, desmotivin davant les poques ofertes de feina i treballar per tal que es mantenguin actives, motivades, preparades, segures d’elles mateixes

adaptació dels recursos a les necessitats reals  i la creació de nous espais d’acollida,  comunicació i formació

treballar per una societat més oberta i acollidora, que afavoreixi la participació, que valori la persona com ésser complex que té necessitats complexes i que aporta valors més enllà de la seva feina

treballar per resituar les persones dins una nova societat, amb unes noves realitats laborals, socials i econòmiques..., haurem d’aprendre una nova manera de viure. De nosaltres també depèn que aquesta societat sigui més justa i fraternal, denunciant a la societat i a l’administració la realitat, a vegades amagada, de les persones que acompanyam, al temps que afavorim espais de participació dins la mateixa societat.

Des d’Inserció i Ocupació hem mantingut els mateixos projectes que l’any 2008 i hem continuat comptant amb el suport del Fons Social Europeu, l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració, la Conselleria de Treball i Formació, i altres entitats públiques i privades.

Així mateix hem continuat una tasca de sensibilització i denúncia davant la societat en totes les seves expressions: administració, estament polític, estament econòmic i d’una manera especial davant la comunitat cristiana.

Destacar que hem mantingut la feina en xarxa d’anys passats i hem volgut ser facilitadors del treball conjunt entre entitats socials externes i programes propis de Càritas.

Una circumstancia de l’any 2009 ha estat l’augment de persones voluntàries per al programa, tant pel que fa al treball directe amb els participants a projectes, com amb les tasques de suport al programa.

Per acabar comentar que durant el 2009, i davant la falta d’ofertes de feina, hem posat en marxa actuacions grupals amb persones de difícil ocupabilitat, hem incrementat la realització de pràctiques a empreses i la recerca d’oportunitats formatives dins recursos externes a l’entitat a més de realitzar actuacions formatives en ocupacions alternatives (feina rural).