Archive for noticies

Memòria Càritas Mallorca 2018 «Compartint el viatge amb milers de persones»

8.011 persones han estat acompanyades per Càritas Mallorca al 2018 a través dels projectes socials desenvolupats, invertint més de 3’2 milions d’euros

“Compartint el viatge amb milers de persones”, és el títol de la Memòria 2018 que s’ha escollit per reafirmar que Càritas Mallorca està al costat de totes les persones que reclamen suport, sigui quin sigui el motiu i sense excloure a ningú. Compartir el viatge, en paraules del Papa Francesc, vol dir acollir, protegir, promoure i integrar a les persones que més sofreixen.

La memòria de Càritas Mallorca fa un recorregut pels programes desenvolupats per l’entitat i les accions socials que s’han dut a terme a través de les 59 Càritas Parroquials i els projectes  específics amb una inversió de més de 3’2 milions d’euros i que ha tingut com a resultat l’atenció i acompanyament de 8.011 persones en situació de vulnerabilitat social i/o risc d’exclusió social a Mallorca.

El Bisbe de Mallorca, Mns. Sebastià Taltavull, com a president de Càritas Mallorca, ha iniciat l’acte de presentació de la Memòria destacant la feina d’acompanyament que realitza Càritas cap a les persones més desfavorides i les actuacions que s’han desenvolupat durant l’any 2018 per millorar la seva realitat.  Ha destacat la feina de les persones voluntàries i dels tècnics de Càritas Mallorca, i ha recordat que la base de tota societat solidaria i caritativa és el reconeixement de tots els seus membres com a persones, un reconeixement que és el fonament del treball de Càritas Diocesana i de les Càritas Parroquials.

 

Seguidament ha pres la paraula el director de Càritas Mallorca, Sebastià Serra, qui en la seva primera  presentació de la Memòria  després de prendre possessió del càrrec el passat mes de novembre, ha ressaltat que la falta d’habitatge accessible o la precarietat laboral  són dos factors  que es cronifiquen  en el temps i que agreugen les desigualtats socials a Mallorca, i així es reflecteix a la Memòria de 2018. Dues realitats, ha apuntat Serra, que a la vegada es converteixen en reptes que s’han d’afrontar i donar resposta per part de Càritas, com també la situació de vulnerabilitat de les persones en situació irregular, la pèrdua dels drets socials o els discursos xenòfobs.

Les respostes donades per a fer front a aquestes realitats han estat múltiples i amplies per part de Càritas, però ha recordat Sebastià Serra que és necessari continuar amb les iniciatives que donen dignitat i creixement a les persones que pateixen algun tipus d’exclusió social.

El director de Càritas Mallorca també ha volgut destacar la feina desenvolupada pels tècnics, personal contractat, el voluntariat així com les persones participants del diferents programes i els donants, per fer realitat els projectes i les accions que s’han implantat i que donen resposta a les situacions complexes de desigualtat dins la societat.

Les persones ateses

De les 8.011 persones acompanyades, 1.051 persones més (un 15’2% més respecte l’any 2017),un augment que com ha explicat el director de Càritas Mallorca està relacionat amb un registre més acurat, i a un augment en l’oferta de serveis d’informació i orientació laboral que s’ha traduït  en un major nombre de persones que s’han acostat  a Càritas.  El  perfil  de les persones ateses,  continua la tendència dels darrers anys on el nombre de dones ateses (59%) respecte al d’homes (41%) es manté entorn a un 20 % de diferència, essent principalment persones d’uns  30 a 50 anys. En quant al tipus de llar, poc més del 30 % són parelles amb fills, (5 punts menys respecte al 2017), persones que viuen soles se situa en el 23%, i  en tercer lloc amb un 15% famílies monoparentals.

Continua la tendència dels darrers anys de davallada de persones espanyoles ateses que es situa en el 37’6 (baixada de més de 5 punts respecte a 2017) pujant a 57’9% les persones extracomunitàries (increment de més de 5 punts) destacant en aquest apartat la pujada de més de 10 punts de les persones d’origen  llatinoamericà i Càrib.

Dins l’apartat de la situació legal de les persones ateses per Càritas Mallorca destaca  l’increment del  15% (2.017) al 29%(2018) de persones en situació administrativa irregular, un increment de 1.128 persones d’un total de 2.070 persones.

En aquest punt, Sebastià Serra, ha volgut fer un incís i explicar que les persones  immigrants que arriben a Espanya es troben en una situació jurídica que no els permet regularitzar la seva  situació  fins haver passat tres anys de residència continuada. Aquesta situació els fa que quedin exclosos del món laboral, formatiu i de moltes prestacions socials tenint com a única alternativa els treballs d’economia submergida. Davant les barreres burocràtiques d’alguns municipis per poder prestar suport econòmic a aquest col·lectiu i a pesar diàleg per intentar cercar solucions, Càritas ha assumit les  ajudes per cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones destinant un total de 40.000€.

Pel que fa a la situació laboral de les persones ateses a Càritas al 2.018, el 70’2%  són persones actives de les quals un 58’9 % estan aturades, mentre que un 9’4% fan feina (un 6´6% amb contracte o alta a la SS, i un 4´6% sense contracte o alta a la SS), també hi ha un 29% de persones que es troben inactives. En relació a la formació,un 17’7% de les persones ateses es troben sense alfabetitzar però la majoria, un 37’6%, tenen fins educació primària. Cal assenyalar que moltes de les persones nouvingudes tenen dificultats a l’hora de convalidar els seus estudis.

L’acció que realitzam amb les persones

En aquest apartat es fa referència a la intervenció de Càritas cap a les demandes de les persones que han vingut a Càritas. Catalina Mateu, Secretària General de Càritas Mallorca ha explicat que durant el 2018 s’han donat 56.096 respostes a les demandes realitzades, una xifra que puja en 17.730 respostes més que 2017, un increment que també es dona en el  nombre de sol·licituds tramitades, 14.000 al 2018 i que suposa un increment de 6.282.

Programa d’Acció de Base

El Programa d’Acció de Base recull un sèrie de accions cap a la persones que es troben en situació de vulnerabilitat i que comença amb l’acollida i posterior acompanyament a través dels grups d’acció social,   formats per tècnics i voluntariat, de les 59 Càritas Parroquials. A través d’aquests grups  es desenvolupen activitats i projectes a l’àmbit individual, familiar i grupal amb l’objectiu de facilitar la inclusió. A Càritas hi ha actualment 3 equips d’Acció de Base, 2 a Palma i 1 a Part Forana.  En quant a les dades, a la memòria es reflecteix que de les 6.071 persones acompanyades a través d’aquest programa  el 78’2% de les persones són acollides i acompanyades des del treball individual i familiar, i 46’4 % han participat en activitats grupals i comunitàries.

Suport a les necessitats bàsiques

Els ingressos insuficients de les famílies i persones  ha fet que des de Càritas Mallorca es continuï invertint en ajudes per cobrir aquestes necessitats bàsiques.  Desglossant les xifres, el 20%  es destina a ajudes a l’alimentació e higiene, beneficiant a  2.236 persones (a través dels 12 Centres de distribució d’aliments). En aquest apartat s’ha d’incloure les 179 persones ateses al Menjador Social Sor Isabel Bonnín d’Inca. Un altra apartat d’ajudes és el que fa referència a l’educació destinant un 13% (147 ajudes tramitades ), un 6 %  per salut (128 ajudes tramitades),  i  un 3% transport i pagament de gestions i taxes ( ajudes per valor de més 10.000€).

Destaca en aquest apartat l’increment d’un 27% de les ajudes tramitades per  tema d’habitatge en 2018 respecte a 2017. Un import que ha arribat als 110.795€  corresponents a 511 ajudes tramitades que es destinen principalment a pagar el lloguer o hipoteques, subministraments i comunitats, allotjament alternatiu. Les ajudes  a l’habitatge  suposen un 57% del total  de les ajudes que tramitades per Càritas Mallorca al 2.018. Dins l’apartat d’habitatge, a més de les ajudes econòmiques, a Càritas en comptat amb el projecte d’habitatge Digne, amb 3 pisos a Palma i la posada en marxa d’una vivenda col·lectiva a Inca.

Dins l’Acció de Base s’inclou el Servei d’Assessoria Jurídica, un servei que vol donar respostes a qüestions d’estrangeria, habitatge, justícia, i tràmits de drets bàsics, i que al 2018 ha atès a 329 persones (augmentant en 117 persones respecte al 2017).Destacam també les 12 accions grupals que s’han desenvolupat en aquesta àrea amb un total de 300 participants.

Accions per a la Inserció sociolaboral

Inclou totes les acciones que es desenvolupen per la promoció de les persones i la seva inserció en el mercat laboral. En aquesta àrea Càritas ha acompanyat l’any passat a 3.059 persones una xifra que suposa un increment de 1.145 persones més que l’any 2017, fruit sobretot d’un augment dels serveis de primera acollida i informació sociolaboral. Els projectes desenvolupats en aquest apartat són:

  • Formació:394 persones.
  • Tallers Prelaborals: 102 persones (Taller de Juguetes, Paper, Bicicletes i Bona Traça )
  • Accions d’acollida, informació i assessorament sociolaboral: 581 persones .
  • Itineraris d’Intermediació i orientació :674 persones.
  • Altres iniciatives d’economia social :8 persones del taller de confecció de Koluté.

Dins el processos d’inserció sociolaboral destacar les 422 persones que varen aconseguir feina l’any 2018 gràcies a l’acompanyament a través del Servei  d’Intermediació Laboral i a la participació de 77 empreses col·laboradores (48 ofertes d’empreses; 43 insercions a empreses; 29 pràctiques no laborals; 20 empreses han dut accions formatives), així com les 350 entrevistes d’informació d’empleadors.

Economia Social i Solidària, una economia al servei de les persones

Continuam apostant pels projectes dins l’àmbit de l’economia social i solidària, com a eina de transformació social i on també s’afegeix el valor de la sostenibilitat mediambiental. Destacam:

EINES X INSERCIÓ, l’empresa creada a finals del 2017 i que promou la inserció sociolaboral, el consum responsable i el destí ètic de la roba de 2ª mà. Al  2018 va passar de 5 a 8 contractes d’inserció , un  increment de plantilla degut a la gran quantitat de roba recollida, més de mil tones, dels 177 contenidors vermells de roba . Eines x Inserció participa al projecte de Moda RE- promogut per Càritas Espanyola , que té  com a objectiu  la generació d’ocupació  social i sostenible, la transparència , el destí ètic  de les peces de roba i el consum responsable.

Un altre projecte que s’ha impulsat al 2018 ha estat el Taller de bicicletes a Inca. Es tracta d’ un espai prelaboral de recuperació de bicicletes que han estat donades per particulars o entitats diverses i on participen 12 persones.

Les botigues solidàries de Càritas Mallorca son espais de sensibilització, on es promou  el consum responsable, el comerç just i l’economia social i solidària a través dels productes dels tallers prelaborals com el de Juguetes, Paper, Bona Traça així com el Comerç Just i la roba recuperada d’Eines x Inserció , i és per aquesta raó que hem ampliat la xarxa de botigues solidàries amb la incorporació de 3 nous punts de venda :

  • La nova botiga al costat de La Seu , un projecte que ha estat possible gràcies a la col·laboració del Capítol de La Seu
  • El camió Suma’Truck (botiga itinerant)
  • El punt de venda online dels productes Koluté, kolute.org

La sensibilització: una eina de transformació social

El suport a les persones que realitza Càritas Mallorca va acompanyat d’una intensa tasca de comunicació i sensibilització per denunciar i fer conèixer les situacions d’injustícia a la nostra comunitat i a altres parts del món.

En aquest sentit, la presència de Càritas Mallorca als diferents mitjans de comunicació continua essent intensa amb 183 continguts diferents i també a les xarxes socials amb 287 publicacions i  amb un  increment de seguidors tant a Facebook com a Twitter.

S’han desenvolupat diferents campanyes al llarg de l’any destacant  la campanya institucional  de Càritas “El Teu compromís  millora el Món”, també la campanya “Si Cuides el Planeta, Combats la Pobresa “ o la destinada a marcar les dues caselles d’assignació  solidària  de la declaració de la Renda, “Millor 2”. A nivell local la Campanya Rebost , de recollida d’aliments i altres productes de primera necessitat , o “El Treball Decent no és un conte”  per defensar el treball digne a través del concurs de relats.

Des de Càritas Mallorca creiem que apropar als més joves les situacions d’exclusió social, el que significa l’economia social, el processos migratoris, el treball decent.. és fonamental per intentar fer entendre les diferents realitats socials. En aquest sentit des de Càritas fomentam les xerrades a Col·legis i Instituts, així com a empreses per conscienciar de la labor social que desenvolupa l’entitat i fer-les partícips del nostre compromís per millorar el món:

  • 33 xerrades a escoles i instituts, arribant a més de 1400 infants i joves
  • 15 xerrades a associacions, entitats, empreses arribant a unes 500 persones
  • 80 participacions a fires i mercadets i presència de la Suma’Truck

Dins l’apartat d’incidència  apuntar la col·laboració de 523 donants esporàdics i 514 subscriptors periòdics, un implicació fonamental per tirar endavant els projectes de Càritas.

També destacar el suport a la qüestió de la mobilitat humana. Es continua amb el Projecte  de Cooperació al Senegal  “Millora de la situació nutricional de 240 famílies camperoles vulnerables de 4 comunitats rurals al nord de Senegal.  Aquest projecte compta amb l’acompanyament de Càritas Espanyola i està subvencionat pel  Govern de les Illes.

Els agents de Càritas

La implicació dels agents de Càritas per desenvolupar les accions de l’entitat és fonamental. Persones voluntàries o contractades, amb la participació de les persones acollides i acompanyades, són les que possibiliten l’execució dels projectes i accions per facilitar la inclusió i la transformació de la societat.

Pel que fa als agents de Càritas, destacar les  950 persones voluntàries (958) de les quals 749 son dones i 209 son homes i també els  81 treballadors contractats els quals hi ha 65 dones i 16 homes.

La col·laboració i el treball en xarxa de més de 200 empreses, entitats, administracions, es també fonamental per impulsar els projectes i iniciatives de Càritas en la defensa dels drets de totes les persones.

Exercici econòmic de  Càritas 2018

La transparència en la gestió dels recursos econòmics de Càritas Mallorca és fonamental per mantenir la confiança de moltes persones cap a la labor social de l’entitat, que fan les seves aportacions perquè aquesta activitat social continuï.

En aquest apartat, Sebastiana Santmartí, Administradora General de Càritas Mallorca, ha explicat  les dades econòmiques de l’exercici de 2018. A l’apartat d’ingressos (2.529.254,05€)  , ha assenyalat que ha hagut una disminució d’un 38% respecte de l’any anterior. Els ingressos de les activitats pròpies és el que ha sofert una baixada molt important (-1.540.000€)  a causa sobretot del descens de les donacions i herències de particulars(-1.380.000€), i també de la caiguda de la venda de roba  com a conseqüència del traspàs  de tota l’activitat a l’Empresa d’Inserció, Eines x Inserció ( -156.000€). Sebastiana  Santmartí ha explicat que les dues partides varien molt d’un any a l’altre. En quant a la resta d’ingressos ha sofert poques variacions. Els ingressos de l’administració pública han augmentat 26.000€ i les aportacions d’altres institucions privades han disminuït en 21.000€.

En el capítol de despeses destacar que s’han invertit 3.269.268,47€ en els diferents projectes socials de Càritas, una xifra que s’ha mantingut respecte a l’any passat amb un petit augment de 40.000€.

El programa en el que més recursos s’ha invertit ha estat el d’Acció de Base amb una aportació  1.526.000€, amb un augment de 85.000€. En aquest apartat destacar les ajudes directes a persones i famílies que  han estat de 447.000€.

El Programa d’Acció per a la Inserció Sociolaboral amb una inversió total de 1.058.000€ és el que també ha tingut un major protagonisme en aquest apartat d’inversions però respecte a l’any 2017 ha disminuït amb 211.000€ com a conseqüència  de que una part  de la seva activitat ha estat assumida per Eines x Inserció.

Impuls també important a l’àrea de sensibilització  i cooperació amb el projecte de Senegal amb una inversió de 237.000€ amb un augment  de 110.000€ respecte a l’any anterior.

Apuntar per últim en aquest apartat,  les inversions fetes al Menjador Social Sor Isabel Bonnín d’Inca amb més de 380.000€ i a altres espais amb una quantitat de 84.000€.

A la presentació de la Memòria de Càritas 2018 s’ha volgut donar les gràcies per part del director Sebastià Serra, a les persones voluntàries, a les persones contractades, als subscriptors, donants, sacerdots, diaques, religiosos i religioses, administracions públiques,  empreses, i entitats col·laboradores,  però principalment a les persones participants per acompanyar-les en el seu viatge.

Memòria Càritas Mallorca 2018

Marxa Solidària a favor dels drets de les persones migrants i refugiades

Més 130 persones s’han sumat al recorregut de 2’6 km pels carrers de Palma, sumant un total 345 km per la Campanya “Compartint el Viatge»

133 persones han participat a la marxa Solidària que ha organitzat Càritas Mallorca pels carrers del casc antic de Palma aquest dimarts en un recorregut de 2’6km. Una marxa a favor dels drets de les persones migrants i refugiades que s’engloba dins la Campanya Compartint el Viatge  impulsada a nivell mundial des de fa 2 anys per el Papa Francesc i Càritas Internationalis.

Els 133 participants han sumat un total de 345 km en el seu conjunt, una xifra que s’incorpora al total de quilòmetres de la Campanya que ja supera 470 mil km de recorreguts solidaris per tot el món.

La marxa se va iniciar a les 17’30h des de l’espai Joana Barceló de Càritas. Als participants se’ls hi va identificar amb un dorsal i se’ls hi va fer entrega d’una bossa amb aigua per la caminada que va transcorre pels diferents carrers de la part antiga de Palma fins arribar al Parc de la Mar on va haver una foto familiar de totes les persones participants. Posteriorment es va  tornar al punt de sortida per completar els 2’6 km de recorregut.

Famílies, participants dels cursos que desenvolupa Càritas Mallorca, juntament amb voluntaris i personal de l’entitat varen participar a la marxa que va finalitzar amb la lectura d’un manifest a favor dels drets de les persones migrants i refugiades, per part del Bisbe Mns. Sebastià Taltavull, el director de Càritas Mallorca, Sebastià  Serra i una de les  participants dels cursos de català.

En aquest manifest es va destacar la cultura de l’encontre cap el migrant i la seva realitat, defensant l’acollida de les persones migrants a la nostra comunitat, en el marc d’un model  humanitari basat en la protecció, la promoció i la integració. Es va fer una crida a tota la ciutadania a actuar amb generositat i amb una mirada àmplia cap als nombrosos desafiaments plantejats per les migracions .

Aquesta marxa solidària s’inclou dins una sèrie d‘activitats  programades a la Campanya “Compartiendo el Viaje”  que ha volgut donar a conèixer millor la realitat de les persones obligades a migrar. Entre aquestes iniciatives  està  l’exposició “ENCONTRAR PARA ENCONTRARNOS”  que es va poder visitar el passat mes d’abril al Casal Balaguer de Palma. Exposició itinerant  dedicada als milions de persones que deixen els seus països per diferents causes.

Des de Càritas Mallorca donam les gràcies a totes les persones que varen participar a la marxa solidària pels drets de les persones migrants i refugiades, i també a Font Sorda i el Restaurant Ca’n Josep Ca Vostra que varen col·laborar amb la donació d’aigua i gelat per a tots els participants.

Manifest Marxa Solidària -Compartint el Viatge-18.06.19

 

Dia de la Caritat: Càritas crida a «posar en marxa el nostre compromís per a millorar el món»

Proposa un itinerari de cinc etapes: Obrir la porta, no tenir por, deixar-se tocar, sortir a la trobada i posar-se en marxa

En el marc de la celebració, el diumenge 23 de juny, del Dia de la Caritat, festa del Corpus Christi, Càritas llança una cridada a “posar en marxa el nostre compromís per a millorar el món”.

Aquesta invitació forma part del cicle bianual de la campanya institucional que sota el lema “El teu compromís millora el món” es ve desenvolupant des de l’any passat.

Ara, en la data litúrgica del Corpus Christi, la idea sobre el qual es posa el focus és, com assenyala Eva San Martín, coordinadora de la campanya de Càritas, “una proposta per a renovar la nostra forma de viure, de modelar la nostra vida, el tipus de decisions que prenem a nivell polític, social i econòmic, la forma de consumir i d’emprar els diners, com ens relacionam amb els altres, les nostres actituds en el treball i en les activitats que realitzem o la forma en què emprem el temps”.

La campanya institucional de Càritas llança, en el Dia de Caridad, “una invitació a ser i estar en el món a l’estil dels seguidors de Jesús”, que passa per viure des d’una triple dimensió: la de la gratuïtat i la donació, la de l’hospitalitat i l’acolliment de totes les persones sigui com sigui la seva procedència, i la de la tolerància i el respecte per a construir ciutadania participada i participativa.

Itinerari de cinc etapes

En el díptic informatiu que s’ha editat per a aquesta jornada, Càritas suggereix recórrer un itinerari de transformació personal amb aquestes cinc etapes:

– Obre la porta. Als crits impotents de les persones migrants que aquest estiu arribaran a les nostres costes, al silenci dels qui viuen ofegats en la solitud, als qui viuen desnonades de les seves llars. “Heus aquí, Jo estic a la porta i crido” (Ap 3,20). Obres o passes de llarg?

– No tinguis por
. No aixequis més murs ni fronteres. No deixis que la por tiri les seves arrels en el teu cor. Confia, creu en la bondat i en l’amor, i obre els teus braços per a acollir als altres. La trobada amb altres persones t’omplirà de vida i novetat. T’atreveixes?

– Deixa’t tocar
. “Només podem estimar el que coneixem, i conèixer el que estimem”. Deixa a un costat els teus prejudicis i els estereotips que t’has imaginat sense conèixer i sense saber. T’arrisques a donar una oportunitat als qui has posat alguna etiqueta?

– Surt a la trobada
. Presa la iniciativa i entra en la dinàmica de passar les coses de la vida pel cor. Surt del teu petit món per a trobar-te amb el Déu que habita en cada ésser humà. En cada trobada faràs possible que comenci a brollar la fraternitat.

Posa’t en marxa i camina en comunitat. “Aneu i anuncieu a tots la bona notícia”. No et pots quedar aquí, en el teu seient de sempre. Uneix-te i participa, no et quedis a un costat, tu també formes part d’aquesta comunitat de creients i deixebles. Sé tu un signe de vida per a uns altres i obre horitzons d’esperança per a millorar el món.

Marxa Solidària Mundial

Una bona forma de posar en pràctica aquest itinerari és participar en la Marxa Solidària Mundial que ha convocat Caritas Internationalis en el marc de la iniciativa “Compartint el viatge”, donada suport pel papa Francesc, per a sortir a la trobada amb els quals han vingut d’altres llocs diferents i viuen amb nosaltres.

La campanya institucional de Càritas suggereix un gest concret a totes les comunitats parroquials d’Espanya: sumar passos i caminar almenys 1.000 metres junts per a fer visible l’acolliment i la trobada.

Societat desvinculada

Aquesta doble invitació de “sortir a la trobada” i “posar en marxa el nostre compromís per a millorar el món” adquireix especial importància a la llum de les constatacions del VIII Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya que s’acaben de conèixer i que apunten a “certa fatiga de la compassió en la nostra societat”.

Es tracta d’un símptoma social que es reflecteix, per exemple, en la dada que més del 50% de la població expressa que “ara ajudaria menys que fa deu anys”.

Com es va assenyalar en la presentació del citat Informe, “moltes persones estan instal·lades en la por davant una societat del descens i de pèrdua d’estatus, que és estimulat des d’algunes instàncies polítiques i mediàtiques en un irresponsable joc que genera tensions i problemes allí on no n’hi havia, com és, per exemple, el de la xenofòbia”.

En paraules de Guillermo Fernández, coordinador del VIII Informe FOESSA, “el repte està a saber —i poder— construir consensos, i l’eina que sembla clau en aquests moments és la construcció d’un teixit social capaç de pensar en comú els diversos aspectes perquè la nostra vida sigui realment social”.

 

VIII Informe FOESSA: L’exclusió social s’enquista en una societat cada vegada més desvinculada

El 18,4% de la població espanyola, 8,5 milions de persones, està en exclusió social. Són 1,2 de milions més que abans de la crisi

El VIII INFORME FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya que s’ha presentat avui a Madrid és, en paraules de Guillermo Fernández, coordinador de la recerca, “un relat del moment d’incertesa en el qual ens trobem i una mirada a la nostra cohesió social per a analitzar com vivim i reaccionam davant la gran recessió, com estem enfocant la sortida i quines són les conseqüències de la crisi en la poscrisis”.

Els resultats de l’Informe confirmen –com assenyala Raúl Flores, secretari tècnic de la Fundació d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada (FOESSA)— “una situació que encara que millora clarament respecte al 2013, que no aconsegueix els estàndards de 2007 i que, si bé ens situa en una època nova, segueix ancorat en un model de desenvolupament econòmic, social i antropològic caracteritzat per una feblesa distributiva, per les seves dificultats per a no deixar a ningú enrere i amb serioses dificultats per a afrontar i millorar la vida d’aquells que viuen la precarietat, de les persones excloses, dels expulsats que no aconsegueixen sortir del pou de l’exclusió”.

Aquest VIII Informe ha estat posat a punt per un equip de recerca format per 125 investigadors de 30 universitats i 13 organitzacions d’acció i recerca. El treball de camp s’ha desenvolupat amb el suport de més de 350 enquestadors professionals, que han cridat a més de 139.000 portes de 17 Comunitats Autònomes, recollint la informació de 29.000 persones de 11.600 llars, on s’han assegut durant més d’una hora per a conèixer a fons la seva situació.

Què està succeint al nostre país?

La primera constatació que recull el VIII Informe FOESSA és que l’exclusió social s’enquista en l’estructura social del nostre país.

Avui dia, el nombre de persones en exclusió social a Espanya és de 8,5 milions, el 18,4% de la població, la qual cosa suposa 1,2 de milions més que en 2007 (abans de la crisi). Són el rostre de la societat estancada, un nodrit grup de persones per als qui “l’ascensor de la mobilitat social no funciona i no és capaç de pujar si més no a la primera planta”.

Dins d’aquest sector social, existeix un grup especialment vulnerable que acumulen tants problemes quotidians que els impedeix tenir un projecte vital mínimament estructurat: són 4,1 milions de persones en situació d’exclusió social severa. Són els ciutadans sobre els quals s’enceba la desigualtat i la precarietat en les seves diferents formes: habitatge insegur i inadequat, desocupació persistent, precarietat laboral extrema i invisibilitat per als partits polítics.

Dins d’aquest grup en exclusió social severa existeix un grup d’expulsats, que sumen 1,8 milions de persones (600.000 en 2007), que acumulen tal quantitat de dificultats i de tal gravetat que exigirien d’una intervenció urgent, profunda i intensa en recursos per a garantir-los el seu accés a una vida mínimament digna.

La recerca porta, no obstant això, una bona notícia, que està protagonitzada per aquesta societat integrada que representen aquelles persones que no tenen dificultats per a la seva supervivència, que porten una vida digna en termes materials i que s’ha recuperat als mateixos nivells d’abans de la Gran Recessió. Són el 48,4% de la població.

Es detecta, no obstant això, una novetat. Dins d’aquesta societat integrada s’està produint una reconfiguració en dos grans sectors: un primer grup, que és el majoritari, denominat la societat de les oportunitats, que integra a dos terços de la població d’Espanya; i un segon grup, que conforma el que hem dit la societat insegura i en la qual estarien uns 6 milions de persones.

Aquest grup de la societat insegura es mou en el tall de la navalla. Està en l’avantsala de l’exclusió. I intueix que davant una eventual acudida, en una nova crisi, la seva sustentació econòmica es trencarà. Li indigna que la societat segura es desentengui de la resta i coixa més impuls fins a desconnectar-se. Són els que voten sortir, els que volen sentir que encara tenen el poder d’interrompre la dinàmica de la societat de les assegurances i d’impedir l’entrada de forans.

Els que es troben en la societat de les oportunitats, en canvi, estan en una situació acomodada, creuen tenir la raó en les seves idees i en les seves pràctiques quotidianes. Consumeixen en excés, a penes sense consciència i tenen capacitat perquè es posin les seves necessitats en l’agenda política. Mostren certa fatiga de la solidaritat. En realitat, els acomodats no practiquen l’empatia, perquè solen tirar en cara, als exclosos, la seva desafecció i la seva responsabilitat per estar en aquesta situació i, als insegurs, que manifestin el seu malestar de forma irada.

Tres blocs de riscos socials

En el VIII Informe FOESSA s’identifiquen tres blocs principals de riscos socials, que afecten amb més força a la societat insegura i a la societat estancada.

1. La pèrdua de qualitat de la nostra democràcia.

Estem arriscant-nos al fet que es buidi de contingut ètic i redistributiu, i es redueixi a un mer expedient polític on s’emfatitzen les formes i es guarden les aparences. Estem substituint els vincles per les connexions. Les persones amb baixos ingressos i en exclusió social participen menys en els processos electorals: es registren taxes de fins al 75% d’abstenció en els barris més desfavorits, que no participa en els canals tradicionals de representació.

Això provoca que la seva veu desaparegui dels processos electorals. Si les persones excloses no voten, no entraran en l’agenda política, i si a l’agenda política no li interessa fomentar el seu vot, això aprofundirà més en la seva situació d’exclusió social.

2. La desigualtat en les seves diferents dimensions.

En primer lloc, l’habitatge és un motor elemental de la desigualtat i un factor clau en les dinàmiques d’exclusió social. L’accés a un habitatge digne s’ha convertit en un dret inaccessible per a moltes famílies, que sofreixen la inseguretat i la inadequació de la seva llar, i té una influència notable sobre els recursos econòmics, sobre l’estat de salut i sobre els projectes vitals dels més joves.

En els últims dos anys el lloguer ha pujat un 30%.

Dos milions de persones viuen amb la incertesa de quedar-se sense habitatge.

L’11% de la població viu sota el llindar de la pobresa severa, una vegada descomptats les despeses o deutes relacionats amb el pagament de l’habitatge i els subministraments d’aquesta.

En segon lloc, la desocupació. Malgrat la seva reducció progressiva, és una realitat persistent i ara menys protegida, la qual cosa, juntament amb la precarietat, manifestada en temporalitat, parcialitat i itineraris cíclics que alternen períodes curts d’ocupació amb uns altres de desocupació, generen treballadors pobres i exclosos, i limiten les possibilitats d’integració de molts col·lectius.

La desigualtat en el mercat de treball està imposant el discurs que l’èxit final resideix en la consideració de l’ocupació com un privilegi i no com un dret. És, a més, un privilegi respecte als altres. La precarietat laboral s’ha convertit ja en una forma de vida de forma estructural en la nostra societat.

El 14% de les persones que treballen estan en exclusió social.

Un de cada tres contractes temporals dura menys de set dies.

El 15,1% de les llars sofreix inestabilitat laboral greu (són llars en els quals la persona principal ha passat per 6 o més contractes, o per 3 o més empreses, o ha estat 3 o més mesos en desocupació durant l’últim any).

– Encara que s’ha aconseguit reduir l’exclusió per l’ocupació en un 42%, no obstant això 1 de cada 4 persones actives del conjunt de la població es troben en situació d’exclusió de l’ocupació. Si mirem solament a les persones en exclusió social, serien 1 de cada 2.

– El 20% de les persones en llars amb almenys una persona desocupada no ha realitzat cap formació ocupacional en l’últim any.

Una característica que ens diferencia d’altres països del nostre entorn i d’una grandària i desenvolupament similar és que en l’exclusió social a Espanya va de la mà la mescla de baixa qualitat en l’ocupació i costos elevats de l’habitatge. El 37% dels exclosos de l’ocupació ho estan també en l’habitatge.

En tercer lloc, les famílies amb nens i la joventut estan més exposats a l’exclusió social.

El 33% de les famílies nombroses i el 28% de les famílies monoparentals es troben en exclusió social.

– El 21% de totes les llars amb menors es troben en exclusió social.

– L’Enquesta FOESSA constata que quan un neix i es cria en una llar amb escassos béns materials i amb ingressos reduïts augmenten les probabilitats d’instal·lar-se en el pantà de la vulnerabilitat. Els que es van criar entre dificultats dupliquen als que no van créixer entre penúries: aquesta és la marca de la transmissió intergeneracional de la pobresa. I aquesta marca no s’atura.

En quart lloc, els desavantatges de les dones per a viure de forma integrada afecten a totes les dimensions de l’exclusió social. Destaca la bretxa d’ingressos en l’ocupació i en les prestacions, el seu major risc d’empobriment, el seu accés més precari a l’habitatge, les diferències en l’estat de salut i la major exposició a situacions d’aïllament social.

Una dona necessita treballar 1,5 hores més al dia per a guanyar el mateix que un home. Si aquesta dona és immigrant, 2 hores més.

– Quan una dona és la sustentadora principal de la llar té més problemes econòmics per a acudir a certs serveis mèdics (odontologia, tractament psicològic, podologia).

– Les llars sustentades per dones han de reduir amb més intensitat les despeses de subministraments de la casa i les despeses en comunicacions. I tenen més retards en els pagaments de rebuts o en els pagaments de lloguer de l’habitatge.

– Suporten, a més, major volum d’amenaces de pèrdua d’habitatge, majors canvis de residència, majors estratègies d’haver de compartir casa amb gent que no coneixen, o haver de llogar una habitació a uns altres, o majors retorns a la casa paterna.

Finalment, estan els riscos enfront de la salut.

L’exclusió social i no la pobresa monetària tendeix a duplicar-se en les persones amb discapacitat. El 30% d’elles es troben en situació d’exclusió social i un 16% en exclusió social severa, el doble que les persones sense discapacitat.

– El 8,8% de la població ha deixat de comprar medicines, seguir tractaments o dietes per problemes econòmics.

– El 15% de la població no pot accedir a un tractament bucodental perquè no li ho pot permetre.

3. Els riscos socials derivats dels fenòmens demogràfics

Aquests fenòmens, que es produeixen en el llarg termini i que no han estat abordats de forma adequada en els nostres sistemes de protecció social, originen un increment progressiu de la necessitat de cures. A Espanya, en data d’avui, la família, i especialment les dones, és l’eix del qual se sostenen les cures i la sostenibilitat de la vida.

L’augment de l’esperança de vida i de la longevitat, els canvis en les pautes reproductives i les modificacions en les estructures de les llars i en l’organització de les famílies han comportat canvis significatius en el model de societat.

– 1 de cada 3 llars necessita cuidats bé per criança, per edat avançada, per dependència o per malaltia.

– En el cas d’edat avançada, malaltia crònica o discapacitat, el 27% dels cuidadors principals són homes de la família, el 64% són dones de la família, el 7,8 són persones remunerades o contractades i el 1,2 és l’Administració.

– El familisme està trobant noves formes d’expressió a través de la mercantilització de les cures. Si aquesta és la resposta a les cures, aquells que no els hi puguin pagar cauran en l’exclusió social.

Canvis en la distribució territorial de l’exclusió

Sobre l’impacte geogràfic dels riscos socials assenyalats, potser un de les dades més rellevants que presenta el VIII Informe FOESSA sigui el de la distribució territorial de l’exclusió social a Espanya.

Si tradicionalment Espanya s’ha explicat en termes de nord-sud, un nord ric i un sud pobre, aquesta fotografia continua sent certa solo si pensem en termes monetaris. No obstant això la fotografia de l’exclusió ofereix una altra visió. Les dades de FOESSA permeten afirmar que es consolida l’eix sud-mediterrani en l’exclusió social.

Aquest mapa demostra els diferents models d’integració que coexisteixen al nostre país, així com la forta diversitat territorial pel que fa a les diferents capacitats existents en el territori de l’Estat, tant de desenvolupament econòmic com social i de relacions d’ajuda mútua.

L’evolució de les polítiques socials

L’Informe analitza també les retallades que han sofert els serveis públics fonamentals en els últims anys (educació, sanitat, dependència), que han afectat l’accessibilitat, disponibilitat, assequibilitat i adaptabilitat dels mateixos a les situacions de major precarietat.

Les desigualtats han anat en augment en el cas de la sanitat, on, per exemple, en 2019 no s’ha recuperat encara el nivell de despesa sanitària de les retallades iniciades fa deu anys. I, particularment, en el sistema de dependència. No obstant això, la crisi ha estat també una oportunitat per a escometre millores en coordinació i eficiència.

Destaca la reculada registrada en l’impacte de l’efecte substitució que s’ha donat, per exemple, en l’extensió de l’assegurança privada de salut com a compensació a les deficiències del sector públic sanitari: el nombre de persones amb cobertura sanitària privada augmenta del 13,3% en 2012 al 16,3% en 2017.

En el cas de l’educació, cal destacar també l’augment de la ràtio d’alumnat i la càrrega electiva per al professorat o les dificultats per a l’obtenció d’una beca.

Així mateix, la branca dels serveis socials ha sofert la pressió d’una creixent demanda social amb recursos minvants, deficiències crítiques i àmplies desigualtats territorials en la seva oferta. I les polítiques d’habitatge durant la crisi no han pogut establir les bases d’un sistema residencial que garanteixi a les persones més necessitades l’accés a un habitatge digne.

Les prestacions familiars i per fill a càrrec han seguit, també, una evolució declinant que els ha incapacitat per a fer front amb eficàcia al repte de la pobresa de les llars amb nens, En dotze anys, la quantia per prestació per fill carrego només ha pujat 5 cèntims mensuals (de 24,25 a 24,30 euros mensuals).

Finalment, els esquemes de garantia d’ingressos mínims a Espanya, amb els seus diversos subsistemes, han sofert reformes permanents o desenvolupaments amb molt diferents efectes en cobertura i intensitat protectora. La seva característica definitòria és la seva limitada cobertura i la seva baixa intensitat protectora, que redueix la seva capacitat per a pal·liar la pobresa relativa, encara que sí la severa.

Com estem reaccionant els ciutadans?

El VIII Informe FOESSA indica que la ciutadania continua donant suport a l’Estat de benestar com a mecanisme de protecció social. Més que abans, es demana a l’Estat que intervingui per a aconseguir una societat més igualitària, per a garantir el dret a la salut o a l’educació i per a protegir-nos de la pèrdua d’ingressos derivada de situacions de vellesa, malaltia o desocupació. Els ciutadans no consideren creïble el discurs sobre l’«excessiva» despesa social.

Al costat d’això, no obstant això, vivim un qüestionament del sistema fiscal, tant des de l’àmbit polític com ciutadà, i certa fatiga de la compassió en la nostra societat. Disminueix la disposició a pagar els impostos necessaris per a finançar les polítiques de benestar i la societat espanyola assegui desconfiança davant el sistema fiscal i la classe política encarregada de gestionar-lo.

Aquesta fatiga de la compassió està generant perfils crítics amb les ajudes socials. Més del 50% de la població expressa que ara ajudaria menys que fa deu anys, encara que continuem sent un dels països on existeix un grup majoritari de ciutadans que pensa que les ajudes socials no tornen mandroses a les persones.

Encara que les persones més afectades per la crisi i que menys s’han recuperat en la sortida de la mateixa són les que estan en les capes més humils de la societat i els qui necessitarien més aquestes ajudes, el sentiment de les classes mitjanes és el de grans perdedores, la qual cosa provoca que mirin cap al futur amb gran incertesa i pessimisme.

Moltes persones estan instal·lades en la por davant una societat del descens i de pèrdua d’estatus, que és estimulat des d’algunes instàncies polítiques i mediàtiques en un irresponsable joc que genera tensions i problemes allí on no n’hi havia, com és, per exemple, el de la xenofòbia. Dues dades:

– Les persones immigrants aporten el 10% dels ingressos de la Seguretat Social i no obstant això, el 50% de la població espanyola pensa que reben més del que tributen.

– En l’espai de l’exclusió social, el 80% de les persones són espanyoles, només el 20% són immigrants.

– Només aproximadament el 4% de la població pensa que la immigració és el primer problema d’aquest país. Espanya és un dels països on en menor mesura s’expressen opinions obertament xenòfobes i es produeixen menys fenòmens de rebuig.

Revertir la societat desvinculada

Per a poder enfrontar-nos al futur, perdre la por i enfortir els mecanismes d’inclusió de la ciutadania en la nostra societat, els autors de l’Informe plantegen un conjunt de grans converses cíviques que adeqüin definitivament la nostra forma de convivència davant aquest procés de mutació social que en l’Informe es denomina la societat desvinculada.

Destaquen tres reptes.

1. Crear un nou escenari amb responsabilitats compartides, de dialogar entorn de la creació d’un sector públic compost per l’espai de treball conjunt de les Administracions públiques, les entitats no lucratives i les empreses socials, amb les iniciatives ciutadanes i professionals.

2. Reflexionar sobre si volem garantir l’accés a la supervivència de les persones a través de mecanismes de prestacions i rendes condicionades o mitjançant fórmules de rendes garantides. És a dir, respondre al repte de quanta és la càrrega que volem posar sobre les espatlles dels pobres per a poder ajudar-los. I respondre’ns, fins i tot, si a vegades ser pobre és un delicte.

3. Aconseguir que les persones, immerses en un món que promou l’individualisme, accedeixin a convertir-se en una comunitat per a facilitar l’accés de tercers. La pregunta està en com fer que la ciutadania col·labori, la qual cosa no s’aconsegueix ni a cop de decret ni per pressió.

Les organitzacions cíviques i solidàries es mouen en un terreny de falta de recursos i d’un cert descens de confiança. La diferenciació entre els qui mereixen o no ajuda pública o protecció social s’està convertint en un element clau per al suport d’aquestes entitats.

En el VIII Informe FOESSA s’apunta que és imprescindible un lideratge social, que, encara que a petita escala, pot generar mobilització ciutadana i aportar projectes que poden ser replicats o repensats en altres llocs. Es tracta d’una construcció de baix a dalt, que pugui revertir la senda de desconfiança i aïllament que les estructures estan promovent.

Com s’ha assenyalat en la roda de premsa, “avui, que s’estan negociant els pactes que determinaran qui dirigirà el Govern, les CC.AA o els Ajuntaments, hem de preguntar-nos si volem afrontar com recuperem per a la societat a aquest 1,8 milions de persones expulsades, com podem arribar a un acord per a evitar l’exclusió social greu de 4,1 milions de persones, quina és la nostra voluntat de construir societat o de continuar permetent que cadascú, en funció d’on ha nascut, la família que ha tingut o el patrimoni heretat, resolgui.”

En paraules de Guillermo Fernández, “el repte està a saber —i poder— construir consensos, i l’eina que sembla clau en aquests moments és la construcció d’un teixit social capaç de pensar en comú els diversos aspectes perquè la nostra vida sigui realment social”.

“Vivim en una societat desvinculada, en la qual cada vegada és més difícil fer-nos càrrec dels quals es queden enrere i, per això, necessitem re-vincular-nos, un objectiu en el qual la construcció de comunitat tindrà un paper essencial. Aquesta és la tesi que defensa el conjunt d’aquest projecte del VIII Informe FOESSA”, va afegir.

Tancament de cicle

El VIII Informe FOESSA suposa el tancament d’un cicle d’anàlisi que s’iniciava en els moments previs a la crisi econòmica. Com explica Raúl Flores, suposa el capítol final d’una trilogia dedicada a tres moments essencials en la nostra història recent.

– 2007-2008 El moment de màxim creixement econòmic previ a la crisi, analitzat en el VI Informe FOESSA.

– 2013-2014 El moment de màxima exposició de la població a l’efecte de la crisi econòmica, analitzat en el VII Informe FOESSA

– 2018-2019 El moment posterior a una recuperació econòmica constant de 4 anys, que analitzem en aquest VIII Informe FOESSA.

La Fundació FOESSA es va constituir en 1965, amb l’impuls de Càritas Espanyola, davant la necessitat de conèixer, la situació social d’Espanya de forma objectiva i persistent com a alternativa i complement a les iniciades polítiques de desenvolupament creades al nostre país en aquests moments.

Des del seu origen, tal com va subratllar en la presentació Natalia Peiro, secretària general de Càritas i directora executiva de la Fundació, els Informes FOESSA (1967, 1970, 1975, 1980-83, 1994, 2008 i 2014) “han marcat fites en el coneixement de la situació social d’Espanya a través de l’anàlisi dels processos en què es manifesta l’evolució social, així com les estructures i tendències que es corresponen amb aquests processos”.

“La vocació permanent de servei de la Fundació –va afegir— al coneixement de la realitat social del nostre país és un compromís impulsat per Càritas, des del convenciment que no és possible actuar en la realitat social de la pobresa i l’exclusió si no comptem prèviament amb un coneixement profund i exhaustiu de la mateixa que ens permeti afinar les respostes i acompanyar de manera eficaç als destinataris de la nostra acció”.

Per a la secretària general de Càritas, “el nostre major interès és aconseguir que aquesta tasca investigadora de FOESSA es realitzi des de la mirada de les persones perdedores, de tots aquests descartats als quals es refereix el papa Francesc i als quals la Confederació Càritas situa sempre en el centre de les seves actuacions”.

ANNEX explicatiu

Exclusió social és la pèrdua d’integració i de participació de l’individu en la societat. És la falta de participació en la vida social, econòmica i cultural de les seves respectives societats a causa de la manca de drets, recursos i capacitats bàsiques que fan impossible una participació social plena.

És impossible mesurar l’exclusió social amb una simple taxa de pobresa ni tampoc amb la denominada taxa AROPE, que mira 3 indicadors (pobresa, privació material i baixa intensitat laboral). Sense qüestionar la seva utilitat, aquests mesuradors no són suficients per als objectius marcats en la recerca.

Per aquesta raó, FOESSA utilitza 35 indicadors que mesuren la participació en l’ocupació, en la capacitat de renda i en l’accés a drets bàsics (com l’habitatge, la salut, l’educació o la participació política), així com l’absència de llaços socials (solitud) i les relacions socials conflictives.

Cadascun dels 35 indicadors identifica situacions d’exclusió social, la majoria dels quals tenen un caràcter extrem que afecta a proporcions petites de llars. La quantitat d’indicadors afectats i el pes que té cadascun d’ells genera una suma de punts d’exclusió social que permet dividir a la societat en 4 espais: el de la integració plena, la integració precària, l’exclusió moderada i l’exclusió severa.

Informe complet

Resum executiu

Video

Dia del Medi Ambient: Revelar la història de sang que oculten els nostres telèfons mòbils

«Enllaça’t per la Justícia» denuncia els abusos socials i mediambientals lligats a la fabricació i l’ús d’aquests dispositius

T’has preguntat alguna vegada quina és la realitat que s’amaga darrere d’un objecte d’ús quotidià com és el teu telèfon intel·ligent? Sabies que produir un quilo de coltán, un mineral indispensable per a fabricar telèfons mòbils, li costa la vida a dues persones a la República Democràtica del Congo?

Denunciar els abusos socials i mediambientals que es cometen tant en el procés de fabricació com en l’ús diari dels nostres mòbils és l’objectiu que les entitats que impulsen la campanya “Si Cuides el Planeta, Combats la Pobresa” i que promouen la iniciativa “Enllaça’t per la Justícia” –Càritas, CEDIS, CONFER, Justícia i Pau, Mans Unides i XARXES (Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari)— es proposen amb motiu de la celebració, aquest 5 de juny, del Dia Mundial del Medi Ambient.

En l’última dècada, els telèfons mòbils han passat a dominar la nostra vida quotidiana. La seva venda s’ha incrementat exponencialment a tot el món, sobretot els denominats telèfons intel·ligents. Si en 2007, gairebé ningú tenia un telèfon intel·ligent, en 2019 estan a tot arreu. De fet, a nivell mundial, gairebé dos de cada tres persones de 18 i 35 anys posseeixen un i, en només 10 anys, s’han produït més de 7.000 milions d’aquests dispositius, aproximadament el mateix nombre d’habitants que hi ha en el planeta.

I encara que aquests telèfons d’última generació poden ser intel·ligents, elegants, polits, ràpids (que és la traducció del terme anglès “smart”), depenen d’elements físics sense els quals no seria possible ni la seva fabricació ni el seu funcionament. De la mateixa manera que en la seva producció són necessaris diversos materials (plàstic, cristall, ceràmica) i matèries primeres (metalls, com l’alumini i el ferro, i minerals, com les terres estranyes), el “núvol” on s’emmagatzema la informació digital no existiria sense els llocs del planeta on se situen els superordenadors que la mantenen.

Costos socials i ambientals

A més d’un preu econòmic, els mòbils tenen importants costos socials i mediambientals. Un mòbil estàndard conté entre 500 i 1.000 components diferents. L’extracció i processament d’aquests components generen uns 75 kg de desaprofitaments per telèfon. Alguns d’aquests elements són recursos cars i escassos, i estan relacionats amb abusos socials i mediambientals. L’impacte ambiental de la producció de telèfons intel·ligents és tan alt que per a compensar les emissions de gasos efecte d’hivernacle hauríem d’usar cada dispositiu entre 33 i 89 anys. No obstant això, a Europa es renova cada any al voltant del 40% del parc de mòbils existents, la qual cosa suposen uns 18 milions de mòbils només a Espanya.

Si bé la vida útil d’un aparell és d’uns 10 anys, bateria a part, el temps mitjà d’utilització se situa entre l’any i mig i els dos anys i mig. Poc semblen preocupar-nos els impactes a llarg termini de l’eliminació d’aquestes escombraries tecnològiques, un problema global que es fa patent en les exportacions d’aparells electrònics usats a tercers països, especialment d’Àsia i Àfrica, que no estan preparats per a la gestió d’aquestes deixalles.

Bretxa digital

“Enllaça’t per la Justícia” posa l’accent, també, en la bretxa digital que comporta l’ús del telèfon intel·ligent, en convertir-se en un indicador més de la diferenciació social. El problema moral més seriós causat per les noves tecnologies de la comunicació és l’accés desigual a la informació que existeix actualment i que estimula el sorgiment d’una nova classe, la dels rics en informació, capaces d’accedir sense limitacions geogràfiques o econòmiques a les xarxes mòbils d’internet.

La coneguda com a bretxa digital es dóna principalment als països africans, on encara que es posseeixin telèfons mòbils, s’està lluny encara de procurar un accés majoritari a la xarxa a través d’aquests. En l’actualitat (març de 2019) tan sols el 35,9% dels ciutadans africans compten amb accés a internet, enfront del 86,6% si parlem dels europeus i un 89,1% si es tracta de residents nord-americans. Tret que es faci alguna cosa sobre aquest tema, la creixent bretxa entre els països subconectats i els hiperdigitalitzats s’eixamplarà, la qual cosa agreujarà les desigualtats que ja existeixen.

El nivell de digitalització pot fins i tot influir en la capacitat dels països per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i enfrontar desafiaments com la fam, les malalties i el canvi climàtic. Per això, és necessari un major esforç per a donar suport als països en els seus intents d’integrar-se a l’economia digital.

Al costat de la introducció constant de noves funcions que faciliten i agiliten la nostra vida diària, la qual cosa reforça la nostra dependència d’aquesta tecnologia, cal subratllar l’exposició a la pressió publicitària, modes i canvis estètics a les quals ens sotmet. Cada vegada sorgeixen més accessoris per a aquests telèfons, la qual cosa fomenta una dinàmica de extractivismo de matèries primeres necessàries per a la producció dels mateixos i que tenen components minerals, extrets de zones riques en recursos naturals. Aquesta demanda excessiva provoca el minvament de les condicions laborals i de seguretat dels llocs de procedència, i la deterioració ambiental d’aquests.

Un altre problema és el creat pel canvi de les relacions personals i l’auge de les addiccions provocades per la seva utilització. De fet, l’ús d’internet i telèfons mòbils de forma compulsiva, repetitiva i prolongada actualment és considerat com una addicció, ja que suposa una incapacitat per a controlar o interrompre el seu consum, amb serioses conseqüències sobre la salut, la vida social, familiar, escolar o laboral. Afegim a això el poder que atorguem amb el nostre consum diari a grans empreses tecnològiques com Apple, Amazon, Google, Microsoft, Samsung, Huawei, Tencent, Taobao, etc.

Els casos de Congo, Ghana i la Amazonia

Els efectes socials i mediambientals de la producció de tecnologia digital vinculada als telèfons intel·ligents tenen noms i cognoms. “Enllaça’t per la Justícia” posa el focus en tres punts geogràfics concrets: la República Democràtica del Congo, Ghana i la Amazonia.

La comunitat de Manguredjipa, en el territori de Lubero de la província de Kivu Nord, de la RD Congo, un país molt ric en recursos naturals, està en el “ull de l’huracà” ja que és una regió productora de cobalt, coure, urani, or, diamants, cassiterita i coltán. L’explotació i el contraban d’aquest últim es deu a l’enorme demanda internacional de productes electrònics, especialment de la tecnologia mòbil, en la qual és imprescindible el tantalio, que s’extreu del ja citat coltán. El 80% de les reserves mundials d’aquest mineral es troben a l’est del Congo i la seva explotació està lligada a la violació de drets humans, la destrucció del medi ambient i el finançament dels conflictes existents a la regió. S’estima que l’extracció de cada quilo de coltán li costa la vida a dues persones a Congo.

Agbogbloshie és un barri d’Accra, la capital de Ghana, on viuen unes 40 mil persones sota condicions d’extrema pobresa. Des de fa una dècada, aquesta zona urbana és també un dels cementiris d’escombraries electròniques procedents d’Europa i Amèrica del Nord més grans del món. Aquest lloc es considera un dels llocs més contaminat del continent africà, principalment per metalls com plom, beril·li, cadmi o mercuri. Un estudi de l’ONU en el 2014 va reflectir que en Agbogbloshie la concentració de plom en el sòl arriba a superar mil vegades el nivell màxim de tolerància. Famílies senceres, inclosos nens i nenes, treballen 12 hores al dia en aquest abocador, un ofici en el qual guanyen més de dos euros al dia, que duplica el salari mínim al país. Nacions Unides ha inclòs a Agbogbloshie en la llista dels llocs més perillosos del món per a viure.

La Amazonia és un altre dels escenaris on se sofreixen els efectes mediambientals de l’extracció minera relacionada amb les noves tecnologies. Aquesta activitat ha suposat enormes perjudicis a la població indígena i destrucció ambiental tant al Brasil com Veneçuela, sobretot a la regió dels rius Orinoco, Mucajai, Parima i Catrimani.

En l’època d’auge d’explotació d’or, que també està present en els telèfons mòbils, prop del 20% de la població Yanomami va morir a causa de malalties, fam, violència i altres impactes generats per la mineria il·legal. A causa de la falta de control d’aquesta activitat, els territoris indígenes enfronten greus perills de destrucció, contaminació d’aigua, acumulació de residus sòlids no biodegradables, afectant no només la naturalesa i als hàbitats de diversos animals sinó a la forma de vida d’aquestes comunitats indígenes.

Signes d’esperança

L’entrada en vigor en tota la Unió Europea, al gener de 2021, del Reglament sobre els minerals en zones de conflicte obre una finestra a l’esperança, ja que es marca com a objectiu el contribuir al control del comerç dels metalls estany, tantalio, tungstè i or (3TG). Amb això, es pretén garantir que els importadors europeus de 3TG compleixin les normes internacionals responsables de proveïment establertes per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, i que les foses i refineries de 3TG de tot el món es proveeixin amb responsabilitat; contribuir a trencar el vincle entre conflicte i explotació il·legal de minerals; i ajudar a acabar amb l’explotació i els abusos contra les comunitats locals, incloses les persones que treballen en les mines, i fomentar el desenvolupament local. Seria desitjable que aquest Reglament obligatori s’anés ampliant a altres matèries primeres i a tota la cadena de subministrament.

El marc de referència inicial és la Guia de Diligència deguda de l’OCDE (2011), que estableix una sèrie de recomanacions perquè les empreses es comprometin a fer un autodiagnòstic voluntari sobre l’origen dels minerals que utilitzen i a publicar aquesta informació en els seus informes anuals o llocs web.

Actuar en clau personal i comunitària

Al costat d’això, les entitats Càritas, CEDIS, CONFER, Justícia i Pau, Mans Unides i XARXES (Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari) conviden en el Dia Mundial del Medi Ambient a actuar en clau personal i comunitària per a impulsar mesures transformadores, que passen per fer un ús auster, racional i sostenible d’aquests dispositius.

Un bon començament pasa per observar el principi “Superaràs el paradigma tecnocràtic” del Decàleg Verd llançat dins de la campanya “Si Cuides el Planeta, Combats la Pobresa”. I per escoltar les paraules de Francisco en LaudatoSi´: “És possible tornar a ampliar la mirada, i la llibertat humana és capaç de limitar la tècnica, orientar-la i col·locar-la al servei d’un altre tipus de progrés més sa, més humà, més social, més integral”.

 

Més de 678 Tn de Roba i Calçat als contenidors de Palma de Càritas Mallorca i Fundació Deixalles

El conveni subscrit el 2016 entre EMAYA i aquestes dues entitats ha permès millorar el servei, incrementar la recollida i fomentar l’economia social i solidària

EMAYA, Càritas Mallorca i la Fundació Deixalles han fet balanç de la recollida de roba de segona mà als contenidors situats als carrers de Palma. A més de destacar les més de 678 tones recollides al llarg de 2018, s’ha posat especial èmfasi en els avantatges socials i ambientals d’aquest model de recollida, que permet la reutilització alhora que es fomenta l’economia social i solidària.

El passat 25 d’octubre de 2016, EMAYA, Càritas Mallorca i la Fundació Deixalles signaren un conveni de col·laboració per a la recollida de roba a Palma. Amb aquest acord, EMAYA va cedir els seus contenidors i la gestió de la totalitat de la recollida de roba i calçat a aquestes dues entitats. El conveni té una vigència de 10 anys (prorrogables de mutu acord).

L’objectiu del conveni és donar un millor servei a la ciutadania, així com fer una aposta per entitats del tercer sector i contribuir a fomentar l’economia social i solidària. Càritas Mallorca té com a finalitat l’atenció a les persones més vulnerables, empobrides i excloses de la societat, i per això promou accions d’inserció dels col·lectius més desfavorits, en aquest cas a través de l’empresa Eines x Inserció que s’encarrega de la recollida i valorització de la roba depositada als contenidors donant oportunitats de feina a persones que tenen dificultats per accedir al món laboral a través de contractes d’inserció. Per altra banda, la Fundació Deixalles té com a objecte la inserció sociolaboral de persones desfavorides en risc i/o en exclusió social, mitjançant processos d’inserció i de capacitació a través de tallers de reparació, reutilització i reciclatge dels materials procedents de recollides de roba, mobles, joguines, llibres, etc.

Des de 2013, aquests dues entitats ja recollien roba amb els 30 contenidors que cada una d’elles tenia als carrers de Palma. Amb el conveni signat el 2016, per primera vegada conjunt entre les tres entitats, EMAYA els aportà 100 contenidors més perquè les dues entitats assumissin tota la recollida selectiva de la roba i calçat a la ciutat (el Ponent correspon a Càritas i la zona de Llevant a la Fundació Deixalles).

Durant el 2018, i degut a la posada en marxa del nou sistema de recollida selectiva al centre històric, es van retirar 16 dels contenidors que tenia la Fundació Deixalles al centre, dels quals se n’han reubicat 9.

Millores en el servei i increment de la recollida

El resultat ha estat un millor servei a la ciutadania, amb més contenidors als barris i pobles de Palma, una gestió més adequada i uns bons resultats. L’any 2018 es varen recollir un total de 678.131 tones de roba i calçat, gairebé 232 tones corresponents als contenidors gestionats per la Fundació Deixalles i poc més de 446 tones als de Càritas.

La xifra total de tones recollides és inferior a la del 2017, aquest fet és degut a que queden 7 contenidors pendents de reubicar.

Una feina social i ambiental

La recollida, selecció i venda d’aquesta roba ha generat ocupació i treball social. Per exemple, en el cas de la Fundació Deixalles, ha fet possible la contractació de 9 persones al taller de roba amb contracte d’inserció a jornada completa durant tot l’any, de les quals 5 persones han tingut un contracte d’inserció per a la formació i aprenentatge. Al taller de recollida s’han generat 2 llocs d’inserció relacionats amb la recollida de roba.

A més s’ha generat ocupació a 4 persones i ha fet possible que 7 persones en situació de vulnerabilitat social realitzessin un itinerari d’inserció i poguessin millorar les seves competències socials i laborals.

En el cas de Càritas Mallorca han estat possibles 6 contractes d’inserció directament lligats a aquest tema

Per altra banda, cal destacar que les persones amb necessitats urgents i derivades per serveis socials reben gratuïtament la roba que necessiten.

La recollida de roba fomenta el consum responsable, tant pel que fa a la reutilització (en lloc de simplement tirar allò que ja no ens serveix), com pel que fa al consum de productes de segona mà.

Les dues entitats han valorat el fet de confiar, per part d’EMAYA, el conveni de recollida de roba de 2 mà a dues entitats del territori, que a part d’una gestió de la roba que promou la reutilització i el reciclatge treballant per a una economia circular en que no es malbaraten els recursos i es tornen a reutilitzar.

Des d’EMAYA, Neus Truyol ha destacat que tan Càritas Mallorca com la Fundació Deixalles són capdavanteres en iniciatives d’economia social i solidaria, que posa en el centre a la persona a la vegada que fan una tasca ambiental molt important.

Les tres institucions han agraït als ciutadans la seva col·laboració, dipositant la roba amb possibilitats de recuperació dins bosses tancades als contenidors adients. Això facilita la tasca i fa que es puguin millorar la de recuperació i reciclatge, així com augmentar el nombre de contractacions de persones en procés d’inserció.

Per continuar fent possible aquesta tasca es demana a la ciutadania que facin un bon ús dels contenidors, que són exclusivament per dipositar-hi roba, calçat i accessoris que estiguin en bon estat, aptes per a la reutilització. Els objectes que no es poden reutilitzar han d’anar al contenidor de rebuig. També és important mantenir els contenidors nets, no tirar-hi altres residus a l’interior ni als seus voltants.

 

Nou Ecònom de la Diòcesi, Miquel Noguera Estarellas

És membre del Grup d’Anàlisi i Reflexió de Càritas Mallorca  i és el primer laic que accedeix al càrrec a Mallorca

Des de Càritas Mallorca ens congratulam i donam l’enhorabona  al  nou ecònom de la diòcesi, Miquel Noguera Estarellas nomenat al càrrec per Mons. Sebastià Taltavull. Noguera Estarellas és membre del Grup d’Anàlisi i Reflexió de Càritas Mallorca i és el primer laic que accedeix  al càrrec a Mallorca.  El nomenament s’emmarca dins el procés ja iniciat de reorganització on la realitat laïcal pren major participació.

Funcions de l’ecònom diocesà
Les funcions de l’ecònom diocesà se centren en l’administració dels béns de la diòcesi sota l’autoritat del bisbe, duent a terme totes les activitats encaminades al bon funcionament d’aquesta àrea. És el gestor que realitza la política econòmica de la diòcesi, fixada pel Consell Diocesà per a Assumptes Econòmics i el Col·legi de Consultors, ambdós presidits pel bisbe, i el que elabora el projecte dels pressupostos anuals així com l’execució dels mateixos.

Expert en assessoria i administració d’empreses
Miquel Noguera (1960), és casat i pare d’una filla. És màster en Assessoria i Administració d’Empreses. Ha desenvolupat la seva carrera professional com a administrador de grans empreses, especialment en l’àmbit marítim, d’alimentació i, darrerament, en el sector hoteler.

A més de ser membre del Grup d’Anàlisi i Reflexió de Càritas Mallorca, Miguel Noguera  ha duit a terme al llarg de tota la seva vida, una intensa activitat diocesana, com a catequista, monitor d’Esplai i membre de la Delegació de Família i del Moviment Cristià de Professionals de Mallorca. És patró de la Fundació Col·legis Diocesans de Mallorca, encarregat de l’àrea econòmica.

Noguera prendrà possessió del càrrec el proper 21 de juny de 2019 en un acte al Palau Episcopal.

El cardenal Tagle, reelegit president de Cáritas Internationalis, i Aloysius John, nou secretari general

Finalitzen a Roma les sessions de la XXI Assemblea General

La confederació Càritas Internationalis va triar a Aloysius John com el nou secretari general per a un mandat de quatre anys. L’elecció es va produir en l’última sessió de la XXI Assemblea General de la xarxa, celebrada a Roma del 23 al 28 de maig i durant la qual l’arquebisbe de Manila, cardenal Luis Antonio Tagle, va ser reconfirmat com a president per un nou quadrienni.

Aloysius John és actualment director de Desenvolupament Institucional i Millora de Capacitats en el Secretariat de Càritas Internationalis. Amb una llarga trajectòria en acció humanitària, el nou secretari general de Càritas Internationalis és professor en diverses universitats europees. Nascut a l’Índia, John va estudiar matemàtiques, pedagogia i psicologia a la Universitat de Madrás i, posteriorment, estudis de Ciències Socials a l’Escola Normal Social de París i de Sociologia a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París. Entre 1996 i 2010 va ser cap del Departament d’Àsia i Mitjà Orient, Àfrica del Nord en Càritas França (Secours Catholique), des d’on s’incorporaria al Secretariat de Càritas Internationalis a Roma.

El consell representatiu de Càritas va triar a Aloysius John després de quatre dies d’intenses reunions per a planificar la direcció estratègica de la confederació catòlica per als pròxims quatre anys.

En la declaració final de l’Assemblea General (Declaració en anglès) els membres de les 165 Càritas nacionals presents a Roma van reafirmar el seu compromís de “construir un món on es reconegui a Déu com a amor, justícia i pau; on la solidaritat sigui abraçada per tots perquè ja no hi hagi més exclosos, explotats o abusats; on totes les persones visquin amb dignitat i on tota la creació es protegeixi a la nostra casa comuna”.

En representació de Càritas Espanyola, a les sessions van acudir el president, Manuel Bretón; la secretària general, Natalia Peiro; i la directora de Cooperació Internacional, Eva Cruz.

Durant l’Assemblea General, el Papa Francesc va rebre a una delegació de Càritas de 450 persones en audiència privada en el Vaticà i va celebrar una missa amb ells en la basílica de Sant Pere. Durant l’audiència, el Papa va dir als delegats que la caritat és una experiència de Crist i que no ha de transformar-se en un negoci o ser alguna cosa que les persones fan només per a alleujar la seva consciència [discurs en italià].

Collage gegant en Sant Pere

En un esdeveniment celebrat en la Plaça de Sant Pere al començament de l’Assemblea General, delegats de cadascuna de les regions de Càritas Internationalis van publicar una foto d’un migrant i refugiat en un collage gegant format per rostres de migrants i refugiats, líders mundials i directors executius de grans empreses.

Com a part de la campanya Compartint el viatge de Càritas Internationalis, el missatge d’aquest mural és la necessitat de reconèixer-nos com a part d’un “nosaltres” i que el futur està en mans de tots, no només de les persones més poderoses. El Papa Francesc va completar el collage durant l’audiència amb Càritas publicant una foto del seu pare.

Durant l’Assemblea General quatre noves organitzacions membres es van unir a la confederació: Càritas Fiji i Càritas Kirguizistan, que són completament noves; mentre que Càritas Colòmbia es reincorpora a la xarxa i CHARIS s’uneix com el braç d’ajuda de Càritas Singapur.

Per primera vegada en la història, l’Assemblea General va organitzar, amb caràcter previ, sengles fòrums de joves i de dones amb l’objectiu d’establir les bases per a augmentar el paper de les dones en el lideratge i la participació dels joves en la confederació Càritas.

La Fundació Endesa i Càritas Mallorca lliuren els diplomes als alumnes del curs d’Electricitat i Domòtica

Setze alumnes del curs “Operacions auxiliars de muntatge d’instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions en edificis”, promogut per la Fundació Endesa i Càritas Mallorca, en coordinació i col·laboració amb la Fundació Patronat Obrer, han rebut els diplomes acreditatius de la seva formació durant l’acte de cloenda del curs celebrat aquest dimarts a les instal·lacions de la companyia elèctrica a Sant Joan de Déu.

El curs d’Electricitat i Domòtica ha contemplat un total de 300 hores teòriques de continguts específics d’electricitat i 80 hores de pràctiques no laborals en empreses, a més de  36 hores de continguts transversals (igualtat de gènere, noves tecnologies, medi ambient, habilitats socials i competències laborals) que s’han pogut dur a terme gràcies a la col·laboració i participació de voluntaris de Càritas amb l’objectiu de capacitar professional i socialment a les persones participants.

Pel que fa a les pràctiques, 8 empreses han col·laborat amb la formació i 11 dels 16  alumnes del curs han fet pràctiques a les seves instal·lacions.  En aquests moments ja hi ha alumnes que fan feina en l’àmbit de l’electricitat.

A l’acte de lliurament de diplomes celebrat aquest dimarts han assistit: el Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull; Sebastià Serra, director de Càritas Mallorca; Pedro Barquero, responsable de desenvolupament social de Càritas Espanyola; Laura Cadenas, coordinadora de l’equip de formació i orientació de Càritas Mallorca. Des d’Endesa han estat presents a l’acte  Martí Ribas, director general d’Endesa a les Illes Balears; Gloria Juste, directora de projectes de la Fundació Endesa. Des de la Fundació Patronat Obrer ha estat present al lliurament de diplomes Llúcia Carreras, directora de la Fundació Patronat Obrer, i des del SOIB ha assistit Pere Francesc Torrens, director del Servei d’Ocupació de les Illes Balears.

Aquest és el vuitè any que Fundació Endesa i Càritas Mallorca col·laboren de forma conjunta en aquesta formació a l’àmbit de l’electricitat, sent el cinquè any que s’aconsegueix fer de forma homologada gràcies a la participació de Fundació de Patronat Obrer de Sant Josep, ja que disposa dels espais acreditats pel SOIB.

Aquest programa s’emmarca dins de l’àrea de formació per a l’ocupació de Fundació Endesa, el qual cerca desenvolupar i donar suport programes de capacitació i integració laboral dirigits a persones en situació de vulnerabilitat. Per això, des de 2011 Fundació Endesa va establir un acord amb Càritas Espanyola per engegar aquesta formació específica en el sector elèctric en 7 ciutats espanyoles: Palma (Mallorca), Ponferrada, Tenerife, Huelva, Mondoñedo-Ferrol i Tarragona. L’objectiu principal és millorar la inserció laboral d’aquests col·lectius i aconseguir la seva integració en el mercat laboral i el seu desenvolupament personal en competències i habilitats.

Segona trobada per l’elaboració del III Pla Estratègic de Càritas Mallorca

La secretaria general de Cáritas Española, Natalia Peiro i el coordinador d’Estudis de l’entitat, Raúl Flores, varen participar a la trobada on varen assistir unes 100 persones.

L’elaboració del III Pla Estratègic 2019-2023 de Càritas Mallorca està en un procés intens i viu de recollida de idees i de debat de molt dels d’agents socials de l’ entitat, un pla que marcarà l’acció social de Càritas Mallorca a desenvolupar els propers quatre anys en favor de les persones en situació de vulnerabilitat.

En aquesta segona trobada celebrada al Col·legi Madre Alberta,  el director de Càritas Mallorca, Sebastià Serra, va donar la benvinguda a les més de 100 persones, agents socials de Càritas (tècnics, voluntàries i voluntaris ,participants dels projectes…), que varen participar a la jornada on també va comptar amb la presència del Bisbe de Mallorca, Mns. Sebastià Taltavull,  qui va iniciar la trobada amb una pregaria.

Posteriorment va ser el torn de la secretària general de Cáritas Espanyola, Natalia Peiro, qui a la seva intervenció va parlar del IV Pla Estratègic de Càritas Espanyola aprovat l’any passat, un document amb 4 pilars bàsics: la identitat, la missió, la visió i els valors, que marquen l’acció de Càritas, una acció que significa “donar resposta a una realitat social en procés de canvi constant” . Va destacar els eixos i objectius estratègics del Pla, 7 en total, i que parlen de l’atenció i acompanyament integral a les persones en situació d’exclusió; la dinamització de  la comunitat cristiana en el seu compromís caritativo; de la sostenibilitat econòmica de Càritas a través de la innovació i l’eficiència en la gestió de recursos; adaptació als canvis;  i més incidència per a transformar la societat.

El Pla Estratègic marca uns objectius d’on vol arribar Cáritas, en aquest sentit Peiró va apuntar que l’entitat ha de “representar un canvi, ha de ser referent de la solidaritat, ha de denunciar les causes de la pobresa, ha de ser un agent efectiu i ha de donar respostes”.

Posteriorment va ser el torn del secretari tècnic de Foessa i coordinador d’estudis de Cáritas, Raúl Flores, qui va avançar algunes dades sobre el VIII Informe Foessa sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya, un informe que se coneixerà al mes de juny amb dades recollides a 11.500 llars i que a Balears es presentarà al setembre. Un resultat que deixa, segons el propi Flores, un futur ple de clarobscurs, on s’han consolidat els signes de la desigualtat, on s’aprecia una societat desvinculada. Hi ha una major desigualtat entre la classe pobre i la classe mitjana, va apuntar Flores , una realitat social que se converteixen en reptes d’actuació per a Càritas.

Aquesta trobada s’inclou dins tot el procés d’elaboració del Pla Estratègic de Càritas Mallorca on també s’han programat reunions amb personal de l’entitat, voluntaris, participants dels projectes, capellans i seminaristes,  un total de 170 persones que han aportat la seva opinió sobre els reptes que ha d’abordar Càritas Mallorca pels propers 4 anys.

Aquestes aportacions se valoraran per part de l’equip que està elaborant el document del Pla Estratègic i que té previst una tercera trobada al mes d’octubre.

© Càritas Diocesana de Mallorca