Càritas Mallorca

Treballam per la justícia.

PERSONES SENSE SOSTRE, SUPERVIVÈNCIA EN TEMPS DE CRISI?

 

Des de fa 18 anys, Càritas duu endavant la campanya a favor del col·lectiu de les  “Persones Sense Sostre”. Es tracta d’una  jornada de sensibilització que sol coincidir, a finals de novembre,  amb l’inici d’un temps climatològic més dificultós i dur com és l’hivern, sobretot per les persones que no tenen cap tipus de fogar familiar ni comunitari. El que pretén Càritas amb aquesta diada és fer patent a la societat la realitat, que vivim i tocam cada dia  a Càritas, d’un col·lectiu de persones que experimenten en pròpia pell la carència de drets i de l’accés als mateixos: salut, vivenda, educació, tutela judicial, assistència social... són persones que viuen amuntegades,  que romanen al carrer, que estan en albergs i institucions... que creuen fronteres de paper i de números, persones que no compten, que no surten a les estadístiques... que amb la màgia de la globalització arriben a ser invisibles. Aquestes persones estan presents als nostres carrers de ciutat i d’alguna població mallorquina, i els veim. Són “Persones Sense Sostre”, pot ser sense nom?

 

La Campanya “Sense Sostre  2009”, en temps de crisi, no vol perdre gens de força i amb contundència vol seguir creant un espai de reflexió, de sensibilització, de debat i de denúncia.  Per aquestes dates del mes de novembre de 2009 tots seguim parlant de crisi econòmica i a tots, d’una manera o altra, ens afecta. Sabem que aquesta crisi no ha nascut del no res i és més que econòmica, tampoc està causada exclusivament per un sistema econòmic adoptat durant els segles XIX i XX per la gran majoria de països del món. Ara bé  la manera que hem tengut d’establir els nostres mercats immobiliaris, normes fiscals, establiment d’entitats bancàries o caixes d’estalvis, etc... està reflectint, en essència, el tipus de societat que volem. Una societat que ha afavorit els valors del desenvolupament econòmic, de la competència, del consumisme, del gaudi de béns, de l’explotació privada de la salut,  l’educació, el desenvolupament tecnològic i de l’apropiació de mitjans de producció per uns pocs... Una societat que vol deixar fora, i deixa fora, als que no tenen béns, als que tenen dificultat per produir-los... Una societat que  obre una petita finestra perquè puguin entrar i llavors se’ls treu fora.

 

A n’aquesta societat que viu un temps llarg de crisi econòmica i social se li ha de recordar que una altra societat és possible. Com? Amb una organització social participativa, amb un repartiment equitatiu de recursos i oportunitats. Una societat on la producció de béns i de serveis estigui primàriament al servei de la comunitat, on els factors productius siguin remunerats segons la dignitat del treball humà, on l’essencial no sigui l’extracció de recursos, el guany i el profit, sinó el ser humà comunitari, inseparable del seu entorn vital i del seu futur en el món, on cap individu sigui menystingut, sinó tots iguals en una dignitat comú i una diversitat que ens enriqueix a tots.

 

Càritas Espanyola, en un informe sobre “Canvis en situació de crisi econòmica en Persones Sense Sostre”, es presenten algunes constatacions que ens poden fer pensar. En primer lloc, donada la gran incidència de la crisi en persones vulnerables, el nombre de persones que duen poc temps al carrer, sense sostre, són cada vegada més. En segon lloc, algunes persones sense sostre ateses aquest darrer temps realitzaren fa anys un procés d’inserció, aconseguint una autonomia personal i que ara, degut a la situació de crisi, han tornat sol·licitar ajut per la seva situació de carència total. En tercer lloc, respecte de les persones sense sostre immigrants, el nombre de demandants d’ajuda ha augmentat degut a la dificultat en la renovació de les autoritzacions de residència o treball per manca de recursos econòmics. Finalment, els efectes més virulents de la crisi no ha arribat  amb tota la duresa a les persones sense sostre encara que la previsió és que a finals d’any o durant l’any 2010 augmenti la demanda de  centres i recursos d’aquest col·lectiu donat que les xarxes socials i familiars, els recursos i les prestacions, no poden sostenir la situació de desocupació i crisi econòmica.

 

Aquest any amb el lema “LA SEVA HISTÒRIA ÉS PART DE LA NOSTRA HISTÒRIA. TOTS HI TENIM A VEURE”, des de Càritas tornam a proposar i a proposar-nos una tasca de sensibilització de la comunitat per tal que tots siguem capaços d’acollir a qui són diferents, amb mancances que costa entendre, i millorar la convivència amb ells, com també de complementar,  amb la mesura de les possibilitats personals, l’acció de l’estat i les administracions públiques a favor dels Sense Sostre. Des de Càritas tornam a demanar i demanar-nos una coordinació, implicació i participació amb l’Estat i les Autonomies, i el conjunt d’agents econòmics i socials, en la posada en marxa d’accions d’inclusió social a favor de les persones sense sostre. Amb l’esperança que neix de la responsabilitat i la necessitat de construir una nova societat voldríem que aquestes propostes i demandes deixin de ser només lletra escrita i passin a ser vida, realitat de milers de “Persones Sense Sostre”. Per això, seguirem treballant des de Càritas i convidam a la implicació de la nostra societat mallorquina sensible al repte que ens planteja la jornada 2009 de Persones Sense Sostre.

 

 

CÀRITAS MALLORCA